Lo Gayté del Llobregat (1841)

Lo Gayté del Llobregat
Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors
Joaquim Rubió i Ors
(1841)

Baixa com a

LO GAYTÉ DEL LLOBREGAT.

LO GAYTÉ DEL LLOBREGAT.

POESIAS
DE
Don Joaquim Rubiò y Ors.

Mercé del paubre trobador.
Gauselm Faidit

Barcelona:

EN LA ESTAMPA DE JOSEPH RUBIO.
1841.

Es propietat del Autor.

Prólech.

LA ardenta afició que té y ha tingut sempre á las cosas de sa patria ; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen mes á fondo nostre antich, melodiós y abundant idioma, que desgraciadament se pert de dia en dia , apesar de ser com una taula de marbre ahont estan grabadas nostras glorias , per- dentse la qual han de desapareixer per precisió los recorts de aquellas; y en fi lo desitg de despertar en los demés eix sentiment noble y digne de ala- bança , son las únicas causas que han mogut al autor de estas poesias á darlas á la llum pública, esperant que sos compatricis las judicarán no per lo que ellas son en sí, per son mérit artístich, sino que las consideraran com lo desahogo de un cor jove rodejat encara de totas las ilusions de la vida, y que ha volgut desfogarse deixant en lo paper lo que sentia, com la flor llansa al vent las olors que li sobran.

Al publicarlas no pretent sino despertar algunas palpitacions en los cors dels verdaders catalans que se pendrán la molestia de llegirlas. Lo Gayté del Llobregat no aspira ,a cenyir la gorra de trobador ni á puntejar sa lira, puix coneix massa be que romperia sas cordas tant sols arribas á posar sa má pesada en ellas. Be está que pretengue conquistar una corona lo qui se creu ab forsas suficients pera guanyarla, puix la ambició de la gloria favoreix lo vol del geni: éll empero no desitja tant; axi que demana á los intel·ligents y homens de lletras als quals vingué entre mans esta obreta que no la xiulen, puix seria una crueltat pagar de est modo á qui no busca picaments de mans, y al que se presenta al certámen vestit de un modest mantell, y ab una gayta que callará tant prest se deixen sentir los preludis de una lira catalana.

