Les veus de la nit/L'insomni

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


L'insomni

Debades m'he esforçat, en caure el dia,
a perseguir —libèl·lula fugaç—
el mot escàpol, fins que desistia
del meu propòsit, decebut i las.

El vers inacabat, la idea a l'aire
i amb la recança del treball perdut,
llavores —era de la nit al caire—
el llit cercava, per la son vençut.

Fos un do de la nit, fos que la Musa
que ara, fàcil, cedeix, ara refusa,
no m'havia, per sort, deixat del tot,

m'he desvetllat al punt més alt del somni
i, en la gran lucidesa de l'insomni,
he vist, claríssim, resplendent, el Mot.