Libre del gentil e los tres savis/Terç libre/Del segon, terç e qvart article

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Del primer article. De un Deu Del segon, terç e qvart article. De trinitat
Libre del gentil e los tres savis
Del cinqve article. De creacio





Del segon, terç e quart article



DE TRINITAT



APROVAR trinitat esser en Deu, coylim primerament aquesta flor de bonea e granea del primer arbre, per la qual prouarem que de necessitat se coue, segons les condicions dels cinch arbres, que Deus sia en trinitat. On, prouant trinitat, prouarem tres articles, ço es a saber, pare, fill, sant esperit; e prouarem con aquests tres articles son vna essencia e vn Deu.

DE BONEA E GRANEA



LA bonea de Deu o es finida o infinida eternitat, poder, sauiesa e amor. On si es finida, es contraria a perfeccio; si es infinida, concorda s ab perfeccio. E cor, segons les condicions dels arbres, impossibil cosa sia que la bonea e granea de Deu sien contra perfeccio en eternitat, poder, sauiesa e amor; per aço es demostrat que la bonea e granea de Deu son infinida eternitat, infinit poder, infinida sauiesa, amor e perfeccio. § Certa cosa es que aytant con be es major,[1] aytant se coue pus fortment ab perfeccio en eternitat, poder, sauiesa e amor; e aytant con lo be es menor, d aytant es pus prop a imperfeccio, qui es pus contraria cosa a perfeccio. On[2] si en Deu ha vn enjenrrador be,[3] qui fia infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui enjenrre vn be infinit en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e que del be enjenrrador e del be enjenrrat esta vn be infinit en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, major es la flor en Deu, ço es, bonea e granea, que no seria si en Deu no era ço que damunt es dit; cor cascu dels tres bens damundits es aytant bo, e aytant gran, per totes les flors del arbre, con seria la vnitat de Deu sens que en ella no fos trinitat.[4] E cor, segons les condicions del arbre, a Deu couenga esser atribuida e regoneguda la major bonea, per aço es trinitat, en ço que damunt es dit, pus maniffestable. § Dix lo gentil al crestia: Segons ço que tu dius, se segueix que la vnitat de Deu fos en major bonea si hi hauia cuatre, o cinch, o infinits de aquells bens que tu dius, que no es con ni ha tres tan solament; cor granea e bonea mils se coue a nombre de cuatre que de tres, e de cinch que de cuatre, e de infinit nombre que de finit. On con aço sia enaxi, donchs, segons ço que tu dius, en Deu deuen esser infinits bens en nombre, enjenrradors e enjenrrats e procehits. § Respos lo crestia: Si en Deu couenia hauer mes de vn enjenrrador, e de vn enjenrrat, e de vn procehit, l enjenrrador vn no seria infinit en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, cor no abastaria per fi, en quant seria enjenrrador, a enjenrrar vn be qui abastas a esser enjenrrada vna infinida bonea,[5] granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, ni l enjenrrador vn, ni l enjenrrat vn, no abastarien a donar infinida bonea, granea et cetera al procehit vn, ni entre tots los enjenrradors, ni enjenrrats, ni procehits, qui serien en nombre infinit, no abastarien a hauer perfeccio de bonea, granea, eternitat, poder et cetera; cor infinit nombre no pot hauer perfeccio, con sia cosa que multiplicacio de nombre infinit e perfeccio se descouenguen. On con aço sia enaxi, donchs, segons la perfeccio de les flors, imperfeccio seria en Deu, e les flors serien contraries les vnes a les altres, si en Deu hauia infinits enjenrradors, enjenrrats e procehits.[6] § Dix lo gentil: Nombre de cuatre, de cinch, o de mil pot contenir en si major be que nombre de tres: on si son quatre, o cinch, o mil bens en Deu, major bonea sera ceyla de Deu que no seria si era en nombre de tres tan solament. § Respos lo crestia al gentil: Aquesta questio[7] se pot solre per la matexa solucio damuntdita; cor, en Deu no coue esser mas vn enjenrrador, vn enjenrrat, e vn procehit, per ço que en cascu de aquests tres sia accabada e perfecta proprietat en bonea, granea e les altres. E si ni hauia mes de tres, negu dels tres no hauria accabada proprietat, ne accabada bonea, granea, eternitat et cetera; cor enaxi con no couenen esser molts Deus, e vn Deu abasta a hauer tota la bonea, granea et cetera que entre tuyt haurien, e encare ne pot mes hauer que entre tuyt ne porien hauer,[8] enaxi vn enjenrrador abasta a hauer tota la bonea, granea et cetera, que dos o mes enjenrradors ne porien hauer, e mes que eyls ne porien hauer, ne pot hauer; cor serien dos o mes enjenrradors, e entre tots no porien hauer infinitat de[9] bonea, granea, eternitat, poder et cetera, e vn tan solament pot la hauer; e aço mateix se seguiria de dos o de mes enjenrrats, e de dos o de mes procehits. § Dix lo gentil al crestia: Aço mateix se segueix de la vnitat de Deu; cor si la vnitat no abasta per si matexa a esser infinida en bonea, granea et cetera, sens tres personas diuines distinctes, ha deffayliment de si matexa de bonea, granea et cetera. § Respos lo crestia: No es ver; cor si en Deu no hauia distinctes proprietats personals, no hi seria obra per la qual fos enjenrrat infinit be en granea, eternitat et cetera, de infinit be en granea, eternitat et cetera; ne si en Deu no exia infinit be en granea, eternitat et cetera, de infinit be enjenrrador, e de infinit be enjenrrat, no hi seruien les flors del arbres en perfeccio,[10] e seria deffayliment de esta obra damuntdita en la vnitat de Deu; la qual obra es infinida en bonea, granea et cetera, e la qual obra, e les tres persones distinctes, hauent cascuna sa proprietat distincta, personal, infinida en bonea, granea et cetera, son la vnitat matexa diuinal, qui es vna en essencia, e es en trinitat de persones. E cor esser e obra tan gloriosa, con es la obra damuntdita, se couenguen, e priuacio de la obra damuntdita e no esser se couenguen; e cor esser on sia obra bona se couenga en major nobilitat, que esser on no sia obra; e cor a la essencia de Deu couenga esser donada e atribuida major nobilitat; per aço es signifficat que de necessitat se segueix que en Deu sia obra en trinitat; cor si no ho era, seria contrarietat[11] en les flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es demostrable.

