Les unces

JOAN ALER

LES UNCES

QUADRE DRAMÀTIC

BARCELONA

A. Artís, impressor : Carrer den Balmes, 54

1913

PERSONATGES

Joan .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	40 anys
Jaume .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	35  »
Josep .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	30  »
Tia Pepa .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	70  »
Antòn .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	60  »
Manelet .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	18  »

Epoca: mig sigle passat

Aquesta obra fou estrenada en el teatre del Foment Martinenc, el dia 5 de Janer de 1913, baix el següent repartiment: Joan, Vicents Suàrez; Jaume, Joan Pons; Josep, Enric Ambí; Tia Pepa, Dolors Varela; Antòn, Josep Baus; Manelet, Lluís Casañas.

ACTE ÚNIC

     Interior d'una casa de pagès, a la montanya catalana. Portes al fons i laterals. Taula, cadires, bancs, llar de foc, etc. Distribuides convenientment, eines de llaurança, sacs, garbes, etc.

ESCENA PRIMERA
TIA PEPA I MANELET

(La tia Pepa prepara la taula per a sopar, quan entra en Manelel, corrent i esbufegant.)

MANELET

 Tia Pepa, ja soc aquí!

TIA PEPA

 Per què véns tant corrent? Estàs tot suat!

MANELET

 Ja veureu: el senyor Joan, a l'eixir del cementiri, m'ha dit : «Vés i digues a la tia Pepa que amaneixi el sopar aviat.»

TIA PEPA

 I per què vol sopar tant dejorn?

MANELET

 Oh! Això no m'ho ha dit.

TIA PEPA

 Dèu voler anar a descansar d'hora. Tantes nits vetllant l'avi!...

MANELET

 Pobre avi! Prou ha patit! Aquestes tres darreres nits les ha passades en un ai!

TIA PEPA

 Encara sembla que sento els séus gemecs!... I pensar que era més fort que un roure!...

MANELET

 Era dels que s'aferren a la vida!...

TIA PEPA

 I que'n sabía, eh! Fins a última hora se l'ha passada bé! Tenía bona gana i s'atipava, i el cap sempre ben clar! Era una fura!

MANELET

 El senyor rector sempre deia: «El que vulgui ençarronar l'avi Rafel, ja cal que's llevi dematí!»

TIA PEPA

 En tot tenía sòrt! Quan feia la barrotada a câ l'apotecari, sempre guanyava!

MANELET

 Sempre semblava que's rigués de tothom. Cregueu que'l trobarem força a faltar! Tant trempat sempre, i sempre tant alegre!

TIA PEPA

 Déu l'hagi ben perdonat!

ESCENA II
ELS MATEIXOS, més l'ANTÒN

ANTÒN

 Bona nit!

TIA PEPA, tot parant taula

 Bona nit, Antòn!

MANELET

 Bona nit!

ANTÒN

 Ja està tot llest! Ja'l tenim soterrat!

(S'asseu i queda abatut.)

TIA PEPA

 Que esteu cansat, Antòn?

ANTÒN

 De tot hi ha, Pepa! El cementiri és llunyot i el camí dolent... Aquestes cerimonies afecten, i més quan un és vellot com jo!... Fan pensar en que

aviat te tocarà el torn i que tens de preparar el bagatge...

TIA PEPA

 Vós rai, que sóu fort!

ANTÒN

 També ho era ell!...

TIA PEPA

 Però sóu més jove!

ANTÒN

 Ja tinc xeixanta anys, Pepa!...

TIA PEPA

 I doncs jo, que'n tinc setanta!

ANTÒN

 Vós fareu com en Rafel, arribareu als noranta anys, forta i trempada!

MANELET

 Sí que n'era d'aixerit!

ANTÒN

 Més de lo que us penseu: era llest com una centella! Fins ara, al cementiri, quan abans de

soterrar-lo han obert la caixa per a dir-li l'últim adéu, la seva cara feia una rialleta, com si es burlés de tots nosaltres... M'ha glaçat les sangs!

