Vés al contingut

Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Lo Evangeli de Jesu-Christ segons Sant March

De Viquitexts
Sou a «Lo Evangeli de Jesu-Christ segons Sant March»
Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ
Marc i anònim

LO EVANGELI DE JESU-CHRIST

SEGONS

SANT MARCH.

CAP. I.

Predicació y Baptisme de Joan. Jesús, després de batejat en lo Jordá, y tentat en lo desert, comensa á predicar l'Evangeli en Galiléa. Vocació de Sant Pere y altres deixebles. Jesu-Christ obra varios miracles.
PRINCIPI del Evangeli de Jesu-Christ Fill de Deu.
2 Axí com está escrit en los Profetas: Veus aquí, jo envío mon ángel devant ton rostro, lo qual aparellará ton camí devant de tu.
3 Veu del que clama en lo desert: Aparellau lo camí del Senyor; feu drets sos camins.
4 Estava Joan en lo desert batejant, y predicant lo baptisme d'arrepentiment, pera remissió dels pecats.
5 Y exía envers ell tota la terra de Judéa, y tots los de Jerusalem, y eran batejats per ell en lo riu Jordá, confessant sos pecats.
6 Anava Joan vestit de pel de camell, y portava un cenyidor de cuyro al entorn de sos lloms, y menjava llagostas y mel silvestre. Y predicava, dihent:
7 Detrás de mi ve un ques mes fort que jo, devant del qual jo no so digne de postrarme pera desferli la corretja de las sandalias.
8 Jous he batejat ab aygua; mes ell vos batejará en Esperit Sant.
9 Y succehí, que en aquells dias Jesús vingué de Nazaret de Galiléa, y fou batejat per Joan en lo Jordá.
10 Y pujant tot seguit del aygua, vegé los cels oberts, y al Esperit en figura de paloma, que baixava y se posava sobre d'ell mateix.
11 Y s'ohí una veu del cel, que deya: Tu ets mon Fill, l'amat, en tu m'he complascut.
12 Y l'Esperit lo compelí al desert.
13 Y estigué en lo desert quaranta dias y quaranta nits, y lo tentá Satanás, y morava ab las fieras, yls ángels lo servían.
14 Mes després que Joan fou pres, vingué Jesús á Galiléa predicant l'Evangeli del regne de Deu,
15 Y dihent: Puix quel temps s'ha cumplert, y s'ha acercat lo regne de Deu, arrepentiuvos y creheu l'Evangeli.
16 Y passant per la ribera del mar de Galiléa, vegé á Simó y á Andreu son germà, que tiravan sos filats en lo mar, puix eran pescadors.
17 Y Jesús los digué: Veniu detras de mi, y jo faré que siau pescadors d'homes.
18 Y al instant deixaren los filats, yl seguiren.
19 Y anant un poch mes en avant, vegé á Jaume fill del Zebedeu, y á Joan son germá, que estavan també en una barca adobant los filats.
