Libre de mil proverbis/Capítol XVII
| ← Capítol XVI | Capítol XVII Libre de mil proverbis |
Capítol XVIII → |
1EN pus gran poder de bontat hages pus gran esperança.
2Sens bontat e justicia no hages en Deu esperança.
3En ta sanitat esta pus sana esperança que en ta malaltia.
4Esperança sana conforta, esperança malalta desconforta.
5En Deu hages major esperança per sa bontat que en tos merits.
6Pus que Deus pot perdonar, inconuenient cosa es desesperar.
7Major pot esser esperança per amor que desesperança per temor.
8Esperança es missatge[1] que hom tramet á Deu per ço que aport do e perdo.
9En la amistat de la misericordia de Deu hages esperança.
10Car Deus ama mes[2] perdonar que punir, hages esperança.
11Sens esperança no has amich.
12Qui pert esperança pert totes coses.
13Qui ha esperança no ha fretura.
14Qui ha poder de esperança no es vençut.
15Esperança fa hom diligent e cortes.
16Conserua esperança ab justicia e fortitudo[3] e prudencia e temprança.
17Sens caritat esperança no pots hauer.
18Esperança no fa gran despesa.
19Si vols hauer gran esperança hages gran amor.