DE PODER E SAVIESA, DE PODER E AMOR, E DE SAVIESA E AMOR



APROVAR trinitat me coue coylir ensemps del primer arbre les tres[12] flors damundites. Certa cosa es, gentil, que al sol se coue illuminar, e al foc escalfar. ¿E sabs per que? Per ço cor lo sol es sa resplendor matexa,[13] e lo foc es sa calor[14] matexa; on si al sol no s couenia illuminar, ni al foc escalfar, lo sol e l foc se descouenrrien ab ço mateix que son,[15] e aço es impossibil; cor si era possibil, cascu se couenrria ab corrupcio e ab priuacio, per la inconueniencia de son vs, que cascu hauria en si mateix, e aço es impossibil e contra les regles de philosophia, de la qual tu est appellat maestre. § Deus, ¡benehit sia eyl! es son poder mateix, e es sa sauiesa matexa, e es sa amor matexa; on si al sol e al foc, qui son creatures, se coue vs, segons que damunt hauem dit, quant mes se coue vs a les flors damuntdites, a vsar Deus de poder, sauiesa e amor en les creatures. Cor si no ho fehia, seguir sia que l sol e l foc se couenguessen mils ab perfeccio de poder, que l poder, sauiesa e amor diuinal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que si les cambres damuntdites, ço son, les flors, se couenen a vsar de les creatures, quant mes se couenen a vsar, ço es, fruhir en si matexes. E si aço no era enaxi, seguir sia que Deus se couengues mils ab obra qui fos fora si mateix, que ab obra qui fos dintre si mateix, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que al poder de Deu se coue poderejar, e a la sauiesa sauiejar, e a la amor amar, e aço en infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio; la qual conueniencia no hi poria esser sens distincio de proprietats personals, distinctes les vnes de les altres, e que ensemps sien vna essencia diuina, infinida en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa et cetera, e que aquella sia les tres proprietats personals, distinctes per generacio personal, essencial, enjenrradora, e per generacio personal, essencial, enjenrrada, e per processio personal, essencial, procehida; hauent[16] cascuna totes les flors del primer arbre, e esser ensemps vna flor on sien totes les flors del arbre. On con aço sia enaxi, donchs, per la conueniencia necessaria damuntdita, la sancta trinitat[17] que nos ensercam es signifficada e demostrada.

DE ETERNITAT E PERFECCIO



PODER infinit, qui enjenrra poder infinit e sauiesa infinida e amor infinida; e sauiesa infinida, qui enjenrra infinit poder e infinida amor; e infinida amor, qui enjenrra infinit poder e infinida sauiesa; e infinit poder, infinida sauiesa e infinida amor, qui ixquen del infinit enjenrrador damuntdit,[18] e del infinit enjenrrat damuntdit, aquests tres damundits se couenen molt pus fortment ab la flor damuntdita, que no faria vn poder, vna sauiesa e vna amor essencials on no fossen los tres damuntdits. E cor ço qui mils se coue a la eternitat e perfeccio de Deu, coue esser atribuhit a Deu, per aço coue que a Deu couenga[19] tot ço que eternitat e perfeccio se couenga mils en Deu; cor si no ho fehien, seria signifficat que l huma enteniment pogues mes entendre, e la humana consideracio pogues mes considerar major nobilitat[20] de eternitat e de perfeccio, que ceyla de Deu, e aço es impossibil. Cor si era possibil, seria la eternitat e la perfeccio de Deu finida e termenada; e si ho eren, serien contraries las flors del arbre a la flor damuntdita, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es signifficada e demostrada al huma enteniment, qui enten, e a la humana consideracio, qui considera la signifficança e la demostrança damunt maniffestada.

DE PODER E AMOR



SI hom pot fer e vol fer son semblant, major poder e major amor ha en fer son semblant, que en altre cosa qui no sia de sa especia, ne sia tan noble con hom. On si en Deu ha qui pusca e vuyla enjenrrar Deu semblant a si en esser Deu, e en esser eternal[21] e infinit en perfeccio, major poder e voler ha, que no hauria si aytal poder e voler no hauia. E cor a Deu coue esser atribuit lo major poder e voler, e cor totes coses, segons cors natural, amen enjenrrar lur semblant en especia, per aço es signifficada e reuelada en Deu esser trinitat. § Dix lo gentil: ¿Con pot Deus ser eternal semblant a si, con sia cosa que tota obra couenga hauer començament? § Respos lo crestia: Cor creatura no pot esser sens començament, cor en altra manera no seria creatura, per aço Deus no pot ser obra en creatura sens començament. Mas cor Deus es major que creatura, per aço ha en si qui pot reebre e qui pot fer generacio sens començament; cor si no ho hauia, no seria major en poder a creatura perfectament.[22]

DE SAVIESA E PERFECCIO



DIX lo crestia al gentil: La final causa,[23] ço es, la principal raho[24] per que Deus ha creat hom, es per ço que hom haja conexença de Deu e am Deu. E la segona intencio per que Deus ha creat hom, es per que hom particip en la gloria ab Deu eternalment sens fi. E si d aço fos lo contrari, seguira s que la flor damuntdita fos contraria a les altres flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que home principalment es creat per conexer e amar Deu, e segondariament es creat per gloriejar en Deu. On con aço sia enaxi, per aço la sancta trinitat de Deu es maniffestada; cor si Deus es vn, e es en trinitat, molt mils es signifficat per lo mon, e per les parts on lo mon es departit, a esser conegut e amat, que no fora si fos vn, sens que no fos en trinitat; cor lo mon es vn e es en tres coses tan solament, sens mes e sens menys, ço es a saber, vn setgle[25] qui es departit en animal, e en sensual, e en intellectual. En animal natura son totes les coses viuents e sintents, qui son compostes de cors e de anima sensible. En sensual natura son totes les coses qui son corporals, e no han vida. En intellectual natura son los angels, e les animes, e tot ço qui es incorporal. E aquestes tres natures son lo mon, e lo mon es aquestes tres natures. Cascuna de estes tres natures ha, en vna natura e en tres, son indiuiduus. E con aço sia enaxi, per aço la trinitat de Deu e la sua vnitat es signifficada per la vnitat e la trinitat qui es en totes creatures. On si Deus fos en vnitat e no en trinitat, la vnitat en la qual son les creatures, signifficara al huma enteniment sa vnitat; e la trinitat qui es en les creatures, signifficara falsament trinitat esser en Deu. E si no fossen les creatures en trinitat,[26] e fossen tan solament creades en vnitat, mils signifficaren Deu, si Deus no fos mas en vnitat, que no fan con son creades en trinitat.[27] E si Deus no hagues creades les creatures en l estament on mils fos signifficat a esser conegut e amat, fora en Deu deffayliment en la sauiesa e perfeccio de Deu. E cor es impossibil esser deffayliment en Deu, per aço es demostrat que ço per que Deus es mils demostrat per les creatures a hom, coue esser veritat; per la qual veritat trinitat es demostrable.