20 Y tot seguit los cridá. Y ells, deixant en la barca á Zebedeu son pare ab los jornalers, lo seguiren.
21 Y entraren en Cafarnaum; y luego en los dissaptes entrant en la sinagoga, los ensenyava.
22 Ys maravellavan de sa doctrina, perquéls instruía con un que té potestat, y no com los Escribas.
23 Y havía en la sinagoga d'ells un home possehit del esperit impur, que comensá á cridar,
24 Dihent: Deixans estar. ¿Que tenim nosaltres que veurer ab tu, Jesús de Nazaret? ¿Has vingut á destruirnos? Sé qui ets, lo Sant de Deu.
25 Y Jesús lo reprengué, dihent: Calla, é ix del home.
26 Y maltractantlo l'esperit impur, y fent grans crits, exí d'ell.
27 Ys maravellavan tots, de tal manera, ques preguntavan los uns als altres, dihent: ¿Ques aixó? ¿Quina nova doctrina es aquesta? Puix fins als esperits impurs mana ab autoritat, yl obeheixen.
28 Y luego s'espargí sa fama per tota la terra de Galiléa.
29 Y exint tot seguit de la sinagoga, sen anaren á casa de Simó y d'Andreu, ab Jaume y Joan.
30 Y la sogra de Simó jeya en lo llit ab febra, y luego li parlaren d'ella.
31 Y acostantse, la prengué per la ma, y l'alsá, y al punt la deixá la febra, yls servía.
32 Y á la tarde, post ja lo sol, li portavan tots los que estavan malalts, yls esperitats.
33 Y tota la ciutat s'havía reunit á la porta.
34 Y curá á molts que patian de diferents mals, y llansá molts dimonis, y nols permitía dir que sabían qui era.
35 Y alsantse de bon matí, isqué y sen aná á un lloch desert, y allí feya oració.
36 Y Simó, y los que eran ab ell lo seguían.
37 Y quant lo encontraren, li digueren: Tots van en busca de vos.
38 Y ell los digué: Anem als poblets y ciutats vehinas, pera predicar també allí, puix per assó he vingut.
39 Y predicava en las sinagogas d'ells, y per tota la Galiléa, y llansava los dimonis.
40 Y vingué á ell un leprós, pregantli y agenollántseli digué: Si vos voleu me podeu fer net.
41 Y Jesús compadescut d'ell, estengué sa ma, y tocantlo li digué. Vull, sias net.
42 Y al acabar de dir aixó, al instant desaparegué d'ell la lepra, y quedá net.
43 Y Jesús l'amenassá, é inmediatament lo despedí,
44 Dihentli: Mira, non digas á ningú, ans be ves, preséntat al Príncep dels Sacerdots, y ofereix per ta limpiesa lo que Moysés maná en testimoni á ells.
45 Emperó ell luego que isqué comensá á publicarho, y á divulgar l'acontescut, de manera que Jesús ja no podía entrar de manifest en la ciutat, sinó que s'estava defora en paratges deserts, y acudían á ell de totas parts.

