Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Lo Evangeli de Jesu-Christ segons Sant Lluch
L'Angel Gabriel anuncía lo naixement de Sant Joan lo Precursor, y de Jesús lo Fill de Deu. Visita la Verge María a Santa Elisabeth. Cántich de la Verge. Naixement de Sant Joan. Cántich de Zacharías. Prodigis que antes y després succehiren.
1 Ja que molts han emprés posar en ordre la narració de las cosas que entre nosaltres s'han complert:
2 Conforme nos las contaren aquells que desdel comensament las vegeren ab sos propis ulls, y foren ministres de la paraula;
3 També á mi m'ha aparegut, després d'haverme informat ab diligencia com passaren desdel principi, escriurertelas ab ordre, ¡ó digníssim Theofilo!
4 Peraqué conegas la veritat de las cosas que se t'han ensenyat.
5 En temps d'Herodes, Rey de Judéa, hi hagué un sacerdot anomenat Zacharías del torn d'Abías, y sa muller una de les fillas d'Aaron, y tenía per nom Elisabeth.
6 Y un y altre eran justos devant de Deu, caminant irreprensiblement en tots los manaments y estatuts del Senyor.
7 Y no tenían fill algun, perqué Elisabeth era estéril, y los dos eran ja entrats en dias.
8 Y succehí, que exercint Zacharías son ministeri de sacerdot devant de Deu, segons l'ordre de son torn,
9 Conforme la consuetut del sacerdoci, li tocá per sort entrar en lo temple del Senyor á posar encens:
10 Y tota la multitut del poble estava pregant defora á l'hora dels encens.
11 Y se li aparegué un ángel del Senyor, estant en peu á la dreta del altar dels encens.
12 Y Zacharías quant lo vegé, se turbá, y lo temor s'apoderá d'ell.
13 Emperó l'ángel li digué: No temias, Zacharías, puix ta pregraria ha estat ohida, y ta muller Elisabeth te parirá un fill, y li posarás per nom Joan.
14 Y tindrás goitg y alegría, y molts se regositjarán en son naixement.
15 Perqué será gran devant del Senyor, y no beurá vi, ni altra beguda forta: y estará ple del Esperit Sant ja desdel ventre de sa mare.
16 Y á molts dels fills d'Israel convertirá al Senyor Deu d'ells.
17 Perqué ell lo precehirá ab l'esperit y virtut d'Elías, pera convertir los cors dels pares als fills, yls incréduls á la prudencia dels justos, per'aparellar al Senyor un poble perfet.
18 Y digué Zacharías al ángel: ¿Com coneixeré jo aixó? perqué jo so ja vell, y ma muller d'edat avansada.
19 Y responent l'ángel li digué: Jo so Gabriel, que estich devant de Deu, y so enviat pera parlarte, y portarte aquesta bona nova.
20 Y tut tornarás mut, y no podrás parlar fins al dia en que aixó s'haja verificat, perqué no has cregut mas paraulas, ques cumplirán á son temps.
21 Y lo poble estava aguardant á Zacharías, y se maravellava de ques estés tant en lo temple.
22 Y quant isqué, nols podía parlar, y comprengueren que havía tingut alguna visió en lo temple. Y ell los ho donava á entendrer ab senyas, y permanesqué mut.
23 Y succehí, que quant s'haguéren cumplert los dias de son ministeri, sen aná á sa casa.
24 Y després de aquestos dias concebí Elisabeth sa muller, y s'estigué oculta per espay de cinch mesos, dihent:
25 Perquél Senyor ha fet assó ab mí en los dias en que ha volgut apartar mon oprobi d'entrels homes.
26 Y al sisé mes, Deu enviá l'ángel Gabriel á una ciutat de Galiléa, anomenada Nazaret.
27 A una verge desposada ab un varó, anomenat Joseph, de la casa de David, y lo nom de la verge era María.
28 Y havent entrat l'ángel ahont ella estava, digué: Deu vos salvia, plena de gracia: lo Senyor es ab vos: beneyta vos entre las donas.
29 Y quant ella lo hagué vist quedá sorpresa de sas paraulas, y estava pensant quina salutació sería aquella.
30 Y l'ángel li digué: No temau, María, puix haveu trobat gracia envers lo Senyor.
31 Veus aquí, concebiréu en vostre ventre, y pariréu un fill, y l'anomenaréu JESUS:
32 Aquest será gran, y s'apellidará Fill del Altíssim, y lo Senyor Deu li donará lo trono de David son pare, y regnará en la casa de Jacob pera sempre.
33 Y son regne no tindrá fi.
34 Y digué María al ángel: ¿Com será aixó, puix jo no conech varó?
35 Y responent l'ángel li digué: L'Esperit Sant vindrá sobre vos, y la virtut del Altíssim vos cubrirá de sa sombra. Y per aixó lo Sant que naixerá de vos, será anomenat Fill de Deu.
36 Y mirau Elisabeth vostra cosina, també ella ha concebut un fill en sa vellesa, y aquest es lo sisé mes de aquella ques anomenada estéril.
37 Perqué pera Deu no hi ha res impossible.
38 Y digué María: Veus aquí la esclava del Senyor, fassas en mi segons ta paraula: y se retirá d'ella l'ángel.
39 Y en aquells dias, alsantse María sen aná á tota pressa á las montanyas de la Judéa, á una ciutat de Judá;
40 Y entrá en la casa de Zacharías, y saludá á Elisabeth.
41 Y succehí, que quant Elisabeth oygué la salutació de María, la criatura saltá en son ventre, y Elisabeth quedá plena del Esperit Sant:
42 Y exclamá en alta veu, y digué: Beneyta tu entre las donas, y benehit lo fruyt de ton ventre.
43 ¿Y d'ahont me ve tanta ditxa, que la mare de mon Senyor vinga á mi?
44 Perqué, veus aquí, tant prest com arribá á mos oidos la veu de ta salutació, l'infant saltá de goitg en mon ventre.
45 Y benaventurada tu que cregueres, perqués cumplirá lo quet fou dit de part del Senyor.
46 Y digué María: Ma ánima glorifica al Senyor;
47 Y mon esperit se ha regositjat en Deu mon Salvador.
48 Perqué posá los ulls en la humil condició de sa esclava; puix veus aquí ja desde aquest moment me dirán benaventurada totas las generacions.
49 Perqué ha fet en mi grans cosas lo qui es poderós, y es sant lo seu nom.
50 Y sa misericordia está en los quel temen de generació en generació.
51 Manifestá poder en son bras, y dissipá los superbos en los pensaments de sos cors.
52 Destroná als poderosos, y exaltá als humils.
53 Umplí de bens als que tenían fam, y despedí als richs sense cosa alguna.
54 Haventse recordat de sa misericordia, ampará á Israel son servo;
55 Axí com havía dit á nostres pares, á Abraham, y á sa descendencia per sigles de sigles.
56 Y María se detingué ab ella com cosa de tres mesos, y sen torná á sa casa.
57 Emperó á Elisabeth, se li cumplí lo temps en que havía de parir, y parí un fill.
58 Y sos vehins y sos parents ohiren, quel Senyor havía manifestat una gran misericordia envers ella, y sen congratulava ab ella.
59 Y succehí que al vuyté dia vingueren á circumcidar l'infant, y li donavan lo nom de son pare Zacharías.
60 Y responent sa mare, digué: De ninguna manera, sinó ques anomenará Joan.
61 Y li deyan: No hi ha ningú en ta parentela que tinga aqueix nom.
62 Y preguntavan ab senyas al pare del infant, com volía quel anomenassen.
63 Y demaná una tauleta, y escrigué, dihent: Joan es son nom.Y tots se maravellaren.
64 Y al instant s'obrí sa boca, y quedá llibre sa llengua, y parlava benehint á Deu.
65 Y s'umpliren de temor tots sos vehins, ys difundiren aquestas veus per totas las montanyas de la Judéa.
66 Y tots los que las ohían las depositaren en son cor, dihent: ¿Qui pensau que será aquest infant? Perqué la ma del Senyor estava ab ell.
67 Y Zacharías son pare quedá ple del Esperit Sant, y profetisá, dihent:
68 Benehit sia lo Senyor Deu d'Israel, perqué visitá, y obrá la redempció de son poble,
69 Y erigí pera nosaltres lo corn de Salvació en la casa de David son servo;
70 Segons havía dit per boca de sos Sants Profetas, que han existit desdel principi del mon:
71 Que havíam de ser salvos de nostres enemichs, y de la ma de tots los que nos aborreixen;
72 Exercint misericordia envers nostres pares, en memoria de son sant pacte;
73 Jurament que feu á Abraham nostre pare, que ell nos otorgaría,
74 Que deslliurats de las mans de nostres enemichs, lo servissem sens temor,
75 En santedat y en justicia devant d'ell tots los dias de nostra vida.
76 Y tu, infant, serás apellidat profeta del Altíssim, perqué anirás devant lo rostro del Senyor, per aparellar sas vias;
77 Pera donar coneixement de salvació á son poble en remissió de sos pecats;
78 Per las entranyas de misericordia de nostre Deu, ab que l'Orient de lo alt nos ha visitat;
79 Pera illuminar als que están sentats en mitg de las tenebras, y en la sombra de la mort; per'encaminar nostres passos en lo camí de la pau.
80 Y l'infant crexía, y se fortalexía en esperit, y estigué en los deserts fins al dia ques havía de manifestar á Israel.
CAP. II
Jesús naix en Bethlem, es anunciat per los ángels als pastors, y es circumcidat al vuyté dia. Cántich y profecía de Simeon. Jesús á l'edat de dotse anys disputa en lo temple ab los Doctors de la Lley. Viu en Nazaret sumís á sos pares.
1 Y SUCCEHI en aquells dias, ques proclamá un edicte de César August, manant que tothom fos empadronat.
2 Y aquest primer empadronament fou fet per Cyreno, essent Governador de la Syria.
3 Y anavan tots á allistarse cada qual en sa ciutat.
4 Y pujá també Joseph desde Nazaret en Galiléa, á Judéa, á la ciutat de David anomenada Bethlem; puix era de la casa y familia de David,
5 Pera empadronarse ab María sa muller, que estava prenyada.
6 Y trovantse allí, esdevingué ques cumpliren los dias en que havía de parir.
7 Y parí son fill primogenit, y l'embolicá en bolquers, y lo recliná en un pessebre, puix no hi havía lloch per'ells en la posada.
8 Y hi havía uns pastors en aquella comarca, que estavan vetllant y guardant son bestiar durant la nit.
9 Y veus aquí ques aparegué cerca d'ells un ángel del Senyor, y la claredat de Deu los circuhí de resplandor, y un gran temor s'apoderá d'ells.
10 Y l'ángel los digué: No temau, perqué veus aquí jous anuncío novas que serán d'un gran goitg pera tota la gent.
11 Perqué avuy vos ha nat en la ciutat de David lo Salvador, ques Christo lo Senyor.
12 Y servéscaus de senyal: Que trobaréu al infant embolicat en bolquers, y reclinat en lo pessebre.
13 Y de repente comparegué ab l'ángel un exercit de la milicia celestial, que alabana á Deu, y deya:
14 Gloria á Deu en las alturas, y en la terra pau, y als homes bona voluntat.
15 Y succehí, que tant prest com los ángels se retiraren d'ells al cel, los pastors se deyan uns á altres: Anem fins á Bethlem, y vejam aixó que ha ocorregut, y quel Senyor nos ha manifestat.
16 Y partiren corrent, y trobaren á Maria, y á Jósep, y al infant en lo pessebre.
17 Y quant ho hagueren vist, comprengueren lo quels havía estat dit de aquell infant.
18 Y tots los que ho ohiren ne quedaren meravellats, y igualment de las cosas quels havían referit los pastors.
19 Emperó María guardava totas estas cosas, meditantlas en son cor.
20 Yls pastors sen tornaren, glorificant y alabant á Deu per totas las cosas que havían vist y ohit, del modo quels las havían ditas.
21 Y després de haver passat los vuyt dias pera circuncidar al infant, li posaren lo nom de JESUS, com l'ángel l'havía anomenat abans que fos concebut en lo ventre.
22 Y cumplerts que foren los días de la purificació de María, conforme á la lley de Moysés, lo portaren á Jerusalem pera presentarlo al Senyor,
23 Segons está escrit en la lley del Senyor: Que tot varó que nasca primer, será consagrat al Senyor.
24 Y pera donar l'oferiment, conforme está escrit en la lley del Senyor, d'un parell de tórtolas, ó dos colomins.
25 Y en aquella ocasió hi havía en Jerusalem un home anomenat Simeon, y aquest home just i temerós de Deu esperava la consolació d'Israel; y l'Esperit Sant estava sobre ell.
26 Y li havía estat revelat per l'Esperit Sant, que ell no veuría la mort sens veurer abans lo Christo del Senyor.
27 Y mogut del Esperit, vingué al temple. Y portant los pares al infant Jesús, pera practicar per ell lo que la lley manava,
28 Llavors lo prengué ell en sos brassos, y benehí á Deu, y digué:
29 Ara, Senyor, despediu en pau á vostre servo, conforme vostra paraula;
30 Perqué mos ulls han vist la vostra salut;
31 La qual aparellareu á presencia de tots los pobles;
32 Llum per'illuminar als Gentils, y pera gloria d'Israel vostre poble.
33 Y Joseph y sa mare estavan maravellats de aquellas cosas que deyan d'ell.
34 Y Simeon los benehí, y digué á María sa mare: Veus aquí, aquest infant está posat pera ruina y pera restauració de molts en Israel, y pera ser lo blanch de la contradicció dels homes,
35 (Y una espasa traspassará ta propia ánima,) peraqué sian descuberts los pensaments de molts cors.
36 Y hi havía una Profetisa anomenada Ana, filla de Phanuel, de la tribu d'Aser: era ja d'edat molt avansada, y havía viscut set anys ab son marit desde sa virginitat.
37 Y ella era viuda, y com de vuytanta quatre anys, la qual no s'apartava del temple, servint dia y nit ab dejunis y oracions.
38 Y arribant ella en aquella mateixa hora, alabá al Senyor, y parlava d'ell á tots los que esperavan la redempció d'Israel.
39 Y quant ells hagueren cumplert totas las cosas, conforme á la lley del Senyor, sen tornaren á sa ciutat de Nazaret en Galiléa.
40 Y l'infant creixía, y se fortificava, estant ple de sabiduría; y la gracia de Deu era ab ell.
41 Y sos pares anavan tots los anys á Jerusalem en lo dia solemne de la Pasqua.
42 Y essent ja d'edat de dotse anys, pujant á Jerusalem segons lo costum del dia de la festa,
43 Y acabats los dias, quant sen tornaren, se quedá l'infant Jesús en Jerusalem sens que ho advertissen sos pares.
44 Mes suposant que ell estaría ab los de la comitiva, feren un dia de camí, y llavors lo buscavan entre los parents y coneguts.
45 Y no haventlo trobat, regresaren á Jerusalem en busca d'ell.
46 Y succehí, que al cap de tres dias lo trobaren en lo temple sentat en mitg dels Doctors, ohintlos y preguntantlos.
47 Y tots quants l'ohían, s'aturdían de sa sabiduría y de sas respostas.
48 Y quant sos pares lo vegeren quedaren admirats. Y li digué sa mare: Fill, ¿perqué t'has portat així ab nosaltres? Mira com ton pare y jo afligits t'hem estat buscant.
49 Y los respongué: ¿Peraquém buscavau? ¿no sabíau que jo dech emplearme en las cosas de mon Pare?
50 Emperó ells no comprengueren las paraulas quels havía dit.
51 Y baixá á ells, y vingué á Nazaret, y estigué sumís á ells. Y sa mare guardava totas aquestas paraulas en son cor.
52 Y Jesús crexía en sabiduría, y en edat, y en gracia devant de Deu y dels homes.
CAP. III.
Predicació y baptisme de Sant Joan: bateja aquest á Jesús, y prodigis que succeheixen. Genealogía de Jesús.
1 Y EN l'any quinse del imperi de Tiberi César, essent Pons Pilat Governador de la Judéa, y Herodes Tetrarca de Galiléa, y son germá Filipo Tetrarca d'Ituréa y de la provincia de Trachonite, y Lysanius Tetrarca d'Abilinia,
2 Essent sumos sacerdots Anás y Cayfás, la paraula del Senyor vingué sobre Joan, fill de Zacharías, en lo desert.
3 Y vingué per tota la comarca del Jordá, predicant baptisme de penitencia pero remissió dels pecats;
4 Com está escrit en lo llibre de las paraulas del profeta Isaías, dihent: Veu del que clama en lo desert: Aparellau lo camí del Senyor: feu dretas sas sendas.
5 Tota vall será rublerta, y tot serrat y coll será abaixat, y los camins torts se tornarán drets, y los escabrosos serán aplanats;
6 Y tota carn veurá la salvació de Deu.
7 Y deya á la multitut de gent que venían á quels batejás: ¡Rassa de vívoras! ¿qui vos ha ensenyat á fugir de la ira que ha de venir?
8 Feu donchs fruyts dignes de arrepentiment, y no comenseu á dir dintre de vosaltres: Tenim per pare á Abraham. Perqué jous dich, que poderós es Deu per'alsar d'aquestas pedras fills á Abraham.
9 Perqué ja está posada la destral al arrel dels arbres. Puix tot arbre que no fa bon fruyt, será tallat, y tirat al foch.
10 Y li preguntavan la gent, y deyan: ¿Donchs que farém?
11 Y responent los deya: Aquell que té dos vestits, donian al que non té; y lo que té que menjar, fassa lo mateix.
12 Y vingueren també Publicans á ell peraquéls batejás, y li digueren: ¿Mestre, que farém?
13 Y ell los digué: No eixiu mes del queus está manat.
14 Y li preguntavan també los soldats, dihent: ¿Y nosaltres que farém? Yls digué: No maltracteu á ningú, nil calumnieu, y contentaus ab lo vostre pre.
15 Y com lo poble estava en espectació, y estavan pensant en son interior, si tal vegada Joan era lo Christo,
16 Respongué Joan, dihent á tots: En veritat jous batejo ab aygua, emperó ne vindrá un mes fort que jo, de qui no so digne de desfer la corretja de sas sabatas: Ell vos batejará en Esperit Sant y en foch.
17 Lo ventador del qual está en sa ma, y netejará sa era, y arreplegará lo blat en son graner, y cremará la palla en un foch inextinguible.
18 Y axí anunciava moltas altras cosas al poble en sas exortacions.
19 Emperó Herodes lo Tetrarca, essent représ per ell á causa d'Herodías muller de son germá, y per tots los mals que Herodes havía fet,
20 Y anyadí á tots los demés lo de fer tancar á Joan en la presó.
21 Y succehí, que al rebrer tot lo poble lo baptisme, Jesús fou batejat també, y estant ell orant s'obrí lo cel,
22 Y baixá sobre d'ell l'Esperit Sant en forma corporal com de una paloma, y s'oygué aquesta veu del cel: Tu ets mon fill l'amat: en tu m'he complagut.