DE BONEA E CARITAT[28]



SI tu podies fer vn be qui fos infinit en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e tu hauies bona volentat e perfecta caritat, tu faries lo be damuntdit. On con Deus haja perfecta caritat, perfecta bonea e perfect poder, coue que eyl faça ço que tu faries, si ne hauies poder; e si no ho fehia, tu pories hauer meylor volentat que Deu, si hauies lo poder de Deu. E si tu, qui est creatura, podies hauer meylor volentat que Deu, en Deu no s couenrria perfeccio ab sa caritat; e cor aço sia impossibil, per aço es signifficat que en Deu, lo seu poder[29] fa ço que tu faries si hauies lo poder en la perfeccio en la qual Deus coue que haja son poder, e sa bonea, e son saber, e son voler. On con aço sia enaxi, per aço trinitat es signifficada, segons que la flor damuntdita signiffica per les paraules damuntdites. § Aytant con caritat menor[30] es pus semblant a major caritat, aytant es major en bonea e en virtut, que la caritat qui no es tan semblant a la caritat major ne ab eyla aytant se coue. On si Deus es en vnitat e trinitat, hom qui es en vnitat e en trinitat, ne s pus semblant a Deu, que no seria si Deus no era en vnitat e en trinitat. E on mils es hom semblant a Deu, mils es appareylat a esser bo, e a hauer major caritat a Deu, e a si mateix, e a son prohisme. On con, segons les condicions del segon arbre, hom deja atorgar ço per que la caritat e la bonea creada mils se couenguen ab la bonea e ab la caritat de Deu increada, per aço, segons aquells començaments, ço son, aquelles condicions del segon arbre, trinitat es maniffestada.

DE BONEA E CARITAT, E DE GRANEA E CARITAT



SI la obra que l anima sa con enten e ama Deu, es meylor e major caritat que no es con enten e ama si matexa o altra creatura, coue de necessitat que Deus faça major caritat con enten si mateix e ama si mateix, que no fa con ama e enten altra cosa. E si aço no era enaxi, seguir sia que la obra que Deus fa en si mateix, entenent e amant creatura, fos egual en la obra que fa entenent e amant si mateix, e aço es impossibil; cor si era possibil, seria aytan gran sa bonea fora si mateix, con en si mateix, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat, es signifficat que en Deu ha alcuna obra de necessitat, per la qual pluralitat es signifficada; cor sens pluralitat, impossibil cosa es que hi pusca esser obra. E si Deus no ha en si mateix obra, sa gran bonea fora major si obras en si matexa bonea e granea semblant a si matexa, que no es si es sens obra en si matexa. E cor bonea, granea e caritat se couenguen mils ab esser on sia obra, que ab esser on no sia obra, per aço coue que en Deu bonea, granea e caritat se couenguen ab obra; sino, esser creat, qui s coue ab obra en si mateix, se couenrria ab major nobilitat que esser increat, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat obra en Deu es signifficada per les flors e les paraules damuntdites; per la qual obra es signifficada pluralitat, per la qual pluralitat, trinitat es maniffestada esser en la vnitat de Deu.

DE BONEA E CARITAT, E DE PODER E CARITAT



LA caritat creada pot amar bonea creada en si matexa; e per aço, per la differencia qui es entre bonea e poder e caritat en creatura, caritat pot esser amant e pot hauer amat. E cor aytal poder pusca esser major e meylor en amant e amat, que en amant sens amat, o en amat sens amant, coue que en Deu bonea e caritat se couenguen ab poder, per lo qual pusca esser en Deu amant qui no sia l amat, segons vna proprietat personal, e que l amat no sia, segons altra proprietat personal, l amant, e amant haja amat; e que dels dos, amant e amat, ixca altra proprietat personal qui sia amant e amada, e que les tres persones, amants e amades, sien vna essencia amant e amada en si matexa sa infinida bonea e son infinit poder. E si aço no era enaxi, seguir sia que bonea e poder se couenguessen mils ab caritat creada, que ab increada, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es maniffestada. § En aquest mon major bonea, poder e caritat fora en hom si amas de necessitat e francament Deu, que no es con[31] ha liber arbitre a amar Deu. E cor la caritat de Deu se couenga ab major bonea e poder, que la caritat creada, coue que Deus haja la noblea que la caritat creada hagra, si la pogues hauer.[32] E si aço no fos enaxi, seguira s que la caritat increada no pogues hauer la bonea que la caritat creada no pot hauer, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la caritat de Deu de necessitat ha poder e libertat en esser amant e amada, per tal que sa bonea se couenga ab perfect poder. On con aço sia enaxi, donchs, per aço la sancta trinitat es demostrada per necessitat e per libertat perfecta e accabada;[33] la qual es exemplar e forma al huma enteniment con hi conega[34] la sancta trinitat que nos ensercam.

DE PODER E PRVDENCIA



LA major impossibilitat qui sia, es Deus no esser; e donchs, la major possibilitat que sia, es Deus esser. On la major impossibilitat qui sia contra generacio es corrupcio, e la major possibilitat que sia contra corrupcio es generacio en que sia la major possibilitat contra corrupcio; e si aço no era enaxi, seguir sia que generacio e corrupcio no fossen contraris.[35] On con a tota generacio creada sien corrupcio e impossibilitat[36] contraris, coue que en Deu sia generacio, a la qual corrupcio e impossibilitat no sien contraris;[37] e si aço no era enaxi, la prudencia no poria hauer conexença con la major possibilitat e l poder de Deu se couenguessen ab esser; e la major impossibilitat que Deus no sia, e la possibilitat en Deu esser, se couenguessen ab lo poder. E cor ço per que la prudencia mils pot conexer lo poder que Deus ha en esser, couenga ab esser,[38] segons les condicions d est arbre, per aço la generacio es signifficada esser en Deu contra corrupcio, qui s coue ab no esser; per la qual generacio e corrupcio es signifficada en Deu paternitat e filiacio. § Ço qui es pus contraria cosa a desagualtat, es egualtat; e ço qui es pus contraria cosa a contrarietat, es concordança. On si en Deu ha egualtat e concordança, segueix se de necessitat que la prudencia ne conesca en Deu major poder contra desagualtat e contrarietat a no esser en Deu, que si en Deu no hauia egualtat ne concordança. E cor la major obra que prudencia pusca hauer en conexer lo gran poder de Deu, se couenga ab esser,[39] segons les condicions del arbre, per aço coue de necessitat que en Deu haja egualtat e concordança; e si en Deu ha egualtat e concordança, coue que hi sia pluralitat, cor sens pluralitat no hi poria esser egualtat e concordança. E cor en Deu sia pluralitat, per aço es per lo poder de Deu signifficada trinitat en egualtat e concordança, a prudencia.[40]