A molts los semblará una exlravagancia, un ri- dícol anacronisme esta col-lecció de poesias llansa- das al mitg de la agitació y febre en que está la societat de resultas de las terribles y espantosas sacu- didas que ha sofert en estos últims anys, y tal vegada considerarán al que las ha compostas com un marí sensa cor ni pietat que, fugint de las borras- cas, ha vingut á cantar sobre la roca de la platja mentres los seus germans batallaban ab las onadas y desapareixian en lo abisme: mes éll pensa de altra manera: ha vist que lo nom de Napoleon recordaba lo de Alexandre; los dels que guerreijaren per la independencia de nostra patria lo del Cid; los dels que moriren per la llibertat lo de Padilla; que lo passat pot influir en gran manera sobre lo present com aquest sobre lo que es á esdevenir, y ha cregut que seria molt convenient traurer sas glorias passadas á la memoria del poble que treballa y se afanya per sa gloria venidera, y que alguns recorts de lo que forem podrian contribuir no poch á lo que tal ve- gada havem de ser. No se creguia per aço que con- fia massa en si mateix, ó que presum tenir en sas mans los cors dels que lo escoltan y possehir lo poder mágich de ferlos sentir lo que éll sent: No : aço ha estat concedit tan sols als trobadors, y ell, ho repe- teix , no ho es. Ha pres á son cárrech lo recordar á sos compatricis llur passada grandesa, y desterrar la vergonyosa y criminal indiferencia ab que alguns miran lo que pertany á sa patria, perque ha vist que li bastaban sos escassos coneixements per sortir victo- riós de son empenyo, puix ha conegut que no devia fer sino obrir lo llibre de nostra historia en sas páginas mes brillants y poéticas; sentarse en las ver- dosas y venerables ruinas del antich monument que presenciá los heróichs fets que en aquella se descriuen, y senyalar ab lo dit la una y lo altre perque lle- gissen en élls los que tenian set de sentiments nobles y de palpitacions fortas.
Una idea en gran manera trista y desencantado- ra ha ocupat constantment al autor en la composició de las presents poesias. Cregué al empéndrer son tre¬ ball que alguns de sos joves compatricis, entre los quals té la satisfacció de contarne no pochs que po- drian cenyir dignament la gorra de vellut ab la englan- tina de plata, lo ajudarian en sa empresa alternant sos cantars armoniosos ab sos aspres versos, los tons en- cantats de llurs arpas ab los de sa gayta: mes per desgracia no ha succehit axi. Sol emprengué son camí y sol ha arrivat al fi de son viatge: únicament han ressonat en sas aurellas tres veus de las quals sols una li era coneguda , que no ha tornat á ourer mes, y que han servit per ferli mes sensible y dolo- rosa la soledat que lo rodejaba.
Sab que li respondran que los retrau de ferho la dificultat que esperimentarian al voler versificar en una llengua de la qual casi no coneixen la gramá- tica ; que també en castellá poden cantarse nostras antigas glorias y las hassanyas de nostres avis sens deixar per aço de obrar en nosaltres lo mateix efec- te: mes ¿es per ventura tan aspre y pobre nostre idioma que no compense mes que suficientment lo treball que se emplee en estudiarlo ? ¿No tenim una col-lecció de crónicas tan abundant y variada com la puga possehir qualsevol altre poble, y una galeria immensa de trobadors, pares de la poesia vulgar moderna y als quals son deutors de moltas de sas be- llesas lo enamorat Petrarca y hasta lo terrible Dante, mes rica que cap altre nació del mon , y en la que apareixen las sombras gegantescas dels dos últims Berenguers; de un Jaume lo batallador; de un Pere del punyalet, terror de las armadas del Cruel de Castilla; de un Joan, de un Martí, &c. al costat de las venerables y famosas figuras de Guillem IX, compte de Aquitania, que sen aná fet un calavera y torná sant de las crusadas; de Vidal de Besalúá à qui trastornaren lo seny los amors de la Penaultier, or- gullosa castellana de Provença; de Cabestany mort á traició per los celos de un marit que doná á men- jar son cor á la que creya adúltera; de Bertran de Born, lo geni de la discordia dels antichs seggles; lo qui sols ha cantat las guerras que encenia y al qual posà Dante en son infern portant son cap en sas mans en pena dels cors que havia separat y dels llassos que havia romput en la vida; de Ricart, cor de Lleó , lo crusat invencible que, com diu un antich cronista, sortia sempre de la batalla ab la corassa herissada de fletxas com una taronja de agullas; dels Berguedans, dels Mallols y Jordis, y de Ausias March, en fi, lo Petrarca Valenciá, que com éll se enamo- rá en una iglesia, y tingué que plorar com éll la mort de sa estimada. ¿Y deixarém de estudiar las famosas obras de tants mestres del gay saber per no darnos la llaugera molestia de apendrer la llengua que beguerem ab la llet de nostras mares, que tartamudejarem quant petits, y que deuriam conservar com un joyell preciós, quant no per altra cosa, per la importancia de que gosá en altres épo- cas y per lo molt que nos recorda. Fá un seggle y quart, en lo asalt de Barcelona (setembre de 1714), que nostres avis batallaren catorse horas se- guidas en defensa de llurs antichs privilegis, y que llur sanch corria á doll per los mur, plassas y temples de esta ciutat, per poder transmetrer á llurs nets la berencia y lo idioma que los habian deixat llurs pares; y no obstant de haber transcorregut tant poch temps, sos decendents no solament han olvidat tot aço sino que fins alguns de élls, ingrats envers sos avis, ingrats envers sa patria, se avergonyeixen de que se los sorprengue parlant en catalá com un criminal á qui atrapan en lo acte. Mes aço cesará, al menos se ho promet axi lo autor de estas poesias, per poch que vage generalissantse la afició que co- mensa á pendrer peu entre nostres compatricis envers tot lo que te relació ab nostra historia