CAP. II.

Cura Jesús á un paralítich en proba de sa potestat de perdonar pecats. Crida al Apostolat á Matheu cobrador de tributs, y reprimeix ab sa doctrina l'orgull é hipocresía dels Fariséus.
1 Al cap d'alguns dias torná á entrar en Cafarnaum.
2 Y corregué la veu que estava en una casa, y acudí tal multitut de gent que no hi cabía, ni en la porta: yls predicava la paraula.
3 Y vingueren á ell, portantli un paralítich, quel duyan entre quatre.
4 Y com no poguessen presentarli al devant per causa del tropell de gent, descubriren lo teulat de la casa en que estava, y haventhi fet un forat, baixaren lo llit en que jeya lo paralítich.
5 Y quant Jesús vegé la fe d'ells, digué al paralítich: Fill, tos pecats te son perdonats.
6 Y estavan allí sentats alguns dels Escribas, pensant en son interior,
7 ¿Com aquest home parla axí? Blasfema. ¿Qui pot perdonar pecats sinó Deu solament?
8 Jesús, coneixent al instant en son esperit que pensavan d'aqueixa manera, los diu: ¿Perqué pensau axí dintre de vostres cors?
9 ¿Ques mes fácil, dir al paralítich: Perdonats te son tos pecats, ó dirli: Alsat, pren ton llit y camina?
10 Peraqué donchs sapiau quel Fill del home té potestat en la terra de perdonar pecats, (diu al paralítich,)
11 A tu t'ho dich: Alsat, pren ton llit, y vésten á ta casa.
12 Y al instant s'alsá, y prenent son llit sen aná á vista de tothom, de manera que tots se maravellaren y glorificaren á Deu, dihent: May vegerem semblant cosa.
13 Isqué altra vegada envers lo mar, y venía á ell tota la gent, yls ensenyava.
14 Y al passar vegé á Leví fill d'Alfeu, que estaba sentat al banch dels tributs, y li digué: Segueixme. Y alsantse lo seguí.
15 Y succehí que estant sentat á taula en casa d'est, molts Publicans y pecadors estavan també á taula ab Jesús y sos deixebles, perqué hi havía molts quel seguían.
16 Y al veurer los Escribas yls Fariséus que menjava ab los Publicans y pecadors, deyan á sos deixebles: ¿Perqué vostre Mestre menja y beu ab los Publicans y ab los pecadors?
17 Quant Jesús oygué aixó, los digué: Los que están bons no necessitan de Metge, sinó los que están malalts; puix no he vingut á cridar justos, sinó pecadors per'arrepentiment.
18 Yls deixebles de Joan y dels Fariséus que solian dejunar, venen á ell, y li diuhen: ¿Perquéls deixebles de Joan yls dels Fariséus dejunan, y vostres deixebles no dejunan?
19 Y Jesús los digué: ¿Per ventura los fills de las bodas poden dejunar mentras que está ab ells l'Espós? Mentras que tenen ab ells l'Espós, no poden dejunar.
20 Emperó vindrán dias en que l'Espós los será llevat, y llavors dejunarán en aquells dias.
21 Ningú posa en un vestit vell un pedás de panyo nou: d'altra manera lo pedás nou sen porta'l vell, ys fa mes gran l'esquins.
22 Y ningú posa vi novell en bots vells: d'altra manera'l vi reventará'ls bots, ys vessará, ys farán malbe'ls bots: sinó que deu posarse'l vi novell en bots nous.
23 Y esdevingué altra vegada, que passant lo Senyor per uns sembrats en día de dissapte, sos deixebles s'avansaren, y comensaren á arrancar espigas.
24 Yls Fariséus li deyan: Mira, ¿perqué fan en dissapte lo que nos lícit?
25 Y ell los digué: ¿No haveu may llegit lo que feu David quant se trobá en necessitat, y tingueren fam, ell y los que ab ell estavan?
26 ¿Com entrá en la casa de Deu en temps d'Abiathar, Príncep dels Sacerdots, y se menjá los pans de la proposició, dels quals no era lícit menjarne sinó als Sacerdots, y encara ne doná als que estavan ab ell?
27 Yls deya: Lo dissapte fou fet pera l'home, y no l'home pera'l dissapte.
28 Axí quel Fill del home es també Senyor del dissapte.

