Libre del gentil e los tres savis/Primer libre/Del cinqve arbre

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Del qvart arbre Primer libre - Del cinqve arbre
Libre del gentil e los tres savis
Del primer article. De un Deu





Del cinque arbre

DE FE E GOLA



SI Deus res no es, segueix sen inconueniencia[1] entre esser e occasio e ventura;[2] cor si Deus res no es, mes se coue ventura ab esser, que occasio. On con mes e pus souin sien les coses qui son per occasio que per auentura, e cor occasio e esser se couenguen, e ventura e no esser, per aço[3] es maniffestat Deus esser,[4] sens l esser del qual seria contradiccio en les coses damuntdites. § Si Deus res no es, fe a auentura creu e descreu, cor no es qui la endreç a creure veritat, ne qui l anima punesca per alcuna colpa de ella, e leuant sa gracia e desamparant aquella, l anima crea falsetat. E cor es raho maniffesta que l anima, per lum de alcuna gracia, sia endreçada a creure veritat, e per colpa sia ignorant veritat, per aço es signifficat que Deus es, qui per lum de diuinal gracia illumina l anima a creure veritat, e per los peccats que fa l anima, Deus la desampara; per lo qual desemparament l anima creu falsetat alcunes vegades, oppinant que sia veritat. § Anima, de si, no ha virtut con pusca creure veritat, con sia cosa que no entena son enteniment per rahons necessaries la veritat en que creu. On con l anima creu en veritat alcuna cosa, esser coue cosa pus[5] noble que la anima, per la qual sia ajudada a creure ço que per sos poders[6] tan solament no pot creure; e aquella cosa es Deu. § Fe es virtut, e virtut e veritat[7] se couenen; e gola es vici, e vici e falsetat se couenen; e cor veritat e falsetat sien contraris, per aço fe e gola son contraris. On si Deus res no era, fe e gola se couenrrien egualment ab ventura; e si ho fehien, si s farien veritat e falsetat; e cor veritat se coue ab esser e falsetat ab no esser,[8] per aço es maniffestat que Deus es; per l esser del qual veritat e esser se couenen, e falsetat e no esser; per la qual conueniencia fe se coue ab occasio, e gola ab ventura, e les condicions dels arbres se couenen.


DE ESPERANÇA E LUXURIA



CERTA cosa es que esperança e esperituals coses se couenen, e lutxuria e coses corporals se couenen. On si en Deu no ha bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui son virtuts[9] esperituals, per esperança, qui es virtut esperitual, se couenrria anima de hom ab major nobilitat que Deu. On con aço sia impossibil, per aço es signifficat que Deus es, hauent les virtuts damuntdites, sens l esser de les quals hom se couenrria ab major nobilitat, e Deus ab menor; e aço es contra les condicions dels arbres. § Lutxuria e castetat son contraris; e per castetat, esperança espera guasardo per merit de castetat; e per lutxuria, justicia dona temor de pena, e pena per colpa. On si resurreccio no es, lo plaer que hom ha per lutxuria es major que lo guasardo que hom espera corporal per merit de castetat, lo qual[10] guasardo res no es sens resurreccio. E cor esperança, qui es virtut, se couenga ab esser, e lutxuria, qui es vici, se couenga ab no esser, per aço es signifficat que resurreccio es, en la qual corporalment hom haura vtilitat per castetat, e haura pena per lutxuria; e si aço no era enaxi, esperança e lutxuria non serien tan contraris. E cor la major contrarietat se couenga ab esser,[11] e la menor ab no esser, segons la condicio d est arbre, per aço resurreccio es maniffestada.