En quant á lo que li pugan contestar de que també lo castellá pot despertar en nosaltres iguals sentiments sempre que se ocupe en celebrar las glo- rias de nostra patria , lo autor de esta col-lecció se ' contentará ab respondrels que se posen la má sobre lo pit, y que judiquen despres per lo que aquest los diga. No nega que apesar de ser catalans tenim que véncer algunas dificultats per poder versificar facil- ment en nostra llengua , pero sí que sian estas motiu suficient per escusarnos de cantar en ella. No la co- neixen á fondo los que la troban aspre, pobre y poch apte per la poesia. Lo catalá es dols apesar de las paraulas exóticas que se han introduit en éll y de lo molt que se ha corromput per nostre deixa- ment y abandono; es rich tant com qualsevol altra de las llenguas fillas de la llatina, entre las quals fou la primogénita; y se adapta á la versificació tant ó mes tal vegada que las altres, exceptuantne la Ita- liana , perque conserva encara moltas de las traspo- sicions de la llatina y per lo gran número que compta de monossilabos que la fan elástica , concisa , enérgi- ca y armoniosa.
Y parla axi , no per esperit de provincialisme ó perque ho han dit altres la autoritat dels quals vene- ra , sinó per propri convenciment. Ningú pot avaluar millor la riquesa de una mina que lo qui treballa en ella, y éll pot dir, encara que sens orgull, que ha baixat fins á tocarne la veta. Desde que arribá á sos oidos, que desgraciadament fou molt tart, la paraula Trobador; desde que sentí parlar á sos joves amichs, als quals deu lo poch que val, de estos fills de l'arpa que anaban de castell en castell per dis- traurer lo enuig dels barons en temps de pau y que deixaban la gorra per lo elm en temps de guerra; de estos fills de l'arpa que poetas y caballers ensems venian á posar als peus de sa dama tant prest la englantina de plata que havian guanyat en un certá- ment, com la bordada banda ab que havia premiat sa bravesa la reyna de un torneig; de estos fills de l' arpa en fi que passabant sa vida cantant los amors, la religió y la caballeria, li prengué un desitg ar- dent de coneixels; desitg que ha anat sempre en au- ment, y que en part ha tingut oçasió de satisfer.
Ell ha recorregut y recorra encara tota la gale- ria de trobadors desde Guillem de Aquitania hasta lo modest Aribau que sembla haber volgut posar lo sa- gell als cants de nostres poetas ab sa oda á la Patria digne del dialecte en que está escrita; éll ha exami- nat y examina encara part per part eix venerable y gegantesch monument dels seggles passats, del qual pot dirse , com del que aixecan los habitants de Mé- gico en lo centro de son pais y al que portan una pedra tots los que passan per la carretera: tots han contribuit á alsarlo mes ningú li ha dat son nom; éll ha estudiat y estudia encara estas poesias escritas en una llengua casi desconeguda á las quals estan con- fiats tants dolorosos sufriments, tants sentiments apas- sionats , tantas palpitacions secretas; las que semblan, com diu Sismondi, inscripcions de mort escritas so- bre las tombas dels mateixos que las cantaren, y que interesan per la mateixa rahó que ningú se recorda de ellas; y sua ó de son escas talent es la culpa si no ne ha tret lo profit que podia, y si sas poesias, en lloch de ser un argument práctich de lo que aca- ba de dir en favor de son idioma, serveixan tant sols per desmentirho. Sia lo que sia lo treball está fet; la mina està oberta ; axi que repeteix aqui lo que ha dit antes, aço es, que espera que sos compatricis acullirán ab indulgencia la obra, sino per lo poch que en sí val, per lo treball que li costa y per la intenció ab que ha sigut feta , al pas que se promet que altres á qui ha favorit lo cel ab mes de sos dons empendrán ab calor lo estudi de nostra llengua, y tornarán per lo honor de nostre pabelló ab argu- ments de fets y de paraulas.
Catalunya pot aspirar encara á la independencia, no á la política, puix pesa molt poch en comparació de las demes nacions, las quals poden posar en lo plat de la balansa á mes de lo volúmen de sa histo- ria , exèrcits de molts mils homens y esquadras de cents navios; pero si á la lliteraria, fins á la qual no se estent ni se pot estendrer la politica del equi- libri. Catalunya fou per espay de dos seggles la mes- tra en lletras dels demés pobles; ¿perque puix no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble ó imitadora, creantse una lliteratura propria y á part de la castellana ? ¿Perque no pot restablir sos jochs florals y sa academia del gay saber, y tornar á sor- prender al mon ab sas tensons, sos cants de amor, sos sirventeses y sas aubadas ? Un petit esfors li bas- taria per reconquistar la importancia lliteraria de que gosá en altres épocas, y si Deu permetés que esta idea se realisés algun dia, y que los genis catalans despenjassen las arpas dels trobadors que han estat per tant temps olvidadas, lo Gayté del Llobregat, per escasas que sian sas forsas, se com- promet desde ara per llavors à guerreijar en lo lloch que se li senyale, encara que sia á última fila, per conquistar la corona de la poesia que nostra pa- tria deixá cáurer tan vergonyosament de son front y que los demes pobles reculliren y se apropriaren.
Entretant arriba eix dia lo autor de estos llau ensaigs, obra de dos anys de treball y de estudi , se tindrà per mes que premiat ab tal que puga mereixer de sos compatricis que li digan lo que á sí mateix se diu lo Doctor Ballot al fi de sa gramàtica:
Pus parla en catalá, Deu lin don gloria.