TIA PEPA

 Sigui com sigui, fins a última hora ha estat ben ditxós, vivint voltat dels séus fills i ben cuidat.

ANTÒN

 Sí, ben cuidat, sí; però estimat, no gaire.

MANELET

 Què voleu dir?...

ANTÒN

 Vui dir que si no fos per què tots sabíen que tenía un munt d'unces, potser no l'hauríen cuidat tant.

TIA PEPA

 No digueu això! L'hereu prou ha fet per ell tot quant ha pogut perquè la seva vellesa fos tranquila i feliç.

ANTÒN

 L'hereu, sí; però els altres? Prou va fer ben fet, quan l'hereu va ser major d'edat i li va fer donació de tot, de quedar-se amb les unces...Tia Pepa, cregueu que no's pot ser vell i pobre. Tots aquests que tant l'han cuidat és perquè esperaven que un cop mort en tocaríen resultats.

TIA PEPA

 Escolteu, Antòn. Digueu-me una cosa que mai he pogut entendre. Per què va tenir de fer donació de tot? Jo, si tingués cases, terres i diners,

me'ls voldría tots per a mi fins al darrer moment.

ANTÒN

 Allavors, l'avi va estar molt temps malalt i es pensava morir. També ho va fer perquè l'hereu es pogués casar amb la pubilla de câ'l Jori, al cel sia, que era molt rica.

(Pausa.)

TIA PEPA

 Ara, al partir el boçot, vindràn les raons.

ANTÒN

 No'n tindràn de raons perquè ja és sabut que s'han de fer parts iguals entre'ls tres fills.

TIA PEPA

 Sí, però com que no més ho sab l'hereu aont són amagats els diners...

ANTÒN

 I què?

TIA PEPA

 Que li buscaràn raons per si se n'ha quedat més o per si no'ls ha repartit bé.

ANTÒN

 Ja sabs que l'hereu és incapaç de fer res mal fet. És un home honrat i formal.

TIA PEPA

 Però en Jaume, amb la malicia que li porta i lo cobdiciós que és, ja veureu com li busca raons.

(Se senten enraonaments a fòra.)

ANTÒN

 Calleu, que ja són aquí.

TIA PEPA

 Ai! María santíssima, si'm sentís!...

ANTÒN

 Calleu, us dic!

ESCENA III
Els Mateixos, més JOAN, JAUME i JOSEP
(Entren, tots endolats, silenciosos i tristos.)

JOAN

 Bona nit.

JOSEP

 Bona nit.

JOAN

 Ja heu vist, tia Pepa, com tot s'acaba. Ja no'l veureu mai més al pobre pare!

TIA PEPA

 Consoleu-vos, i esteu tranquil. Haveu fet per ell tot quant se podía fer perquè tingués una bona vellesa. Heu estat bon fill, i Déu us ho recompensarà.

JOAN

 Ell també ha estat un bon pare.

JAUME

 Sí, bon pare. Per a tu, sí; però per a nosaltres...

JOSEP

 Calla, mal carat! Tu, sempre rencuniós! Què ha fet de mal fet, el pare, al cel sia?

JAUME

 Tot per a l'hereu i per a nosaltres res?

JOSEP

 I essent de justicia, què hi tens que dir?

JAUME

 Que no som tots fills iguals?

JOAN

 No rondinis, Jaume. Són costums antics de

la terra. Què fora la nostra casa, partida entre tres? Res. Tots seríem pobres. En canvi, ara, ja sabs que mentres jo visqui, no't faltarà mai res.

(Pausa.)

JAUME, no podent dominar la seva cobdicia

Quan partirem els diners de la gerra?

JOAN

 Quan volgueu.

JOSEP

 Golut! Quina pressa portes en repartir lo que'l pobre pare ha reunit amb tanta paciencia.

(Pausa.)

JAUME

 Que n'hi han molts?

JOAN

 Poc ho sé; mai els he vist. Sols sé aont són amagats.

