Libre del gentil e los tres savis/Segon libre/Del sete article

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Del sise article. Del dia del judici Del sete article. De paradis
Libre del gentil e los tres savis
Del vuite article. De infern





Del sete article




DE PARADIS



PER totes les flors dels cinch arbres se pot prouar aquest article; mas nos breument ne coylim sis flors a prouar paradis esser.


DE BONEA E GRANEA



LA bonea de Deu es gran infinidament en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio; cor si no ho era, perfeccio no seria en la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor; e si ço era, Deus res no seria, con sia cosa que a Deus se couenga la bonea e granea damuntdita. On con sia prouat en lo primer libre Deus esser, per aço es maniffestat que la bonea de Deu es gran infinidament en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On aquesta maniffestacio feyta a la humana intelligencia signiffica e demostra paradis esser; cor si paradis res no era, en la obra de Deu no seria perfeccio de justicia, larguea e bonea, e concordaria son voler ab accidia, enueja, auaricia e injuria, e aço es impossibil, e contraria cosa a les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat paradis esser.


DE ETERNITAT E AMOR



PROVAT es Deus esser; e per aço es prouat que la amor diuinal no s coue en la eternitat diuina ab començament, ne mija, ne fi; cor si ho fehia, vna cosa seria en Deu eternitat, qui no s coue ab començament, ne mija, ne fi, e altra cosa seria la amor diuinal.[1] On con sien eternitat e amor,[2] vna essencia e vna cosa matexa, cor en altre manera no serien vn Deu, e nos hajam prouat vn Deus esser, per aço es prouat que la amor diuinal no ha començament, ne mija, ne fi. E per aço ix de la amor diuinal influencia de amar racional creatura, e donar li eternal gloria sens fi, a signifficar que la amor diuinal ha perfeccio en eternitat, donant gloria eternal a creatura; la qual gloria es paradis qui no haura fi.[3] On si paradis res no fos, justicia en Deu no hagra perfeccio; e si paradis eternalment no fos sens fi, amor diuinal no hagra perfeccio en eternitat a amar eternalment creatura racional amant Deu; e seguira s que l diuinal poder no pogues, ni la diuinal sauiesa no sabes, ne la diuinal amor no volgues amar creatura racional en eternal durament. E si aço fos enaxi, imperfeccio de amor, poder, sauiesa, bonea e granea, fora en eternal bonea, granea, poder, sauiesa e amor, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat paradis es demostrat esser, e esser durable sens fi. § Certa cosa es, gentil, que creatura no pot reebre eternitat sens començament; cor si ho fehia,[4] poria esser causada[5] sens començament e sens fi, e seria aytan egual en duracio reebent influencia de sa causa, con sa prima causa; e aço es impossibil que causat pusca tant reebre, con causa pot donar; cor si ho fehia,[6] haurien egual quantitat, segons donament e reebiment. E cor causa coue esser denant en dignitat de poder a son causat, hauent major poder en donar que l causat en reebre, per aço creatura no pot esser sens començament, e la prima causa ha poder que daria esser a creatura sens començament, si l causat ho poria reebre. On si la gloria de paradis era finida, e no era de eternal durament e sens fi,[7] no seria signifficat que Deus, qui es prima causa, pogues donar eternal durament sens començament, si lo causat, ço es, la creatura, ho podia reebre. E cor, segons les condicions dels arbres, coue esser signifficat tot ço per que Deus sia pus demostrable en sa bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, per aço lo durament sens fi de la celestial gloria es maniffestable. § Dix lo gentil al juheu: Maniffesta cosa es que en eternitat aytant si descoue fi con començament, e començament con fi. On si Deus pot donar eternitat qui no haja fi, e creatura la pusca[8] reebre, segons que tu dius, semblant es, segons tas paraules, que creatura pusca esser causada sens començament. § Lo juheu respos: Differencia es molt gran entre la influencia que la creatura pot reebre de Deu, segons esguardament de esser eternal sens fi, e la[9] influencia que la creatura no pot reebre a esser sens començament; cor la influencia que pot reebre a esser durable sens fi es per l accabament[10] de la prima causa qui crea aquell durameut sens fi. E ço per que no pot creatura esser sens començament, es per ço cor li coue accabament creat,[11] per lo qual sia durable sens fi. On si la creatura era sens començament, no hauria reebuda creacio d accabament,[12] per lo qual fos durable sens fi; e si no ho hauia, seguir sia que fos eternal sens començament, e que hagues fi; e aço es inconuenient e contra les condicions dels arbres.