Abril de 1841.

MOS CANTARS.

Damor no chant axi com far solia.

Lo rey en Pere.
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m’ queda mes plaher, no tinch altre conort.

Aribau: Oda à la Patria.

Juriol de 1859.

Si ab mos cantars sensills ¡oh Patria mia!
Terra sagrada ahont mon bressol sens galas
Balandrejà, al trist tó de sas baladas,
Una mare ab amor;
Si cantant de recorts jo puch un dia
Ta corona refer que fulla à fulla
Dispersá per tas planas regaladas
Del seggles lo rigor;

Dels antichs trobadors la muda lira

Jo arrencaré de llurs humits sepulcres,

Y al geni que divaga entre llurs llosas

Plorant invocaré,
Y despertantne las que l' mon admira
Ombras sagradas, noms cenyits de gloria,
Los comptes y antichs reys, y llurs famosas
Batallas cantaré.

Jove só ¡oh Patria! sí, y la ma encara
Tremola sobre l' arpa ahont la cigala
Brillá dels trobadors, ahont ressonaren
Los cants dels Cabestanys:
Jove só: ¿mes que importa si m' ets cara,
¡Oh Laletania! si á ton nom sas alas
Bat mon trist cor; si m’ sobra en amor patri
Lo que me falta en anys?

Durs serán mos cantars, sens armonia
Saltarán de mon cor mos sentits versos,
Com de un acer ardent saltan hermosos
Trossos de foch brillants;
Mes no sels tatxará de bastardia,
Pus llemosins serán encara que aspres,
Y en recorts riçhs y en fets caballerosos

Dels héroes laletans.

Durs, sí, mes nobles com lo vol del áliga;

Mes llibres com los monts que sas nevadas
Crestas, que boscos de mil anys cenyeixan,
Aixecan fins al cel;
Ni en sonorosas voltas assentadas
En llaugeras columnas d' or y marbre
Darán venals llahors als qui mereixan
Sols despreci cruel.

Ni temes, Patria, que ab cantars joyosos
Tas llágrimas insulte de viudesa,
Ni recorde vils noms dels qui trencaren
Lo ceptre de tos reys:
Prestem son foch de Laletania l' geni,
Y al mon recordaré la saviesa
Dels antichs y bravura que al mon daren
Llur dialecte y llurs lleys.

Prestenm' son geni ls' trobadors que dorman
En llits de marbre en pau y exemps de pena,
Y en melós llemosí, pus es lo idioma
Ab que parlo al Senyor,
Cantaré tas grandesas, Catalunya,

Tos comptes y antichs reys que per l' arena

Lo pendó arrossegaren de Mahoma

Del sarrahí traidor.

Cantaré als paladins que en las riberas
Del Jordá venerat la arena santa
Ab sanch tenyiren que ab sa sanch divina
Lo fill de Deu regá;
Y al jovenet galant que ab ágil planta
Penjada l' arpa al coll que al vent gemega,
Baix lo dorat balcó d' ahont dorm sa nina
Venia á sospirar.