DE BONEA E SVPERBIA



DIX lo crestia al gentil: Superbia es contra bonea, cor home erguylos ama ço qui es vil, sobre ço qui es noble, e desama lo be de son prohisme. E per aço humilitat, qui es son contrari, se concorda ab bonea, qui ama mes lo pus noble be que l menor be, e multiplica lo be major e l menor; e egual ama be qui sia entre lo major be e l menor.[41] § Si en la bonea de Deu ha vn be qui do si mateix infinidament en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, a be qui sia infinit en bonea, granea et cetera; e si lo be damuntdit fa aquest do sens que no n minua de si mateix; e del be qui dona e del be qui es donat ix vn be infinidament en bonea, granea et cetera, e es egualtat en lo be qui dona, e l be donat, e l be procehit; si aço es enaxi, la bonea de Deu es pus contraria a superbia, que no seria sens lo be donat e procehit damuntdit. E aço es per ço cor do no seria donat tan noblement en la bonea de Deu, ni no se n concordaria tan be ab humilitat; per la qual menor humilitat, la humilitat de Deu no seria tan contraria a superbia. E cor, segons les condicions d est arbre, la major contrarietat qui sia entre la bonea de Deu e superbia, sia atorgadora; per aço es maniffestat que en Deu ha be qui dona tot si mateix al be donat, e que del be qui dona e del be donat, ix be qui es donat. E con aço couenga esser enaxi, segons les condicions del arbre, per aço trinitat es maniffestada.

DE GRANEA E SVPERBIA



SI superbia hagues tan gran poder en si matexa, que de si matexa enjenrras infinida superbia en granea e en poder e en eternitat, e que d amdues exis superbia qui fos gran infinidament en poder e en eternitat, e que ensemps fossen vna superbia infinida en poder e en eternitat, impossibil cosa fora que humilitat pogues vençre la superbia damuntdita, ne que humilitat fos nuyla cosa. E cor superbia se couenga ab menor e ab no esser, e humilitat se couenga ab major e ab esser, per aço coue de necessitat que sia vna humilitat en Deu, qui sia major que neguna superbia que hom pusca considerar, ni aesmar, ni formar en sa consideracio. E si aço no era enaxi, poria la humana pensa considerar major superbia que la humilitat de Deu; e seria major l anima de hom en considerar superbia, que la humilitat de Deu, e seria major en granea, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que en Deu ha vn humil qui de tot si mateix enjenrra altre humil en infinida bonea, granea et cetera, e del humil enjenrrador, e del humil enjenrrat, ix infinidament en bonea, granea et cetera, altre humil procehit, e ensemps aquests tres humils son vna essencia humil en infinida bonea, granea et cetera, en la qual, trinitat es signifficada, segons la demostracio damuntdita. § Dix lo gentil al crestia: Si en Deu ha tan gran humilitat con tu dius, e con humilitat e superbia sien contraris, ¿con pot esser que la humilitat de Deu no veda que superbia, qui es mal, no sia? § Dix lo crestia: Si Deus no donaua libertat a hom que pogues esser erguylos o humil, la sauiesa de Deu seria contraria a la humilitat del home, per la qual home pot hauer merit e gracia de Deu. E cor les flors del segon arbre no sien ne deguen esser contraries, segons les condicions del arbre, ni en lo primer arbre no pusca esser contrarietat de vna flor ab altre, per aço la humilitat de Deu lexa esser superbia, per ço que la humilitat creada, per la increada, pusca contrestar a superbia humana, e la humilitat creada do honrament a la increada.

DE AMOR E AVARICIA



EN home amor e auaricia son contraris, cor home amant se coue ab larguea, contraria a auaricia en l amat; e auaricia tol e no dona, e concorda s ab desesperança, contra esperança qui s concorda ab amor e ab larguea. On con aço sia enaxi, donchs, per les virtuts e los vicis damuntdits, la sancta trinitat que tu demanes es representada per la contrarietat qui es entre virtuts e vicis. Cor si en Deu ha amador qui am en Deu amat tan fort, que tot si mateix li do; e si l amador li dona tot si mateix, e l amador es infinit en bonea, granea, e en totes les flors del primer arbre, coue de necessitat que en l amador sia infinida larguea en bonea, granea et cetera; e aytant con larguea es major, d aytant l amor diuina es pus contraria a auaricia. E cor la major contrarietat couenga esser atorgada, segons que fo compres primerament en les condicions dels arbres, per aço trinitat es signifficada en la major condicio d est arbre; la qual trinitat es en amant e amat; e cascu del amant e amat es amant e amat, e d amdos ix amant e amat, e ensemps son vna amor essencial, infinida, en amant e amat, en bonea, granea, eternitat et cetera. § Si auaricia hagues poder infinit, destrohira tota larguea, con sia cosa que a infinit poder no pusca contrestar nuyl altre poder: e cor en Deu sia infinit poder, coue que Deus, per infinida larguea, sia contrari a auaricia. On si en Deu ha vn liberal infinit en larguea, qui do infinida larguea, coue de necessitat que la larguea que dona, do de sa larguea matexa; cor si donaua altra larguea, no seria sa larguea infinida. E si en Deu ha infinida larguea, e no era en Deu qui donas aquella larguea infinidament en bonea, granea et cetera, no hi hauria infinida amor, qui amas donar tan noble do con es infinit do. E si en Deu hauia deffayliment de amor a donar, e en Deu hauia complit do a donar, seria contrarietat entre amor e donar e amar. On con sia impossibil que les flors del primer arbre sien contraries, per aço trinitat es demostrada, segons que les paraules damuntdites signiffiquen.