DE CARITAT E AVARICIA



CARITAT e larguea se couenen; e cor auaricia es contra larguea, per aço caritat es contra auaricia, e auaricia contra caritat. On pus contraria cosa es que auaricia sia en l esser on caritat es, que en l esser on caritat no es. On si caritat es en hom en lo qual pot esser auaricia, quant mes coue que caritat sia en alcuna cosa en la qual no pusca esser auaricia, la qual cosa es Deu. E si Deus res no era, seguir sia que esser pogues mils a contraris que a no contraris,[12] e aço es impossibil, com sia cosa que en vn esser mateix[13] la vn contrari se couenga ab no esser, e l altre ab esser, cor en altre manera no serien contraris. § Caritat e espiritual natura se couenen, e anima, per corporal natura, se coue a esser en ella auaricia, per destrohit ordenament en espiritual actu e habit. On si Deus res no era, natura corporal seguiria mils son cors, e s couenrria mils ab veritat, que espiritual natura; e seguir sia que anima se couengues ab menor nobilitat, e lo cors ab major. Cor si Deus res no era, mes vegades fayliria la anima cogitant en Deu e en l altre setgle[14] en ço que res no seria, que lo cors ab sos cinch sens corporals vsant de les coses corporals. On con l anima sia forma e compliment al cors, e lo cors sia corrompable e mortal, per aço es demostrat que la anima es pus noble que l cors, per la qual major nobilitat se coue ab major veritat que l cors, per la qual major veritat Deus es maniffestat; sens l esser del qual l anima no s poria couenir tan naturalment ab esser e ab veritat con lo cors.


DE JUSTICIA E ACCIDIA



LO cors huma es mitja, per lo qual l anima racional se coue a merit o a colpa; cor sens lo cors, l anima no poria hauer merit per justicia, ne colpa per accidia, com sia cosa que l cors sia estrument per lo qual l anima pot vsar de ses virtuts, e pot vsar de vicis. On si es resurreccio, e Deus guasardona en gloria lo cors qui fo estrument a justicia, e puneix lo cors en infern qui fo estrument a accidia, mils se coue la justicia de Deu ab la justicia del hom just, e mils es contraria la justicia de Deu al hom accidios, que no es si resurreccio no es. E si aço se couenia mils ab esser, e no era esta conueniencia en esser, couenrria s esta conueniencia ab esser e ab no esser, e lo contrari d esta conueniencia couenrria s ab esser e no esser; e cascuna d aquestes conueniencias es contradiccio; la qual contradiccio es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que resurreccio sera; per l esser de la qual no s segueix nuyla inconueniencia.


DE PRUDENCIA E ERGUYL



PUS possibil cosa es que sia erguyl e lo contrari de prudencia en home, dementre que actualment sien en ell humilitat e prudencia, que erguyl e prudencia sien en la peyra;[15] e si aço no era enaxi, no seria contrarietat entre los contraris damuntdits. Mas cor la peyra es cors inanimat, per aço es impossibil cosa que en ella pusquen esser contrarietats de virtuts ne de vicis; cor si hi eren, seria cors animat. On si fos impossibil cosa a hom esser en ell imprudencia e erguyl, pus impossibil cosa fora que hi fos imprudencia e erguyl en la peyra. E aço es per ço cor es possibil que en hom pot esser lo contrari de imprudencia e de erguyl. On con aço sia enaxi, e con prudencia e humilitat se couenguen ab esser, e lur contrari ab no esser; e cor lur contrari accidentalment se couenga ab esser, per fer couenir prudencia e humilitat ab no esser; e cor accidentalment prudencia e humilitat se couenen ab no esser per raho de lurs contraris qui accidentalment se couenen[16] ab esser; per aço es maniffestat que si erguyl e imprudencia, e prudencia e humilitat han sobject en que son, quant mes, sens tota comparacio, se coue de necessitat que sia alcuna cosa en la qual pusquen[17] esser sauiesa e humilitat, en la qual no pusquen esser imprudencia ni erguyl, e aquella cosa es Deu. E si aço no era enaxi, seguir sia que la peyra e los corses inanimats, o animats d anima irracional, se couenguessen ab major nobilitat e mils ab esser, que hom, en quant esser huma no s couenrria ab esser possibilitat de virtuts e de vicis. E cor hom es de pus noble natura que los inanimats ne lo irracionals, per ço cor pot esser sobject a virtuts, coue que sia alcuna essencia[18] pus noble que hom, la qual haja virtuts, e no pusca esser sobject a vicis; e aquell es lo Deu que nos ensercam.


