A las portas del cel
| ← La nuvia de marbre | A las portas del cel Las set baladas |
Lo cap de cassa → |
(Tradicional.)
A dalt del cel —se 'n puja un' ànima.
Troba al portal, —Miquel archangel,
Que en una mà —n' hi te una espasa,
Y en l' altra mà —unas balansas.
—¿D' hont vens?, li diu —lo sant archangel.—
—Ne vinch del mon; —n' he sortit ara.
Á dins del cel —voldria entrarhi.—
—Abans d' entrar —farém pesada
De tos fets bons —y parauladas:
Al caure 'l plat —de las balansas
Sabràs si 't perts, —sabràs si 't salvas.
Si cáu lo bo, —podràs entrarhi;
Si 'l dolent cáu, —n' ets condempnada.—
—¡Pobre de mi! —Y ara ¿qui 'm salva?
Jo n' he mancat —moltas vegadas.
He estat mal fill, —be estat mal pare,
Ingrat amich, —traydor y avaro!—
Lo cel lluheix; —tira l' archangel
A l' un platet —las accions santas,
A l' altre plat —las condempnadas.
Curull aquest, —sense res l' altre.
Lo primer cau, —l' altre s' enlayra.
—¡Trista de mi! —tindré d' anarmen
Ben lluny del cel —que tant m' agrada!
¡Trista de mi! —que ni esperansa
Puch da' á mon cor —que s' esbadalla!—
Ne diu aixó —y arriba on ángel,
Porta á la mà —dos ó tres pallas.
Al platet buyt —las ha tiradas.
¡Válgam lo cel! —¡La Verge válgam!
Lo plat buyt cáu, —lo plé s' enlayra.
L' archangel riu. —L' ánima 's salva.
Lo espay ne llu. —Los ángels cantan.
Es qu' una nit —va aixaplugarne
A un pobre vell —que ne captava.
De llit no pas, —si sols de palla
Li 'n feu lo jas —à la portxada.