DE FE E ESPERANÇA



DIX lo crestia al gentil: Si trinitat no era en Deu, no hi seria obra; la qual obra Deus no hauria dintre si mateix: e la meylor obra que seria en esser, seria ceyla que Deus hauria en creatures. On con, segons les condicions dels arbres, couenga esser obra qui sia en Deu, meylor que la obra que Deus ha en les creatures, cor si no ho era, perfeccio de obra no seria en bonea, granea et cetera; per aço es demostrat que en Deu hauia e ha obra[42] sens la obra que Deus ha en les creatures; la qual obra es enjenrrar lo pare lo fil, e exir lo sant esperit del pare e del fil, e esser totes tres les persones vn Deu, e aquesta obra que sia infinida en bonea, granea et cetera. E si ayço es enaxi, la fe qui creu en aytal obra, ne s major e se n coue mils ab esser, en quant ne s major, que no faria si era menor, e descrehia en trinitat. On con sia impossibil que se pusca esser menor per ço qui es[43] en Deu, e que fos major[44] si fos en Deu ço qui no hi es; per aço trinitat es maniffestada en ço que la fe ne pot esser major si trinitat es, que si trinitat no es;[45] cor nuyla fe no pot esser major en descreure trinitat, que la fe qui creu que en Deu sia vna persona qui enjenrre altra persona infinidament en bonea, granea, eternitat et cetera, e que d amdos ixca altra persona infinidament en bonea, granea, eternitat et cetera. § Si en Deu no fos obra ans que l mon fos, esperança no n poria esser tan gran en home, ne per esperança home no poria tan be hauer confiança en Deu sens que trinitat no fos ne Deus no hagues obra en si mateix, e poria s hom desesperar que hagues eternalment esser; cor poria hom considerar que enaxi con obra no era en Deu ans que l mon fos,[46] que enaxi esdeuengues temps que res no fos, e que tot quant es hagues fi. Mas cant hom creu que Deus eternalment e infinida ha en si mateix obra,[47] de aquella influencia de obra, tan gran e tan maraueylosa, pot hauer esperança hom que l mon dur eternalment sens fi. On con ço per que es esperança de home, esta major en Deu, e ço per que s couenga mils ab fe e ab esser, sia de les condicions del quart arbre, e esperança pot esser major, e se n pot mils concordar ab fe, si trinitat es, per aço en la majoritat de esperança e en la major concordança que hom ha[48] ab fe, trinitat es representada e maniffestada als vlls de la humana pensa, qui considera segons que damunt es dit. § Respos lo gentil: Segons tes paraules, fe e esperança pogren esser majors si en Deu hagues quaternitat de persones, o que en Deu hagues pluralitat de persones infinides, que no son per esser trinitat de persones en Deu[49] tan solament. § Respos lo crestia: Si en Deu no abastas obra de tres persones, e que ni hagues mester mes a esser en Deu perfeccio de bonea, granea, eternitat et cetera, esperança no pogra esser tan gran, ne tan contraria a desesperança; ni fe no[50] creegra en tan noble paternitat, filiacio e processio, si a la perfeccio de Deu hagues mester dues o mes paternitats e filiacions, o tres o mes processions. On con en Deu no haja mes de tres persones, segons que ja hauem prouat en les altres solucions; e cor fe e esperança ne serien menors, per aço ta questio es contraria a la nobilitat qui s coue ab la pluralitat qui s coue esser en Deu, e es contraria a la majoritat[51] e concordança qui coue esser en fe e esperança.[52]

DE CARITAT E JVSTICIA



CARITAT e justicia se couenen contra mala volentat e injuria. On si en Deu ha trinitat, molt mils se n poden en home concordar caritat e justicia, que si trinitat en Deu no fos; cor per trinitat enten hom que en Deu hi ha enjenrrador caritatiu e just e infinit en caritat e justicia,[53] la qual infinitat de caritat e justicia es infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e perfeccio. E per aço la caritat e justicia creada pot esser major per la influencia de caritat e de justicia increada damuntdita, que no poria esser sens la caritat e la justicia del enjenrrador damuntdit. E aço mateix se segueix del fil e del esperit sant, si cascu es caritatiu e just per si mateix e en si mateix infinidament en bonea, granea et cetera. On con, segons les condicions d est arbre, se segueix que caritat e justicia creada pot esser major en hom si trinitat ha en Deu, que si trinitat no era en Deu; per aço trinitat es maniffestada.

DE PRVDENCIA E FORTITVDO



DE trinitat e de vnitat es multiplicada actualitat en entendre pus forment, que de vnitat tan solament. On si en Deu ha trinitat e vnitat, lo huma enteniment mes pot entendre en Deu, que si trinitat no ha en Deu. [54] Axi con lo home, qui pot mes entendre en la herba [55] que en la peyra, e mes en la bestia [56] que en la herba, e mes en home que en la bestia; [57] e aço es per ço cor mes coses ha en la herba que en la peyra, e mes en la bestia que en la herba, e mes en home que en la bestia. E si trinitat ha en Deu, lo huma enteniment mes coses pot ignorar en Deu que no faria si trinitat no era en Deu; enaxi con l enteniment, qui pot mes coses ignorar en la herba [58] que en la peyra, e en la bestia que en la herba, e en lo home que en la bestia. Cor aytant con en la cosa ha mes coses, aytant l enteniment hi pot mes hauer de ignorancia. On con aço sia enaxi, e cor ço per que l enteniment de home pusca mes entendre en Deu e mes ignorar, se couenga ab les condicions del primer arbre e del quart, e aço se couenga ab esser, a demostrar que l enteniment pot esser molt noble en entendre en Deu grans coses, e que aquelles grans coses sien [59] molt nobles en ço que l enteniment no pot tota la noblea d aquelles entendre; per aço trinitat es signifficada en ço que l enteniment pot esser pus noble e pus alt a entendre, e pot esser pus compres a no entendre. [60] E cor aquestes dues condicions se couenen, segons la noblea de Deu e la noblea de enteniment qui es creatura, per tal que conega la gran noblea qui es en les flors del primer arbre; per aço trinitat es demostrada esser en Deu. § Aytant con l enteniment huma se esforça pus fortment a entendre en Deu, [61] aytant se coue mils ab fortitudo, e aytant multiplica a ensus la quantitat de prudencia; e aytant con l enteniment mes es compres, [62] e no pot entendre tota la nobilitat de Deu, e dona a la fe qui crega [63] ço que eyl no abasta a entendre, d aytant fortiffica l enteniment la fe, e mortiffica si mateix; e per aço segueix sen major conueniencia entre prudencia e fortitudo. E cor aquesta major conueniencia pusca esser per la diuinal trinitat, e sens que en la diuina natura no fos trinitat, no poria esser tan gran concordança entre prudencia e fortitudo, per aço trinitat, en aquesta major concordança, qui s coue ab les condicions d est arbre, es signifficada e demostrada.



DE CARITAT E ENVEJA



DIX lo crestia al gentil: Caritat e enueja son contraris; cor per caritat se coue hom ab larguea e ab leyaltat, e per enueja ab cobea e ab engan. On si hom ha caritat a Deu, pus contrari es a enueja, que no es con ha caritat a son prohisme; e aço es per ço cor en Deus ha major larguea e major caritat que en creatura. E si hom es enuejos del be e de la honor de Deu, pus contraria es sa enueja a caritat, que no es si hom es enuejos del be e del honrament de son prohisme. E aço es per ço cor lo be e l honrament qui s coue a Deu es major que l be ni la honor de creatura. § Segons ço que damunt es dit, es signifficada en Deu trinitat esser, car la flor damuntdita ho signiffica. Cor si en Deu ha caritat qui enjenrra de si matexa egual caritat a si matexa, e que de la caritat enjenrrant e de la caritat enjenrrada ix caritat egual a la enjenrradora e la enjenrrada, e aço per la volentat de la enjenrrada e de la enjenrradora, pus luny es enueja a esser semblant a la caritat de Deu, que no seria si en Den no era caritat, segons que damunt es dit. E cor ço per que enueja sia pus luny a esser semblant a Deu sia atorgadora cosa, segons les condicions del primer e del cinque arbre, per aço trinitat es demostrable en la major contrarietat qui es entre la natura diuina, e enueja e peccat.