DE FORTITUDO E ENVEJA



FORTITUDO es virtut, e enueja es vici. E cor virtuts e vicis sien contraris, per aço fortitudo e enueja son contraris. On si en Deu hi ha[19] bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, pus semblant es fortitudo a Deu,[20] que si en Deu no hi ha neguna d estes virtuts damuntdites. E on pus semblant es Deus a fortitudo, pus dessemblant e pus contrari es de enueja; cor si no ho era, seguir sia que fortitudo e enueja no fossen contraris. E cor son contraris, e cor fortitudo e enueja son pus contraris si en Deu son les virtuts damuntdites, per ço cor fortitudo n es pus semblant a Deu,[21] e pus contraria a enueja, per aço es maniffestat que en Deu son les virtuts del primer arbre, sens les quals Deus e enueja no serien tan contraris con son, ne fortitudo no seria tan contraria a enueja com es. E cor ço per que fortitudo es mils semblant a Deu, e es pus contraria a enueja, e Deus es pus contrari a vicis, e es pus semblant a les virtuts de hom, sia atorgadora cosa, saluant les condicions del primer arbre; per aço es maniffestat que en Deu son bonea, granea, et cetera.


DE TEMPRANÇA E IRA



INTEMPRANÇA e ira no porien esser en anima sens lo cors, e intemprança e ira no moren en l anima del hom peccador qui mor en peccat hauent intemprança e ira; cor si morien per la mort del cors, couenrrien se mils a esser semblants al cors que a l anima. E con se couenguen mils a l anima que al cors, segons natura corporal e esperitual, e con l anima sia inmortal, per aço roman colpa de intemprança en la anima, e roman ira. E cor a l anima es estat occasio[22] lo cors, coue que l cors sia ressuscitat, e que sia aytant de temps punit per intemprança e ira, con l anima sera durable; e si aço no era enaxi, seria deffayliment de justicia e de perfeccio en Deu, e no seria tan gran contrarietat entre temprança e intemprança, ni entre caritat e ira, e serien destrohides les condicions del primer arbre.[23] E cor totes estes coses serien possibils si resurreccio no era,[24] per aço resurreccio es demostrada, e maniffestada la humana intelligencia. § Cant los tres sauis hagren prouat al gentil, per les flors dels arbres, Deus esser, e esser en ell bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e li hagren maniffestada resurreccio, e lo gentil remembra e entes les rahons damuntdites, e guarda los arbres e les flors, adonchs diuinal resplandor illumina son enteniment qui era tenebros estat,[25] e enamora son coratge de via de salut; e per virtut de Deu lo gentil dix estes paraules: ¡Ha las colpable! E tan longament has rebuts diuinals dons, en esta present vida, del Altisme, qui te ha donat esser, e has menjat e begut sos bens, e ell te ha donat tos vestiments, e ell te ha donat los infants e les riqueses que has, e ell te ha tengut a vida, e te ha honrat longament entre les gents, e tu hanc vn jorn ni vna hora de totes estes coses no li has fetes gracies, ne has obehits sos manaments. ¡Ha, mesqui caytiu! ¡E con has estat descebut per ignorancia[26] qui ha tenguts obcegats[27] los vlls de ta anima, e no has conegut aquest senyor tan honrrable, tan glorios, digne de tants honrraments! § Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, ell senti sa anima deliurada dels torments e de la tristicia, de on error e infidelitat la hauia longament e greument turmentada. Lo goig ni l alegria que l gentil hac, ¿qui l vos poria recomptar? Ne la benediccio que ell disia[28] als tres sauis, ¿qui la vos poria dir? Lo gentil se ajonoyla en la terra, e leua ses mans al cel, e sos vlls qui foren en lagremes e en plors, e ab seruent coratge adora, e dix: ¡Benehit sia Deus glorios, payre e senyor poderos de tot cant es! Gracies, senyer, te fas con te ha plagut remembrar est hom peccador, qui era a la porta de la infinida infernal malediccio. Ador te, senyer, beneesch lo teu nom, e deman te perdo. En tu pos ma esperança, de tu esper benediccio e gracia, e placia t, senyer, que si ignorancia me ha feyt tu menysconexer, la conexença en que me has mes me fassa tu amar e honrar e seruir; e d aqui en auant tots los meus dies ne totes les mies forses corporals ne espirituals no sien en als mas en honrar e lohar tu, e en desirar la tua gloria e la tua benediccio, ne en lo meu coratge altra cosa no sia mas tan solament tu. § Dementre que l gentil adoraua en esta manera nostre senyer Deu, a sa anima vench remembrament de sa terra, e de son payre, e de sa mayre, e de la error, e la infidelitat en la qual eren morts; e membra con tantes de gents qui eren en aquella terra, e eren en via de foc perdurable, la qual via ignorauen, e en la qual eren per deffayliment de gracia.