DE PERFECCIO E CARITAT



SUPPOSAT que paradis sia, caritat creada pot esser pus perfecta en amar la perfeccio diuina, que supposat que paradis res no sia. On aquella cosa per que caritat pot hauer major perfeccio en amar la perfeccio que Deus ha[13] en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor, se coue mils ab esser, que la cosa per que caritat no pot tant amar la perfeccio que Deus ha en les virtuts damuntdites. On si Deus no amaua ço per que caritat mils es proporcionada a amar les virtuts damuntdites,[14] e amaua contraries coses de ço per que caritat no pot tant amar,[15] seguir sia que la caritat creada se couengues mils a amar perfectament, que la perfeccio de Deu a crear caritat, e aço es impossibil; cor si era possibil, ço per que caritat hauria major proporcio a amar, seria increat, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que paradis es; sens l esser del qual, caritat pogra mes amar que Deus accabar.[16]


DE ETERNITAT E AVARICIA



EN Deu, benehit sia ell, se couenen eternitat e larguea; cor si no s couenien, couenrria s que la larguea que Deus ha en donar a las creatures, hagues de altre e no de si mateix, o que la eternitat no fos Deu;[17] e cascuna de aquestes dues coses es impossibil. On con eternitat e larguea se couenguen en Deu, e cor larguea e auaricia sien contraris, per aço es maniffestat que per larguea la eternitat de Deu e la auaricia son contraris.[18] On con, segons les condicions dels arbres, sia cosa atorgada ço per que eternitat e auaricia sien pus contraris, per aço es atorgadora cosa paradis esser; cor si es, pus contraria cosa es eternitat e auaricia, que si paradis res no es. On si era ço per que eternitat e auaricia menys son contraris, seria en Deu ço per que eternitat e larguea menys se couenen; e si ço era,[19] ço que es mes e pus noble, se couenrria ab no esser, e ço que es menys, e menys noble, se couenrria ab esser; e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat paradis es maniffestable. § Natural cosa es de lo maestre que faça la obra durable; e per auaricia molt maestre faria menys durable sa obra, si larguea no hauia en donar a la obra ço que li coue a esser durable. On per aço durar e sauiesa e larguea se couenen ab obra, que sia feyta per maestre on haja perfeccio de sauiesa e larguea. On con en Deu, sauiesa, eternitat, larguea e perfeccio si couenguen, per aço es paradis signifficable;[20] cor si paradis res no es, la obra de Deu non es tan durable, en la qual obra ha deffayliment de durament, per deffayliment de poder, o de sauiesa, o de eternitat, o de volentat, qui s concorda ab auaricia; e cascuna de estas coses es contraria a la perfeccio de Deu; per la qual perfeccio es maniffestable la obra de Deu esser durable; per lo qual durament paradis es maniffestable.


DE FE E ESPERANÇA



SI paradis es, fe e esperança se n concorden molt mils que si paradis res no es: e si paradis res no es, mils se n concorden fe e esperança per ço que res no es, que per ço que es; e aço es impossibil que ço que res no es, pusca esser tan gran occasio[21] de concordança con ço que es. Cor si era possibil, seguir sia que occasio e concordança e majoritat se concordassen ab no esser, e que lurs contraris se concordassen ab esser, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat paradis es demostrable en la gran concordança que es entre fe e esperança, creent fe paradis esser, e esperant esperança la[22] celestial gloria.