DE FORTITVDO E IRA



HOM es sobject on fortitudo e ira son contraris. On con ira venç fortitudo en huma coratje, adonchs es vençuda fortitudo per la flaquea e per lo deffayliment de coratje. E cant fortitudo venç ira, [64] adonchs ira es vençuda per accabament e per nobilitat de coratje. On aytant con fortitudo venç e appodera major ira, aytant es major en virtut; e aytant con la ira venç major fortitudo, d aytant la ira es major en vici e en peccat. § Certa cosa es que vn semblant ab altre s enforteix [65] contra son contrari e son dessemblant; on si Deus es en trinitat e vnitat, pus semblant a Deu es hom qui es vn en trinitat, ço es, anima e cors e la conjuncio d amdos, los quals tres son vn hom, que no es si Deus es vn, sens trinitat de persones. On con hom sia obligat a amar Deu mes que nuyla altra cosa, e con a hom sien semblants en vnitat e en trinitat moltes creatures, seria home pus obligat a amar mes son dessemblant que son semblant. E cor per amar home son semblant, pusca esser pus contrari contra son dessemblant, ço es, ira, qui no s coue ab home; per aço home, amant Deu, semblant a si en vnitat e trinitat, pot esser pus forts contrari a ira que no seria si, amant son dessemblant, se combatia contra ira; con ço sia que nuyla cosa no sia tan contraria a ira con Deu. On con aço sia enaxi, per aço en Deu trinitat es signifficada en la major semblança que home deu hauer ab ço que mes deu amar; e es signifficada en ço que home, aytant con es pus semblant a Deu, pot esser pus forts contra ira. E cor ço per que fortitudo pot esser pus forts contra ira, sia atorgadora cosa, segons les condicions d est arbre, per aço trinitat, en estes condicions, es signifficada.