TIA PEPA

 Si'm voleu creure, demà passat, que és diumenge, en sortint de missa, podreu repartir-ho. Ara, no hi penseu més. Respectem la memoria del pobre difunt.

JOSEP

 La Pepa té raó.

JOAN

 Per mi, quan volgueu. JAUME, a Joan

 Bé's coneix que't vas casar amb una pubilla

rica i no't fan falta els diners, que no portes

pressa.

JOSEP

 I tu, quina pressa portes, golut! Què'n vols fer dels diners?

JAUME

 Són meus, i els vui!

JOAN

 Els tindràs, no passis ansia.

JAUME

 Sí, promeses prou, però els diners no vénen.

JOSEP

 Bé, no'm parlem més. Diumenge al migdía ho arreglarem tot.

TIA PEPA

 Sí, home, sí. Ara, lo que caldría fora anar a reposar. Tu, sobre tot, Joan, ja portes moltes nits sense aclucar l'ull.

JAUME

 Sí, però de primer sopem.

JOAN

 Poc sento necessitat de pendre res.

TIA PEPA

 Jo tampoc, però és precís pendre una mica d'aliment. Encara que no més sigui un plat de sopa.

JOSEP

 Sí, Joan; fem-ho com diu la tia Pepa.

JOAN

 Com vulguis.

JOSEP

 Tia Pepa, porteu la sopa.

TIA PEPA

 Tot seguit. Ja podeu seure a taula.

(S'asseuen tots. Pausa.)

JAUME

 Jo no m'acontento amb sopa solament. Tinc gana, jo.

JOAN

 Menja tant com vulguis.

JOSEP

 Sempre seràs el mateix.

JAUME

 Cuida't del teu plat i no t'hi fiquis amb mi. Cada un és com Déu l'ha fet.

TIA PEPA

 Deixa'l estar, que mengi, si té gana.

(Mengen en silenci. Pausa llarga.)

JOSEP

 Quina pena fa veure que'n manca un a taula!

JOAN

 Sí, molta tristesa, molta. Pobre pare!

(Plora.)

TIA PEPA

 Joan, per Deu, reposa't.

JOAN

  Sí, és precís resignar-se.

(Pausa llarga.)

JOSEP

 Jo no tinc gana. No puc empassar-me res.

TIA PEPA

 Ni jo. Ara, lo que cal és anar a dormir.

JOAN

 Creu que'l cos m'ho demana.

JOSEP

 Doncs anem-hi.

(S'aixequen tots, menys en Jaume, que segueix menjant amb delit.)

JAUME

 Jo no he acabat, encara.

JOSEP

 Atipa't fins que no puguis més, fart. Anem. Fins a demà.

JOAN

 Vina d'hora, que tenim molta feina endarrerida.

JOSEP

 Vindré de bon matí.

JOAN

 Sí, que convé. Adéusiau!

JOSEP

 Que descansis.

JOAN

 Adéu! Bona nit.

(Se'n van.)

ESCENA IV
Joan i Jaume

JAUME

 Si vols, ja pots anar a jeure. Jo acabaré de sopar, i si no hi tens res que dir, em quedaré aquí aquesta nit. És tard, i d'aquí a casa hi ha bon troç de camí.

JOAN

 Sí, home, sí, ja't pots quedar; però sàpigues que ja t'entenc.

JAUME

 Què vols dir?

JOAN

 Que per lo que tu vols quedar-te és per vigilar la gerra de l'avi. Tens por que jo la faci fonediça.

JAUME

 I ara! No, home, no! Tinc tota la confiança en tu!

JOAN

 Ja's veu!

JAUME

 No pensis res de mal, home.

JOAN

 Com que ets tant cobdiciós!...

JAUME

 També en feu un gra massa! Cert que'ls diners me'ls estimo força, però...