Y cantaré ls' amors y la hermosura
De las fillas gentils de las montanvas,
Las del cos mes ayrós que una urna grega,
Mes que un gerro de flors:
Pus no sempre ressona en las alturas
Ni entre sostres dorats, ni en salons gótichs;
Pus no desdenya las humils cabanyas

L' arpa dels trobadors!

BARCELONA.

.............é han scrit alguns, é entre los altres un gran strolech appellat Raphel en son Juditiari affermant que la dita ciutat (Barcelona) fou edifficada en constillatió be fortunada, é que la sua fortuna é prosperitat se extenia á fecunditat de generatió natural, á larga saviesa, é á riqueses é honors temporals;..............

II.

Janer de 1840.

Posada en una plana
Com sobre una catifa d' esmeralda,
Favencia la romana
Á qui prestan, galana,
Sa espurna l' mar y Monjuich sa falda:

Sobre un mosáich posada
D' or y verdura que sos murs rodeja,
Prop la platja mullada
Que l' ona alborotada

Al besarla de un vel de argent plateja,

Sembla una reyna hermosa
Que al exir de son bany, mitg despullada,
En contemplar se gosa
Sa corona, orgullosa,
En lo mirall de l' aygua platejada:

Una princesa esclava
Que sa bellesa, de superbia plena,
Mirant en l' ona blava,
No s' recorda que agrava
Sos peus de neu lo pes de una cadena.

Aparta, Barcelona;
Aparta ls' ulls d' est mar que tos peus banya,
Pus si t' retrata l' ona
Ab ta antiga corona
No la creguias, oh! no, l' ona t' enganya.

Sols si t' retrata bella
No t' menteix ton mirall, vila altanera;
Pus pot una donsella
Gentil com una estrella

Ser sens corona si ab corona bo era!…

Gentil ets, oh vila, encara,
Pus te ha deixat la fortuna
Per contar tas nits la lluna,
Per dorar tos murs lo sol;
Y un dosser blau ple d' estrellas
Per tas frescas nits y hermosas
Que apar brillen mes llustrosas
Quant mes aumenta ton dol.

Pus te ha deixat per distráuret
Y ensemps per engalanarte
Una catifa ahont sentarte
Brodada de totas flors;
Y una mar que apar que jugue
Á remullarte atrevida,
Y á tirar sa espurna humida
Sobre tas arenas d' or.

Esbalaidora ets encara
Ab tos campanars que pinta

Lo sol ab dorada tinta
Sobre l' fondo blau del cel,
Y ab las montanyas que t' voltan
Del vent y l' fret per guardarte,
Y que esqueixan per guaytarte
Dels núbols lo negre vel.

Mes ay! que ta sort contraria,
Comptessa sensa corona,
Mes que en bellesa te dona
En grandesa te ha robat;
Pus ton ángel y ta estrella
Te han abandonat, oh vila;
Pus s' es eclipsada aquella
Y al cel l' ángel ha tornat.

¿De que te serveix, princesa,
Guardar tos palaus encara
Si no tens en ta viudesa
Ni tronos per ells ni reys?
¿De que t' serveix dels Usatges
Conservar lo códich noble
Si no obeheix ningun poble
Tas casi olvidadas lleys?

Fou un temps en que las vilas
Per tos fills encadenadas,
Á tas plantas humilladas
De servitut en senyal,
Posaren, ciutat guerrera,
Á mes de llur ceptre y llansa,
De llur blassó y llur bandera,
Las portas de llurs portals.

Un temps fou en que partias
Del mar lo ceptre ab Venecia,
Y en que com ella tenias
De ciutadans un senat,
Sensa duxs que conspirassen
Per esqueixar llurs gramallas;
Sensa bravos que guardassen
Ab punyals ta llibertat.

Llavors del mar al alsarse.
Alegre l' sol te miraba,
Mes tras los monts al posarse
Te contempla ara ab tristor,
Al véurer que una urna y fora
De recorts plena illumina

Dorada de part de fora Ab sos raigs mes purs que l'or.

Ja no surten las hermosas En las góticas finestras Per contemplar, vergonyosas, Al jove donsell galant Que pels forats las miraba De la reixada visera, Y son pendó tremolaba Al passar per llur devant.

Ja la plassa, Barcelona, Ahont celebrabas tas festas Seggles fa que no ressona Dels reys d'armas als clamors; Dels reys d'armas que aclamaban Á la reyna de las bellas, Y ab crits de guerra exitaban L'orgull dels mantenedors.