CAP. III.

Cura Jesús á un home que tenía la ma seca: es seguit de totes parts: elegeix als dotse Apóstols, y respon ab gran mansuetut als dicteris y blasfemias dels Escribas.
1 Y entra novament en la Sinagoga, y hi havía allí un home que tenía seca una ma.
2 Yl estavan observant, si curaría en dia de dissapte, per'acusarlo.
3 Y digué al home que tenía la ma seca: Alsat al mitx.
4 Yls diu: ¿Es lícit en dia de dissapte fer be, ó mal? ¿salvar la vida, ó llevarla? Emperó ells callavan.
5 Y mirantlos ab indignació, dolentse de la ceguera de son cor, diu al home: Exten ta ma. Y l'extengué, y li fou restablerta la ma com l'altra.
6 Mes los Fariséus exint d'allí tingueren luego consell ab los Herodians contra d'ell, pera veurer com lo farian perdrer:
7 Emperó Jesús se retirá ab sos deixebles envers lo mar, yl seguí una gran multitut de gent de la Galiléa, y de la Judéa,
8 Y de Jerusalem, y de la Iduméa, y del altra ribera del Jordá; yls de la comarca de Tyro y Sidon, quant ohiren las cosas que feya, vingueren á ell en gran multitut.
9 Y maná á sos deixebles, que li tinguessen una barca á punt, per causa del tropell de la gent, á fi de que nol oprimís.
10 Perqué curava á molts, de manera que tots los que patían d'algun mal, s'abalansavan á ell pera tocarlo.
11 Y al véurerlo los esperits impurs, se postravan devant d'ell, y cridavan, dihent:
12 Tu ets lo Fill de Deu. Mes ell los amenassava fortament, peraqué nol descubrissen.
13 Y pujant á una montanya, cridá envers sí á aquells que ell volgué; y vingueren á ell.
14 Y escullí á dotse, peraqué estiguessen ab ell, y per enviarlos á predicar.
15 Yls doná poder pera curar mals, y pera llansar dimonis.
16 Y á Simó li posá lo nom de Pere:
17 Y á Jaume del Zebedeu, y á Joan germá de Jaume, als quals doná lo nom de Boanerges, que vol dir, fills del tro;
18 Y á Andreu, y á Felip, y á Barthomeu, y á Matheu, y á Thomás, y á Jaume de Alfeu, y á Tadeu, y á Simó lo Cananeu,
19 Y á Judas Iscariot, quel entregá.
20 Y vingueren á la casa; y comparegué de nou tanta multitut de gent, que ni pá podían menjar.
21 Y quant ho ohiren los seus, isqueren per'apoderarse d'ell, perqué deyan: Esta fora de sí.
22 Yls Escribas que havían baixat de Jerusalem, deyan: Té á Beelzebub, y per virtut del Príncep dels dimonis, llansa los dimonis.
23 Y haventlos convocat los deya ab parábolas: ¿Com pot Satanás llansar á Satanás?
24 Y si un regne está dividit contra de sí mateix, no pot durar lo tal regne.
25 Y si una casa estigués dividida contra de sí mateixa, no pot permaneixer la tal casa.
26 Y si Satanás s'alsás contra de sí mateix, está dividit, y no podrá durar, ans be está cerca son fi.
27 Ningú pot entrar en la casa del valent, y robar sas alhajas, si primer no lliga al valent, pera poder després saquejar sa casa.
28 En veritat vos dich, que als fills dels homes los serán perdonats tots los pecats, y las blasfemias als que hajan blasfemat;
29 Mes aquell que blasfemia contra l'Esperit Sant, may mes tindrá perdó, sinó que será reo de pena eterna.
30 Perqué ells deyan: Té l'esperit impur.
31 Y arribá sa mare y sos germans, y quedantse defora, enviaren á demanarlo.
32 Y estava sentada al rodedor d'ell una multitut de gent, y li digueren: Mirau, vostra mare y vostres germans vos demanan allá fora.
33 Yls respongué, dihent: ¿Qui es la meva mare, y qui mos germans?
34 Y mirant als que estavan sentats al rodedor de si: ¡Veus aquí, los digué, la meva mare y mos germans!
35 Perqué qualsevol que fassa la voluntat de Deu, eix es mon germá, y ma germana, y ma mare.