JOAN

 Bé, Jaume, ja't conec. Però pensa que m'ofens molt amb els teus dubtes. No sé per què portes aquesta vida de neguits i rencunies. Què't dona dret a dubtar així de mi? No he estat sempre per tu un bon germà? No m'has trobat sempre que m'has necessitat? Si he nascut primer i per les lleis de la nostra terra soc l'hereu, això és motiu de mala volença de part teva? No, Jaume, no; jo

no t'he fet sentir mai amb duresa aquest privilegi que la naixença m'ha concedit. Sempre t'he estimat i he fet per tu com pels altres germans quant he pogut. En canvi, tu, sempre çorrut, esquerp, mal pensat, m'has mirat amb mala volença. T'has pensat veure sempre en mi intencions perverses. Has malparlat de mi per tot arreu, i ara mateix dubtes de mi i penses que per unes quantes unces et faré una indignitat. No, Jaume, estigues tranquil. No't faltarà res de lo que't pertoqui.

JAUME

 Ja m'ho penso.

JOAN

 I ara no'n parlem més; ja't pots quedar aquí i vigilar-me. A mi res me fa.
(En Jaume beu alçant el porró i s'aixeca de taula.)

JAUME

 Per què m'ho dius tot això? Com hi ha món, me teniu ben bé de cap d'esquila!

JOAN

 Ja t'he dit que no'n parlessim més. Encara ens enfadaríem!

JAUME

 Això mai! (Pausa.) Escolta, Joan; ja que m'estimes tant, per què no tens més confiança en mi?

JOAN

 Què vols?

JAUME, roncejant

 Per què no'm dius aont és amagada la gerra de les unces?

JOAN

 Què'n tens de fer? Quan serà l'hora, ja la desenterrarem!

JAUME

 Ah!... És enterrada?

JOAN

 Sí.

JAUME

 En un lloc ben segur?

JOAN, impacientant-se

 Sí.

JAUME, després de beure

 Diga'm una cosa tant sols, perquè no estic tranquil. No ho sab ningú més que tu aont és?

JOAN

 Ningú més que jo.

(Pausa.)

JAUME

 I si aquesta nit et morissis, com quedaríem?

JOAN, cada cop més molestat

 I que n'ets de pesat!

JAUME

 També fora una bona pega, que tant d'or quedés perdut per a tots! (Pausa. Torna a beure.) Escolta, Joan. No fora millor que siguessim dos a saber l'amagatall?

JOAN, molt nerviós

 Ja ho sabràs. Diumenge, quan tots serem aquí, la treurem de sota la llosa.

JAUME

 Ah! Sota la llosa! Doncs és aquí mateix?

JOAN

 Sí, acabem d'una vegada. És aquí sota. (Senyala un lloc prop d'un recó de l'habitació.)

JAUME

 Oh! (Ple de satisfacció, torna a beure.)

JOAN

 Ara, Jaume, anem a reposar. Força ens convé. Apa, al llit. (En Jaume, ubriac, passa davant.) Jaume, sembla que vas de tort!

JAUME

 No, home, no; què't penses?

JOAN

 Penso que has traguejat massa i t'has enterbolit un xic. Apa, passa. Demà, ni a trets te treurem del llit. (Cridant cap dins.) Pepa!

TIA PEPA

 Què mana?

JOAN

 Despareu la taula, tanqueu, i a dormir tothom!

TIA PEPA

 Tot seguit.

JOAN

 Bona nit i bon' hora.

TIA PEPA

 Descansa, que prou falta et fa.

ESCENA V
Tia Pepa i Manelet

TIA PEPA

 Manelet, vina a ajudar-me, que acabarem més depressa.

MANELET, endormiscat i fregant-se els ulls

 Què dieu, tia Pepa?

TIA PEPA

 Apa, desvetlla't! Ajuda'm: porta aquests plats a la cuina.

MANELET

 Ara voleu fregar plats? Tant tard?

TIA PEPA

 No, ja'ls fregaré demà, però ara endrecem-ho tot. (Manelet, amb els plats a la mà, se'n va en sentit contrari.) Aont vas?

MANELET

 A la cuina.