23 Y lo mateix Jesús comensava á ser com de trenta anys d'edat, fill, segons se reputava, de Joseph, queu fou de Helí, queu fou de Mathat,
24 Queu fou de Leví, queu fou de Melchí, queu fou de Janne, queu fou de Joseph,
25 Queu fou de Mathías, queu fou d'Amós, queu fou de Nahum, queu fou de Heslí, queu fou de Nagge,
26 Queu fou de Mahath, queu fou de Mathatías, queu fou de Semeí, queu fou de Joseph, queu fou de Judá,
27 Queu fou de Joanna, queu fou de Resa, queu fou de Zorobabel, queu fou de Salathiel, queu fou de Neri,
28 Queu fou de Melchí, queu fou de Addí, queu fou de Cosan, queu fou de Helmadan, queu fou de Her,
29 Queu fou de Jesús, queu fou d'Eliezer, queu fou de Jorim, queu fou de Mathat, queu fou de Leví.
30 Queu fou de Simeon, queu fou de Judas, queu fou de Joseph, queu dou de Jonás, queu fou d'Eliakim,
31 Queu fou de Mélea, queu fou de Menna, queu fou de Methatha, queu fou de Nathan, queu fou de David,
32 Queu fou de Jessé, queu fou de Obed, queu fou de Booz, queu fou de Salmon, queu fou de Naasson,
33 Queu fou d'Aminadab, queu fou d'Aram, queu fou d'Esron, queu fou de Phares, queu fou de Judas,
34 Queu fou de Jacob, queu fou d'Isaac, queu fou d'Abraham, queu fou de Thare, queu fou de Nachor,
35 Queu fou de Sarug, queu fou de Ragau, queu fou de Phaleg, queu fou de Heber, queu fou de Salé,
36 Queu fou de Cainan, queu fou d'Arphaxad, queu fou de Sem, queu fou de Noé, queu fou de Lamech,
37 Queu fou de Mathusalé, queu fou de Henoch, queu fou de Jared, queu fou de Malaleel, queu fou de Cainan,
38 Queu fou d'Henós, queu fou de Seth, queu fou d'Adam, queu dou de Deu.
CAP. IV.
Dejuni y tentació de Jesu-Christ en lo desert. Predica en Nazaret. Va á Cofarnaum, ahont deslliura á una esperitada. Cura la sogra de Sant Pere: y fa altres miracles.
1 EMPERÓ Jesús, ple del Esperit Sant, sen torná del Jordá, y fou impelit per lo mateix Esperit al desert,
2 Ahont estigué quaranta dias, y era tentat del diable. Y en aquells dias no menjá res, passats los quals tingué fam.
3 Y li digué lo diable: Si ets fill de Deu, digas á aquesta pedra ques tornia pá.
4 Y Jesús li respongué: Escrit está: No viu l'home de pá solament, sinó de tota paraula de Deu.
5 Yl portá lo diable á una montanya molt alta, y al moment li mostrá tots los regnes del univers.
6 Y li digué: Te donaré tot aquest poder, y la gloria d'ells; puix á mi sem ha donat, y ho dono á qui vull.
7 Per lo tant, si postrat m'adorasses, tots serán teus.
8 Y responent Jesús, li digué: Apartat de mi, Satanás, perqué escrit está: A Deu ton Senyor adorarás, y á ell sol servirás.
9 Yl portá á Jerusalem, yl posá sobre lo pinacle del temple, y li digué: Si ets fill de Deu, tírat de dalt baix:
10 Puix escrit está, que maná á sos ángels te guardian;
11 Y te sostingan en sas mans, peraqué ton peu no ensopegui en pedra alguna.
12 Y responent Jesús, li digué: Dit está: No tentarás al Senyor ton Deu.
13 Y acabadas totas estas tentacions, se retirá lo diable d'ell per algun temps.
14 Y per virtut del Esperit torná Jesús á Galiléa, y sa fama s'espargí per tota la comarca.
15 Y ell ensenyava en las sinagogas d'ells, y era alabat de tots.
16 Y aná á Nazaret ahont se havía criat, y segons tenía de costum, entrá en dia de dissapte en la sinagoga, y s'alsá á llegir.
17 Y li donaren lo llibre del profeta Isaías. Y quant obrí lo llibre, trobá lo passatge en que estava escrit:
18 L'Esperit del Senyor es sobre mi, per lo que m'ha ungit, y m'ha enviat á predicar l'evangeli als pobres, á curar als contrits de cor,
19 A anunciar la redempció als catius, á donar vista als cegos, á posar en llibertad als que están oprimits, á publicar l'any de misericordia del Senyor, y lo dia del gallardó.
20 Y havent tancat lo llibre, l'entregá al ministre y se sentá. Y tots quants se trobavan en la sinagoga tenían la vista fixada en ell.
21 Y comensá á dirlos: Avuy s'ha cumplert esta Escriptura que acabau d'ohir.
22 Y tots lo donavan testimoni, y se maravellavan de las paraulas de gracia que exían de sa boca, y deyan: ¿Nos aquest lo fill de Joseph?
23 Y ell los deya: Vosaltres sens dubte me diréu aquell proverbi: Metge, curat á tu mateix: totas aquellas grans cosas que havem ohit á dir que foren fetas en Cafarnaum, féslas aquí també en ta patria.
24 Y deya: En veritat vos dich, que ningun profeta es ben rebut en sa patria.
25 Certament vos dich, que en los dias de Elías, quant lo cel fou tancat tres anys y sis mesos, de modo que hi hagué gran fam per tota la terra, hi havía moltas viudas en Israel;
26 Emperó á ninguna d'ellas fou enviat Elías, sinó á una viuda en Sarepta, ciutat de Sidonia.
27 Y molts leprosos hi havía en Israel en temps del profeta Eliseu; emperó ningú d'ells fou fet net sinó Naaman de Syria.
28 Y tots los que estavan en la sinagoga, al oir aixó, s'irritaren.
29 Y s'alsaren, y lo tragueren fora de la ciutat, y lo conduhiren á la punta d'una montanya ahont estava edificada sa ciutat, pera tirarlo dalt baix.
30 Mes ell, passant per entremitg d'ells, sen aná,
31 Y baixá á Cafarnaum, ciutat de la Galiléa, y allí los ensenyava en los dissaptes.
32 Y se maravellavan de sa doctrina, puix sa paraula era ab autoritat.
33 Y estava en la sinagoga un home possehit d'un dimoni impur, y y exclamá en alta veu,
34 Dihent: Déixans; ¿que tens tu que veurer ab nosaltres, Jesús de Nazaret? ¿Has vingut á destruirnos? Conech be qui ets tu, lo Sant de Deu.
35 Y Jesús lo reprengué, y digué: Calla, y ix d'ell. Y lo dimoni tirantlo á terra en mitg de tots, isqué d'ell, y no li feu dany algun.
36 Y quedaren tots plens d'espant, y se parlavan uns á altres, dihent: ¿Quinas paraulas son estas? Perqué ell ab poder y autoritat mana als esperits impurs, y ixen.
37 Y se difundí sa fama per tots los llochs de la comarca.
38 Y exint Jesús de la sinagoga, entrá en casa de Simó. Y la sogra de Simó patía una gran febre, y li suplicaren per ella.
39 Llavors haventse acostat á la malalta, reprengué á la febre, y la febre la deixá. Y ella se llevá luego, y los servía.
40 Y á la posta de sol, tots los que tenían malalts de diferents dolencias los hi portavan. Y ell posant las mans sobre cada hu d'ells, los curava.
41 Y de molts exian los dimonis, cridant y dihent: Tu ets lo Fill de Deu. Y ell los reprenía, y nols permetía dir que sabían que ell era lo Christo.
42 Y quant fou de dia, isqué per'anarsen á un lloch desert; y la gent lo buscava, y anaren fins allá ahont ell estava, y lo detenían peraqué nos apartás d'ells.
43 Mes ell los digué: Es menester que vaja lo també á las altras ciutats á predicar lo regne de Deu, puix per aixó he estat eviat.
44 Y anava predicant en las sinagogas de la Galiléa.
CAP. V.
Predica Jesús desde la barca de Sant Pere. Pesca milagrosa. Curació d'una leprós, y d'un paralítich. Vocació de Sant Matheu. Perqué no dejunavan los deixebles de Jesús.
1 Y SUCCEHI que com la gent vingués atropelladament sobre d'ell, per'ohir la paraula de Deu, estant á la bora del estany de Genesareth,
2 Vegé dos barcas que estavan á la bora del estany, y los pescadors havían saltat en terra, y rentavan sos filats.
3 Y entrant en una d'aquestas barcas, que era de Simó, li demaná ques allargás un poch de terra. Y estant sentat, adoctrinava á la gent desde la barca.
4 Y quant acabá de parlar, digué á Simó: Allárgat mes endins, y tirau los filats pera pescar,
5 Y responent Simó li digué: Mestre, tota la nit hem estat treballant sens haver agafat res, emperó baix de vostra paraula tiraré lo filat.
6 Y haventho fet axís, agafaren una multitut tant gran de peixos, ques rompía lo filat.
7 Y feren senyals als seus companys, que estavan en l'altra barca, peraqué vinguessen á ajudarlos. Y vingueren, y de tal manera umpliren las dos barcas, que casi sen anavan á fons.
8 Y quant Simó Pere vegé aixó, se llansá als peus de Jesús, dihent: Senyor, apartauvos de mi, que so un home pecador.
9 Puix ell y tots quants estavan ab ell, quedaren aturdits de l'agafada de peix que havían fet;
10 Y axí mateix Jaume y Joan fills del Zebedeu, que eran companys de Simó. Y digué Jesús á Simó: No temias, de avuy en avant serás pescador de homes.
11 Y atracadas las barcas á terra, ho abandonaren tot, yl seguiren.
12 Y succehí, que estant ell en una d'aquellas ciutats, vingué un home cubert de lepra; y quant vegé á Jesús se postrá de rostro en terra, y li suplicá, dihent: Senyor, si vos voleu, podeu ferme net.
13 Y ell extenent la ma lo tocá, dihent: Vull: sias net. Y luego lo deixá la lepra.
14 Y li maná que nou digués á ningú, ans be, vésten, li digué, y preséntat al sacerdot, y ofereix per ta netedat, segons maná Moysés en testimoni á ells.
15 Y tant mes s'estenía sa fama, y acudía gent en gran número per'ohirlo y pera ser curats de sas dolencias.
16 Emperó ell se retirava al desert y orava.
17 Y succehí, que un día estant ell ensenyant, hi havía allí també sentats alguns Fariséus y Doctors de la Lley, que havían vingut de tots los pobles de Galiléa, y de Judéa, y de Jerusalem; y lo poder del Senyor obrava pera curarlos.
18 Y veus aquí uns homes, que portavan en un llit á un paralítich, y buscavan com ficarlo dintre de la casa, y posarlo devant d'ell.
19 Emperó no sabent com ferho, á causa de la gran multitut de gent; sen pujaren al teulat, y per entre las teulas, despenjaren lo llit, posantlo al mitg devant de Jesús.
20 Y quant vegé la fe d'ells, digué: Home, perdonats te son tos pecats.
21 Yls Escribas y Fariséus comensaren á discorrer, dihent: ¿Qui es aquest que diu blasfemias? ¿qui pot perdonar pecats sinó tant sols Deu?
22 Y coneixent Jesús los pensaments d'ells, los respongué, dihent: ¿Que pensau en vostre cor?
23 ¿Ques mes fácil, dir, Perdonats te son tos pecats, ó dir, Alsat y camina?
24 Peraqué sapian donchs quel Fill del home te potestat sobre la terra de perdonar pecats, digué al paralítich: A tu t'ho dich, álsat, pren ton llit, y vésten á ta casa.
25 Y al instant s'alsá á vista d'ells, y prengué lo llit en que jeya, y sen aná á sa casa glorificant á Deu.
26 Y quedaren tots aturdits, y glorificavan á Deu, y cuberts de temor deyan: Avuy hem vist cosas maravellosas.
27 Y després d'aixó, isqué, y vegé á un Publicá anomenat Leví, que estava sentat en lo banch dels tributs, y li digué: Segueixme.
28 Y alsantse, ho deixá tot, y lo seguí.
29 Y li doná Leví un gran convit en sa casa, y hi havía un gran número de Publicans y altres que estavan á taula ab ells.
30 Yls Fariséus yls Escribas murmuravan d'ells, y deyan á sos deixebles: ¿Perqué menjau y bebeu ab los Publicans yls pecadors?
31 Y Jesús los respongué, y digué: Los que están sans no necessitan de metge, sinó los que están malalts.
32 No he vingut á cridar los justos á arrepentiment, sinó los pecadors.
33 Y ells digueren: ¿Perqué los deixebles de Joan dejunan frequentment, y fan oració, y també los dels Fariséus, y los teus menjan y beuhen?
34 Als quals ell digué: ¿Per ventura podeu fer quels amichs del Espós dejunian, mentras está ab ells l'Espós?
35 Emperó ja vindrán días en que los será pres l'Espós, y llavors dejunarán en aquells días.
36 Yls digué un símil: Ningú posa un pedás de panyo nou en un vestit vell, perqué d'altra manera lo nou romp lo vell, y ademés que no cau be lo pedás nou ab lo vell.
37 Y ningú posa vi novell en bots vells, perqué d'altra manera lo vi novell reventará los bots, se vessará lo vi, y se farán malbé los bots.
38 Ans be lo vi novell se deu posar en bots nous, y axí l'un y l'altre se mantindrán.
39 Y ningú que beu del vi vell vol després lo novell; puix dirá: Lo vell es millor.
CAP. VI.
Jesús defensa als seus deixebles, y reconvé als Escribas y Fariséus acerca de l'observancia del dissapte: anomena los dotse Apóstols: cura malalts, y predica aquell admirable sermó, en que declara las excellencias de la Lley Christiana.
1 Y SUCCEHI en lo segon dissapte després del primer, que passant per uns sembrats, sos deixebles cullían espigas, y esgrunantlas entre las mans, se las menjavan.
2 Y alguns dels Fariséus los deyan: ¿Perqué feu lo que nos lícit en dissapte?
3 Y Jesús responent los digué: ¿Ni haveu llegit encara aixó que feu David, quant tingué fam ell y los que eran ab ell;
4 Com entrá en la casa de Deu, y preguéls pans de la proposició, yn menjá, yn doná als que estavan ab ell, encaraque no podían menjar d'ells sinó tant sols los Sacerdots?
5 Yls digué: Lo Fill del home es també Senyor del dissapte.
6 Y succehí, que un altre dissapte entrá també en la sinagoga, y ensenyava. Y hi havía allí un home que tenía seca la ma dreta.
7 Yls Escribas y Fariséus l'estavan observant, pera veurer si curaría en dissapte, á fi de poderlo acusar.
8 Emperó ell conexía los pensaments d'ells, y digué al home que tenía seca la ma: Alsat, y pósat al mitg. Y ell alsantse se posá en peu.
9 Y Jesús li digué: Vos preguntaré una cosa: ¿Es lícit fer be, ó fer mal en dissapte; salvar la vida, ó llevarla?
10 Y mirantsels á tots al rodedor, digué al home: Exten ta ma. Ell l'estengué, y li fou restablerta la ma sana com l'altra.
11 Y ells s'umpliren de rabia, y conferenciavan entre sí, ques lo que podrían fer á Jesús.
12 Y succehí en aquells dias, que ell sen aná á una montanya á fer oració, y passá allí tota la nit orant á Deu.
13 Y al ser de dia cridá á sos deixebles, y elegí dotse d'ells, que anomená Apóstols:
14 Simó, á qui li posá lo sobrenom de Pere, y Andreu son germá, Jaume y Joan, Felip y Barthomeu,
15 Matheu y Thomás, Jaume d'Alfeu, y Simó anomenat lo Zelador,
16 Y Judas germá de Jaume, y Judas Iscariot que fou lo traydor.
17 Y baixant ab ells, se deturá en un pla, junt ab la companyía de sos deixebles, y d'una multitut de gent de tota la Judéa, y de Jerusalem, y de la marina, y de Tyro y de Sydon,
18 Que havían vingut á ohirlo, y á quels curás de sos mals. Yls que eran atormentats dels esperits impurs se curavan.
19 Y tota la gent procurava tocarlo, perqué exía d'ell una virtut quels curava á tots.
20 Y ell alsant los ulls envers sos deixebles, deya: Benaventurats los pobres, perqué de vosaltres es lo regne de Deu.
21 Benaventurats los que ara teniu fam, puix seréu saciats. Benaventurats los que ara plorau, puix riuréu.
22 Seréu benaventurats quant los homes vos aborrescan, y apartian de sí, y vos insultian, y desprecihin vostre nom, com á dolent, per causa del Fill del home.
23 Alegrauvos en aquell dia, y regositjauvos, perqué será gran vostre gallardó en lo cel; puix de aquesta manera sos pares tractaren als Profetas.
24 Emperó, ¡ay de vosaltres los richs, perqué ja teniu vostre consol en la terra!
25 ¡Ay de vosaltres los que estau saciats, puix tindréu fam! ¡Ay de vosaltres los que ara riheu, puix gemegaréu y ploraréu!
26 ¡Ay de vosaltres quant los homes vos aplaudescan; perqué axí sos pares ho feyan ab los falsos profetas!
27 Emperó jous dich á vosaltres los que ohiu: Amau á vostres enemichs, feu be als queus volen mal,
28 Benehiu als queus maleheixen, y pregau pera los queus calumnihin.
29 Y al quet feresca en una galta, preséntali l'altra també. Y al quet prenga la capa, not oposias tampoch á que se ten duga la túnica.
30 Dona á tots los quet demanian, y al que prenga lo ques teu, no tornias á demanarli.
31 Yl que vullau quels homes fassan pera vosaltres, aixó mateix feuho per'ells.
32 Y si amau als queus aman, ¿quin grat vos ne sentirán? perquéls pecadors també aman als quels aman á ells.
33 Y si feu be als queus fan be, ¿quin grat vos ne sentirán? puix los pecadors també ho fan.
34 Y si prestau á aquells de qui esperau rebrer, ¿quin grat vos ne sentirán? puix los pecadors també prestan als pecadors pera rebrer altre tant.
35 Amau donchs á vostres enemichs: feu be, y prestau sens esperar interés; y vostre gallardó será gran y seréu fills del Altíssim, perqué ell es bo fins perals desagrahits y dolents.
36 Siau donchs vosaltres misericordiosos, axí com es misericordiós també vostre Pare.
37 No judiqueu, y no seréu judicats; no condemneu, y no seréu condemnats; perdonau, y seréu perdonats:br />
38 Donau, y seus donará; bona mesura, apretada, y crumullada seus tirará á la falda. Puix ab la mateixa mida ab que amidaréu, seréu amidats.