CAP. IV.

Parábola del sembrador, y sa explicació. La llum sobre del candelero. Llavor que naix y creix dormint lo qui la sembrá. Altra parábola del gra de mostassa. Tempestat en lo mar sossegada de repente.
1 Y novament se posá á ensenyar á la bora del mar; y s'arrimá á son rodedor tanta gent, que entrantsen en una barca s'assentá dins, en lo mar, y tota la gent estava á la bora en terra.
2 Yls ensenyava moltas cosas ab parábolas, yls deya en sa doctrina:
3 Ohiu: Veus aquí, isqué un sembrador á sembrar:
4 Y al temps de sembrar, una part caygué prop del camí, y vingueren los aucells del ayre y se la menjaren.
5 Y altra caygué sobre pedregals, ahont no hi havía molta terra, y nasqué al instant, perqué no hi havía fundaria de terra:
6 Peró tant prest com isqué lo sol, s'abrusá, y com no tenia arrel, se secá.
7 Y altra caygué entre espinas, y cresqueren las espinas, y la sufocaren, y no doná fruyt.
8 Y altra caygué en bona terra, y doná fruyt, que pujá y cresqué, y una doná á trenta, altra á xexanta, y altra á cent.
9 Yls deya: Qui té orellas per'ohir, oyga.
10 Y quant estigué sol, los dotse que estavan ab ell, li preguntavan de la parábola.
11 Yls digué: A vosaltres es donat lo compendrer lo misteri del regne de Deu; mes als que están fora, tot sels anuncia ab parábolas.
12 Perqué mirant mirian, y no vejan; y oyent oygan, y no comprengan: no sia ques convertescan alguna vegada, y sels perdonian sos pecats.
13 Yls digué: ¿No compreneu aquesta parábola? ¿Com entendréu donchs totas las parábolas?
14 Lo sembrador es lo qui sembra la paraula.
15 Yls sembrats prop del camí son aquells en quis sembra la paraula; emperó després que l'han ohida, ve al instant Satanás, yls pren la paraula que fou sembrada en sos cors.
16 Y axí mateix los sembrats en pedregals són aquells que ohida la paraula, al instant la reben ab goig;
17 Mes no tenen arrel en sí, y axí no dura sino per algun temps, y després quant s'alsa tribulació y persecució per rahó de la paraula, al instant s'escandalisan.
18 Yls sembrats entre espinas son los que ouhen la paraula;
19 Emperó'ls afanys del sigle, y l'engany de las riquesas, yls desitgs d'altras cosas, á que donan entrada, sufocan la paraula, y no dona fruyt algun.
20 Yls sembrats en bona terra son los que ouhen la paraula, y la reben, y donan fruyt, un á trenta, altre á xexanta, y altre á cent.
21 Yls deya: ¿Per ventura se porta una candela pera posarla dessota d'una mesura, ó sota del llit? ¿No la portan pera posarla sobre un candelero?
22 Perqué no hi ha cosa escondida, que no s'haja de manifestar; ni cosa feta en ocult, que no haja de ferse pública.
23 Si algú té orellas per'ohir, oyga.
24 Yls deya: Teniu compte lo que anau á ohir: Ab la mida ab que midaréu, seréu midats; y als que ohiu, seus donará mes.
25 Perqué al que té, se li donará; y al que no té, fins alló que té li será pres.
26 També deya: Axí es lo regne de Deu, com un home que tiria la llavor sobre la terra;
27 Y que dormia, y s'alsia de nit y de dia, y la llavor brotia y cresca sens qu'ell sen adonia.
28 Perqué la terra de sí dona fruyt, primer herba, després espiga, y per últim gra ple en l'espiga.
29 Y quant ha produhit los fruyts, inmediatament hi aplica la fals, perqué la sega ha arribat.
30 Y deya: ¿A que assemblarém lo regne de Deu? ¿ó ab quína parábola lo compararém?
31 Es com lo gra de la mostassa, que quant se sembra en la terra, es la mes xica de totas las llavors que hi ha en la terra:
32 Peró quant es sembrada, puja y creix mes que tots los llegums, y fa brancas grans, de manera quels aucells del ayre poden reposar sota de sa sombra.
33 Y ab moltas parábolas semblants á estas, los proposava la paraula, segons sa capacitat de ohirla.
34 Y nols parlava may sens parábolas; mes quant estava apartat ab sos deixebles, los ho desxifrava tot.
35 Y aquell dia, haventse fet tart, los digué: Passem á l'altra banda.
36 Y després d'haver despedit la gent, lo prengueren axí com estava en la barca; y hi havía també ab ell altras barcas.
37 Y se mogué una gran tempestat de vent, que feya entrar las olas en la barca de manera que esta s'omplía d'aygua.
38 Y ell estava en la popa dormint sobre un cuxí, yl despertan, y li diuhen: Mestre, ¿que nous fa res quens perdem?
39 Y alsantse amenassá al vent, y digué al mar: Calla, sosségat. Y pará'l vent, y sobrevingué una gran bonansa.
40 Yls digué: ¿Perqué estau tant temerosos? ¡Que! ¿no teniu encara fe? Y quedaren possehits de gran temor, ys deya l'un al altre: ¿Qui es aquest, á qui obeheixen fins lo vent y lo mar?

CAP. V.