DE ESPERANÇA E ACCIDIA



CERTA cosa es que a accidia es pus contraria cosa major esperança que menor; cor pus negligent es hom a desijar les coses menys nobles que les coses pus nobles. [66] On si en Deu ha infinida bonea, granea, eternitat et cetera, qui enjenrra infinida bonea, granea, eternitat et cetera, e que d amdos ixca altre qui sia infinit en bonea, granea, eternitat et cetera, e que ensemps los tres sien vna essencia infinida en bonea, granea, eternitat et cetera, si l anima del home just desija a saber en Deu aquestes coses, e aquestes coses a saber en gloria ha esperança, [67] major esperança ha de saber en Deu grans coses e maraueyloses, que no hauria si no desijaua a saber [68] en Deu los tres damuntdits. E on la esperança pot esser major en hom de saber grans coses, major contrarietat pot hauer contra accidia; e cor ço per que esperança e accidia sien pus contraris, sia atorgadora cosa, segons les condicions d est arbre, per aço la trinitat que nos te signifficam se coue ab affermacio, e descoue s ab negacio; cor si s couenia ab negacio, e s descouenia ab affermacio, seguir sia que ço per que esperança e accidia foren menys contraries, se couengues ab affermacio, e ço per que mes fossen contraries se couengues ab negacio; e aço es impossibil, e es contra les condicions d est arbre. E si era possibil, seguir sia que esperança e accidia se couenguessen en esser ensemps vna cosa matexa qui fos virtut e vici, e aço es impossibil e contradiccio. § Cant lo crestia hac prouada trinitat en Deu esser, [69] per los cinch arbres damuntdits, eyl dix aquestes paraules: ¡Benehit sia Deus, per la virtut del qual hauem conexença de la sua gloriosa trinitat en la signifficacio de les flors e en les condieions dels arbres! On si tu, gentil, no t tens per pagat [70] de les demostracions que yo te he donades de la sancta trinitat de nostre senyer Deus, yo coylire mes de les flors dels arbres, per les quals ton enteniment pusca reebre lum diuinal, per lo qual sia exalçat a hauer conexença de la sancta trinitat de Deu. § Respos lo gentil: No vuyl que cuyles mes de les flors a prouar trinitat. Mas prech te que m digues en qual manera les tres persones diuines pusquen esser vna essencia diuina, sens que no sia [71] composta de les tres persones. § Dix lo crestia al gentil: Composicio no pot esser si no de coses finides e termenades; donchs de coses infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, no pot esser; e si simplicitat no podia esser de coses infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, les coses que appelam infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, serien finides en bonea, granea, eternitat et cetera. On con sien infinides, per aço, per lur infinitat, e per infinit poder, poden esser ensemps vna simple essencia diuina, sens nuyla composicio. § Dix lo gentil al crestia: Digues me, ¿per que la trinitat qui es en Deu, es en paternitat, filiacio e processio, e no es altra cosa que no sia pare, ne fil, ne sanct esperit? § Respos lo crestia: Segons les condicions del primer arbre, la major nobilitat que hom pusca considerar, deu hom conexer [72] a Deu; on con en Deu couenga esser trinitat, segons que ja hauem prouat, coue que la trinitat conegam en aquelles virtuts e proprietats per que la trinitat de Deu sia a nostre enteniment signifficada e demostrada en major nobilitat. On con enjenrrant e enjenrrat, e amat e donat, [73] ço es, ixent de altre, sien pus prop en natura la vn ab l altre que negun altre del altre on no sia generacio ne eximent; [74] per aço coue que ço sia en la vnitat e trinitat de Deu, per que la vna persona diuina es pus prop ab l altre en virtut e en natura, e en bonea, granea et cetera, a esser vna essencia bona, gran, eternal, poderosa et cetera. E si aço no era enaxi, seguir sia que perfeccio fos contraria a bonea, granea et cetera, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que de necessitat se coue que la trinitat qui es en Deu sia de pare, e de fil, e de sanct esperit. § Dix lo gentil: Segons cors de natura, enans es pare que fil; [75] e per aço, si en Deu ha pare e fil, coue que l pare sia ans que l fil. [76] § Respos lo crestia: Differencia ha molt gran entre la natura qui es creada, e [77] la natura increada; e aço es per ço cor eternitat e perfeccio se coue ab natura increada, e no ho fa ab creada; e per aço la generacio e la processio qui es en Deu, es diuersa a la generacio e processio qui es en les creatures. On enaxi con peyra, estant peyra, no pot esser home, enaxi lo fil de Deu e l sanct esperit, hauent perfeccio e eternitat, no poden hauer començament ne fi; cor si ho hauien, no haurien perfeccio ni eternitat, qui son sens començament ne fi. Mas cor tu has començament e fi, per aço, per altra natura qui no es la natura qui es en lo sobira be, pots hauer derreria de ton pare, [78] e pots esser denant en temps a ton fil. § Digues me, crestia, dix lo gentil, la manera segons la qual lo pare enjenrra lo fil. § Respos lo crestia: Considera, gentil, en ta consideracio, con vna herba es enjenrrada de altra, e considera con vn home enjenrra altre. On enaxi con te coue imagenar diuersa manera de generacio a generacio, entre ceyla qui es feyta de les herbes e les plantes, ab ceyla de los animals, enaxi te coue considerar diuersa manera esser de generacio a generacio, entre ceyla que l fil de Deu reeb del pare, ab ceyla de les creatures. E aço es por ço cor altra manera de generacio pus alta e pus noble es ceyla qui es en Deu, que ceyla qui es en les creatures. On enaxi con considerant la generacio qui s fa en les creatures, te coue a imagenar la operacio e les proprietats de les creatures, enaxi a la generacio que lo fil de Deu reeb del pare, te coue considerar les flors del primer arbre, per les quals la generacio es signifficada, cor amant e entenent lo pare diuinal si mateix, e sa bonea, granea, eternitat et cetera, enjenrra fil semblant a si mateix en bonea, granea, eternitat et cetera; e entenent e amant lo pare, egual a si mateix en bonea, granea, eternitat et cetera, es enjenrrat lo fil, qui es egual al pare en bonea, granea, eternitat et cetera. E si lo pare no hauia aytal enteniment e aytal desirer e voler, [79] seria menys de les flors del primer arbre; per les quals flors lo pare ha lo saber, e l voler, e l poder damuntdit a enjenrrar lo fil. [80] § Lo gentil demana al crestia per quina manera lo sanct esperit exia del pare e del fil. § Lo crestia respos, e dix: Segons la solucio de la questio damuntdita, te pot esser respost a aquesta questio; cor les flors del primer arbre signiffiquen la manera, e signiffiquen aquella manera esser diuersa al eximent que les vnes creatures fan de les altres. Cor segons que perfeccio diuinal se coue ab bonea, granea, eternitat et cetera, entenent e amant lo pare si mateix e l fil que enjenrra, e entenent e amant lo fil lo pare e si mateix, coue que d amdos ixca altra egual persona a ells en bonea, granea, eternitat et cetera, e aquella es lo sanct esperit que tu demanes. E si del enteniment e amor del pare e del fil, e encare de la lur bonea, granea, eternitat, poder e perfeccio, no exia altra egual persona al pare e al fil en bonea, granea, eternitat et cetera, seria deffayliment en l enteniment e en la volentat del pare e del fil; e aço es impossibil. [81] § Dix lo gentil: ¿Per que lo sanct esperit no ix de vna persona tan solament, e ix d amdues les persones? § Respos lo crestia: Aytant [82] con lo pare se coue ab nobilitat, e lo fil ab nobilitat, aytant lo sanct esperit seria menys noble si no exia d amdues les persones; on per ço que les flors del arbre se couenguen mils ab lo sanct esperit, coue que lo sanct esperit ixca del pare e del fil. § Dix lo gentil: ¿Per que del sanct esperit no ix altra persona egual a si mateix [83] en bonea, granea et cetera? ¿O per que lo fil no enjenrra altra persona egual a si mateix en bonea, granea et cetera? § Respos lo crestia: Enaxi con tu te sents accabat en esser huma, e no has deffayliment a esser home, enaxi, e molt mils, sens tota comparacio, coue que l pare entena tanta de perfeccio en bonea e granea en si mateix, e en lo fil e en lo sanct esperit, que no desir a esser pare de altre fil, ne que altre sanct esperit ixca de eyl; cor si ho fehia, desijaria sobrefluitat, [84] e aquesta perfeccio matexa ha lo fil e l sanct esperit: e per aço conserua s perfeccio en les flors del arbre, e en cascuna de les persones. E si aço no era enaxi, seguir sia que en les persones ni en les flors no fos perfeccio de bonea, granea et cetera. On per aço coue que no sia en la diuinal essencia mas vna paternitat, vna filiacio, e vna persona de sanct esperit. § Dix lo gentil: Deman te que m digues si l pare, amant e entenent lo fil, enjenrra lo sanct esperit; ne si l sanct esperit ix del fil amant e entenent lo fil, lo pare; ne si lo pare, entenent e amant lo sanct esperit, enjenrra lo fil. § Respos lo crestia: Tot lo fil es enjenrrat de tot lo pare, e tot lo sanct esperit ix de tot lo pare e de tot lo fil. E si aço no [85] era axi con tu demanes, la totalitat damuntdita no s couenrria ab les flors dels arbres, e seria perfeccio contraria a les flors, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat, en la condicio de les flors, que la totalitat es enaxi con tu la demanes. § Digues me, crestia, ¿per que es en Deu trinitat de persones, e en Deu no fos compliment sens trinitat, e que dues persones abastassen a tot ço a que abasten tres persones? § Respos lo crestia: Maniffesta cosa es que trinitat coue esser en Deu, segons que ja hauem prouat per les flors dels arbres; e encare dehim, que esser mils se coue en les creatures ab nombre de vn e de tres, que ab altre nombre, con sia cosa que tota creatura sia en vna substancia e en tres indiuiduus d on la substancia es composta, axi con cors que no poria esser vn, sens lonch e ample e pregon, ni lonch ni ample ni pregon no porien esser ensemps, sens que l cors no fos vn. On con sia cosa que en les creatures se couenga mils nombre de vn e de tres, per aço coue que en Deu, qui ha pus accabat esser que en les creatures, se couenga esser ab vn e ab tres en nombre; cor si no ho fehia, seguir sia que esser e nombre se couenguessen mils en creatura que en Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que Deus coue esser vna essencia qui sia en tres persones, sens mes e sens menys; cor si aço no era enaxi, no seria concordança en les flors del arbre primer, ni ses condicions no porien esser conseruades. § Lo gentil demana si vna persona podia esser en Deu pus noble que l altre, ne si en Deu podia esser vna persona menys de l altra, ne si cascuna persona es estant en Deu per si matexa. [86] § Respos lo crestia: Si vna persona era pus noble que l altra, imperfeccio seria en eyla mes noble; [87] e si en Deu poria esser vna persona menys de l altra, poria esser la vnitat de Deu sens trinitat, e nos hauem ja prouat que en Deu coue esser trinitat. E si en Deu cascuna persona no era estant per si matexa, no hauria perfeccio en bonea, granea et cetera; e con cascuna haja perfeccio en bonea, granea et cetera, donchs, cascuna es estant per si matexa. § Lo gentil demana al crestia, si los sauis qui eren ab eyl entenien que eyl creegues en Deu la trinitat damuntdita. E lo crestia respos, e dix: Los juheus e los sarrahins no entenen la trinitat que nos creem, e cuyden se que nosaltres cream en altra trinitat en la qual nos no creem, ne la qual no es en Deu; e per aço no ns auenim ab eyls, ni eyls ab nos. Mas si eyls entenien la trinitat que nos creem esser en Deu, força de raho e concordança de les flors del primer arbre e les condicions d aquell, los enclinaria a concebre veritat de la sancta trinitat de nostre senyer Deu.


