Llibret de versos/Mensage

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


MENSAGE.

————



X
IQUETA, dolsa xiqueta,

Mon ánima, mitj desfeta,
Endressarte un recort vol:
¿Quí t' el durá? ¿La oroneta,
La merla ó 'l rossinyol?

 Lo rossinyol, trist amant,
Es, com yo, tendre y constant;
Mes no me aprofita á mí,
Perque, del vespre al matí,
Se li 'n pasa el temps cantant.

 Es la merla pronta y viva;
Mes donar crédit no 's pot
A un aucell que vá á la briva,
Y ab sa riseta joliva
Se burla sempre de tot.

 Vol seguit y ala lleugera
Té l' oronell, llest y viu;
Mes oblidarse poguera
Del encárrech que li fera,
Buscant brins pera son niu.

 ¡Xiqueta dels cabells d' or!
Pense que será millor,
Pera que no 's perda el viatge,
Encomanarli el mensage
A un gran suspir del meu cor.

 A un suspir ardent y tendre,
Que son propi foch s' en dú;
Y al que no li cal dependre
Lo camí que ha de mampendre:
¡El sab millor que ningú!

 Molt millor que la oroneta,
La merla y el rossinyol;
Y anirá sempre vía dreta,
Y sols parará, xiqueta,
En la teva ánima el vol.