TIA PEPA

 Manelet, desvetlla't; la cuina és de l'altra banda.

MANELET

 Teniu raó. (Rient, se'n va en sentit invers. La tia Pepa continúa desparant la taula.) Què més voleu?

TIA PEPA

 Té, agafa, que plegarem les estovalles. (Manelet l'ajuda, sempre fent-ho al revés i enredant a la Pepa, que no pot plegar les estovalles.)

MANELET

 No estireu tant.

TIA PEPA, donant-li una empenta

 Au, vés a dormir; té, porta el porró a la cuina.

MANELET

 L'han deixat aixut!

TIA PEPA

 Aquell Jaume, si el deixessin fer, fins les botes del celler aixugaría; però no més beu quan el vi no li costa res.

MANELET, xarrupant el porró

 Ca, ni una gota!

TIA PEPA

 Passa, home, passa.

ESCENA VI
Tia Pepa i Antòn

(L'Antòn, entrant, dóna un clatellot al Manelet que l'ajuda a entrar adins.)

ANTÒN

 Passa, nano, al jaç! Pepa, voleu que tanqui el portal?

TIA PEPA

 Ja ho faré jo.

ANTÒN

 Ja que soc aquí, ja tancaré jo, dóna.

TIA PEPA

 Que l'haveu sentit aquest çorrut den Jaume?

ANTÒN

 Prou; massa que l'he sentit! Sempre serà el mateix.

TIA PEPA

 S'ha atipat com un llop.

ANTÒN

 I porta mitja mona.

TIA PEPA

 És un poca pena!

ANTÒN

 Un mal home és! Ben diferent de l'hereu! L'un tot cor; l'altre tot avaricia. Són ben bé cara i creu. (Tot prenent un fanal.) Pepa, deixeu-me encendre. Aniré a donar una mirada al bestiar i cap al jaç. Demà tindrem matines. A les tres tinc d'anar a regar l'hort de dalt. Apa, Pepa, bona nit.

TIA PEPA

 Bona nit ens dò Déu. (Tanca la porta, anant-se'n cada un pel séu cantó. Pausa.)

ESCENA DARRERA
Jaume i Joan

(Jaume entra sense fer soroll i va cap al lloc indicat per Joan, aont està amagada la gerra, inspecciona a terra, encén un misto, i quan ha trobat la llosa, espolsant-la primer amb la mà, encén la llumanera i amb una eina aixeca la llosa, treu la gerra i la porta damunt la taula, ja foll d'alegria, i l'abraça i la petoneja. En el moment que va per a destapar-la, sent soroll, s'espanta i s'hi posa davant, al temps que entra en Joan precipitadament, amb una llum i en cos de camisa.)

JOAN

 Què fas aquí?

JAUME, confós

 Res... No sé... Jo, res... (Joan, a l'anar a deixar el llum damunt la taula, se n'adona de la gerra.)

JOAN

 Jaume!

JAUME

 No he pogut resistir la tentació : he volgut beure la gerra i acaronar l'or que hi ha dins.

JOAN

 Lladre!

JAUME

 No'm maltractis, si no...

JOAN

 Sembla mentida que siguis germà meu! Torna la gerra aont era!

JAUME

 Oh! Això mai! Ara ja he sentit la frisança de l'or! Les vui: són meves!

JOAN

 Jaume, són de tots tres germans.

JAUME

 Joan, escolta'm... Sabs lo que podríem fer?... Jo no't vui perjudicar... Fem una cosa, sí, fem-la! Partim-les entre tots dos, i a l'altre li direm que no l'hem trobada la gerra, que l'han robada...

JOAN

 Jaume, estàs borratxo!

JAUME

 No, no n'estic, no... Escolta'm! Fem una altra cosa: partim lo que hi ha dins i deixa-m'hi unes quantes monedes per a repartir diumenge. Així, els altres no sabràn res, i tu i jo tindrem més bona part. Vols?... Sí, fem-ho, sí, cuita... Deslliguem-la... Què hermoses deuen ser! Oh! Què hermoses!