39 Yls deya també un símil: ¿Per ventura un cego podrá guiar á altre cego? ¿no caurán los dos en lo fosso?
40 No es lo deixeble superior al mestre, ans be será perfet qualsevol que sia com lo mestre.
41 ¿Y perqué miras la bolva en l'ull de ton germá, y not adonas de la viga que tens en ton ull?
42 ¿O com pots dir á ton germá: Déixamte traurer, germá, la bolva de ton ull, no reparant tu la viga que tens en ton ull? ¡Hipócrita! trau primer la viga de ton ull, y després hi veurás pera traurer la bolva del ull de ton germá.
43 Puix nos bon arbre lo qui fa fruyt mal, ni mal arbre lo qui fa bon fruyt.
44 Perqué cada arbre es conegut per son fruyt. Puix nos cullen figas dels arsos, ni rahims dels esbersers.
45 L'home bo del bon tresor de son cor trau lo be, y l'home dolent del mal tresor de son cor trau la maldat. Puix de l'abundancia del cor parla la boca.
46 ¿Perqué donchs me cridau, Senyor, Senyor, y no feu lo que jous dich?
47 Tot aquell que ve á mi, y ou mas paraulas, y las cumpleix, jo vos mostraré á qui se sembla:
48 Es semblant á un home que edificá una casa, lo qual cavá, enfondí, y posá los fonaments sobre roca; y quant vingué una riuhada, pegá ab furia lo riu contra aquella casa, y no pogué móurerla, perqué estava fundada sobre roca.
49 Emperó aquell que ou, y no fa, es semblant á un home que fabricá sa casa sobre terra sens fonaments; y contra la qual pegá ab ímpetu la riuhada, y tot seguit caygué, y fou gran ruina de la tal casa.
CAP.VII
Cura Jesús al criat del Centurió. Ressuscita al fill de la viuda de Naim. Respon als missatgers de Joan Baptista. Repren als Jueus, y los compara á uns noys que jugan. Una dona li ungeix los peus. Parábola dels dos deutors.
1 Y QUANT hagué acabat estas pláticas al poble quel escoltava, entrá en Cafarnaum.
2 Y hi havía allí á las horas molt mal, y á punt de morir, un criat d'un Centurió, á qui est volía molt.
3 Y havent ohit parlar de Jesús, li enviá alguns ancians dels Jueus, suplicantli que vingués á curar á son criat.
4 Y ells tant prest com arribaren á Jesús, li pregavan ab gran instancia, dihent: Mereix que li fassau eix favor;
5 Perqué es afecte á nostra nació, y nos ha edificat una sinagoga.
6 Jesús donchs anava ab ells. Y essent ja prop de la casa, lo Centurió li enviá sos amichs, dihentli: Senyor, nous prengau tanta pena, puix jo no so digne de que vos entreu en ma casa:
7 Per lo que ni jo m'he considerat digne de exirvos á rebrer: emperó diheu sols una paraula, y mon criat quedará sa.
8 Perqué jo també so home constituhit baix autoritat, que tinch soldats á mas ordres, y dich á est: Ves, y va; y al altre: Vina, y ve; y á mon criat: Fes aixó, y ho fa.
9 Quant Jesús ho oygué quedá admirat; y girantse envers la gent quel seguian, digué: En veritat vos dich, que ni en Israel he trobat una fe tant gran.
10 Y tornats á casa los que havían estat enviats, trobaren sa al criat que havía estat malalt.
11 Y succehí després, que anava á una ciutat anomenada Naim, y l'acompanyavan sos deixebles y una gran multitut de gent.
12 Y al arribar prop de las portas de la ciutat, veus aquí que treyan fora á un difunt, fill unich de sa mare, que era viuda, y venía ab ella molta gent de la ciutat.
13 Al punt quel Senyor la vegé, mogut de compassió envers ella, li digué: No plorias.
14 Y s'acercá y tocá las andes. Yls quel portavan se pararen. Y digué: Jove, á tu t'ho dich, álsat.
15 Yl difunt se sentá, y comensá á parlar. Y Jesús l'entregá á sa mare.
16 Y un temor s'apoderá de tots, y glorificavan á Deu, dihent: Un gran profeta s'ha alsat entre nosaltres, y Deu ha visitat á son poble.
17 Y aquest rumor d'ell se espargí per tota la Judéa y sa comarca.
18 Yls deixebles de Joan contaren á ell totas estas cosas.
19 Y Joan cridá á dos de sos deixebles, y los enviá á Jesús, dihent: ¿Sou vos lo qui ha de venir, ó debem esperarne un altre?
20 Y havent arribat á ell aquestos homes, li digueren: Joan Baptista nos ha enviat á vos, y diu: ¿Sou vos lo que ha de venir, ó debem esperarne un altre?
21 Y Jesús en aquella mateixa hora curá á molts de malaltías, de llagas y d'esperits malignes, y doná vista á molts cegos.
22 Llavors responent Jesús, los digué: Anau, y diheu á Joan lo que haveu ohit y vist: quels cegos veuhen, los coixos caminan, los leprosos quedan nets, los sorts ouhen, los morts ressuscitan, es anunciat l'Evangeli als pobres.
23 Y benaventurat es lo qui no s'escandalisia en mi.
24 Y quant sen hagueren tornat los missatgers de Joan, comensá Jesús á parlar de Joan á la gent, dihent: ¿Que exíreu á veurer en lo desert? ¿Una canya moguda pel vent?
25 Mes ¿que isquéreu á veurer? ¿Un home vestit ab robas delicadas? Certament quels que vesteixen robas preciosas, y viuhen en deleytes, en palacis de reys están.
26 Emperó ¿que isquéreu á veure? ¿Un profeta? Sí, jous dich, y mes que profeta.
27 Aqueix es de qui está escrit: Veus aquí envío mon missatger devant de ton rostro, que aparellará ton camí devant teu.
28 Perqué jous dich, que entre los nats de donas no hi ha profeta major que Joan Baptista: emperó qui es menor en lo regne de Deu, es major que ell.
29 Y tot lo poble, yls publicans quel ohiren, glorificaren á Deu, sent batejats ab lo baptisme de Joan.
30 Mes los Fariséus, yls Doctors de la lley, despreciaren lo consell de Deu en dany de sí mateixos, no essent batejats per aquell.
31 Y diguél Senyor: Donchs ¿á qui diré ques assemblan los homes d'aquesta generació, y á qui son semblants?
32 Son semblants als noys que están sentats en la plassa, parlant entre sí, y dihent: Vos havem tocat flautas, y no haveu ballat; nos havem lamentat, y no haveu plorat.
33 Perqué vingué Joan Baptista, que no menjava pá ni bebia vi, y diheu: Té lo dimoni.
34 Vinguél Fill del home, que menja y beu, y diheu: Veus aquí un glotó y un vinós, amich de publicans y de pecadors.
35 Emperó la sabiduría ha estat justificada per tots sos fills.
36 Y li suplicava un dels Fariséus, que anás á menjar ab ell: y havent entrat en la casa del Fariséu, se sentá á taula.
37 Y veus aquí hi havía en la ciutat una dona, pecadora, que quant sabé que Jesús estava á taula en casa del Fariséu, portá un vas d'alabastre ple d'ungüent,
38 Y posada á sos peus detrás d'ell, comensá á regarli los peus ab llágrimas, yls aixugava ab los cabells de son cap, y li besava sos peus, yls ungía ab ungüent.
39 Y quant lo Fariséu quel havía convidat vegé aixó, deya entre sí mateix, dihent: Si aquest home fos profeta, be sabría qui y quina especie de dona es aquesta quel toca, perqué ella pecadora es.
40 Y Jesús li respongué, dihent: Simó, una cosa tinch que dirte. Y ell respongué: Mestre, diheu.
41 Un acreedor tenía dos deutors, l'un li debía cinch cents diners, y l'altre cincuanta.
42 Emperó com no tinguessen de que pagarlo, condoná al dos son deuta. ¿Donchs quin de ells l'amará mes?
43 Respongué Simó dihent: Jo penso que será aquell á qui mes lo condoná. Y Jesús li replicá: Tu has judicat rectament.
44 Y girantse envers la dona, digué á Simó: ¿Veus aquesta dona? Jo entrí en ta casa, y tu nom donares aygua pera los peus; emperó ella ab sas llágrimas ha regat mos peus, yls ha aixugat ab sos cabells.
45 Nom donares un bes; empero ella desde que ha entrat no ha cessat de besar mos peus.
46 No ungires mon cap ab oli; emperó ella ha ungit mos peus ab ungüent.
47 Per lo tant te dich: Que li son perdonats sos molts pecats, perqué amá molt. Puix aquell á qui menos se perdona, menos ama.
48 Y digué á ella: Perdonats te son tos pecats.
49 Y los que estavan allí menjant comensaren á dir entre sí: ¿Qui es aquest que fins los pecats perdona?
50 Y digué á la dona: Ta fe t'ha salvat, vesten en pau.
CAP.VIII.
Parábola del sembrador. Llum sobre del candelero. Jesús exerceix son poder sobrel mar, sobrels dimonis, sobre una dolencia incurable, y sobre la mort, ressuscitant á la filla del Jayro.
1 Y SUCCEHI després que Jesús caminava per las ciutats y llochs, predicant y anunciant lo regne de Deu; y estavan ab ell los dotse Apóstols.
2 Y també algunas donas, á qui ell havía curat dels esperits malignes y de dolencias; María, anomenada Magdalena, de la qual havía expellit set dimonis,
3 Y Joana, muller de Chusa, Procurador de Herodes, y Susanna, y moltas altras quel assistían ab sos bens.
4 Y com hagués concorregut un número crescut de gent, que venía ansiosa ab ell desde las ciutats, los digué per parábola:
5 Un sembrador isqué á sembrar sa llavor, y al sembrarla, una part caygué á la bora del camí, y fou trapitjada, y se la menjaren los aucells del ayre.
6 Y altra caygué sobre pedras, y quant hagué nat, se secá, perqué no tenía humor.
7 Y altra caygué entre espinas, y las espinas que nasqueren junt ab ella la sufocaren.
8 Y altra caygué en terra bona, y nasqué, y doná fruyt á cent per una. Conclós aixó, comensá á dir en alta veu: Qui te orellas pera ohir, oyga.
9 Yls deixebles li preguntavan: ¿Que parábola era aquesta?
10 Ell los digué: A vosaltres seus ha donat lo coneixer lo misteri del regne de Deu; emperó als demés en parábolas, peraqué vehent no vejan, y entenent no entengan.
11 Es donchs aquesta parábola: La llavor es la paraula de Deu.
12 La sembrada á la bora del camí, son aquells que l'ouhen; emperó luego ve lo diable, y sen porta la paraula del cor d'ells, peraqué no se salvian crehent.
13 La que caygué sobre pedras, son aquells que reben ab goitg la paraula quant l'ouhen, pero no posa en ells arrel, puix per algun temps creuhen, mes en temps de la tentació tornan atrás.
14 Y la que caygué entre espinas, son aquells que l'ohiren, mes després quedan sufocats per los afanys, riquesas, y players de esta vida, y no donan fruyt.
15 Emperó la que caygué en bona terra, son aquells, que ohint la paraula de bon cor y molt sa, la preservan y donan fruyt ab paciencia.
16 Ningú encen una candela y la tapa ab un vas, ni la posa sota del llit; sinó que la posa sobre un candelero, peraqué los que entran vejan la llum.
17 Puix no hi ha res encubert que no haja de ser manifest, ni res escondit que no haja de descubrirse y ferse publich.
18 Teniu compte donchs com ohiu; puix á aquell que té se li donará, y al que no té, fins alló mateix que ell pensa tenir li será llevat.
19 Y vingueren á ell sa mare y sos germans, y no podían acercárseli per rahó del gentiu.
20 Y li digueren: Ta mare y tos germans están defora quet volen veurer.
21 Emperó ell respongué, yls digué: Ma mare y mos germans son aquells que ouhen la paraula de Deu y la practican.
22 Y succehí, que un dia entrá ell ab sos deixebles en una barca, yls digué: Passem al altra banda del estany. Y partiren.
23 Y mentras estavan navegant, ell se dormí; y sobrevingué un temporal de vent en l'estany, y s'ompliren d'aygua, y estavan en perill.
24 Y acercantse á ell, lo despertaren, dihent: Mestre, Mestre, quens perdem. Y ell alsantse reprengué al vent y á la tempestat d'aygua, y cessá; y vingué bonansa.
25 Yls digué: ¿Ahont es vostra fe? Y ells plens de temor se maravellavan, dihentse los uns als altres: ¿Qui será aquest que axí mana als vents y al mar, yl obeheixen?
26 Y navegaren al territori dels Gerasens, que está enfront de la Galiléa.
27 Y luego que saltá en terra, se li acercá un home que molt temps havía estava possehit dels dimonis: y no portava vestit algun, ni habitava casa, sinó dintre dels sepulcres.
28 Aquest, tan prest com vegé á Jesús, se postrá devant d'ell, y exclamant en alta veu digué: ¿Que tens tu que veurer ab mi, Jesús fill de Deu altíssim? Te suplico que nom atormentias.
29 (Y es perqué manava al esperit impur que exís del home; puix llarch temps havía que estava apoderat d'ell, y encaraquel tenían tancat, y lligat ab grillons y cadenas, rompía los vincles, y era transportat pel dimoni als deserts.)
30 Y Jesús li preguntá, dihent: ¿Qual es ton nom? Y ell respongué: Llegió: puix havían entrat en ell molts dimonis.
31 Y li suplicavan que nols manás anar al abisme.
32 Y estava allí pasturant en la montanya una gran ramada de porchs; y li suplicavan quels deixás entrar en ells. Y los ho permeté.
33 Isqueren donchs los dimonis del home, y se ficaren dins dels porchs; y la ramada se despenyá ab ímpetu per un barranch en lo estany, y s'ofegaren.
34 Quant los pastors vegeren lo que havía succehít, fugiren, y anaren y ho contaren en la ciutat, y en las masías.
35 Y exiren á veurer lo que havía succehít; y vingueren á Jesús, y encontraren sentat al home de qui havían exit los dimonis, lo qual estava ja vestit y en son cabal judici á sos peus, y s'atemorisaren.
36 Yls que no ho havían vist los contaren de la manera que havía estat deslliurat de la llegió.
37 Y li demaná tota la gent del territori dels Gerasens, que se retirás de ells, puix tenían gran temor. Y ell sen pujá en una barca y sen torná.
38 Y l'home de qui havían exit los dimonis li suplicava poderse quedar ab ell. Mes Jesús lo despatxá dihent:
39 Tórnaten á casa teva, y conta quant grans cosas ha fet Deu pera tu. Y aná publicant per tota la ciutat quant gran mercé li havía fet Jesús.
40 Y succehí, que havent tornat Jesús, lo rebé la multitut, puix tothom lo estava esperant.
41 Y veus aquí que vingué un home anomenat Jayro, que era príncep de la sinagoga, y postrantse als peus de Jesús, li suplicava que entrás en sa casa.
42 Perqué tenía sa única filla, de la edat de dotse anys, que se estava morint. Y succehí que mentras que ell hi anava, lo oprimía la multitut.
43 Y certa dona que patía de un fluix de sanch dotse anys feya, y que havía gastat tot quant tenía en metges, y ningú la havía poguda curar,
44 Se acercá á ell per derrera, y tocá la bora de son vestit; y en aquell mateix instant se estroncá lo fluix de sanch.
45 Y Jesús digué: ¿Quim ha tocat? Y negantho tots, digué Pere y los que eran ab ell: Mestre, la gent vos empeny y oprimeix, y preguntau: ¿Quim ha tocat?
46 Y Jesús digué: Algú m'ha tocat, puix jo he conegut que ha exit virtut de mi.
47 Y quant la dona se vegé descuberta, vingué tremolant, y se llansá á sos peus; y declará devant de tothom la causa perquél havía tocat, y com al moment havía quedat sana.
48 Y ell li digué: Filla, té bon ánimo, ta fe t'ha salvat, vésten en pau.
49 Encara no havía acabat de parlar, quant vingué un al príncep de la sinagoga, y li digué: Ta filla es morta; no incomodias al Mestre.
50 Empero al ohirho Jesús, digué al pare de la noya: No temias, creu solament, y será salva.
51 Y quant arribá á la casa no deixá entrar ningú ab ell, sino á Pere, y á Jaume, y á Joan, y al pare y á la mare de la noya.
52 Y tots ploravan, y se condolian d'ella. Y ell digué: No ploreu; nos morta la noya, sinó que dorm.
53 Y se burlavan d'ell, sabent que era morta.
54 Y ell los tragué á tots fora, y la prengué per la má, y cridá dihent: Noya, álsat.
55 Y son esperit retorná á ella, y s'alsá luego. Y maná que li donassen de menjar.
Missió y poder dels Apóstols. Multiplicació dels pans y dels peixos. Confessió de Pere. Transfiguració de Jesús. Cura de un llunatich. Passió predita. Disputa dels Apóstols sobre la primacía. Zel indiscret dels fills del Zebedeu. Un home que vol seguir á Jesu-Christ.
1 Y havent convocat als dotse Apóstols, los doná poder y autoritat sobre tots los dimonis, y virtut de curar las dolencias.
2 Yls enviá á predicar lo regne de Deu, y á curar los malalts.
3 Yls digué: Nous emporteu res peral camí, ni bastó, ni alforja, ni pá, ni diners, ni tingau duas túnicas.
4 Y en qualsevol casa en que entreu, permaneixeu en ella, y no iscau d'allí.
5 Y sinó hi hagués quius volgués rebrer, exint d'aquella ciutat, sacudiu fins la pols de vostres peus en testimoni contra d'ells.
6 Y havent exit anavan pels pobles predicant l'evangeli, y curant per tot arreu.
7 Y arribá á oidos de Herodes lo Tetrarca tot lo que havía fet Jesús, y estava suspés per lo que alguns deyan,
8 Que Joan havía ressuscitat d'entrels morts; y altres, que Elías havía aparegut; y altres, que un dels antichs profetas havía ressuscitat.
9 Y digué Herodes: Jo fiu degollar á Joan: ¿qui es donchs aquest de qui oych tals cosas? Y cercava com véurerlo.
10 Y havent tornat los Apóstols, li contaren lo que havían fet: y cridantlos ell á part, se retirá á un paratge solitari, que es del territori de Bethsayda.
11 Y lo poble quant ho sabé, lo seguía: y ell los rebé, yls parlava del regne de Deu, y curava als que necessitavan de cura.
12 Y comensava á caurer lo dia, cuant acercántseli los dotse, li digueren: Despatxau aquesta gent, peraqué vajan als llochs y masías del veynat, s'allotgian y trobian que menjar, puix aquí estám en un lloch desert.
