Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII: Bartomeu Simon/Text 6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


[1]
[Càller, 1811. La següent poesia ens ha arribat en tres manuscrits. Al primer (A: quadern relligat de 9 ff), el més extens, trobem les estrofes I-XLV que, tot i que són plenes de correccions, constitueixen la versió definitiva del poema. El segon manuscrit (B: un esborrany d'un sol full) conté les estrofes XXXIV i XXXVIII-XLVII, ratllades (excepte dues versions de l'estrofa XLVI). Al tercer manuscrit (C: un full solt), podem llegir-hi les estrofes que transcrivim amb els núms. XLVIII-XLIX i una variant dels quatre primers versos de la XLVI. Finalment, un quart autògraf de Bartomeu Simon ofereix un llistat de les paraules que clouen cadascuna de les quaranta-sis primeres estrofes, que coincideixen amb les que figuren a la nostra transcripció. Tot i que A representa l'únic original amb una certa coherència formal, hem volgut comparar-ne escrupolosament el text amb B i C -respecte als quals sovint només presenta diferències de caràcter ortogràfic- precisament per tal d'evidenciar la tendència de l'autor a respectar solucions ortogràfiques més properes a les catalanes que no pas a les italianes a les versions definitives de les seves poesies i no tant als simples esborranys]

Alexiu espon sa bona voluntat y fieltat a son amo d[on] B[artomeu] S[imó] en la sigüent

Cançó

IMisenyor, si fos culpat
no me l'imputi a delit,
y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
4
 
IIEnténghia ab tota passiència
lo que me passa y que he fet
y després, a tot bon dret,
darà sa giusta sentència
Tínghia en tant la soferència9
de sosprendre·l giudicat
puis que, millor informat,
provarà si he delinquit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
14
 
IIISé que alguna informassió
de mi sa mercet ha pres
y que tal volta al revés

le hàgian fet la relassió.
Si escolta la mia rahó19
trobarà que no he faltat
y que és tot malignitat
quant contra de mi han ordit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
24

IVYo, des que tinch ulls de rahó,
la vida le puch contar,
y no me podrà acusar
de una mala operassió.
Sempre fonch la mia atençió29
viure al món onest y honrat
y servir ab tot lealtat,
benquè pobre y mal vestit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
34

VDe quant era minyonet,
que apenas sabia parlar,
descals y ab ben poch menjar
anar a llenya me han fet
y també que en dias de fret39
dos féixios ne haghés portat,
com axí lo he praticat,
benquè nu y mal nodrit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
44

VIFonch aquest lo pas primer
en què me portà la sort
y a voltes me són vist mort
anant y tornant de Algher,
puis de robba era lleuger49
y passava·l rio ondat.
Tots diévan que era arriscat
encara de essent petit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
54

VIINo podent, puis, resistir
fonch forçós cercar-me pa
y per mosso de hortolà
me posaren a servir.
He degut pront obeir59
per haver-me'l comanat,
benquè fos treball pesat,
de poch geni y poch polit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
64

VIIIEra per cert molt penosa
aquella vida hortolana
y prest me'n passà la gana,
trobant-la un poch vergonyosa.
Per altre me era forçosa:69
que fos pels carrers anat,
"Qui vol rava?" aghés gridat
y·ls còffans de fem umplit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
74

IXVeyent-me del hort scontent
mon pare me ha fet anar
a un cuili per pasturar
porcs o cabras o altre arment.
Lo pastor en continent79
ovelles me ha consignat,
que las aghés pasturat
en bons llochs y senz descuit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
84

XUn sol any, no senz enfadu,
he fet vida ab tal pastor
espost al fret y calor
y nodrit de sols ciagadu.