[29] § On con lo gentil remembra aquestes coses,[30] adonchs, per la pietat que hac de son payre, e de sa mayre, e de sos parents, e de totes aquelles gents qui eren morts en sa terra, e hauien perduda la gloria de Deu, adonchs plora molt agrement, e dix aquestes paraules als tres sauis: ¡Ha, senyors sauis! Vosaltres qui tant sots beneficiats dels dons de gracia,[31] ¿con no us pren pietat de tantes de gents qui son en error, e qui no han conexença de Deu, ni a Deu no han grat del be que n reheben? Ne vosaltres, que Deus ha tant honrats sobre les altres gents, ¿per que no anats honrar Deu al poble en lo qual Deus es desonrrat, en ço que no l amen, ni l conexen, ne son obedients a ell, ne han esperança en ell, ne temen sa alta senyoria?[32] Per Deu vos prech, senyors, que vosaltres en aquella terra anets, e que ls prehiquets, e que mi adoctrinets con pusca honrar e seruir Deu a tot mon poder. E placiaus ensenyar a mi tant que per gracia de Deu e per doctrina vostra, hic sapia e pusca endur a via saludable tantes de gents qui son en via de foc perdurable. § Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, cascu dels tres sauis li respos e dix que s conuertis a sa lig e a sa creença.[33] ¡Con, dix lo gentil! ¿E no sots tots tres en vna lig e en vna creença? No so, resposeren los sauis, ans som diuerses en creença e en lig, cor la vn de nosaltres es juheu, e l altre es crestia, e l altre es sarrahi. ¿E qual de vosaltres, dix lo gentil, es en meylor lig, ne si cascuna de les ligs es vera? Cascu dels tres sauis resposeren e dixeren la vn contra l altre, e cascu loha sa creença, e repres al altre ço que queria. § Lo gentil qui ohy que ls tres sauis se contrestauen, e que cascu disia[34] al altre que sa creença era error per la qual hom perdia la celestial benauirança e anaua a pena infernal, si d abans fo en ira e en tristicia, son coratge adonchs fo en major, e dix: ¡Ha, senyors! ¡E en con gran alegrança e esperança me hauiets mes! ¡E con gran tristicia hauiets gitada de mon coratge! Mas are me hauets retornat en molt major ira e dolor que esser no solia;[35] cor yo, apres ma mort, no hauia temor de sostenir trebayls infinits. Mas are son segur que si no son en via vera,[36] que tota pena esta apareylada a turmentar la mia anima apres ma mort, perdurablement! ¡Ha, senyors! ¿E qual ventura es aquesta qui me hauia gitat de tan gran error en que era la mia anima? ¿ne per que la mia anima es retornada en molts pus greus dolors que les primeres? Dient lo gentil aquestes paraules, no s poch abstenir de plorar, ne la desconsolacio en que era no la us poria recomptar. § Longament estech lo gentil desconsolat, e sa anima en greus pensaments fo longament trebaylada; mas a la fi lo gentil prega los tres sauis, con pus humilment e pus deuota poch, que ells se desputassen[37] denant ell, e que cascun dixes sa raho con mils pogues ni sabes, per tal que ell vehes qual d ells era en via de salut.[38] E los sauis resposeren dient[39] que ells desputarien volenters denant ell; e ans que ell fos vengut en aquell loc, ja eren en volentat que desputassen, per enquerre e saber qual d ells era en via vera ni qual en error. § La vn dels sauis dix: ¿Qual manera haurem en aquesta desputacio en la qual volem entrar? E la vn altre dels sauis[40] respos: La meylor manera que nos podem hauer, ni per la qual mils e enans podem declarar veritat a aquest senyor saui gentil, qui tan coralment nos prega que li demostrem la via salutable, es que tingam la manera en la qual nos ha endreçats la dona de Intelligencia, e ab les flors ab que hauem prouat al saui Deus esser, e esser en ell virtuts, e esser resurreccio, ab aquelles se esforç cascun de nosaltres a prouar los articles que creu, per la creença dels quals cuyda esser en via vera. E aquell qui mils pusca, segons sa creença, concordar los articles en que creu ab les flors e ab les condicions dels arbres, aquell dara signifficança e demostracio que sia en meylor creença que ls altres. § Cascu dels sauis tench per bo ço que l saui hauia dit; e cor cascu volch honrrar l altre, cascu dupta a començar primer. Mas lo gentil demana qual lig fo primerament; e los sauis dixeren que la lig dels juheus. E per aço lo gentil prega lo juheu que començas primer. § Enans que l juheu volgues començar, demana al gentil e a sos companyos si ells reprendrien ses paraules; e per volentat del gentil fo fet ordonament entre ls tres sauis que la vn no contrestas al altre, dementre que recomptaria sa raho; cor per contrestar es enjenrrada mala volentat en huma coratge, e per la mala volentat es torbat l enteniment a entendre. Mas lo gentil prega los sauis que ell tan solament pogues respondre a lurs rahons, segons que li seria semblant, per tal que mils pogues enquerre veritat de la vera lig, que tant desiraua entendre; e per cascun dels sauis li fo altreyat.