13 Yls digué: Donaulos vosaltres de menjar. Y ells digueren: No tenim mes que cinch pans y dos peixos, á no ser que vajam nosaltres á comprar vianda per tota aquesta gent.
14 Perqué eran com cosa de cinch mil homes. Y ell digué á sos deixebles: Feulos sentar en pletas de cincuanta en cincuanta.
15 Y axí ho feren, y los feren sentar á tots.
16 Y prenent los cinch pans y los dos peixos, alsá los ulls al cel, los benehí, y partí, y doná á sos deixebles, peraqué los posassen devant de la gent.
17 Y menjaren tots y quedaren saciats. Y de lo que sobrá, ne alsaren dotse coves de bussins.
18 Y succehí que estant orant se trobavan ab ell sos deixebles, y los preguntá dihent: ¿Qui diu la gent que so jo?
19 Y ells respongueren, dihent: Joan lo Baptista, altres Elías, y altres que ha ressuscitat algun dels antichs profetas.
20 Y vosaltres, los digué: ¿Qui diheu que so jo? Respongué Simó Pere, dihent: Lo Christo de Deu.
21 Llavors ell los apercibí, y maná que nou diguessen á ningú,
22 Dihentlos: Es precís quel Fill del home patesca moltas cosas, y que sia despreciat per los ancians, yls Prínceps dels Sacerdots, y per los Escribas, y que sia mort, y que ressuscitia al tercer dia.
23 Y digué á tots ells: Qui vulla seguirme, neguias á sí mateix, y prenga sa creu cada dia, y seguescam.
24 Perquél qui vulla salvar sa vida, la perdrá; y qui perdia sa vida per causa de mi, la salvará.
25 ¿Puix que li aprofitará á un home lo guanyar tot lo mon, sis pert ell á sí mateix, ys causa son dany?
26 Perqué aquell ques avergonyesca de mi, y de mas paraulas, lo Fill del home s'avergonyirá d'ell quant vinga en sa gloria, y en la del Pare y dels sants ángels.
27 Emperó jous dich en veritat: Que hi ha alguns aquí, que no gustarán la mort fins que vejan lo regne de Deu.
28 Y succehí, que com cosa de vuyt dias després de haver dit aquestas paraulas, prengué ab sí á Pere, y á Jaume, y á Joan, y sen pujá á una montanya á orar.
29 Y mentras feya oració, la figura de son rostro aparegué diferent, y sos vestits se tornaren blanchs y resplandents.
30 Y veus aquí que parlavan ab ell dos varons, y eran Moysés y Elías:
31 Los quals aparegueren en gloria, y parlavan de sa partida del mon, que havía de verificarse en Jerusalem.
32 Emperó Pere y los que estavan ab ell, se trobavan carregats de son; y despertantse vegeren la gloria de Jesús, y als dos varons que estavan ab ell.
33 Y quant se apartaren d'ell, digué Pere á Jesús: Mestre, bo es quens estém aquí, y fassám tres tendas, una pera vos, altra pera Moysés, y altra per'Elías, no sabent lo ques deya.
34 Mentras estava dihent aixó, se formá un núvol, yls cubrí; y s'umpliren de temor al entrar aquells en lo núvol.
35 Y isqué una veu del núvol, dihent: Aquest es mon Fill l'amat, ohiulo.
36 Y al exir aquesta veu trobaren á Jesús sol: y ells callaren, y en aquells dias á ningú digueren cosa alguna de lo que havían vist.
37 Y succehí que al dia següent, al baixar ells de la montanya, los isqué al encontre una gran multitut de gent.
38 Y veus aquí un home de la turba que exclamá, dihent: Mestre, vos suplico que vejau á mon fill, perqués l'unich que tinch.
39 Y veus aquí que un esperit l'agarrá, y repentinament se posá á cridar, yl tirá per terra, y li causá fortas convulsions, fentli traurer brumera, y ab dificultat se separá d'ell despedassantlo.
40 Y vaig suplicar á vostres deixebles quel llansassen fora, y no pogueren.
41 Y responent Jesús digué: ¡O rassa infiel y malvada! ¿fins á quant estaré ab vosaltres y vos sufriré? Pórtam aquí ton fill.
42 Y quant s'aproximava, lo dimoni lo tirá per terra yl maltractá.
43 Emperó Jesús reprengué al esperit impur, y curá al jove, yl restituhí á son pare.
44 Y s'aturdían tots del gran poder de Deu; y maravellantse de totas las cosas que Jesús feya, digué ell á sos deixebles: Gravau en vostre cor aquestas paraulas: perqué lo Fill del home ha de ser entregat en mans dels homes.
45 Emperó ells no entenían aquesta plática, y era per ells tan obscura, que no la comprenían, y temían lo preguntarli acerca d'aquesta plática.
46 Yls vingué lo pensament, qui d'ells sería lo major.
47 Emperó coneixent Jesús lo que pensavan en son cor, prengué un infant, y sel posá prop de sí,
48 Yls digué: Lo qui rebia á est infant en mon nom, me reb á mi; y qualsevol quem rebia á mi, reb á aquell quem ha enviat: puix lo qui es menor entre vosaltres, aqueix es lo major.
49 A las horas Joan prenent la paraula digué: Mestre, havem vist á un que llansava los dimonis en nom vostre, y l'hi havem prohibit, perqué nous segueix ab nosaltres.
50 Y Jesús li digué: Nol hi prohibiu; perqué lo qui nos contra nosaltres está pera nosaltres.
51 Y succehí, que estant pera cumplirse lo temps de ser rebut en lo alt, posá lo semblant resolt de anar á Jerusalem.
52 Y despatxá devant d'ell missatgers: y partiren, y entraren en una ciutat dels Samaritans per aparellarli hospedatge.
53 Y nol reberen, perqué lo seu semblant era de anar á Jerusalem.
54 Y quant los seus deixebles Jaume y Joan vegeren aixó, digueren: Senyor, ¿voleu que digam que baxia foch del cel, yls abrasia, com també feu Elias?
55 Emperó ell girantse envers ells los reprengué, dihent: No saben de quin esperit sou.
56 Lo Fill del home no ha vingut á perdrer las ánimas, sinó á salvarlas . Y sen anaren á un altre lloch.
57 Y succehí que mentras anavan caminant, digué un á Jesus: Jous seguiré ahont vulla que aneu.
58 Emperó Jesús li respongué: Las guineus tenen caus, y los aucells del ayre nius; mes lo Fill del home no té ahont reclinar lo cap.
59 Y á un altre li digué: Segueixme. Y ell li respongué: Senyor, deixaume anar primer á enterrar mon pare.
60 Y Jesús li digué: Deixa quels morts enterrian á sos morts; emperó tú, ves y anuncía lo regne de Deu.
61 Y un altre li digué: Vos seguiré, Senyor; mes primer deixaume anar á donar disposició de lo que tinch en casa.
Missió y instrucció dels setanta dos deixebles. Parábola del Samaritá. Ciutats obstinadas. Martha y María hospedan á Jesús.
1 Y despres d'aixó, elegí lo Senyor també altres setanta dos; y los enviá de dos en dos devant seu á cada ciutat ó lloch ahont el havía de venir.
2 Yls digué: La cullita certament es gran, mes los treballadors pochs. Suplicau donchs al Senyor de la cullita, que envihi treballadors á sa cullita.
3 Anau: veus aquí jous envío com anyells en mitg de llops.
4 Nos emporteu bossa ni alforja, ni calsat, ni saludeu á ningú en lo camí.
5 En qualsevulla casa que entreu, diheu abans de tot: La pau sia en aquesta casa.
6 Y si hi hagués allí algun fill de la pau, descansará vostra pau sobre d'ell; y sinó, sen tornará á vosaltres.
7 Y perseveran en la mateixa casa, menjant y bebent lo que ells tingan; puix digne es lo treballador de son salari. No passeu de casa en casa.
8 Y en qualsevol ciutat en que entreu, y vos rebian, menjau lo queus posian devant;
9 Y curau als malalts que hi haja en ella, y diheulos: S'ha acercat á vosaltres lo regne de Deu.
10 Emperó si en la ciutat en que entrareu nous rebessen, exint per sas plassas, diheu:
11 Fins la pols que sens ha agafat de vostra ciutat, la sacudim contra vosaltres: ab tot sabeu, que s'ha acercat lo regne de Deu.
12 Emperó jous dich, que en aquell dia hi haurá menos rigor pera Sodoma que pera la tal ciutat.
13 ¡Ay de tu, Chorozain! ¡ay de tu, Bethsayda! que si en Tyro y en Sidon s'haguessen obrat los miracles ques han obrat en vosaltres, temps ha que cubertas de cilici y cendra se haurían arrepentit.
14 En veritat, pera Tyro y Sidon hi haurá en lo judici menor rigor que pera vosaltres.
15 Y tu, Cafernaum, que t'has exaltat fins al cel, serás abatuda fins al profundo del infern.
16 Qui á vosaltres ou, me ou á mi; y qui á vosaltres desprecía, me desprecía á mi; y quim desprecía á mi, desprecía á aquell quem ha enviat.
17 Y tornaren los setanta dos plens de goitg, dihent: Senyor, fins los dimonis se someten á nosaltres per virtut de vostre nom.
18 Y ell los digué: Yo vegí á Satanás caurer del cel com un llam.
19 Mirau, jous he donat potestat pera trapitjar las serpents yls escorpins, y sobre tot lo poder del enemich, y res vos danyará.
20 Emperó nous regositjeu d'aixó, quels esperits vos están subjectes; ans be alegraus de que los vostres noms están escrits en lo cel.
21 En aquella mateixa hora Jesús se regositjá en l'Esperit Sant; y digué: Vos alabo, Pare, Senyor del cel y de la terra, perqué escondireu aquestas cosas als sabis y als prudents, y las haveu reveladas als petits. Axi es, Pare, perqué axí vos ha plagut.
22 Totas las cosas me son entregadas de mon Pare. Y ningú sab quis lo Fill, sinól Pare; ni quis lo Pare, sinól Fill, y aquell á qui lo Fill ho vulla revelar.
23 Y girat envers sos deixebles, digué: Benaventurats los ulls, que veuhen lo que vosaltres veheu:
24 Puix jous dich, que molts profetas y reys volgueren veurer lo que vosaltres veheu, y nou vegeren; y ohir lo que vosaltres ohiu, y nou ohiren.
25 Y veus aquí un doctor de la lley s'alsá y li digué pera tentarlo: Mestre, ¿que faré jo pera possehir la vida eterna?
26 Y ell li digué: ¿Ques lo que está escrit en la Lley? ¿com llegeixes?
27 Y ell responent digué: Amarás al Senyor ton Deu de tot ton cor, y de tota ta ánima, y ab totas tas forsas, y de tot ton enteniment, y al teu prohisme com á tu mateix.
28 Y li digué: Be has respost, fes ho axís y viurás.
29 Emperó ell volentse justificar á sí mateix, digué á Jesús: Y ¿qui es mon prohisme?
30 Y Jesús prenent la paraula, digué: Baixava un home de Jerusalem á Jerichó, y caygué en mans de lladres quel despullaren; y després de haverlo ferit, sen anaren deixantlo mitg mort.
31 Succehí donchs, que baixava per lo mateix camí un Sacerdot, y quant lo vegé, passá de llarch.
32 Y igualment un Levita, arribant cerca de aquel lloch, y vehentlo, passá també de llarch.
33 Emperó un Samaritá que feya son camí, s'acercá á ell, y al veurel tingué compassió.
34 Y acostantse li envená las feridas, xupántlashi ab oli y vi, y cabalgantlo sobre son jument, lo portá á un hostal, y tingué cuydado d'ell.
35 Y al dia següent quant partía tragué dos diners, y ls doná al hostaler, y li digué: Cúydal; y tot quant gastias de mes, jo t'ho refaré á la tornada.
36 ¿Qual de aquestos tres te sembla que fou lo prohisme d'aquell que doná en mans dels lladres?
37 Y ell respongué: Aquell, que usá ab ell de misericordia. Donchs ves, li digué llavors Jesús, y fes tu lo mateix.
38 Y succehí que seguint son camí, entrá Jesús en un lloch, y una dona ques deya Martha l'hospedá en sa casa.
39 Y tenía ella una germana anomenada María, la qual, sentada també als peus del Senyor, ohía sa paraula.
40 Emperó Martha continuament estaba aqueferada ab las feynas de la casa, y vingué a ell, y li digué: Senyor, ¿no veheu com ma germana m'ha deixat sola pera servir? Diheuli donchs quem ajudia.
41 Yl Senyor li respongué, dihent: Martha, Martha, tu estás molt afanada y t fatigas en moltas cosas:
L'oració Dominical. Perseverancia en orar. Dimoni mut. Blasfemias dels Jueus. Parábola del valent armat. Jesús repren als Fariséus y als Doctors de la Lley.
1 Y succehi que estant ell orant en cert lloch, quant concluhí, li digué un de sos deixebles: Senyor, ensényans á orar axí com ensenyá Joan á sos deixebles.
2 Yls digué: Quant oreu, diheu: Pare nostre que estau en lo cel, sia santificat lo vostre nom. Vinga lo vostre regne: fássas la vostra voluntat, així en la terra com en lo cel.
3 Donaunos avuy lo nostre pá de cada dia.
4 Y perdonaunos nostres pecats, axí com nosaltres perdonam á tots los quens deuhen. Y nons deixeu caurer en la tentació: ans deslliuraunos de mal.
5 Yls digué també: Si algú de vosaltres tingués un amich, y anás á ell á mitja nit, y li digués: Amich, deixam tres pans;
6 Perqué acaba d'arribar de jornada un amich meu, y no tinch res que donarli;
7 Y si l'altre respongués desde dins, dihent: Nom enfadis, ja la porta está tancada, y las mevas criaturas son al llit ab mí, nom puch llevar á donartels.
8 Y si l'altre insistís en trucar á la porta, jous dich, que si nos llevás á donárloshi per rahó de ser amich seu, certament se llevará per sa importunitat, y li donará quants pans haja menester.
9 Y jous dich á vosaltres: Demanau, y seus donará; cercau, y trobaréu; trucau, y seus obrirá.
10 Perqué tot aquell que demana, reb; yl qui cerca, troba; y al que truca li obran.
11 ¿Y si algú de vosaltres demanás pá á son pare, li donará ell per ventura una pedra? ¿O si demana un peix, li donará una serp en lloch de peix?
12 ¿O si demanás un ou, li donará tal vegada un escorpí?
13 Si vosaltres, donchs sent mals, sabeu donar regalos bons á vostres fills, ¿quant mes vostre Pare celestial donará l'Esperit bo als quel hi demanian?
14 Y Jesús estava llansant un dimoni, lo qual era mut; y quant hagué llansat lo dimoni, parlá lo mut, y la gent se meravalleva.
15 Emperó alguns d'ells deyan: Per virtut de Beelzebub, príncep dels dimonis, llansa los dimonis.
16 Y altres, pera tentarlo, li demanavan algun senyal del cel.
17 Mes Jesús, penetrant sos pensaments, los digué: Tot regne dividit contra sí mateix será destruit; y casa dividida contra sí mateixa será arruinada.
18 Puix si Satanás está també dividit contra sí mateix, ¿com podrá subsistir son regne? perqué vosaltres diheu, que jo llanso los dimonis per virtut de Beelzebub.
19 Donchs si jo llanso los dimonis per virtut de Beelzebub, ¿vostres fills per virtut de qui los llansan? Per aixó ells serán vostres jutges.
20 Emperó si jo llanso los dimonis mediant lo dit de Deu, certament quel regne de Deu ha arribat á vosaltres.
21 Quant l'home valent armat guarda sa casa, están en pau totas las cosas que ell posseheix.
22 Mes si venint un mes fort que ell lo veus, li pendrá totas las armas en que ell confiava, y repartirá sas despullas.
23 Lo qui no está ab mi, contra mi está; yl qui no arreplega ab mí, escampa.
24 Quant l'esperit impur ha exit d'un home, divaga per llochs áridos, cercant repós; y quant nol troba, diu: Men tornaré á ma casa d'ahont he exit.
25 Y quant torna, la troba escombrada y alhajada.
26 Llavors va y pres ab ell altres set esperits pitjors que ell, y entran dintre y habitan allí; y lo derrer estat de aquell home es pitjor quel primer.
27 Y succehí, que estant dihent aixó, una dona del mitg del poble alsá la veu, y digué: Benaventurat lo ventre quet ha portat, y los pits que has mamat.
28 Y ell digué: Ans be benaventurats los que ouhen la paraula de Deu y la guardan.
29 Y com la gent acudís de totas parts, comensá á dir: Aquesta rassa es una rassa perversa; demana senyal, y no se li donará senyal, sinó lo senyal del Profeta Jonás.
30 Perqué axí com Jonás fou senyal pera los Ninivitas, axí també lo Fill del home ho será per' aquesta generació.
31 La reyna del mitgdia s'alsará en judici contra los homes d'aquesta generació, yls condemnará, perqué vingué dels extrems de la terra á ohir la sabiduría de Salomó, y veusne aquí un ques mes que Salomó.
32 Los Ninivitas s'alsarán en judici contra aquesta generació, y la condemnarán; perqué s'arrepentiren á la predicació de Jonás, y veusne aquí un ques mes que Jonás.
33 Ningú encenent una candela la posa en un lloch escondit, ni sota d'una mesura, sinó sobre un candelero, peraqué los que entrian vejan la llum.
34 Llum de ton cos es ton ull. Si ton ull fos sencill, tot ton cos será illuminat; emperó si fos mal, també ton cos será tenebrós.
35 Cuyda donchs de que la llum que hi ha en tu no sian tenebras.
36 Y axí si tot ton cos fos resplandent, sens tenir part alguna tenebrosa, tot ell será lluminós, y t'il·luminará com una llum resplandent.
37 Y mentras estava parlant, un Fariséu lo convidá á dinar ab ell. Y havent entrat se sentá á taula.
38 Yl Fariséu comensá á pensar, y á dir dintre de sí: ¿Perqué no s'haurá rentat antes de dinar?
39 Yl Senyor li digué: Vosaltres los Fariséus teniu gran cuydado de netejar per defora las copas y los plats, emperó vostre interior está ple de rapinya y de maldat.
40 ¡Insensats! ¿lo qui feu lo que está de part de fora, no ha fet també lo que está de part de dins?
41 No obstant, de lo queus resta feune almoyna, y totas las cosas serán limpias pera vosaltres.
42 Emperó, ¡ay de vosaltres, Fariséus, que pagau delme de la menta, y de la ruda, y de totas las herbas, y traspassau la justicia, y l'amor de Deu! Era necessari observasseu aquestas cosas sens ometrer aquellas.
43 ¡Ay de vosaltres, Fariséus, que amau tenir los primers sitis en las Sinagogas, y ser saludats en las plassas!
44 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que sou com los sepulcres que nos veuhen, y sobre los que caminan los homes sens queu conegan!
