Les disperses (1912)/Davant del temporal
Salta a la navegació
Salta a la cerca
← Diades d'amor | Davant del temporal Les disperses (1912) |
Haidé → |
DAVANT DEL TEMPORAL
I
Se fan ampla abraçada
dugues immensitats, i malastrugues
enterbolint-se's miren totes dugues,
l'una immoble i sens veu, l'altra agitada.
II
La ressonanta mar se despacienta,
prenent força i alè recula ombrosa,
i llençantse furienta
contra'ls penyals vorers, bramant reventa
rebotent en escuma polsinosa.
III
Oh! i quín bell tou d'escuma
tot llarc a llarc de la deserta platja
en ramells gegantins s'alça com bruma
i es desfà en suau ruixat! Prenent coratge
avança un altre cop la mar irada,
i aixís sempre... i més bell cada vegada.