Les joies de noça

Aquest text tracta sobre una cançó segons "Recueil de chants populaires catalans" (1857). Per a altres versions, vegeu Les joies de noces.

Si n' eran tres doncelletas - assentadas en un banc
Totas tres s'enrahonaban - els llurs galants quant vindran.
En respon la mes grandeta: - "el meu ne trigara un any."
En respon la mitxaneta: "el meu no trigara tant."
La petita ix en finestra - ya'n veu veni' el seu galan,
En duya la sella verda - y dos criats al devant.
Las primeras parauletas - "¿marit que trigabau tant?"
Las segonas parauletas - "¿quinas joyas em portau?"
- "Las joyas que yo te'n porto - no sé si t'agradaran.
No son sabatas ni mitxas - ni chapins valencians,
No son fetas d'argenters - ni tampoc de cristians,
Son fetas de rey de moros - que son d'or y diamants;
La soguilla que te'n porto - n'es de perlas y brillants,
L'ha feta reina de moros - que hi ha treballat set anys.
M'han dit que no la portessis - sino tres vegadas l'any.
La una per cinquagesma - y l'altre per S. Joan,
L'altre per Pascua florida - quant els rosers floriran.

Fonts

• ESPAGNE ET PROVENCE. Études sur la littérature du midi de l'Europe accompagnées d'extraits et de pièces rares ou inédites pour faire suite aux travaux de Raynouard et de Fauriel par EUGÈNEBARTE. Paris, 1857. Pàgs. 120-121. Hi diu que prové de Recueil de chants populaires catalans de Manuel Milà i Fontanals.