JOAN

 Te'n guardaràs prou de tocar-la! És un dipòsit sagrat. Són els estalvis del pobre pare.

JAUME

 És or, i el vui!

JOAN

 Jaume! Per la memoria del pare, deixa la gerra i reflexiona que lo que vols fer és una infamia, una iniquitat, una malifeta...

JAUME

 Deixa'l estar el pare: ja és soterrat, i poc en sabrà res d'això. Vina, Joan, sí, partim. (Sospesant la gerra.) I n'hi han forces... Sospesa, sospesa... Oh quant d'or... or, molt or...

JOAN

 Prou, acabem d'una vegada! (Agafa la gerra de les mans den Jaume. Tots dos forcegen. En Jaume té més força i se la fa seva novament, abraçant-s'hi.)

JAUME

 Tot és inútil, Joan: no puc resistir la tentació de posseir aquest or, el vui tocar... fer relliscar d'una mà a l'altra aqueixes monedes, besar-les i ajuntar-les a les que jo tinc desades... Quin munt faràn! Joan, no siguis toçut, partim, partim, cuita, no'm facis glatir, ¿no veus com pateixo?

JOAN

 Mal home! Avariciós! Me creus capaç de semblant trapacería? Jaume, domina't, entra en raó. Aquest or el pare el va recullir pels séus tres fills. Hem de complir la seva voluntat. Sigues

honrat, sigues bo.

JAUME, sempre acariciant la gerra

 Bo i pobre! Ca home, ca! Val més ser ric, tenir unces, forces unces...

JOAN

 Més m'estimo creure que estàs borratxo. Anem; deixa la gerra al séu lloc i demà, quan t'haurà passat la borratxera, tu mateix t'avergonyiràs de lo que ara estàs fent.

JAUME

 No'm maltractis. No, no n'estic de begut.

JOAN

 Fes lo que't mano; deixa la gerra al séu lloc, o sinó crido...

JAUME, esfereit, agafa fortament la gerra

 No, no cridis, no, que també voldríen ser-hi

a partir. No cridis.

JOAN, va cap a la porta de l'habitació interior

 Doncs, acabem!

JAUME, barrant-li el pas

 Joan, mira lo que vas a fer. Per darrera vegada, vols o no vols partir?

JOAN

 Mai!

JAUME

 Doncs me'ls quedaré tots i tu ja t'arreglaràs amb els altres. (Agafa la gerra i se'n va corrent cap a la porta.)

JOAN, barrant-li també el pas

 Lladre, més que lladre! (Forcejant.)

JAUME

 Aquest or serà meu, costi lo que costi! (Forcejant , cauen tots dos a terra i la gerra rodola. En Joan cau assota i en Jaume li apreta el coll fins estabornir-lo; en Jaume es redreça, de primer esfereit, però tot reculant, mirant-se an en Joan, ensopega amb la gerra i amb un instint d'alegria la recull, l'abraça i la porta damunt de la taula, besant-la foll de cobdicia. Alli es treu un ganivet i trenca els lligams. Abans d'obrir- la, es gira cap an en Joan, se'n va cap a ell i el sacceja. Destapa la gerra i al mirar adins s'adona de lo que hi ha.) Mala negada! Pedres...! (Remena la gerra.) Tot pedres! (Furiós. De sopte, amb alegria.) Oh! Un paper! (Llegint, aprop de la llumanera.) «Fills meus: Perquè'm cuidessiu bé fins a la meva darrera hora, us he fet creure en l'or de la gerra. Perdoneu-me...» (Ofegant-se de rabia.) Reïra de Déu!
(En Joan s'ha anat incorporant, i mig arrossegant-se a terra, amb veu forta, però enrogallada, ja prop den Jaume.)

JOAN

 Maleit sigues! Lladre...!

JAUME, esfereit

 La veu del pare! La veu del pare! (Cau a plom sobre la taula, amagant-se el cap entre els braços.)

TELÓ