Les disperses (1912)/Matinal

MATINAL


Quíns matins de primavera,
quín hermós comensâ'l jorn!
Passeig amunt, acostant-me,
ja t'oviro en el balcó.
Te conec pel vestit negre,
te conec pel cabell ros,
per lo de mena primeta,
per lo gentilment que't mous
quan per mor del sol, airosa
dûs extesa la mà al front,
repenjant te en la barana
per veure-m venir millor.
Jo m'acosto ab mitja rialla,
somrisenta tu'm respons,
ja t'he vist... passo, y me'n porto
benestar per tot el jorn.