Pus dels torneigs ab que un dia Celebrabas tas victorias Sols te resta en las historias Un que altre recort guardat: Pus tos paladins tots dorman En góticas sepulturas Coberts de llurs armaduras Com per tornar al combat.

Reyna del mar! tas galeras La mar las ha devoradas: Reyna del mon! tas banderas Las han gastadas los vents; Pus no tens Rogers de Lluria Per dar lleys á las onadas, Ni Erils, Entenças, Moncadas Per dar lleys als pobles tens.

¿Que dirias á tos pares, Á aquells héroes que cobriren Y ab sanch d'enemichs tenyiren De tos torrens los cristalls, Si de llurs tombas alsantse Te demanassen, Favencia, Comptas de la rica herencia, Fruyt de tants anys de treballs; Tú, que fins lo dols idioma En que ls' trobadors cantaren, Y en que tos avis parlaren Á llurs prínceps y á llur Deu, Has menyspresat, vila ingrata, Com menysprea una donsella Lo rich vel que, segons ella, No cau be á son coll de neu?

¿Tú que has sofert sens queixarte Que alguns fills bastarts, oh vila, Per envilirte é insultarte En mala hora al mon vinguts, Los sants marbres trossejassen Dels sepulcres de tos comptes, Y al vent las cendras llansassen De tos Jaumes may vençuts?

Álsat, oh Barcelona; Prou has estat prostrada y abatuda: Mira que una corona Millor que la perduda Te reservan encara per ton front: Surt ja de ta apatia: Mira que ls' nostres fills, ab veu severa, Preguntaránte un dia: „Que has fet de ta bandera? „Ton ceptre y tas galeras ahont son?
„ Ahont son dels nostres avis „Lo patri amor, la heróica fortalesa? „ Ahont sont los códichs savis „Ab que, quant principesa, „Mes pobles conquistares que ab rigors? „Que has fet, segona Roma, „De tos blassons, tos arsenals, tas fustas? „Que has fet de ton idioma, „Tos jochs florals, tas justas, „Las arpas y los cants dels trobadors?"
Y tú, ciutat famosa, Com un soldat que mentre acariciaba A sa nineta hermosa Y trobas li cantaba Li prengueren sa llansa y son escut; Tú axi, de rubor plena, Tindràs que dir á nostres fills, Comptessa, Mostrantlos la cadena Que encara en tos peus pesa: „Sols aço m' resta; lo altre ho he perdut...!"
Álsat, oh Barcelona, De nou asséntat del saber en l'ara; Recobra ta corona, Pus tens per ditxa encara Un Soldat y una Verge per patrons: Recorda ta grandesa, Y ta gloria recorda ja eclipsada, Y tornará, Comptessa, La edat mes fortunada Dels Berguedans, dels Jordis, dels Ramons.
Y com al sol aclama Tot lo univers per rey de las estrellas Perque ab sos raigs de flama Á tot lo exèrcit d'ellas Dona foch y hermosura y resplendor; Axi també admirada Sa reyna un jorn te aclamará la terra, No perque encadenada La tingas per la guerra, Com li tenias en tos seggles d’ or;
Sino perque tallantne Las onas tas carenas, Com talla l' peix llurs platejats miralls, Anirán per las vilas De tas riquesas plenas Per tornar ricas d' estimats metalls.
Mes perque heroes y savis Darás al mon que admira Encara la bravesa y lo alt poder De nostres nobles avis, Grans en blassons y en armas, Nobles per llurs virtuts, per llur saber.
Mes perque extasiada La terra al só de l’ arpa Que t’ llegaren tos Marchs y Cabestanys; De l' arpa que olvidada Tingué ta negligencia En llurs gótichs sepulcres per tants anys, Caurá á tos peus, Comptessa, Com cau als peus un jove De la nineta, reyna de son cor, Y ls’ pobles com á deessa Del amor y dels versos Altars te erigirán y tronos d' or.
Y quant ab veu severa Nostres fills te pregunten: „¿Qué n' has fet de ta llansa y tos blassons?" Mostrantlos la bandera En que tas Barras brillan Al costat de las Torras y ls' Lleons;
Podrás dirlos, oh vila: „La llansa la he penjada, „Pus lo temps de mas guerras ja ha passat; „Y al Lleó de Castilla „La guardia he confiada „De mon escut ab sanch de un rey pintat”