N·ostant anava ab cuidadu,89
per las matas estraciat,
perquè dany no aghés pagat
ni en la tentura incurrit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
94

XIA mon pare no agradava
que yo fes aquesta vida
perillosa y mal nodrida,
com tot home le affeava.
Ell per ço sempre pensava99
fer-me de torre soldat
y luego ab ell me ha portat
al cap de galera unit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
104

XIIEn aquella mia mansió
me han fet anar com lo vent
perquè de tot bastiment
ne portàs la relassió.
Dava a tots admirassió109
la mia velossitat
y luego per cert han dat
que me agheren preferit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
114

XIIIDos voltes en un sol dia
de aquella torre al Algher
só anat y tornat lleujer
com qui a una festa s'envia.
Gran gust mon pare tenia119
que me fos eserçitat
fins a quand tinghés la etat
y me veyessen instruït.
Y si bé no aghés servit

no és falta de volontat.124

XIVMa, yust yudissi de Déu!,
mentres yo me adelantava
y pobre pare tratava
ab don Pepi lo fet meu,
la mort, en un fer de creu,129
als fills òrfens ha dexiat
y a mi, pobret, ha tocat
de pendre altre partit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
134

XVEn que triste circunstància
restà sallevons ma mare
puis que, essent faltat mon pare,
no podia dar-nos sostància.
Al instant anà ab gran ància139
al capítol y ha pregat
que me aghés, per caritat,
per monasillo admitit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
144

XVIEssent ya a la catedral
per servir de monasillo,
ab molt onor y pontillo
só stat sempre fiel y leal.
Me han trobat en tot pontual149
y de tots só stat amat,
com podré dar-lo provat
ab tot home de sentit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
154

XVIIPer ésser tant obedient
en tot quant se me ordenava
un canòngie me portava
a montanyes molt freqüent.

Me feva anar com lo vent159
a son gustu y voluntat
y fins al Càlich me ha enviat
per portar-le peix de nit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
164

XVIIISa mercet de aquell servissi
me n'ha tret ab gran empenyu
e yo, per tenir bon duenyu,
he fet gustós sacrifissi.
Les persones de yudissi169
me han cregut molt fortunat,
com lo he sempre confessat
y no me'n he són pentit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
174

XIXMon mare apenas ha entès
que sa mercet ma volia
dis que molt ma convenia
que aquest partit no dexiés
y que quatre escuts le aghés179
per son socors demanat,
puis se'ls aghera scontat
de mon salari patuït.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
184

XXAl moment me'n só vingut
en sa casa ab alegria
y més del que merexia
confés que tots me han rebut.
Yo sempre al cap he tingut189
fer veure quant era grat
al amor me ha demonstat
qui sempre me ha favorit.

Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
194

XXIMe ha ocupat als primers anys
en sols servissis de casa
y ningú poghé fer vasa
que yo le portàs enganys.
Sobre de mi tots los danys209
de carregar-me han tentat,
però en tot temps no han lograt
de haver-me trobat fallit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
214

XXIICom un pare vigilava
perquè no me fes viciós
y per no restar ociós
en que ocupar-me cercava.
Tots los medis procurava219
per posar-me en bon estat
y evitar la ociositat
que a tot home fa avilit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
224

XXIIIMe dis que me convendria
l'art de sastre o sabater,
de barber o piluquer
segons lo geni tindria;
que en moltes ores del dia,229
trobant-me desocupat
de algun mestre fos anat
ont poder treure algun fruyt.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
234

XXIVHe degut molt apressiar
un consell tant savi i yust,
puis era també mon gust

pendre un art per me campar.
Algú me volghé insinuar239
que a mestre Col fos parlat
perquè me aghés ensenyat
fer sabbatas de profit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
244

XXVLo dit mestre y sa moller,
que de per avant me amàvan,
ells encara me aprobàvan
prenés l'art de sabbater,
puis sent al mateix carrer249
en poch temps fóra mostrat
fer lo punt ben ayustat
y un cuiret molt ben cusit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
254

XXVIProfitant de la ocasió,
quant jo què fer no tenia,
me ne anava ciascun dia
a pendre alguna lleçió.
Era tal la aplicaçió259
que al art havia demostrat
que en poch temps he acomodat
un scarponi descusit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
264

XXVIIAl mateix temps que vivia
domèstich, com se sol diure,
me mostrà a lligí y escriura,
lo que mai cregut havria.
Yo per abans ya sabia269
que fóra stat destinat
per la campanya y nombrat
com a fator sostituït.

Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
274

XXVIIIPer axiò me feva anar
a totes sas possessions,
o per fer posar plantons
o per veura morgonar.
Al temps també de ciapar279
me dexiava encarregat
que si home algú fos mancat
lo tinghés luego advertit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
284

XXIXVoleva que als podadors
les donés tot atenció,
puis per poca reflessió
févan sempre molts errors.
Me confiava que als fators289
los aghés molt bé guardat
y que no me fos fiat
del que aquells me aghéran dit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
294

XXXVoleva que a preferència
mirés molt bé lo giardí
y que al temps de fer lo vi
no mancàs la mia presència.
Posà axiò en diffidència299
a ciu Pera, y·l condomat
creyent-me ya destinat
al que ell se feva elegit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
304

XXXIVoleva que encara anàs
a temps de acullir la oliva

y que quanta se aculliva
la deghés yo mesurar;
que·ls minyons devés cuidar309
per no trobar-me burlat
y que tot lo mesurat
lo aghés posat per escrit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
314

XXXIIMe fé ensenyar a empeltar
y a ésser bon podador,
saber l'art de agricultor,
fer veranile y sembrar.
A las eguas me fea anar319
perquè las aghés contat
y que·ls pollins fos marcat
y·ls tentòrgius dividit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
324

XXXIIIAxí me anava imponent
a los officis de fora
y jo no veieva l'hora
de arribar al meu intent.
Fonch sempre mon pensament329
no fos en casa empleat
y fos per fora aplicat,
com ma era stat referit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
334

XXXIVVeyent-me, puis, sa mercet
inclinat per la campanya
y que era per mi cucanya
treballar al sol y al fret,
fator dels seus béns me ha fet,339
avent-me bé encarregat
que no me fos amigat

ni a ésser lladre consentit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
344

XXXVAppena entenghé ciu Pera
y compare Salvador
que era jo nombrat fator,
dexiant a ells endarrera,
s'entristaren de manera349
que·l primer s'és enfermat
y l'altre fonch poch cercat
y al any del tot despedit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
354

XXXVICiu Pera, fins qu·és viscut,
se li dexià continuar
que vinghés per treballar
en los dias que ha pogut,
mentre sa mercet, mogut359
de sa molta caritat,
en tot temps lo ha contemplat
y fins la mort assistit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
364

XXXVIIAra, doncs, dech jo parlar
de las mias operassions
que sobre sas possessions
han volgut molts criticar.
Pens de me yustificar369
de quant he al meu temps obrat
y esper de sa gran bontat
que me darà tot oyt.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
374

XXXVIIIPrimerament alguns volen,
com me han supost y he sabut,
que jo he fet quant he volgut,
com molts pratícan y solen;
però a aquestos crech les dolen379
las plagas d'altre costat
y per axiò han tentat
que no hi aghés sussistit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
384

XXXIXExamini les mies obres,
que dol ni frau trobarà,
y só segur no diurà
que he profitat de les sobres.
Nat só, és ver, de pares pobres,384
però pens d'ésser honrat
encara no sia lletrat
ni com noble distinguit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
394

XLSi he fet algun mancament,
com certs uns me han imputat,
sarà stat occasionat
de molt raonable assident.
No hi havrà homme prudent399
que me puga fer culpat
si apura la veritat
de tot quant le havran influït.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
404

XLISi acàs de alguna omissió
sarà vinguda la acusa,
só segur que la mia escusa
és més fondada en rahó.
Quant oyrà la mia passió409
sabrà tot quant hi ha passat
y serà desenganyat

del mal que le han sugerit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
414