45 Llavors un dels Doctors li digué: Mestre, dihent aquestas cosas nos injurias també á nosaltres.
46 Y ell respongué: ¡Ay de vosaltres, Doctors de la Lley, que carregau los homes ab cárregas que no poden dur, y vosaltres no las tocau ni ab la punta del dit!
47 ¡Ay de vosaltres, que edificau los sepulcres dels profetas, y vostres pares los mataren!
48 Verdaderament donau testimoni de que consentiu en las obras de vostres pares; perqué ells en veritat los mataren, mes vosaltres edificau sos sepulcres.
49 Per aixó digué també la sabiduría de Deu: Los enviaré Profetas y Apóstols, y d'ells ne matarán á uns, yn perseguirán á altres.
50 Peraqué á esta rassa se li demania la sanch de tots los Profetas, que fou derramada desdel principi del mon;
51 Desde la sanch d'Abel fins á la sanch de Zacharías, que fou mort entrel altar yl temple. Jous ho dich, que sen demanará compte á esta rassa.
52 ¡Ay de vosaltres, Doctors de la Lley, que vos apoderau de la clau de la ciencia! Vosaltres no entrareu, y ho prohibireu als que hi volían entrar.
53 Y dihentlos aquestas cosas, los Fariséus yls Doctors de la Lley, comensaren á instar fortament, y á abrumarlo ab moltas preguntas,
Llevat dels Fariséus. No temer sinó á Deu. Rich del sigle. No afanarse pera menjar y vestir. Tresor y cor en lo cel. Majordom fiel y prudent. Criat violent y infiel. Jesús vingué á posar foch sobre la terra.
1 Y com s'hagués arreplegat al rodedor de Jesús molta gent, de tal manera, que los uns atropellavan als altres, comensá á dir á sos deixebles: Guardauvos del llevat dels Fariséus, ques hipocresía.
2 Puix no hi ha cosa encuberta, que no s'haja de descubrir; ni res ocult, que no s'haja de saber.
3 Perqué las cosas que haveu dit en las tenebras, serán ditas en la claredat; y lo que diguereu al oido en las estancias, será anunciat sobre los terrats.
4 A vosaltres donchs, amichs meus, vos dich: Que no temau aquells que matan lo cos, y després d'aixó no poden fer res mes.
5 Emperó jous ensenyaré á qui haveu de temer: Temeu aquell que després de haver llevat la vida, té poder de llansar al infern. A est vos dich, es á qui haveu de temer.
6 ¿Nos venen cinch aucellets per dos diners, y n'obstant ningú de ells es olvidat de Deu?
7 Fins los cabells de vostre cap están tots contats. Donchs no temau, perqué mes valeu vosaltres que molts aucellets.
8 També vos dich: Que tot aquell quem confessia devant dels homes, lo Fill del home lo confessará á ell devant dels ángels de Deu.
9 Emperó lo quim neguia devant dels homes, será negat devant dels ángels de Deu.
10 Y á tot aquell que parlia contra lo Fill del home, l'hi será perdonat est pecat; emperó aquell que blasfemia contra del Esperit Sant, no tindrá perdó.
11 Y quant vos portian á las Sinagogas, y als Magistrats, y á las Potestats, no passeu cuydado de lo que haveu de dir ó com haveu de respondrer:
12 Perqué l'Esperit Sant vos mostrará en aquella hora lo queus convinga dir.
13 Llavors un del poble li digué: Mestre, diheu á mon germá que partesca ab mi la heretat.
14 Emperó ell li respongué: Home, ¿quim ha fet á mi jutge ó repartidor entre vosaltres?
15 Yls digué: Anau alerta, guardauvos de tota avaricia; puix la vida de cada qual no está en l'abundancia de las cosas que posseheix.
16 Y los referí una parábola, dihen: Lo camp d'un home rich havía portat abundancia de fruyts.
17 Y discurría entre sí, dihent: ¿Que faré jo, perqué no tinch ahont recullir mos fruyts?
18 Y digué: Faré assó, tiraré á terra mos graners, y los faré mes grans, y allí reculliré tots mos fruyts y mos bens.
19 Y diré á ma ánima: ¡Oh ánima! molts bens tens de reserva pera molts anys; reposa, menja, beu, y dónat bona vida.
20 Emperó Deu li digué: ¡Neci! aquesta nit te van á demandar l'ánima: ¿pera qui será tot quant has arreplegat?
21 Aixó es lo que passa al que atresora pera sí, y nos rich envers Deu.
22 Y digué á sos deixebles: Per lo tant vos dich: No aneu afanats pera la vostra vida sobre que menjaréu, ni pera lo vostre cos sobre que vestiréu.
23 Mes val l'ánima quel menjar, y lo cos mes quel vestit.
24 Reparau los corbs, que no sembran, ni segan, ni tenan rebost, ni graner; y ab tot Deu los alimenta. ¿Puix quant mes valeu vosaltres que ells?
25 ¿Y qui de vosaltres per molt que discorria pot aumentar un colse á sa estatura?
26 Donchs si no teniu poder pera las cosas mes petitas, ¿á que afanarvos pera las demés?
27 Mirau los lliris com creixen; no treballan, ni filan; puix jous dich, que may Salomó ab tota sa gloria se vestí com un d'ells.
28 Donchs si á la herba, que avuy está en lo camp y demá es tirada al forn, vesteix Deu així, ¿quant mes á vosaltres gent de poca fe?
29 No aneu donchs afanats pera lo que haveu de menjar ó beurer, y no tingau l'ánimo suspés.
30 Puix totas estas son cosas pera las que la gent del mon s'afana: y sab vostre Pare que teniu necessitat d'ellas.
31 Per lo tant, buscau primerament lo regne de Deu y sa justicia, y totas aquestas altras cosas seus serán afegidas.
32 No temau donchs, petit ramat, puix es plagut á vostre Pare lo donarvos lo regne.
33 Veneu lo que possehiu, y feu almoyna. Feuvos bossas que nos tornian vellas, tresor en lo cel que may falta, del qual nis apodera lo lladre, ni l'arna lo destruheix.
34 Perqué allá ahont es vostre tresor, allí estará també lo vostre cor.
35 Teniu vostres lloms cenyits, y las candelas encesas en vostras mans.
36 Y siau semblants á aquells homes que esperan á son Senyor, que ha de tornar de las bodas; á fi de que quant vinga y truquia á la porta, li obrian tot seguit.
37 Benaventurats aquells sirvents á qui trobia vetllant lo Senyor quant vinga: en veritat vos dich, ques cenyirá son vestit, yls fará assentar á taula, y passant los anirá servint.
38 Y si vingués á la segona vetlla, ó vingués á la tercera vetlla, yls trobás en eix estat, benaventurats son los tals sirvents.
39 Teniu emperó per cert, que si lo pare de familia sabés l'hora en que havía de venir lo lladre, vetllaría sens dubte, y no deixaría foradar sa casa.
40 Estau donchs vosaltres sobrel avís, perqué á l'hora que menos penseu vindrá lo Fill del home.
41 Y Pere li digué: Senyor, ¿diheu aquesta parábola pera nosaltres, ó també pera tots?
42 Yl Senyor lo digué ¿Qui creus ques lo majordom fiel y prudent, á qui son amo constituhí sobre sos criats, peraqué los donás la mesura de blat á son degut temps?
43 Benaventurat lo tal sirvent, á qui quant lo Senyor vinga lo trobia fent aixó.
44 En veritat vos dich: Que li donará lo maneitg dels bens que possehesca.
45 Emperó si digués lo tal sirvent en son cor: Lo meu Senyor tarda á venir, y comensás á tractar mal als criats y á las criadas, y á menjar y beurer, y á embriagarse;
46 Vindrá lo Senyor del tal sirvent en lo dia que nol espera, y á l'hora que no sab, y lo separará, y li donará sa part ab los infiels.
47 Perqué aquell criat que sabía la voluntat de son senyor, y nos posá á punt, y no obrá segons sa voluntat, será molt assotat.
48 Emperó lo qui no la sabé, y feu cosas dignas de cástich, será poch assotat. Perqué á tot aquell á qui li fou donat molt, de molt se li demanará compte; y al que li confiaren molt, se li demanará mes.
49 Jo he vingut á posar foch en la terra; ¿y que he de voler donchs, sinó que s'encenga?
50 Y ab un baptisme he de ser batejat; ¡y com tinch l'ánimo afligit fins ques cumplia!
51 ¿Pensau que he vingut á posar pau en la terra? Vos dich que no, ans be desunió;
52 Puix d'aquí en avant si hi ha cinch personas en una casa, estarán dividits los tres contra los dos, y los dos contra los tres.
53 Lo pare estará dividit contral fill, yl fill contral pare; la mare contra la filla, y la filla contra la mare; la sogra contra la nora, y la nora contra la sogra.
54 Y deya també al poble: En vehent un núvol ques alsa de Ponent, luego diheu: Temporal ve; y succeheix axí;
55 Y quant corre vent de Mitgdia, diheu: Fará calor; y es axí.
56 ¡Hipócritas! sabeu distingir lo semblant del cel y de la terra; ¿com donchs no sabeu reconeixer lo temps present?
57 Y ¿perqué no judicau per vosaltres mateixos lo ques just?
58 Quant vas ab ton contrari devant del magistrat, fes lo possible pera deslliurarte d'ell en lo camí, á fi de que not portia al jutge, y lo jutge t'entreguia al agusil, y l'agusil te posia en la presó.
Exortació al arrepentiment. Figuera estéril. Cura en dissapte á una dona encorvada. Parábolas del gra de mostassa y del llevat. Los pochs que se salvan. Passió predita. Jerusalem homicida dels Profetas.
1 Y en aquest mateix temps hi havía allí uns que contavan novas á Jesús dels Galiléus, la sanch dels quals havía mesclat Pilat ab la dels seus sacrificis.
2 Y Jesús los respongué, dihent: ¿Pensau que aquells Galiléus foren mes grans pecadors que tots los Galiléus, per haver patit tals cosas?
3 Vos dich que no: emperó si nous arrepentiu, vos perdréu tots de la mateixa manera.
4 Axí com també aquells divuyt homes, sobrels cuals caygué la torre de Siloe, yls matá; ¿pensau que ells eran mes culpables que los demés habitants de Jerusalem?
5 Vos dich que no: emperó si nous arrepentiu, tots vosaltres pereixeréu de la mateixa manera.
6 Yls deya també aquesta parábola: Un home tenía una figuera plantada en sa vinya, y aná á buscar fruyt en ella, y non hi trobá.
7 Y digué al vinyader: Mira, fa tres anys que vinch á cercar fruyt en aquesta figuera, y non hi trobo: tállala donchs; ¿perqué ha de ocupar encara la terra?
8 Mes ell responent li digué: Senyor, deixaula també per aquest any, y cavaré al seu rodedor, y li posaré fems.
9 A veurer si axí dona fruyt, y sinó la tallaréu després.
10 Yls dissaptes estava ensenyant en la Sinagoga.
11 Y veus aquí una dona possehida del esperit, que estava mala feya divuyt anys, y tan encorvada que no podía mirar en alt.
12 Quant Jesús la vegé, la cridá envers sí, y li digué: Dona, curada estás de ta dolencia.
13 Y imposá las mans sobre ella, y al instant s'adressá, y glorificava á Deu.
14 Y prenent la paraula lo príncep de la Sinagoga irritat, perqué Jesús havía curat en dissapte, digué al poble: Sis dias hi ha en ques pot treballar; en aqueixos veniu y quens curia, mes no en dissapte.
15 Mes lo Senyor responent li digué: ¡Hipócritas! ¿cada hu de vosaltres no desferma en dissapte son bou ó son ase de la menjadora, y nol mena á abeurar?
16 ¿Y á esta filla d'Abraham, á qui Satanás ha tingut lligada, com veheu, divuyt anys, no convenía deslligarla d'aquest llas, en dissapte?
17 Y dihent aquestas cosas se avergonyiren tots sos contraris; emperó tot lo poble se complahía en sas gloriosas accions.
18 Deya també Jesús: ¿A que es semblant lo regne de Deu? ¿y ab quel compararé?
19 Es semblant á un gra de mostassa, que un home prengué yl sembrá en son hort; y cresqué, y se feu tan gran l'arbre, quels aucells del ayre reposavan en sas ramas.
20 Y digué altra vegada: ¿A que diré ques semblant lo regne de Deu?
21 Es semblant al llevat que una dona prengué, y lo barrejá ab tres mesuras de farina, fins que tota la massa quedá fermentada.
22 Y anava ensenyant per las ciutats y llochs, caminant á Jerusalem.
23 Y li digué un home: ¿Senyor, es cert que son pochs los que se salvan? Y ell los digué:
24 Esforsauvos á entrar per la porta estreta; perqué vos dich, que molts procurarán entrar y no podrán.
25 Y quant lo pare de familias haurá entrat y tancat la porta, vosaltres quedaréu defora, y comensaréu á trucar á la porta, dihent: Senyor, Senyor, obriunos; y ell vos respondrá, dihent: No sé d'ahont sou vosaltres.
26 Llavors comensaréu á dir: Devant vostre menjarem y beguerem, y ensenyareu en nostras plassas.
27 Y ell vos dirá: No sé d'ahont sou vosaltres: apartauvos de mi tots los que obrau iniquitat.
28 Allí será lo plor y lo cruxir de dents, quant veuréu á Abraham, y á Isaac, y á Jacob, y á tots los Profetas en lo regne de Deu, y que vosaltres sou expellits fora.
29 Y vindrán d'orient y d'occident, del nort y del mitgdia, y se sentarán á taula en lo regne de Deu.
30 Y veus aquí que son derrers los que serán primers, y que son primers los que serán derrers.
31 En aquell mateix dia se li acercaren alguns dels Fariséus, y li digueren: Exiu d'aquí, anausen, perqué Herodes vos vol matar,
32 Y ell los digué: Anau, y diheu á aquell rabós: Mira que jo llanso dimonis, y dono perfeta salut avuy y demá, pero al tercer dia seré finat.
33 Mes es precis que jo caminia avuy y demá, y lo dia següent, perqué no cap que un profeta moria fora de Jerusalem.
34 Jerusalem, Jerusalem, que matas als profetas, y apedregas als quet son enviats; ¿quantas vegadas volguí reunir tos fills, com l'aucell sa niuhada sota sas alas, y nou volgueres?
Curació d'un hidrópich en dissapte. Parábola del gran convit. Qui vulla seguir á Jesús ha de portar sa creu. Sal dessaborida.
1 Y succehi, que entrant Jesús en dissapte en casa de un dels principals Fariséus pera menjar pá, ells l'estavan observant.
2 Y veus aquí un home hidrópich que estava devant d'ell.
3 Y Jesús dirigint sa paraula als Doctors de la Lley y als Fariséus, los digué: ¿Es lícit curar en dissapte?
4 Emperó ells callaren. Llavors ell tocant al hidrópich, lo curá y despedí.
5 Yls respongué y digué: ¿Qui hi ha entre vosaltres, que vehent son bou ó son ase caygut en un pou nol tragui inmediatament, encaraqué sia dia de dissapte?
6 Y no lo podían respondrer á estas cosas.
7 Y observant també com los convidats escullian los primers puestos en la taula, los proposá una parábola y digué:
8 Quant sias convidat á bodas, not assentias en lo primer siti, no sia que hi haja allí altre convidat de mes consideració que tu,
9 Y que vinga'l quit va convidar á tu y á ell, yt diga: Cedeix lo puesto á aquest; y á las horas tingas tu, avergonyit, que acudir á ocupar l'últim siti.
10 Ans be quant sias convidat, ves, y asséntat en l'últim puesto, á fi de que quant vinga lo quit ha convidat, te diga: Amich, feste mes amunt. Llavors serás honrat devant dels que estigan ab tu en la taula.
11 Perquél quis exalta será humiliat, yl quis humilihi será exaltat.
12 Y deya també al quel havía convidat: Quant donias un dinar ó un sopar, no convidis á tos amichs, ni á tos germans, ni á tos parents, ni á tos vehins richs, no sia quet tornian á convidar, y te sia donat en recompensa.
13 Sinó quant fassas un convit, convida als pobres, als tullits, als coixos y cegos.
14 Y serás benaventurat, perqué no tenen ab que correspondret; emperó te servirá de gallardó en la resurecció dels justos.
15 Havent ohit estas paraulas un dels que menjavan á taula, li digué: Benaventurat lo qui menjará pá en lo regne de Deu.
16 Mes ell li digué: Un home feu un gran sopar, y convidá á molts.
17 Y quant arribá l'hora del sopar, enviá son criat á dir als convidats: Veniu, perqué tot está apunt.
18 Y tots á un temps comensaren á escusarse. Lo primer digué: He comprat una granja, y tinch d'anar á véurerla; vos suplico quem doneu per escusat.
19 Y l'altre digué: He comprat cinch parells de bous, y vull anar á probarlos; vos suplico quem doneu per escusat.
20 Y digué l'altre: He pres muller, y per aixó no hi puc anar.
21 Y tornantsen lo criat, doná compte al senyor de tot aixó. Llavors irritat lo pare de familia, digué á son criat: Ix luego á las plasas y als carrers de la ciutat, y pórtam aquí los pobres, yls mancos, yls cegos, yls coixos.
22 Y diguél criat: Senyor, ja he fet lo quem haveu manat, emperó encara queda lloch.
23 Y diguél Senyor al criat: Ves als camins y als cercats, y obligals á entrar, peraqué s'omplia ma casa.
24 Perqué vos dich, que ningú d'aquells que foren convidats gustará mon sopar.
25 Y molta gent anava ab ell, y girantse los digué:
26 Si algú ve á mi, y no aborreix á son pare, y á sa mare, y muller, y fills, y germans, y germanes, y fins sa propia vida, no pot ser mon deixeble.
27 Yl qui no porta sa creu, y nom segueix, tampoch será mon deixeble.
28 Perqué ¿qui de vosaltres es que volent edificar una torre, no fa cálculs primer dels gastos que son necessaris, á fi de veurer si té per acabarla?
29 No sia que després de haver posat los fonaments, y no poderla acabar, tots quants la vejan comensian á traurer burla d'ell,
30 Dihent: Aqueix home comensá á edificar, pero no ha pogut conclourer.
31 ¿O qui es lo rey que volent exir á pelear contra un altre rey, no considera despay abans, si podrá ab deu mil homes exir á fer frente al que ve contra d'ell ab vint mil?
32 Sinó que li enviará una embaixada, quant encara está lluny, demanantli tractats de pau.
33 Per lo tant, qualsevol de vosaltres que no renuncihi tot quant posseheix, no pot ser mon deixeble.
34 Bona es la sal; emperó si la sal se dessaborís, ¿ab que se li tornará lo sabor?
Parábolas de l'ovella esgarriada; de la dragma perduda, y del fill pródich, pera confusió dels Fariséus vanitosos, y aliento dels pecadors arrepentits.
