Libre de la primera e segona intencio/Capitol primer

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




CAPITOL PRIMER


DE LA DIVISIO DE INTENCIO



A
MABLE fill, intencio es obra de enteniment e de volentat qui s mou a donar compliment a la cosa desirada e entesa. E intencio es actu de natural apetit, qui requer la perfeccio que li coue naturalment. Aquesta intencio, fill, de que tu has necessitat, es departida en dues maneres, ço es a saber, primera intencio e segona. Es la primera meylor e pus noble que la segona, per ço cor es pus vtil e pus necessaria; e la primera es començament de la segona, e la segona es moguda per la primera, en tal manera, que la segona es instrument [1] e apareylament [2] con la primera intencio haja ço que li coue, segons son compliment. A exemplificar me coue, fill, abdues les intencions, per ço que n pusques hauer conexença. E car yo trebayl en ta vtilitat, trebayla tu en entendre ço que yo t mostre de intencio, e enten e remembret d aquestes paraules, per ço que moltes vegades membres e ames e entenes [3] intencio en ta conexença. § Si tu, fill, fas fer vn libre a alcun escriua, tu has la primera

intencio a fer lo libre, e has la segona a donar diners a n aquell escriua qui t fa lo libre. E car mes ames lo libre que los diners que n dones, per aço has al libre la primera intencio, e has als diners la segona. E l escriua fa d aço lo contrari, car eyl ama mes los diners que li pagues per sos trebayls, que no fa lo libre; car si mes amaua lo libre que ls diners, no t donaria lo libre per los diners. § Fill, de la intencio qui es en les obres sensuals e artificials te he parlat; ara t vuyl donar eximpli de intencio en les obres intellectuals, e enten que lo libre que has feyt escriure es per la segona intencio, e la sciencia que n desiges hauer es per la primera, car mes val la sciencia que lo libre. L enteniment que has, fill, es per la segona intencio, e la obra del enteniment, ço es, l entendre, es per la primera, car meylor cosa es la obra de la virtut, que no es la virtut, con sia cosa que la virtut sia per ço que sia sa obra. § La bona obra que tu has, fill, en ton enteniment con entens, es per la segona intencio, e lo merit que n has es per la primera; car tu entens per ço que merit ne hajes. E lo merit que n has per entendre, es per la segona intencio, e la gloria que n hauras per lo merit, [4] es per la primera; [5] car tu has merit per ço que gloria hajes. E la gloria que hauras, fill, en paradis, si hi entres, sera per la segona intencio; e la conexença que hauras de Deu e la amor, sera per la primera; car meylor cosa es intencio en conexer e amar Deu, que en hauer gloria per conexer e amar Deu, con sia cosa que Deu sia pus intelligible e amable, que tu gloriejable. § Tant es, fill, Deus digne de esser conegut e amat, que la intencio que home ha en conexer e amar Deu, car n es digne, no pot pujar en pus alt grau. E per aço se esdeue que meylor cosa es enteniment en entendre, con enten Deu, que no es lo merit ni la gloria que hom ha per entendre; e si aço no era enaxi, seguir sia que intencio fos pus obligada a home, que als honraments de Deu. § Bastantment, fill, te he parlat de intencio artificial en les coses corporals e espirituals, si ho sabs entendre, e sabras ho entendre si ho vols entendre. E con encare [6] te vuyl parlar de intencio natural, enten con l arbre es per la segona intencio, e lo fruyt es per la primera, car meylor cosa es lo fruyt que l arbre. § Lo cors que tu has, fill, es per la segona intencio, e la anima es per la primera, con sia cosa que la anima vayla mes que l cors, e lo cors sia per ço que la anima hi pusca [7] membrar, entendre e amar Deu, e virtuts, e bones obres. § Amable fill, en tres maneres te he donada conexença de la primera intencio e de la segona; e prech te que ta intencio hajes ordonada en tal manera, que no ams per la segona ço que s coue amar per la primera, ni ab la primera no ams ço que no es digne que n sia amat. § Accidentalment, fill, amen los homens peccadors ab les dues intencions [8] desordonades en lurs amors, cor amar vn beyl libre per ço car es beyl, e no amar lo per ço que l entena, es desordonament de intencio; e en aytal manera amar lo libre per ço que es beyl [9] es per la primera intencio, e amarlo entendre es per la segona; car hom desordonat fa major força de volentat en fer beyl libre que en entendre lo. § En la volentat, fill, dels homens que amen mes les coses terrenals que les coses espirituals, son enuersades les dues intencions; e aquells homens son per ço peccadors, cor desordonen intencio contra los ordonaments substancials. § En tot cant faras, ni diras, ni cogitaras, fill, hajes conexença de les dues intencions damuntdites, cor tot quant hom fa ni pot fer corporalment e espiritualment, en tot couen esser les dues intencions de necessitat; e la vna no hi pot esser menys de la altra, [10] e en cascuna cosa les pot hom hauer ordonadament e desordonada.


  1. Strument.
  2. Edit. lat. Instrumentum et dispositio.
  3. E tengues.
  4. Que n hauras es per lo merit.
  5. Edit. lat. Et gloria, quam inde habebis est propter meritum, quod est per Primam.
  6. E encare.
  7. Puxa.
  8. Edit. lat. Amant ambas Intentiones.
  9. Amar lo libre beyl.
  10. Edit. lat. Et una non potest ibi esse sinè alia.