LO GAYTE DEL LLOBREGAT

Tot lo joy del mon es nostre, Dompnu, s' amduy nos amam. Compte de Poitiers.-Farai chansoneta-... Febrer de 1839

-Si t' donàs la sua corona Un rey y l' ceptre de plata, Y son mantell d’ escarlata, Y son trono engalanat, ¿Gentil gayté, deixarias Pera ser rey tas baladas, Tas montanyas regaladas Y ton joyós Llobregat? Si t' prometés un rey moro Perlas ricas y galanas, Y son bordell de sultanas, Y son palau encantat, ¿Joyós gayté, olvidarias T' airosa y fresca cabanya, Ton llit de fullas que banya Lo caudalós Llobregat?
Si t' regalàs, gayté, un mágich Sos castells de núbols blaus, Y sos follets y palaus D' estrelletas esmaltats, ¿Olvidarias per ells Las neus, las boyras, los rius, Las frescas nits dels estius; Las ninas del Llobregat ?-
-No, nineta, pus mes val Ma gayta de drap vermell Y mon capot que l' mantell De un rey de perlas brodat: Pus mes que ls' palaus moriscos Val ma cabanya enramada Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/41

LO COMPTE BORRELL.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/44 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/45 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/46 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/47 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/48 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/49

DOLOR Y CONSOL.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/52 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/53 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/54 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/55 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/56 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/57 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/58

LA NIT DE SANT JOAN.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/61 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/62 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/63 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/64 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/65 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/66

UN COR DE FILLA.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/68 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/69 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/70 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/71 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/72 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/73 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/74

AL LLOBREGAT.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/77 — 62 — Que despres de voltas tantas Regas ma pobre cabanya, Llobregat;

Be fas en fugir plorant Á amagar en las onadas Tos dolors, Que al menos allà s’ perdràn De tas grandesas passadas Tos recorts.

Tos recorts, somnis hermosos, V isions d' or y de armonia Que passaren; Palaus d' ayre vaporosos Que al morir la llum del dia Se borraren.

¿Que s’ han fet, los jorns, ó Riu, Que l' pendó dels Berenguers Tan celebrat, Flamejava, ab gloria, altiu, Sobre los pichs altaners, Del Monserrat? Digitized by Jy Google Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/79 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/80 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/81 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/82

COPLAS.

A LA NINETA DEL PORT.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/98 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/99 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/100 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/101

A UNAS RUINAS.

LO COMPTE JOFRE.

A UNA CEGA.

LO HIVERN.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/142 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/143 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/144 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/145 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/146 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/147 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/148

A DONYA ISABEL II,
Comptessa de Barcelona.

ROMANS.

CONFIANSA EN DEU.

LA REYNA DEL TORNEIG.

LA ROSA Y LO ROSSINYOL.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/205 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/206 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/207 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/208

DON JOAN LO CASSADOR.

LO LAY DEL JOGLAR.

Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/230 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/231 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/232 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/233 Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/234

A MA CABANYA.

Prólech

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L

Mos cantars

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1

Barcelona

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Lo gayté del Llobregat

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

21

Lo compte Borrell

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

27

Dolor y consol

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35

La nit de Sant Joan

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

Un cor de filla

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

Al Llobregat

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

59

Coplas

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

67

En la mort del jove artista D. Vicens Cuyás

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

73

Á la nineta de Port

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

81

Á unas ruinas

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

87

Á las hermosas

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

97

Lo compte Jofre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

105

Á una cega

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

115

Lo hivern

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

125

Á Donya Isabel II, Comptessa de Barcelona

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

133

Romans

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

143

Confiansa en Deu

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

153

La reyna del torneig

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

163

Á la Poesia

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

169

Los plants de la castellana

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

175

La rosa y lo rossinyol

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

187

Don Joan lo Cassador

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

193

Á Donya Josepa Massanés, en sos dias

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

205

Lo lay del Joglar

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

213

Á ma cabanya

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

219

Notas

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

223