1 Y s'acercavan á Jesús los Publicans y pecadors per'ohirlo.
2 Yls Fariséus, yls Escribas murmuravan, dihent: Aquest home reb als pecadors, y menja ab ells.
3 Llavors los proposá aquesta parábola, dihent:
4 ¿Qui de vosaltres es l'home que tenint cent ovellas, y haventne perdut una, no deixa las noranta nou en lo desert, y no va en busca de la ques perdé fins haverla trobada?
5 Y quant la troba, se la carrega á las espatllas ple de goitg.
6 Y arribant á casa, crida á sos amichs y vehins, dihentlos: Donaume la enhorabona, puix he trobat l'ovella que sens havía perdut.
7 Vos dich, que axí mateix hi haurá mes goitg en lo cel per'un pecador ques arrepentesca, que pera noranta nou justos que no necessitan penitencia.
8 ¿O qui es la dona que tenint deu dragmas, sin perdés una, no encen una candela, y escombrant la casa, no la busca ab cuydado fins á trobarla?
9 Y després que l'he encontrada, reuneix las amigas y vehinas, y diu: Donaume la enhorabona, puix he trobat la dragma que havía perdut.
10 Per lo tant vos dich, que hi haurá goitg devant dels ángels de Deu per un pecador ques arrepentesca.
11 Mes ell digué: Un home tenía dos fills:
12 Yls mes petit digué á son pare: Pare, donaume la part quem toca de vostres bens. Y ell los repartí los bens.
13 Y al cap de pochs dias, juntant lo fill menor tot lo que era seu, sen aná lluny á un país estrany, y allí dissipá tots sos bens vivint dissolutament.
14 Y quant ho hagué gastat, vingué una gran fam en aquella terra, y comensá á patir miseria.
15 Llavors sen aná, y s'arrimá á un dels ciutadans d'aquella terra, qui l'enviá á sa granja á guardar porchs.
16 Y desitjava umplir son ventre de las triaduras de quels porchs menjavan, y ningú las hi donava.
17 Emperó tornant en sí, digué: ¡Quants jornalers en casa de mon pare tenen lo pá de sobras, y jo aquí m'estich morint de fam!
18 M'alsaré, y aniré á mon pare, y li diré: Pare, he pecat contral cel y contra vos;
19 Ja no so digne de ser anomenat fill vostre, tractaume com á un de vostres jornalers.
20 Y alsantse sen vingué á son pare. Y quant estava encara lluny, lo vegé son pare, y se compadesqué; y corrent á ell, se li tirá al coll, yl besá.
21 Y lo fill li digué: Pare, he pecat contral cel y contra de vos; ja no so digne de ser apellidat fill vostre.
22 Mes lo pare digué á sos criats: Portau aquí la roba mes bona, y vestiulo, y posauli un anell en son dit, y calsat en sos peus:
23 Y portau lo vadell engreixat, y mataulo, y menjam y celebrem un convit;
24 Perqué aquest fill meu era mort, y ha ressuscitat, s'havía perdut, y ha estat trobat. Y comensaren á menjar alegrement.
25 Y son fill major estava en lo camp; y quant vingué y s'acercá á la casa, oygué la música y la dansa,
26 Y cridant á un dels criats, li preguntá: ¿Que era alló?
27 Y aquest li digué: Ton germá ha vingut, y ton pare ha fet matar lo vadell gras, perqué l'ha recobrat ab salut.
28 Llavors ell s'irritá, y no volía entrar; emperó exint son pare, comensá á pregarlo.
29 Y ell respongué á son pare, dihentli: Veus aquí tants anys ha que jous servesch sens haveros desobehit en res de lo quem hayen manat, y may mi haveu donat un cabrit pera menjal alegrement ab mos amichs.
30 Y quant ha arribat aqueix fill teu, que ha gastat tota sa llegítima ab donas de mala vida, haveu fet matar per'ell lo vadell gras.
31 Llavors lo pare li digué: Fill, tu sempre estás ab mi, y tots mos bens son teus.
Parábola del majordom injust. Ningú pot servir á dos amos. Indissolubilitat del matrimoni. Rich avariciós, y Lássaro pobre.
1 Jesus digué també á sos deixebles: Hi havía un home rich, que tenía un majordom, lo cual fou acusat devant d'ell de haverli dissipat sos bens.
2 Yl cridá y li digué: ¿Ques aixó que he oit á dir de tu? Dónam compte de ta majordomía, perqué ja no podrás administrar mes mos bens.
3 Llavors lo majordom digué entre sí: ¿Que faré ara que mon amo me pren la administració? Jo no so bo per cavar, y me dono vergonya de demanar caritat.
4 Mes ja sé lo que tinch de fer, á fi de que quant m'hajan tret de la majordomía, trobia quim vulga rebrer en sa casa.
5 Cridá donchs un per un als deutors de son amo, y digué al primer: ¿Quant deus tu á mon senyor?
6 Y ell li respongué: Cent cortans d'oli. Y ell li digué: Pren ton alvará, asséntat inmediatament, y escriure cincuanta.
7 Després digué al altre: ¿Y tu quant deus? Y est respongué: Cent quarteras de blat. Ell li digué. Pren ton alvará, y escriume vuytanta.
8 Yl senyor alabá al majordom infiel, perqué feu aixó ab sagacitat; puix los fills d'aquest sigle son mes prudents en sa generació quels fills de la llum.
9 Y jous dich: Que procureu guanyaros amichs ab las riquesas de la iniquitat, á fi de que quant vindréu á menos, ells vos rebian en las eternas moradas.
10 Lo qui es fiel en lo poch, també es fiel en lo molt; y lo qui es injust en lo poch, també es injust en lo molt.
11 Si donchs no haveu estat fiels en las riquesas injustas ¿quius fiará las verdaderas?
12 ¿Y si no fóreu fiels en lo dels altres, lo que es vostre quius ho donará?
13 Ningun criat pot servir á dos amos; perqué ó aborrirá al un, y amará al altre, ó s'aficionará á un, y despreciará al altre. No podeu servir á Deu y las riquesas.
14 Emperó los Fariséus que eran avariciosos, ohian totas estas cosas, y se burlavan d'ell.
15 Yls digué: Vosaltres sou los queus veneu per justos devant dels homes; emperó Deu coneix vostres cors, perqué lo quels homes tenen per excels, es abominació devant de Deu.
16 La Lley yls Profetas han durat fins á Joan: desde llavors es anunciat lo regne de Deu, y tots hi entran á pura forsa.
17 Y mes fácil es que passian lo cel y la terra, que no que dexia de cumplirse una sola titlla de la Lley.
18 Qualsevol que deixa sa muller, yn pren un altra, comet adulteri; y aquell ques casa ab la que repudía lo marit, també comet adulteri.
19 Hi havía un home rich, que anava vestit de púrpura y de tela finíssima, y ques tractava sempre ab esplendor:
20 Y també hi havía un pobre anomenat Lássaro, que estava ajagut á la porta d'aquell, tot ple de llagas,
21 Desitjant saciarse ab las mollas que queyan de la taula del rich, y ningú las hi donava; empero venían los cans y li llepavan las llagas.
22 Y succehí, que quant moría aquell pobre, lo portaren los ángels al seno d'Abraham. Y morí tambél rich, y fou sepultat.
23 Y en lo infern alsant los ulls quant estava en los torments, vegé de lluny á Abraham, y á Lássaro en son seno.
24 Y cridant digué: Pare Abraham, compadeixeuvos de mi, y enviaume Lássaro, peraqué mullant la punta de son dit en aygua, refresquia ma llengua; puix estich atormentat en aquestas llamas.
25 Y Abraham li digué: Fill, recórdat que reberes tos bens en ta vida, y que Lássaro no rebé sinó mals: axí es que ara ell es aquí aconsolat, y tu atormentat.
26 Ademés de que hi ha un abisme insondable entre nosaltres y vosaltres; de manera que los qui vullan passar d'aquí á vosaltres, no poden, ni tampoch d'allá aquí.
27 Y digué lo rich: Donchs jous suplico, Pare, que l'envieu á casa de mon Pare;
28 Perqué tinch cinch germans, á fi de que los testifiquia assó, no sia que vingan ells també á aquest lloch de torments.
29 Y Abraham li digué: Allá tenen á Moyses y als Profetas, quels oygan.
30 Emperó ell replicá: No, Pare Abraham; mes si algú dels morts anás á ells s'arrepentirían.
Ensenya Jesús á sos deixebles quant mal es l'escándol: que s'han de perdonar los agravis: que tots som servos inútils. Cura á deu leprosos, y parla de sa segona vinguda.
1 Digue també á sos deixebles: Es impossible que no vingan escándols. Emperó ¡ay d'aquell per qui venen!
2 Mes li valdría que li posassen al coll una mola de molí, y lo tirassen al mar, que no que escandalisás á un d'aquestos petits.
3 Atenéu: Si ton germá pecás contra de tu, corretgeixlo; y si s'arrepentís, perdónal.
4 Y si pecás contra de tu set vegadas en un dia, y set vegadas en un dia vingués á trobarte, dihent: Men arrepentesch; perdónal.
5 A las horas los Apóstols digueren al Senyor: Aumentaunos la fe.
6 Y diguél Senyor: Si tinguesseu fe com un gra de mostassa, diréu á esta morera: Arráncat d'arrel y trasplántat al mar, y vos obehirá.
7 ¿Y qui de vosaltres tenint un servo, que llaura ó guarda bestiar, tant prest com torna del camp, li diu: Vina, séntat á taula?
8 Ans be li diu: Prepáram lo sopar, cenyeixte, y serveixme mentras jo menjo y bech, que després menjarás y beurás tu.
9 ¿Per ventura l'amo li ha de estar agrahit al tal criat, perqué feu lo que li maná?
10 Jo crech que no. Axí també vosaltres, quant fassau totas las cosas que vos son manadas, diheu: Servos inútils som, havem fet lo que debiam fer.
11 Y succehí que anant ell á Jerusalem, passava per mitg de la Samaria y de la Galiléa.
12 Y al entrar en un lloch, isqueren á son encontre deu leprosos, que s'aturaren desde lluny.
13 Y alsaren la veu, dihent: Jesús, Mestre, teniu misericordia de nosaltres.
14 Quant ello los vegé, digué: Anau, manifestaus als sacerdots. Y succehí, que mentras hi anavan quedaren curats.
15 Y un dells quant vegé que havía quedat net, torná atrás glorificant á Deu en alta veu,
16 Y caygué sobre son rostro als peus de Jesús, donantli gracias; y aquest era Samaritá.
17 Y respongué Jesús, y digué: ¿Per ventura no son deu los que quedaren nets? ¿Ahont son los altres nou?
18 No hi ha hagut altre que tornás y glorificás á Deu, sinó aquest estranger.
19 Y li digué: Alsat, ves; que ta fe t'ha salvat.
20 Y preguntantli los Fariséus: ¿Quant vindría lo regne de Deu? los respongué y digué: Lo regne de Deu no vindrá de manera ques fassa observar;
21 Ni dirán: Véusel aquí, ó véusel allí. Puix mirau lo regne de Deu está dintre de vosaltres.
22 Y digué á sos deixebles: Vindrá temps en que vosaltres desitjaréu veurer un dels dias del Fill del home, y nol veuréu;
23 Y vos dirán: Véusel aquí, ó véusel allí: no hi vullau anar, nils seguiu.
24 Perqué axí com lo llampech, que brilla en la regió inferior del cel, resplandeix desde l'una part al altra, axí será lo Fill del home en son dia.
25 Emperó abans es menester que ell patesca molt, y que sia reprobat d'aquesta generació.
26 Y lo que succehí en los dias de Noé, axí també succehirá en los dias del Fill del home.
27 Menjavan y bebían: los homes prenian mullers, las mullers marits, fins al dia en que Noé entrá en l'arca; y vingué lo diluvi y acabá ab tothom.
28 Y com esdevingué en los dias de Lot, menjavan y bebían, compravan y venían, plantavan y edificavan:
29 Yl dia que isqué Lot de Sodoma, plogué foch y sofre del cel, yls consumí á tots.
30 Lo mateix será en lo dia ques manifestia lo Fill del home.
31 En aquella hora lo quis trobia en lo terrat, y tinga sas alhajas dintre de casa, no baxia á péndrerlas; yl quis trobia en lo camp, tampoch tornia atrás.
32 Recordauvos de la muller de Lot.
33 Qualsevol que procuria salvar sa vida, la perdrá; y qui la perdia, la salvará.
34 Vos declaro, que en aquella nit estarán dos en un llit; l'un será pres, y l'altre deixat.
35 Estarán duas donas molent juntas; l'una será presa, y l'altra deixada: dos en un camp; l'un será pres, y l'altre deixat.
36 Ells respongueren y li digueren: ¿Ahont esdevindrá aixó, Senyor?
Parábolas de la viuda, y del mal jutge; y del Fariséu, y del Publicá. Jesús reb amorosament als infants. Dona consells de perfecció. Mostra lo perill de las riquesas; y cura al cego de Jerichó.
1 Los proposá també aquesta parábola, pera mostrarlos que convé orar continuament, y no desfallir.
2 Dihent: Hi havía un jutge en certa ciutat, que no tenía temor de Deu, ni respecte als homes.
3 Y hi havía en la mateixa ciutat una viuda, que venía á ell, y li deya: Feume justicia del meu contrari.
4 Y ell en molt temps nou volgué. Mes després digué entre sí: Encaraqué no temo á Deu, ni tinch respecte als homes;
5 Ab tot, com aquesta viuda m'importuna, li faré justicia, á fi de que no vinga tantas vegadas á molestarme.
6 Y digué lo Senyor: Escoltau lo que diu aquest jutge pervers.
7 ¿Y no fará donchs Deu justicia á sos elegits, que dia y nit claman á ell? ¿y sufrirá sempre que sels oprimesca?
8 Vos dich que prest los venjará. Emperó ¿quant vinga lo Fill del home, pensau que trobará fe en la terra?
9 Y digué també aquesta parábola á uns que confiavan en sí mateixos, com si fossen justos, y despreciavan als demés:
10 Dos homes pujaren al temple á orar, l'un era Fariséu, y l'altre Publicá.
11 Lo Fariséu posat en peu, orava en son interior d'esta manera: ¡Oh Deu! gracias vos dono, perqué no so com los altres homes, que son lladres, injustos, adúlteros, ni com aquest Publicá:
12 Dejuno dos vegadas la semana, pago delme de tot lo que possehesch.
13 Lo Publicá, al contrari, estant apartat, no s'atrevía ni á alsar los ulls al cel, sinó ques pegava cops al pit, dihent: ¡Oh Deu! teniu pietat de mi pecador.
14 Vos declaro, que est y no aquell sen torná justificat á sa casa; perqué tot home ques exalta, será humiliat; yl ques humilihi, será exaltat.
15 Y li portavan també alguns infants peraquéls tocás. Y vehentho los deixebles los renyavan.
16 Emperó Jesús los cridá, y digué: Deixau que vingan á mi los infants, y nols ho impediu, perqué dels tals es lo regne de Deu.
17 En veritat vos dich: Que lo qui no rebia lo regne de Deu com un infant, no entrará en ell.
18 Y un home principal li preguntá, dihent: Bon Mestre, ¿que podré jo fer pera conseguir la vida eterna?
19 Y Jesús li digué: ¿Peraquém dius bo? Ningú es bo, sinó Deu tant solament.
20 Ja sabs los manaments: No matarás, No fornicarás, No robarás, No llevarás falsos testimonis, Honra á ton pare y á ta mare.
21 Ell digué: Tots aqueixos manaments los he guardat desde ma juventut.
22 Lo que haventho ohit Jesús, li digué: Encara te falta una cosa: ven tot quant tens, y donau als pobres, y tindrás un tresor en lo cel: després vina y segueixme.
23 Quant ello ohí aixó, se contristá, perqué era molt rich.
24 Y Jesús quant lo vegé trist, li digué: ¡Oh quant dificilment entrarán en lo regne de Deu los que tenen riquesas!
25 Puix es mes fácil passar un camell per lo cos d'una agulla, que entrar un rich en lo regne de Deu.
26 Y los quel ohían deyan: ¿Qui donchs podrá salvarse?
27 Ello los digué: Lo ques impossible perals homes, es possible pera Deu.
28 Y digué Pere: Ja veheu que nosaltres ho havem deixat tot pera seguirvos.
29 Ell los digué: En veritat vos dich, que no hi ha ningú que haja deixat casa, ó pares, ó germans, ó muller, ó fills, per lo regne de Deu,
30 Que no rebia molt mes en aquest mon, y en lo sigle venider la vida eterna.
31 Y prenent després Jesús á part als dotse, los digué: Mirau, nosaltres amam á Jerusalem, y serán cumplertas totas las cosas que escrigueren los profetas del Fill del home,
32 Puix será entregat als Gentils, y será escarnit, y assotat, y escupit.
33 Y després quel haurán assotat, lo farán morir, y al tercer dia ressuscitará.
34 Mes ells no comprengueren res d'aixó, ans be aquesta plática era impenetrable per'ells, y no entenían lo quels deya.
35 Y succehí, que acercantse á Jerichó, estava un cego assentat á la bora del camí demanant almoyna.
36 Y ohint lo tropell de la gent que passava, preguntá que era alló.
37 Y li digueren, que Jesús Nazaret passava per allí.
38 Y se posá á cridar, dihent: Jesús, fill de David, teniu misericordia de mi.
39 Yls que anavan devant lo reprenían, á fi de que callás. Emperó ell cridava mes alt: Fill de David, teniu misericordia de mi.
40 Y parantse Jesús, maná quel hi portassen. Y quant estigué cerca, li preguntá,
41 Dihent: ¿Que vols quet fassa? Y ell respongué: Senyor, que jo tinga vista.
42 Y Jesús li digué: Tíngasla, la teva fe t'ha salvat.
43 Y al instant vegé, y lo seguía glorificant á Deu. Y tot lo poble quant vegé aixó doná alabansas á Deu.
Conversió de Zacheu. Parábola de las cent minas. Entra Jesús triunfant en Jerusalem; plora sobre aquesta ciutat, y anuncía sa ruina y desolació. Trau del temple als quel profanavan comprant y venent.
1 Y havent Jesús entrat, passava per Jerichó.
2 Y veus aquí un home anomenat Zacheu, lo principal dels Publicans, que era molt rich:
3 Cercava com veurer á Jesús, y conéixerlo; emperó no podía á causa de la molta gent; y perqué ell era petit de estatura.
4 Y s'avansá corrent, y sen pujá á un sicomoro pera véurerlo, puix havía de passar per allí.
5 Y arribat que fou Jesús á aquell lloch, alsant los ulls lo vegé, y lo digué: Zacheu, baixa inmediatament, perqué convé que jo avuy m'hospedia en ta casa.