XLIIEn segon lloch, de ordinari
se parla per inyorànzia
puis no se sab la sostància
de com va en casa·l diari.
Qui, però, sab lo divari419
del dir y ser en realtat
pot parlar molt més fondat
y de moltes llums fornit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
424

XLIIISi, emperò, volghés parlar-sa
per anvègia o per mal fi,
y què me ne importa a mi
que de mi crèghian burlar-sa?
Lo que importa és de pruvar-sa429
la suposta reïtat
puis, dien-se la veritat,
só cert no y tròban delit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
434

XLIVParli, sinó, tot Algher.
Díghian los hòmens de bé
ont Alexiu, com y en què
ha faltat al seu dever?
Sa mercet per lo primer439
see que en cada lloch me ha honrat
daprés que en tot me ha provat,
conegut y definit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
444

XLVTant és ver quant yo le dich
que ningú no ne dudava

de que sempre me tratava
com un pare y com amich,
y per axiò ocult nemich449
la zisanya hi ha sembrat
per me veure despaciat
de sa casa y aborrit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
454

 * * *

XLVIN·ostant que diligent
tant en casa com y a fora,
certs uns han trobat l'hora
d'enculpar-ma negligent,
puis, sent sa mercet present,459
ningú la causa ha mostrat
de acusar-me per culpat,
posant tot el olvit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
464

 * * *

XLVIISee que alguna informassió
de mi sa mercet ha pres
y que tal volta al revés
le havran fet la relassió.
Ara ascóltia la mia rahó469
y veurà que no he faltat
y que per malignitat
contra de mi lo han escrit.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
474

 * * *

XLVIIINo crech che le sia vinguda
sent en casa quéxia alguna
o que un'assió importuna

se síghia en mi coneguda.
Ningú mai ha posat duda479
en la mia gran fieltat,
com y en la pontualitat
ab qual sempre le he obeït.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
484

XLIXNo me acusa la conciència
que le síghia stat infiel
ni que·ls dits banyats de mel
me'ls llinghís ab advertència.
Repunyanza y astinència489
en la robba d'altri he usat,
puis que axí me han educat
y axí sempre he proveït.
Y si bé no aghés servit
no és falta de volontat.
494


  1.   77. cuili: 'cleda', 'corral' (log. cuile, camp. cuile).
    88. ciagadu: 'llet coagulada' (log. giagari).
    89. estraciat: 'estripat' (it. stracciato).
    92. tentura: 'multa', 'càstig' (sard com. tentura).
    142: monasillo: 'escolà' (cast. monaguillo).
    161. Càlich: llac natural aproximadament a deu quilòmetres de l'Alguer. Per a un estudi de la seva importància en relació amb la vida quotidiana algueresa, veg. CARIA 1990.
    182. patuït: 'establert', 'pactat' (it. pattuito).
    207. fer vasa: 'fer basa', 'assegurar'.
    257. ciascun: 'cada' (it. ciascun).
    263. scarponi: 'bota' (log. iscarponi, it. scarpone).
    278. morgonar: 'posar sarments sota terra' (veg. SANNA 1988, 753: "murgonar").
    300. condomat: no hem aconseguit d'interpretar aquest terme.
    318. veranile: 'terra llaurada durant la primavera' (log. beranile/veranile).
    322. tentòrgius: a partir de tentorju, 'pollí d'edat inferior als dos anys' (log. tentorzu).
    345. ciu Pera: es tracta d'un membre del servei de la família Simon, a qui l'autor ja s'havia referit a les estrofes XXXI del Text 3 i X del Text 5.
    346. compare Salvador: es tracta d'un altre membre del servei de la família Simon, l'interlocutor d'Aleix al Text 3.
    430. reïtat: 'condició d'ésser reu', 'culpa' (it. reità).
    488. llinghís: 'llepés' (a partir de llinguir; log. linghere).
    490. robba: 'objectes que hom posseeix', com en cat. ant. (it. roba).