DE PRVDENCIA E ACCIDIA



PRVDENCIA e accidia son contraris, la qual contrarietat han majorment en les coses grans que en les coses poques: cor aytant con prudencia es en majors coses, de aytant es pus gran virtut. E on major virtut es, pus contraria es a vicis; e aço mateix se segueix de accidia, cor pus accidios es hom contra major be, que contra menor. On si paradis es, prudencia ne pot esser pus contraria a accidia, e accidia a prudencia, que si paradis no es. E cor ço per que prudencia e accidia son pus contraris, coue esser, segons les condicions dels arbres, per aço paradis es signifficable en la major contrarietat qui es entre prudencia e accidia. § Dix lo gentil al juheu: Assats me tench per pagat de la prouacio que tes paraules me han signifficada de la celestial benauirança; mas prech te que m digues, si en aquella gloria celestial que tu dius, haura hom muyler,[23] ne enjenrrara[24] fils, ne si menjara hom, ne beura, ne dormira, e axi de les altres coses qui pertanyen a esta present vida. § Respos lo juheu: Paradis no es loc de totes aquexes coses que tu dius, car en totes aquexes coses ha deffayliment, e totes son donades a hom en est mon per ço que l home pusca viure,[25] e que l mon no peresca[26] en humana especia.[27] Sapies per veritat que paradis es loc complit,[28] on ha compliment de tots bens, veent Deu; de la qual vista hom ha[29] tan gran compliment, que neguna de estes coses temporals no es a hom necessaria. § Respos lo gentil: Si en paradis hom no menuga, ni beu, segueix se que en infern no sia fam, ni set; e si no ho es ¿de que seran punits los homens infernats qui seran colpables a Deu[30] per glotonia e per embriaguea? § Respos lo juheu: En infern coue esser fam e set en los homens colpables, a demostrar la justicia de Deu; on si en paradis hauia viandes a satisfer al cors glorifficat, no seria signifficat que la present vista que hom haura de Deu, abastas a donar gloria al cors huma; e si no ho fehia, deffayliment de perfeccio seria en la bonea, granea et cetera de Deu; e aço es impossibil e contraria cosa a les condicions dels arbres. § Dix lo gentil: Deman te si en paradis haura hom membrança de aquest mon,[31] ne si ls vns homens hauran conexença[32] dels altres. § Respos lo juheu: Si hom en paradis no hauia membrança de aquest mon, no hauria hom membrança del merit[33] que hom ha cant sa[34] bones obres; e si no n hauia,[35] hom no conexeria la justicia de Deu. E e si ls vns homens no hauien conexença dels altres, los vns no haurien gloria en la gloria dels altres; e si no n hauien, volentat diuina se concordaria ab accidia, enueja e imperfeccio; e aço es impossibil.[36]


  1. Edit. lat. Divinus amor differens ab aeternitate per essentiam.
  2. Edit. lat. Divina aeternitas et amor.
  3. Edit. lat. Qui erit durabilis absque fine.
  4. Edit. lat. Nam si illam reciperet.
  5. Creada.
  6. Edit. lat. Quod si reciperet.
  7. E no era eternal sens durament e sens fi.
  8. Pot.
  9. Ab la.
  10. Edit. lat. Est propter perfectionem.
  11. Edit. lat. Creata perfectio.
  12. Edit. lat. Creationem perfectionis.
  13. On aquella cosa per que caritat pot hauer major perfeccio que Deus ha.
  14. Edit. lat. Per quod charitas esset meliùs proportionata cum supradictis virtutibus.
  15. Edit. lat. Tantum diligere supradictas virtutes.
  16. Quam Deus posset perficere.
  17. Edit. lat. Aut quod Deus non esset aeternitas.
  18. Edit. lat. Quod per divinam largitatem aeternitas contradicat avaritiae.
  19. E si no era.
  20. Edit. lat. Paradisus est durabilis.
  21. Edit. lat. Possit esse ita magna causa.
  22. E esperar esperança en la.
  23. Moyler.
  24. Enjenrra.
  25. Edit. lat. Vt possit vivere in hac vita.
  26. Peresqua.
  27. Esposicio.
  28. Edit. lat. Perfectissimus.
  29. Edit. lat. In quo est complementum omnium bonorum, per quorum visionem homo habet. La frase «veent Deu» queda suprimida en la versión latina de Maguncia.
  30. Edit. lat. Contra Deum.
  31. Edit. lat. Homo habebit memoriam hujus saeculi.
  32. Edit. lat. Habebunt notitiam.
  33. Edit. lat. Non recoleret merita.
  34. Que hom cant fa.
  35. E si no ho hauia.
  36. Los antiguos hebreos no tuvieron, al parecer, idea alguna del paraíso celeste ó de la gloria de los elegidos. El premio prometido á los buenos limitábanlo quizás á los goces de la vida terrestre, al bienestar temporal en este mundo. Omiso en su ley el dogma de la inmortalidad no vieron acaso que la existencia presente fuese el tráns to para otra existencia futura. Mas los judíos formados en la teología del Talmud creen en el paraíso, que colocan en la séptima esfera celeste, y tiene dos puertas guardadas por setecientos mil ángeles resplandecientes que esperan la llegada de los justos para coronarles de mirto, y convidarles al placer y á la alegría. Parecido al que describe el Korán, no faltan allí ríos de leche, de miel y de vino, mesas de piedras preciosas y árboles que dan deleitosa sombra á infinitas legiones angélicas dedicadas á cantar las excelencias de Dios. En el centro hay el árbol de la vida que lo cubre todo con su ramaje.