6 Y ell baixá á tota pressa, y lo rebé ab alegría.
7 Al veurer aixó, tots murmuravan, dihent: Que havía anat á hospedarse en casa d'un home pecador.
8 Emperó Zacheu, presentantse devant del Senyor, li digué: Mirau, Senyor, la meytat del que tinch ho vaig á donar als pobres; y si he defraudat res á algú, li restituiré quatre vegadas mes.
9 Y Jesús li digué: Avuy ha vingut la salvació á esta casa, perqué aquest es també fill d'Abraham.
10 Perqué lo Fill del home ha vingut á buscar, y salvar lo que estava perdut.
11 Y estant ells oyent aixó, proseguí dihentlos una parábola, per causa de estar prop de Jesuralem, y perqué pensavan que luego se manifestaría lo regne de Deu.
12 Digué donchs: Un home de illustre naixement aná á una terra distant, pera rebrer allí un regne, y tornarsen després.
13 Y havent convocat á deu de sos criats, los doná deu minas de plata, yls digué: Negociau ab ellas fins que jo tornia.
14 Emperó com sos ciutadans l'aborrían, li enviaren una embaixada, dihentli: No volem que aquest regnia sobre nosaltres.
15 Y quant torná després d'haver pres possessió de son regne, maná que vinguessen aquells criats á qui havía donat son diner, per' informarse del que cada hu havía negociat.
16 Y arribá lo primer y digué: Senyor, vostra mina ha guanyat deu minas.
17 Y li digué: Está be, ó bon criat; ja que en lo poch has estat fiel, tindrás potestat sobre deu ciutat.
18 Y vingué lo segon y digué: Senyor, vostra mina ha guanyat cinch minas.
19 Digué á est: Tu tindrás mando també sobre cinch ciutats.
20 Y vingué lo tercer y digué: Senyor, aquí teniu vostra mina, la qual he tingut guardada dins d'una toballola.
21 Puix tinguí temor de vos, sabent que sou home d'un geni dur, que preneu lo que no haveu depositat, y segau lo que no haveu sembrat.
22 Llavors ell li digué: Mal criat, per ta propia boca te condemno. Sabías que jo era home de carácter dur, que men porto lo que no he depositat, y sego lo que no he sembrat:
23 ¿Donchs perqué no posares mon diner al banch, á fi de que quant jo tornás lo recobrás ab ganancia?
24 Y digué als que estavan allí: Preneuli la mina, y donaula al que té las deu minas.
25 Y li respongueren: Senyor, ja té deu minas.
26 Puix jous dich, qué a tot aquell que té, se li donará, y tindrá mes; emperó al que no té, se li pendrá fins alló que té.
27 Y en quant á aquells enemichs meus, que no volgueren que jo regnás sobre ells, portaumels aquí y mataulos devant meu.
28 Y dit aixó, proseguí son viatge á Jerusalem, y anava devant de tots.
29 Y succehí, que estant cerca de Bethphage y de Bethania en la montanya dita del Oliverar, enviá dos de sos deixebles.
30 Dihentlos: Anau á aquell lloch que está devant de vosaltres, y luego que entreu en ell, trobareu un pollí fermat, sobrel qual ningú s'ha sentat encara, desfermaulo y menaumel.
31 Y si algú vos preguntás: ¿Per quél desfermau? Li respondréu axí: Perquél Senyor l'ha menester.
32 Partíren donchs los que ell enviá, y trobaren lo pollí que estava del modo quels havía dit.
33 Y quant lo desfermavan, los digueren los amos d'ell: ¿Perqué desfermau lo pollí?
34 Y ells digueren: Perquél Senyor l'ha menester.
35 Y lo menaren á Jesús, y posant sas vestiduras sobrel pollí, feren sentar Jesús sobre.
36 Mentres Jesús anava passant, estenían sas vestiduras en lo camí.
37 Y quant s'acercá á la baixada de la montanya del Oliverar, tots los deixebles en gran número, transportats de goitg, comensaren á alabar á Deu en altas veus, per tots los prodigis que havían vist,
38 Dihent: Benehit sia lo Rey que ve en nom del Senyor; pau en lo cel, y gloria en las alturas.
39 Y alguns dels Fariséus que estavan entre la gent, li digueren: Mestre, repren á tos deixebles.
40 Ell los respongué: Vos dich, que si aquestos callan, las pedras alsarán la veu.
41 Y quant arribá cerca, al veurer la ciutat, plorá sobre ella, dihent:
42 ¡Ah si tu reconeguesses al menos en aquest dia que set ha donat, lo que pot procurarte la pau! Emperó ara está escondit de tos ulls.
43 Perqué vindrán dias contra de tu en que tos enemichs te circuirán ab trincheras, yt posarán siti, y t'apretarán de totas parts,
44 Yt derrocarán, axís com á tos fills que están dintre de tu, y no deixarán pedra sobre pedra en tu, per quant has desconegut lo temps en que Deu t'ha visitat.
45 Y havent entrat en lo temple, comensá á traurer fora á tots los que venían y compravan en ell,
46 Dihentlos: Escrit está: Ma casa es casa d'oració. Emperó vosaltres l'haveu feta cova de lladres.
47 Y tots los dias ensenyava en lo temple. Mes los Prínceps dels Sacerdots, yls Escribas, yls principals del poble cercavan com ferlo morir.
48 Y no sabían que ferse ab ell. Puix tot lo poble estava ab la boca oberta escoltantlo.
Jesús confon als Sacerdots y als Escribas. Parábola dels vinyaders. Pedra cantonera. Tribut al César. Resurrecció dels morts. Jesu-Christ fill y Senyor de David. Superbia y avaricia dels Escribas.
1 Y succehi un dia, que estant ell en lo temple instruhint al poble, y anunciantli l'Evangeli, se juntaren los Princeps dels Sacerdots, yls Escribas ab los Ancians,
2 Y li parlaren d'aquest modo: ¿Dígans ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿ó qui es lo quit ha donat semblant poder?
3 Emperó Jesús los respongué, dihent: També jo vull feros una pregunta. Responeume:
4 ¿Lo baptisme de Joan era del cel ó dels homes?
5 Mes ells pensavan entre sí, dihent: Si responem que del cel, dirá: ¿Puix perqué nol creguereu?
6 Y si dihem que dels homes, tot lo poble nos apedregará: puix está persuadit que Joan era Profeta.
7 Y respongueren: Que no sabían d'ahont eran.
8 Y Jesús los digué: Donchs tampoch jous diré ab quina autoritat fas jo aquestas cosas.
9 Llavors ell comensá á dir al poble aquesta parábola: Un home plantá una vinya, y l'arrendá á uns pagesos, y ell s'ausentá per llarch temps de son pays.
10 Y arribada la estació, enviá un dels seus criats als pagesos, peraqué li donassen del fruyt de la vinya. Mes ells, després de haverlo maltractat, lo despatxaren sense res.
11 Torná á enviar altre criat. Emperó ells també feriren á aquest, y umplintlo de vituperis, lo enviaren sense res.
12 Y enviá encara lo tercer, á qui ells feriren també, yl tragueren fora.
13 Digué á las horas l'amo de la vinya: ¿Que faré? enviaré á mon fill estimat, pot ser que quant lo vejan li tingan respecte.
14 Quant los pagesos lo vegeren, pensaren entre sí y digueren: Aquest es l'hereu, matemlo, á fi de que la hizenda sia pera nosaltres.
15 Y trahentlo fora de la vinya, lo mataren. ¿Que fará donchs ab ells l'amo de la vinya?
16 Vindrá y destruhirá los vinyaders, y donará sa vinya á altres. Lo que ohit per los Princeps dels Sacerdots, digueren: Nou permetia Deu.
17 Y ell mirantlos digué: ¿Puix que vol dir aixó que está escrit: La pedra que despreciaren los que edificavan, aqueixa vingué á ser la principal del cantó?
18 Qualsevol que cayga sobre aquesta pedra, se fará trossos; y aquell sobre qui ella cayga, será fet micas.
19 Llavors los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas desitjavan péndrerlo en aquella mateixa hora; puix comprengueren que havía dit aquella parábola contra ells; emperó temeren al poble.
20 Y observantlo enviaren espías ques fingissen homes de be, pera sorpéndrel en alguna expressió, y entregarlo á la jurisdicció y potestat del President.
21 Aquestos donchs li preguntaren, dihent: Mestre, sabem que parlau y ensenyau lo ques just, y que no teniu respecte á personas, sinó que ensenyan lo camí de Deu en veritat.
22 ¿Nos es lícit pagar lo tribut al César, ó no?
23 Y ell coneixent sa mala fé, los digué: ¿Perquém tentau?
24 Mostraume un diner. ¿De qui es l'efigie é inscripció que té? De César, li respongueren.
25 Y ell los digué: Pagau donchs al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu.
26 Y no pogueren rependrer sas paraulas devant del poble, ans be maravellats de sa resposta callaren.
27 S'acercaren després alguns dels Saducéus, que negan la resurrecció, y li preguntaren.
28 Dihent: Mestre, Moysés nos deixá escrit: Si morís lo germá d'algú tenint muller, y no deixás fills, ques casia ab ella son germá, y que alsia descendencia á son germá.
29 Eran donchs set germans. Lo primer prengué muller, y morí sens fills.
30 Y lo segon se casá ab ella, y també morí sens fills.
31 Y la pregué lo tercer. Y axí en seguida tots set, los quals moriren sens deixar descendencia.
32 Y á la fi la muller morí també despres d'ells.
33 Donchs en la resurrecció ¿de qual d'ells será muller, puix tots set la tingueren per muller.
34 Y Jesús los digué: Los fills d'aquest sigle se casan y son donats en matrimoni;
35 Mes los que serán judicats dignes de aquell sigle y de la resurrecció dels morts, nis casarán, ni serán donats en matrimoni:
36 Perqué ja no podrán morirse mes, per quant serán iguals als ángels; y sent fills de la resurrecció, serán fills de Deu.
37 Y quels morts han de ressuscitar, ho declará també Moysés, quant estant prop de la romaguera, li digué lo Senyor: Jo so lo Deu d'Abraham, y lo Deu d'Isaac, y lo Deu de Jacob.
38 Y nos Deu de morts, sinó de vius, perqué envers ell tots son vius.
39 Y responent alguns dels Escribas, li digueren: Mestre, has dit be.
40 Y desde aquell punt no s'atrevían á ferli mes preguntas.
41 Emperó Jesús los digué: ¿Com diuhen que lo Christo es fill de David?
42 Sent axís quel mateix David diu en lo llibre dels Salms: Digué lo Senyor á mon Senyor: Asséntat á ma dreta,
43 Fins y á tant que jo posia á tos enemichs pera peanya de tos peus.
44 Anomenantlo donchs David Senyor, ¿com pot esser fill seu?
45 Després digué á sos deixebles, estantlo ohint tot lo poble quel escoltava:
46 Guardauvos dels Escribas, que aman lo passejarse ab vestiduras llargas, y gustan de ser saludats en las plassas, y d'ocupar los primers banchs en las Sinagogas, y los primers sitis en los convits;
47 Que baix lo pretext de llargas oracions, devoran las casas de las viudas. Estos serán condemnats ab major rigor.
Almoyna de la viuda. Predicació de la ruina del temple. Senyals que precehirán á la destrucció de Jerusalem, y lo segon adveniment de Jesu-Christ.
1 Y estant Jesús mirant las almoynas que posavan los richs en l'arca,
2 Vegé també una pobre viuda que hi tirava dos petitas monedas;
3 Y digué: En veritat vos dich, que aquesta pobre viuda ha donat mes que tots los altres:
4 Perqué tots ells han fet oferiments á Deu de lo quels sobrava; emperó aquesta ha donat de sa pobresa tot lo que li quedava pera sa subsistencia.
5 Y dihentli alguns quel temple estava fabricat ab pedras hermosas, y adornat de richs dons, los respongué:
6 Vindrá temps en que tot aixó que veheu será destruit, de tal manera, que no quedará pedra sobre pedra.
7 Y ells li preguntaren: ¿Mestre, y quant succehirán aquestas cosas, y quin senyal hi haurá quant aixó estiga pera cumplirse?
8 Ell digue: Teniu compte que nous enganyian; perqué molts vindrán en mon nom, dihent: Jo so lo Christo; y lo temps está próxim: guardauvos de seguirlos.
9 Y quant oygau rumors de guerras y sedicions, nous atemoriseu, perqué es necessari que aixó succehesca primer: mes no será tant prest lo fi.
10 Llavors los deya: S'alsará poble contra poble, y regne contra regne:
11 Y hi haurá grans terratrémols en diferents llochs, y pestilencias y fams; y hi haurá cosas espantosas, y senyals extraordinaris en lo cel.
12 Mes antes que succehescan totas aquestas cosas, s'apoderarán de vosaltres, y vos perseguirán, y entregarán á las Sinagogas, y vos posarán en la presó, y vos portarán devant dels reys y governadors per causa de mon nom.
13 Y aixó vos succehirá en testimoni .
14 Fixeu donchs en vostres cors lo no pensar antes com haveu de respondrer:
15 Puix jo vos donaré una boca y una sabiduría, á la que no podrán resistir ni contradir tots vostres enemichs.
16 Y seréu entregats per vostres pares, y germans, y parents, y amichs, yn farán morir alguns de vosaltres.
17 Y seréu aborrits de tots per causa de mon nom.
18 No obstant ni un cabell de vostre cap se perdrá.
19 Y ab vostra paciencia possehiréu vostras ánimas.
20 Y quant vejau que un exercit está circuhint á Jerusalem, sabeu que sa desolació está próxima.
21 Llavors los que están en la Judéa, fugian á las montanyas; y los ques trobian en mitg d'ella, retírianse; y los ques trobian en los camps, no entrian.
22 Perqué aquestos dias son dias de venjansa, á fi de ques cumplia tot lo que está escrit.
23 Emperó ¡ay de las prenyadas, y de las que donan de mamar en aquells dias! Perqué hi haurá grans treballs en la terra, y la ira del cel caurá sobre d'aquest poble.
24 Y morirán al fil de la espasa, y serán portats en cautiveri per totas las nacions; y Jerusalem será trapitjada dels Gentils, fins ques cumplian los temps de las nacions.
25 Y hi haurá senyals en lo sol, y en la lluna, y en las estrellas; y en la terra la gent estará consternada per la confusió que causará lo roncar del mar y de sas olas,
26 Quedant los homes aterrats de temor y de sobresalt, per las cosas que han de sobrevenir á tot lo mon; puix las virtuts del cel serán conmogudas.
27 Llavors veurán al Fill del home, que vindrá sobre d'un núvol ab gran poder y magestat.
28 Quant comensian donchs á cumplirse aquestas cosas, mirau y alsau lo cap, puix está cerca vostra redempció.
29 Y en seguida los proposá aquesta comparació: Reparau en la figuera y en los demés arbres:
30 Quant ja comensan á donar de sí lo fruyt, coneixeu que está prop l'estiu.
31 Axí també vosaltres, quant vejau arribar aquestas cosas, sabeu que está prop lo regne de Deu.
32 En veritat vos dich, que no passará aquesta generació, sens que totas estas cosas sian cumplertas.
33 Lo cel y la terra passarán, emperó mas paraulas no passarán.
34 Teniuvos donchs compte, no sia que vostres cors s'engordescan ab la glotonería, y l'excés de vi, y ab los afanys d'aquesta vida, y que aquell dia vos vinga de repente á sorpréndeus.
35 Puix com un llas vindrá sobre tots los que habitan en la superficie de la terra.
36 Vetllau donchs orant en tot lo temps, peraqué siau dignes d'evitar totas aquestas cosas que succehirán, y d'apareixer ab confiansa devant del Fill del home.
37 Y estava ensenyant de dia en lo temple, y de nit exía, y s'estava en la montanya anomenada del Oliverar.
38 Y tot lo poble acudía á ell de bon matí en lo temple pera ohirlo.
Trahició de Judas. Cena Pasqual y Institució de la Eucharistia. Disputa sobre la primicia. Jesús prediu la negació de Sant Pere. Sa agonía en l'hort. Es pres y ultrajat en la casa del Sumo Sacerdot.
1 Y estant ja cerca la festa dels Azyms dita la Pasqua,
2 Los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas cercavan com fer morir á Jesús, emperó temían al poble.
3 Y Satanás entrá en Judas, per sobre nom Iscariot, un dels dotse.
4 Lo qual sen aná á tractar ab los Prínceps dels Sacerdots y ab los Magistrats, la manera de entregarlosel.
5 Ells sen alegraren, y pactaren lo donarli una cantitat de diner.
6 Y Judas s'obligá, y buscava l'oportunitat de entregárlosel sens concurrencia del poble.
7 Entretant arribá lo dia dels Azyms en que era necessari sacrificar la Pasqua.
8 Y enviá á Pere y á Joan, dihentlos: Anau á aparellar lo necessari pera menjar la Pasqua.
9 Y ells li digueren: ¿Ahont voleu que l'aparellem?
10 Yls digué: Veus aquí que al entrar en la ciutat trobaréu un home, que porta un canti d'aygua; seguintlo fins á la casa ahont entria.
11 Y diréu al pare de familias de la casa: Lo Mestre t'envía á dir: ¿Ahont es la estancia en que he de menjar la Pasqua ab mos deixebles?
12 Y ell vos mostrará una gran sala alhajada; aparellaula allí.
13 Y haventsen anat, ho trobaren tot com los ho havía dit, y aparellaren la Pasqua.
14 Y quant l'hora fou arribada, se sentá á taula, yls dotse apóstols ab ell.
15 Yls digué: Ab gran ansia desitjava menjar ab vosaltres aquesta Pasqua antes de ma passió:
16 Perqué vos dich, que ja no menjaré mes d'ella, fins que tinga son cumpliment en lo regne de Deu.
17 Y prenent lo cálser, doná gracias, y digué: Preneu, y distribuhiulo entre vosaltres:
18 Perqué vos dich, que no beuré mes del fruyt de la parra, fins que vinga lo regne de Deu.
19 Després prengué lo pá, y havent donat gracias lo partí, y los el doná, dihent: Aquest es mon cos ques donat pera vosaltres: feu assó en memoria de mi.
20 Axí mateix prengué lo cálser, després de haver sopat, dihent: Aquest cálser es lo nou pacte en ma sanch, que será derramada pera vosaltres.
21 Emperó veus aquí la ma del quem entrega, está aquí ab mi á taula.
22 Y veritat es quel Fill del home sen va, segons lo que está determinat. Mes ¡ay de aquell home per qui ell será entregat!
23 Y ells comensaren á preguntarse los uns als altres, quin de ells sería lo qui fes tal cosa.
24 Y se mogué també entre ells una disputa, sobre qual d'ells sería reputat lo major.
25 Emperó ell los digué: Los reys de las nacions las tractan ab imperi, yls que tenen poder sobre ellas son apellidats benefactors.
26 Que no sia axí ab vosaltres: ans be lo qui es major entre vosaltres, fassias com lo menor; yl qui preceheix, com lo qui serveix.