  1. Edit. lat. Quanto majus et nobilius est bonum.
  2. Edit. lat. Hoc probato, arguo sic.
  3. Edit. lat. Vnum bonum generans.
  4. Edit. lat. Trinitas personarum.
  5. Edit. lat. Ad generandum unum bonum, quod sufficeret ad essendum generatum infinitum in bonitate.
  6. Edit. lat. Sed cum hoc ita sit, igitur, secundum perfectionem florum, esset in Deo ponere imperfectionem, et flores essent sibi invicem contrarii, si in Deo essent generantia et generata et procedentia infinita.
  7. Solucio.
  8. Edit. lat. Possent comprehendere vel habere.
  9. E.
  10. Este concepto tradújose en esta forma en la edit. lat. de Maguncia: Et si in divina Essentia unus bonus infinitus in magnitudine aeternitate &c., non procederet ab infinito generante, e ab infinito generato, non essent in ipso in perfectione flores Arborum.
  11. Edit. lat. Evidenter esset contrarietas.
  12. Quatre.
  13. Edit. lat. Quia sol essentialiter habet splendorem in se ipso.
  14. Claror.
  15. Edit. lat. Cum hoc, quod habent essentialiter in se ipsis.
  16. Essencial, hauent.
  17. Edit. lat. Sancta Trinitas in Divinis.
  18. Edit. lat. Et infinitus amor procedentes à praedicto infinito generante.
  19. Couengam.
  20. Considerar nobilitat.
  21. Edit. lat. Unde si in Deo est Deus, qui possit et velit generare Deum sibi similem, ut sit Deus aeternus.
  22. Edit. lat. Non esset in potestate et perfectione superior creaturis.
  23. Raho.
  24. Edit. lat. Prima ratio, vel prima intentio.
  25. Edit. lat. Unus mundus.
  26. Edit. lat. Si creaturae non essent creatae in trinitate.
  27. Edit. lat. Cum sunt compositae et productae in trinitate.
  28. Edit. lat. De bonitate et charitate. Potestate et charitate.
  29. Lo Deu pare. La edit. lat., siguiendo este códice, traduce: Deus pater.
  30. Major.
  31. Cor.
  32. Edit. lat. Convenit, quod Deus habeat illam nobilitatem, per quam charitas creata, si illam potuisset habere, esset nobilior et major.
  33. Edit. lat. Est demonstrabilis per perfectam necessitatem et libertatem.
  34. Couenga.
  35. Edit. lat. Inter se non essent contrariae.
  36. Possibilitat.
  37. Edit. lat. Non sint contrariae secundùm operationem.
  38. Couenga esser.
  39. Se couenga esser.
  40. E prudencia.
  41. Edit. lat. Et bonum medium inter majus et minus diligit per equalem distantiam ab extremis.
  42. Edit. lat. In Deo fuerit et sit operatio.
  43. Qui no es.
  44. E fossen major.
  45. Ne pot esser major si trinitat no es.
  46. Edit. lat. Ante productionem mundi.
  47. Edit. lat. Habeat operationem intrinsecam.
  48. Que hom ne ha.
  49. Persones esser en Deu.
  50. No ho creegra.
  51. En Deu, e ab la majoritat.
  52. Esser fe e esperança.
  53. En algunos códices faltan las líneas que preceden desde la cuarta inclusive del capítulo.
  54. El principio de este capítulo aparece muy variado y confuso en algunos de los códices que se comprueban, y en otros es ininteligible. Uno de ellos, que es el que ofrece mayor variante, dice así: «De trinitat, lo huma enteniment mes pot entendre en Deu, e de vnitat es multiplicada actualitat de enteniment de vnitat tan solament. On si en Deu ha trinitat e vnitat en Deu que si trinitat no ha en Deu.» Las alteraciones del copista no pueden ser más evidentes, y sin embargo, el códice que las contiene es uno de los que por su antigüedad y por el esmero en el traslado, alcanzan más autoridad, y es merecedor de mayor fe. Por esto se adopta en este pasaje el texto del códice que mejor aquí conviene con la traducción latina, no obstante de contar menos fecha, con el objeto de ofrecer al lector el original en su mayor pureza. (153, 1).
  55. Edit. lat. In herba seu quolibet vegetabili. (153, 2).
  56. Edit. lat. Et plus in bestia vel in quolibet animali. (153, 3).
  57. Edit. lat. Quam in bestiis et alius brutis animalibus. (153, 4).
  58. Edit. lat. In vegetalibus. (153, 5).
  59. Son. (154, 1).
  60. Edit. lat. Et potest in non intelligendo plus esse captivatus. (154, 2).
  61. Edit. lat. Quando magis humanus intellectus conatur in Deo profunda intelligere. (154, 3).
  62. Edit. lat. Captivatus. (154, 4).
  63. Crea. (154, 5).
  64. Edit. lat. Vincit et superat iram.
  65. Edit. lat. Unum simile conjunctum suo alteri simili augmentetur in virtute, et fortificetur.
  66. La edit. lat. de Maguncia se expresa en un sentido contrario al del texto original, traduciendo la cláusula de este modo: Quoniam homo est magis acediosus ad desirandum res magis nobiles, quàm minùs nobiles.
  67. E ha esperança que aquestes coses sapia en gloria.
  68. Edit. lat. Non desideraret intelligere.
  69. En Deu per esser.
  70. Edit. lat. Non esse satisfactum.
  71. Sens que sia.
  72. Edit. lat. Debet attribui.
  73. Enjenrrat e donat.
  74. Edit. lat. Unde cùm Generans et Generatus et Procedens ab utroque sint adinvicem propinquiores in natura, quàm alia res, in quibus non sunt Generatio et Processio.
  75. Edit. lat. Pater tempore praecedit filium.
  76. Edit. lat. Quod Pater praecedat Filium per naturam.
  77. Ab.
  78. Edit. lat. Potes habere posterioritatem sub comparatione ad tuum patrem.
  79. Edit. lat. Et si Pater non haberet intellectum hoc intelligentem, nec amorem hoc amantem, nec voluntatem hoc volentem.
  80. Ha enjenrrat lo fil.
  81. Edit. lat. In voluntate Patris et Filii esset defectus; et hoc est evidenter impossibile.
  82. D aytant.
  83. A si matexa.
  84. Superfluitat. Edit. lat. Superfluitatem et excessum.
  85. E si no.
  86. Edit. lat. Et utrùm in Deo una Persona posset existere absque alia? vel utrùm una Persona in Deo posset existere per se ipsam?
  87. Menys noble.