  1. Segueix sen aquesta inconueniencia.
  2. Edit. lat. Causam et fortunam.
  3. Se couenguen, per aço.
  4. Edit. lat. Deum necessario esse.
  5. Coue pus.
  6. Edit. lat. Per suas potentias.
  7. Caritat.
  8. Si s farien veritat e falsetat e no esser.
  9. Edit. lat. Dignitates.
  10. Que hom espera corporal, lo qual.
  11. Edit. lat. Et quia major contrarietas inter virtutes et vitia convenit cum esse.
  12. Edit lat. Unde si Deus non esset, sequeretur, quod esse meliùs se haberet ad contraria, quàm ad non contraria.
  13. Edit. lat. In codem subjecto.
  14. En la vera setgle. Edit. lat. Cogitans de Deo et aliis rebus spiritualibus alterius saeculi.
  15. Dementre que actualment sien en la pera.
  16. De lur contrari qui accidentalment se coue.
  17. Hajan. En otro códice: En la qual ha son.
  18. Edit. lat. Sit aliqua natura seu essentia.
  19. En Deu ha.
  20. Edit. lat. Fortitudo magis convenit Deo.
  21. Edit lat. Magis similis et conveniens Deo.
  22. Edit. lat. Occasio peccandi.
  23. Condicions dels arbres.
  24. Edit. lat. Et quia haec omnia essent possibilia, si non esset resurrectio, cùm tamen verè sint impossibilia.
  25. Edit. lat. Qui erat exaecatus nubilo caliginosae ignorantiae.
  26. Edit. lat. Per sumum ignorantiae.
  27. Abcegats. Edit. lat. Obumbratos.
  28. Deh a.
  29. Edit. lat. Propter defectum gratiae et luminis veritatis.
  30. Paraules.
  31. Edit. lat. O vos Domini Sapienti, qui sic estis illustrati donis supernae gratiae.
  32. Edit. lat. Nec de ejus misericordia sperant recipere gratiam, nec timent ejus altissimum Dominium prorsus oblitae ejus excellentissimam potestatem.
  33. Edit. lat. Quod converteretur ad suam fidem et legem, et sic quilibet sapientum in responsione contradicebat alteri.
  34. Dehia.
  35. Edit. lat. Quam ante habebam.
  36. Edit. lat. In via salutari.
  37. S esputassen.
  38. Edit. lat. In via salutifera veritatis.
  39. Dients.
  40. E la vn saui.