27 Perqué ¿quin es major, lo qui está sentat á taula, ó lo qui serveix? ¿nos major lo qui está sentat á taula? Ab tot jo estich en mitg de vosaltres, com lo qui serveix.
28 Mes vosaltres sou los que haveu permanescut ab mi en mas tentacions;
29 Y per aixó jous preparo lo regne, com mon Pare mel ha preparat á mi;
30 A fi de que menjau y begau á ma taula en mon regne, y vos senteu sobre tronos, pera judicar á las dotse tribus d'Israel.
31 Ademés digué lo Senyor: Simó, Simó, mira que Satanás vos ha demanat, pera garbellarvos com se garbella lo blat.
32 Emperó jo he pregat pera tu, á fi de que ta fe not faltia. Quant donchs estigas convertit, confirma á tos germans.
33 Ell li respongué: Senyor, estich prompte per anar ab vos, encaraqué sia á la presó y fins á la mort.
34 Mes Jesús li digué: Te dich, Pere, que no cantará avuy lo gall sens que hajas negat tres vegadas quem coneixes. Yls digué:
35 ¿Quant vos envihí sens bossa, y sens alforja, y sens calsat, vos faltá per ventura alguna cosa?
36 Y ells respongueren: No, res. Y ell los digué: Ara donchs quí té bossa que la prenga, y axí mateix alforja; y qui no té espasa, venga sa túnica y ne compria.
37 Perquéus asseguro, ques necessari se cumplia en mi encara lo que está escrit: Y fou contat entre los malvats. Puix las cosas que foren preditas de mi tenen cumpliment.
38 Mes ells respongueren: Senyor, veus aquí dos espasas. Y ell los digué: Basta.
39 Y exint sen aná, segons tenía de costum, á la montanya del Oliverar. Yl seguiren també sos deixebles.
40 Y quant hagué arribat allí, los digué: Orau á fi de que no caygau en tentació.
41 Y apartantse d'ells com cosa de un tir de pedra, y posat de genolls en terra, orava,
42 Dihent: Pare, si voleu, transferiu de mi aquest cálser: emperó nos fassa ma voluntat sinó la vostra.
43 Y llavors se li aparegué un ángel del cel quel confortava. Y estant en agonía pregava ab major ansia.
44 Y li vingué un suor com de gotas de sanch que corrían fins á terra.
45 Y alsantse després de l'oració, vingué á sos deixebles, yls trobá dormint per causa de la tristesa,
46 Yls digué: ¿Perqué dormiu? Alsauvos, y orau á fi de que no entreu en la tentació.
47 Y encara estava ell parlant, quant comparegué una turba de gent, devant de la qual anava un dels dotse anomenat Judas, y s'acercá á Jesús pera besarlo.
48 Emperó Jesús li digué: ¿Judas, ab un bes entregas lo Fill del home?
49 Y quant vegeren los que estavan ab ell lo que anava á succehir, li digueren: Senyor, ¿ferirém ab espasa?
50 Y un d'ells ferí á un criat del Príncep dels Sacerdots, y li tallá l'orella dreta.
51 Mes Jesús prenent la paraula, digué: Deixaulo fins aquí. Y li tocá l'orella yl curá.
52 Y Jesús digué als Prínceps dels Sacerdots, y als Magistrats del temple, y als ancians que havían vingut á ell: ¿Haveu vingut armats d'espasas y de bastons com contra un lladre?
53 Sent axís que estant tots los dias ab vosaltres en lo temple, no posareu las mans sobre mí; emperó aquesta es la vostra hora y lo poder de las tenebras.
54 Y en seguida lo prengueren y conduhiren á la casa del Príncep dels Sacerdots: y Pere lo seguía de lluny á lluny.
55 Y havent encés foch en mitg del pati, y estantse ells al rodedor, també Pere estava entre ells.
56 Y haventlo vist una criada sentat al foch, lo mirá ab atenció y digué: Aquest també era ab ell.
57 Mes ell lo negá, dihent: Dona, nol conech.
58 Al cap d'un poch, vehentlo un altre li digué: Y tu ets d'aquells. Mes Pere digué: Home, non so.
59 Y passant com cosa d'una hora afirmava un altre, y deya: Certament aquest estava ab ell, puix es Galiléu també.
60 Y digué Pere: Home, no sé lo quet dius. Y en aquell mateix instant, quant encara estava ell parlant, cantá lo gall.
61 Y girantse lo Senyor, mirá á Pere. Y Pere se recordá de la paraula quel Senyor lo havía dit: Abans quel gall cantia, me negarás tres vegadas.
62 Y exint Pere defora, plorá amargament.
63 Entretant los que tenían á Jesús lo escarnían y li donavan cops.
64 Haventli posat una vena als ulls, l'abofetejavan y li preguntavan dihentli: Endevina quit ha pegat.
65 Y deyant altras moltas cosas blasfemant contra d'ell.
66 Luego que fou de dia, se juntaren los Ancians del poble, yls Prínceps dels Sacerdots, yls Escribas, yl feren venir á son consell, y li digueren: Si tu ets lo Christo, dígasnosho.
67 Y ell los respongué: Sius ho digués nom creuríau;
68 Y si jous pregunto, nom respondréu, nim deixaréu llibre.
69 Mes desde ara lo Fill del home estará sentat á la dreta del poder de Deu.
70 Y digueren tots: ¿Tu ets donchs lo Fill de Deu? Ell los respongué: Vosaltres diheu queu so.
71 Y ells digueren: ¿Que necessitam ja buscar altres testimonis, quant nosaltres mateixos ho havem ohit de sa boca?
Jesu-Christ es acusat devant de Pilat: enviat á Herodes: posposat á Barrabás: entregat als Jueus: crucificat, y insultat. Inscripció de la creu. Del bon lladre. Tenebras. Mort del Senyor. Confessió del Centurió. Sepulchre de Jesús.
1 Y alsantse tota la multitut dells, lo portaren á Pilar.
2 Y comensaren á acusarlo dihent: Havem trobat á aquest subvertint á la nació nostra, y prohibintlos de donar tribut al César, y dihent que ell es Christo Rey.
3 Y Pilat li preguntá dihentli: ¿Ets tu lo Rey dels Jueus? Y ell li respongué y digué: Tu ho dius.
4 Y Pilat digué als Prínceps dels Sacerdots y al poble: Ningun delicte trobo en aquest home.
5 Mes ells insistían, dihent: Té alborotat lo poble ab la doctrina que espargeix per tota la Judéa, comensant desde la Galiléa fins aquí.
6 Pilat ohint parlar de la Galiléa, preguntá si ell era Galiléu.
7 Y havent entés que era de la jurisdicció de Herodes, lo remeté á Herodes, lo qual en aquella ocasió estava també en Jerusalem.
8 Y Herodes al veurer á Jesús, tingué un gran goitg; puix temps havía queu desitjava, per haver ohit á dir moltas cosas d'ell, y esperava véurerli fer algun miracle.
9 Li feu donchs moltas preguntas. Emperó Jesús no responía res.
10 Entre tant los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas persistían obstinadament en acusarlo.
11 Mes Herodes ab sa comitiva lo despreciá; y pera escarni li feu posar una vestidura blanca, yl torná á enviar á Pilat.
12 Y aquell dia quedaren amichs Herodes y Pilat que antes estavan enemistats.
13 Y Pilat havent convocat als Prínceps dels Sacerdots, als Magistrats y al poble,
14 Los digué: M'haveu presentat aquest home com un pervertidor del poble, y ab tot haventlo interrogat devant de vosaltres, nol he trobat culpable de ningun dels crims de que vosaltres l'acusau:
15 Ni Herodes tampoch; perqué jous dirigí á ell, y sembla que no se li ha probat res per lo que meresca la mort.
16 Y axí vaig á llibertarlo després de haverlo castigat.
17 Y estava obligat á entregarlos llibre á un en lo dia de la festa.
18 Y tot lo poble comensá á cridar, dihent: Via fora aqueix, y deslliuraunos Barrabás:
19 Lo qual havía estat posat pres per causa d'una sedició ocorreguda en la ciutat, y per un homicidi.
20 Pilat los parlá de nou, volent deslliurar á Jesús.
21 Mes ells tornavan á cridar, dihent: Crucificaulo, crucificaulo.
22 Y ell tercera vegada los digué: ¿Puix quin mal ha fet aquest? Jo no trobo res en ell que meresca la mort; lo castigaré donchs y lo posaré en llibertat.
23 Mes ells insistían, demanant ab grans crits que fos crucificat: y sos clamors s'aumentavan.
24 Y Pilat ordená que s'executás lo que ells demanavan.
25 Yls posá en llibertat al que per causa de sedició y homicidi havía estat posat en presó, y ells demanavan, y entregá Jesús á voluntat dells.
26 Y quant sel ne portava, prengueren un home de Cirene anomenat Simó, que venía d'una granja; y li carregaren la creu peraqué la portás detrás de Jesús.
27 Y lo seguía una gran multitut de gent y de donas, ques lamentavan y ploravan.
28 Emperó Jesús girantse envers ellas, digué: Fillas de Jerusalem, no ploreu sobre mi, ans be plorau sobre vosaltres mateixas y sobre vostres fills.
29 Perqué vindrán dias en que dirán: Dichosas las estérils, y los ventres que no concebiren, y los pits que no alletaren.
30 A las horas comensarán á dir á las montanyas: Caheu sobre nosaltres; y als serrats: Cubriunos.
31 Perqué si el arbre vert lo tractan de aqueixa manera, ¿que farán ab lo sech?
32 Y portavan també ab ell altres dos homes, que eran malfactors, pera ferlos morir.
33 Y quant hagueren arribat al lloch anomenat Calvari, crucificaren allí á Jesús y als lladres, un á la dreta y altre á la esquerra.
34 Emperó Jesús deya: Pare, perdonaulos, perqué no saben lo que fan. Y dividiren sos vestits yls tiraren á sort.
35 Yl poble estava mirant: yls Prínceps juntament ab ells ne feyan burla, y deyan: Salvá á altres, que se salvia á sí mateix, si ell es lo Christo, l'elegit de Deu.
36 Los soldats també l'insultavan, acercantse á ell, y presentantli vinagre,
37 Y dihent: Si tu ets lo Rey dels Jueus, sálvat á tu mateix.
38 Y hi havía també sobre ell un rétol escrit en grech, en llatí, y en hebreu, que deya: Aquest es lo Rey dels Jueus.
39 Y l'un dels lladres que eran crucificats ab ell, l'insultava dihent: Si tu ets lo Christo, sálvat á tu mateix y á nosaltres.
40 Emperó l'altre responent, lo reprengué, dihent: ¿Ni tu tems á Deu, encara, estant en lo mateix suplici?
41 En quant á nosaltres, es ab justicia, que sufrim la pena que nostres crims merexían; emperó aquest no ha fet ningun mal.
42 Y deya á Jesús: Senyor, recordauvos de mi quant arribeu al vostre regne.
43 Y Jesús li digué: En veritat te dich: Que avuy estarás ab mi en lo paradís.
44 Y era ja cerca l'hora de sexta, y tota la terra se cubrí de tenebras fins á l'hora de nona.
45 Y lo sol s'obscurí, y lo vel del temple se rompé pel mitg.
46 Y Jesús donant un gran crit, digué: Pare, en vostras mans encomano mon esperit. Y al dir aixó espirá.
47 Y quant lo Centurió vegé lo que havía succehit, glorificá á Deu, dihent: Certament aquest home era just.
48 Y tot lo gentiu que assistí á est espectacle, y veya lo que passava, sen torná pegantse cops al pit.
49 Y tots sos coneguts, y las donas quel havían seguit desde la Galiléa, estavan mirant desde lluny aquestas cosas.
50 Y veus aquí un varó anomenat Joseph, lo qual era senador, y home virtuós y just:
51 (Que no havía consentit en lo consell, ni en lo que est havía fet,) lo qual era d'Arimathéa, ciutat de la Judéa, qui esperava també lo regne de Deu.
52 Aquest donchs aná á trobar á Pilat, y li demaná lo cos de Jesús.
53 Y haventlo baixat de la creu, lo embolicá en un llansol, y lo posá en un sepulcre obert en una roca, en lo qual ningú hi havía estat posat encara.
54 Y era lo dia de Parasceve, y anava ja á entrar lo dissapte.
55 Y las donas que havían vingut de Galiléa ab ell, havent seguit á Joseph, observaren lo sepulcre, y la manera ab que havía estat depositat lo cos de Jesús.
Jesús ressuscita: van al sepulchre las santas donas. Incredulitat dels apóstols. Deixebles que van á Emmaús. S'apareix als Apóstols: los promet l'Esperit Sant; y sen puja al cel.
1 Y lo primer dia de la semana, anaren aquestas donas de bon matí al sepulchre, portant los aromatichs que havían preparat.
2 Y trobaren remoguda la llosa del sepulchre.
3 Mes havent entrat dins, no trobaren lo cos del Senyor Jesús.
4 Y quedant ab aqueix motiu molt consternadas, veus aquí ques aparegueren devant d'ellas dos homes ab vestiduras resplandents.
5 Y estant ellas atemorisadas, y tenint lo rostro inclinat á terra, ells las digueren: ¿Perqué buscan entrels morts al que está viu?
6 No está aquí, sinó que ha ressuscitat: recordaus del modo queus parlá estant encara en Galiléa,
7 Dihent: Es menester quel Fill del home sia entregat en mans dels homes pecadors, y que sia crucificat, y que ressuscitia al tercer dia.
8 Llavors se recordaren de las paraulas d'ell.
9 Y isqueren del sepulchre, y anaren á contar tot aixó als onse Apóstols y á tots los demés.
10 Y las que referiren als Apóstols aquestas cosas, eran María Magdalena, y Joana, y María mare de Jaume, y las demés que estavan ab ellas.
11 Y ells tingueren per un desvari estas paraulas, y no las cregueren.
12 Emperó alsantse Pere, corregué al sepulchre: y abaixantse, vegé deixada allí sola la mortalla, y sen torná admirat de lo que havía vist.
13 Y veus aquí que dos d'ells aquell mateix dia anavan á un lloch anomenat Emmaús, que distava de Jerusalem xixanta estadis.
14 Y conversavan sobre lo que havía passat.
15 Y mentres estavan parlant y conferenciant l'un ab l'altre, y assolintlos Jesús, caminava en companyía d'ells.
16 Emperó sos ulls estavan com detinguts, peraqué nol coneguessen.
17 Yls digué: ¿Qué estau platicant entre vosaltres en lo camí? ¿peraqué estau tristos?
18 Un d'ells anomenat Cleofas, prenent la paraula, li digué: ¿Sols tu ets tan foraster en Jerusalem, que no sapias lo que ha passat allí aquestos dias?
19 Ell los digué: ¿Qué? Lo de Jesús Nazaret, respongueren, que fou un gran Profeta en obras y en paraulas devant de Deu y de tot lo poble.
20 Y com los Prínceps dels Sacerdots y nostres Senadors l'entregaren peraqué fos condemnat á mort, y l'han crucificat:
21 Emperó nosaltres esperavam que ell sería lo qui rescataría á Israel; y no obstant després de tot aixó, avuy es lo tercer dia després que han succehit estas cosas.
22 Es veritat que algunas donas de las que estavan ab nosaltres nos pasmaren, perqué havent anat antes de dia á son sepulchre,
23 Y no havent trobat son cos, tornaren, dihent: Que havían vist una visió d'ángels los quals diuhen que víu.
24 Y alguns de nosaltres havent anat també al sepulchre, han trobat totas las cosas com las donas las havían referit; mes á ell nol trobaren.
25 Y ell los digué á las horas: ¡O necis y tardos de cor pera creurer tot lo que los Profetas han dit!
26 Puix ¿no era menester quel Christo patís aquestas cosas, y entrás axí en sa gloria?
27 Y comensant per Moysés, y en seguida per tots los Profetas, los explicava en totas las Escripturas lo que s'havía dit d'ell.
28 Y al acercarse al castell ahont anavan, ell feu mostras de passar endevant.
29 Emperó ells lo detingueren per forsa, dihent: Quédat ab nosaltres, perqué es ja tart y lo dia declinat. Y entrá ab ells:
30 Y estant junts á taula, prengué lo pá y lo benehí, y haventlo partit, los el doná.
31 Ab lo que sels obriren los ulls, yl conegueren; y ell dels ulls d'ells se desvanesqué.
32 Y se deyan l'un á l'altre: ¿No es veritat que sentíam nostre cor abrasarse, quant nos parlava en lo camí, y nos explicava las Escripturas?
33 Y alsantse inmediatament, sen tornaren á Jerusalem; y trobaren congregats als onse Apóstols y als que estavan ab ells,
34 Dihent: Verdaderament lo Senyor ha ressuscitat, y s'ha aparegut á Simó.
35 Y ells contaren lo quels havía succehit en lo camí, y com l'havían conegut al partir lo pá.
36 Mentres estavan parlant de aquestas cosas, se presentá Jesús en mitg d'ells, yls digué: La pau sia en vosaltres; so jo, no temau.
37 Emperó ells turbats y espantats, pensavan que veyan algun esperit.
38 Yls digué: ¿Perqué estau torbats, y perqué alsau tals pensaments en vostres cors?
39 Mirau mas mans y mos peus: Jo mateix so: palpau y considerau que un esperit no te carn ni ossos, com vosaltres veheu que jo tinc.
40 Y dit aixó, los mostrá las mans y los peus.
41 Emperó com ells encara no acabassen de créurel, estant transportats de goitg y admiració, los digué: ¿Teniu aquí alguna cosa pera menjar?
42 Y ells li presentaren un bussí de peix fregit y una bresca.
43 Y havent menjat devant d'ells, prengué las sobras y los las doná.
44 Yls digué: Aquestas son las paraulas que jous deya quant encara estava ab vosaltres; que era necessari ques cumplís tot quant está escrit de mi en la lley de Moysés, y en los Profetas, y en los Salms.
45 Llavors los obrí l'enteniment peraqué entenguessen las Escripturas,
46 Yls digué: Axí estava escrit, y axí era menester quel Christo patís, y que ressuscitás d'entre los morts al tercer dia;
47 Y que en son nom se predicás la penitencia y la remissió dels pecats á totas las nacions, comensant per Jerusalem.
48 Y vosaltres sou testimoni d'aquestas cosas.
49 Y jo vaig á enviarvos la promesa de mon Pare: mes entre tant permaneixeu aquí en la ciutat de Jerusalem, fins que estigau revestits del poder de dalt.
50 Després los guiá fora, camí de Bethania, y alsant las mans los benehí.
51 Y mentres los benehía s'anava separant d'ells, y era elevat al cel.
51 Y haventlo adorat, sen tornaren á Jerusalem ab gran goitg:
52 Y estavan sempre en lo temple alabant y benehint á Deu. Amen.