Jesús expelleix los dimonis d'un home, yls permet entrar en una ramada de porcins. Cura á una dona d'un fluix de sanch inveterat, y ressuscita á la filla de Jayro.
1 Y passaren al altra banda del mar al territori dels Gerassens.
2 Y al exir Jesús de la barca, tot seguit l'isqué al encontre dels sepulcres un home possehit del esperit impur;
3 Lo qual tenía son domicili en los sepulcres, y ningú lo podía lligar ja ni ab cadenas:
4 Perqué haventlo lligat moltas vegadas ab grillons y ab cadenas, havía romput las cadenas, y fet trossos los grillons, y ningúl podía subjectar.
5 Y estava sempre de nit y de dia en los sepulcres y en las montanyas cridant, y ferintse ab pedras.
6 Y quant vegé á Jesús desde lluny, corregué á ell, y l'adorá:
7 Y clamant en alta veu digué: ¿Que tinch jo que veurer ab tu, Jesús Fill de Deu altíssim? Te conjuro per Deu, que nom atormentias.
8 Puix li deya: Ix del home, esperit impur.
9 Y li preguntava: ¿Qual es ton nom? Y li diu: Mon nom es Llegió, perqué som molts.
10 Y li pregava molt que nol expellís d'aquella terra.
11 Estava llavors pasturant en aquell lloch una ramada gran de porchs á la falda d'un serrat.
12 Y li demanavan los esperits, dihent: Envíans als porchs, peraqué entrem en ells.
13 Y Jesús al instant los ho concedí. Y exint los esperits impurs, s'introduhiren en los porchs, yl ramat en número com de dos mil, precipitá ab gran ímpetu en lo mar, y s'ofegaren.
14 Yls quels feyan pasturar, fugiren, y ho contaren en la ciutat y en los camps. Y exiren á veurer lo que havia succehit.
15 Y venen á Jesús, y veuhen a que havía estat atormentat del dimoni, sentat, vestit, y en son cabal judici, y tingueren temor.
16 Yls queu havían vist, los relataren tot lo fet tal com havía succehit al endemoniat, y lo dels porchs.
17 Y comensaren á pregarli ques retirás dels seus confins.
18 Y quant entrá en la barca, aquell que havía estat possehit del dimoni, comensá á demanarli quel deixás estar ab ell.
19 Mes Jesús no li permeté, sinó que li digué: Vésten á ta casa ab los teus, y cóntals quant grans son las cosas que ha fet pera tu lo Senyor, y la misericordia quet ha tingut.
20 Y sen aná, y comensá a publicar en Decapolis quant grans cosas havía fet Jesús per ell, y se maravellavan tots.
21 Y havent Jesús passat en la barca altra vegada al altre costat, se li acercá una gran multitut de gent, y ell estava prop del mar.
22 Y veus aquí vingué un dels Prínceps de la Sinagoga anomenat Jayro, y luego quel vegé se postrá á sos peus,
23 Y li pregava molt, dihent: Ma filla está á las derrerías. Veniuli á posar la ma sobre, peraqués curia, y visca.
24 Y sen aná ab ell; y lo seguia molta gent, y l'oprimían.
25 Y una dona que patía un fluix de sanch dotse anys havía,
26 Y que havía sufert molt en mans de molts metges, y gastat tot quant tenía sens haver conseguit millora, ans be estava pitjor:
27 Quant oygué parlar de Jesús, arribá per detrás entre la confusió de la gent, y tocá son vestit.
28 Perqué deya: Tant solament puga jo tocar sa vestidura, me curaré.
29 Y en aquell mateix punt cessá son fluix de sanch, y sentí en son cos que estava curada d'aquella plaga.
30 Emperó Jesús, coneixent al instant en sí mateix la virtut que havía exit d'ell, haventse girat envers la gent, digué: ¿Qui ha tocat ma vestidura?
31 Y sos deixebles li deyan: Veheu la gent que vos está oprimint, y diheu: ¿Qui m'ha tocat?
32 Y mirava al rodedor pera veurer á la queu havía fet.
33 Llavors la dona espavorida y tremolant, sabent lo que li havía passat, s'acercá, y se postrá devant d'ell, y li digué tota la veritat.
34 Y ell li digué: Filla, ta fe t'ha curat, vésten en pau, y sias sana de ta plaga.
35 Estava encara parlant, quant arribaren de casa del Príncep de la Sinagoga, y li digueren: Ta filla es morta: ¿perqué incomodas mes al Mestre?
36 Emperó Jesús, quant ohí lo que deyan, digué al Príncep de la Sinagoga: No tingas temor, creu solament.
37 Y no permeté á ningú quel seguís, excepte Pere, y Jaume, y Joan germà de Jaume.
38 Y arriban á casa del Príncep de la Sinagoga, y veu l'avalot y als que ploravan, y donavan grans alarits.
39 Y havent entrat los digué: ¿Peraqué feu aqueix brugit y estau plorant? La noya nos morta, sinó que dorm.
40 Ys burlavan d'ell. Mes ell haventlos tret á tots fora, pren ab sí al pare y á la mare de la noya, y als que estavan ab ell, y entra ahont estava jayent la noya.
41 Y prenent la ma á la noya, li digué: Talitha cumi, que vol dir: Noya, á tu t'ho dich, álsat.
42 Y al moment s'alsá la noya, y se posá á caminar; y tenía dotse anys; y quedaren aturdits ab gran temor.
43 Y ell los maná molt estretament, que ningú ho sabés, y digué que li donassen alguna cosa de menjar.

CAP. VI.

Jesús obra pochs miracles en sa patria, castigant axí sa incredulitat. Missió dels Apóstols. Presó y mort de Joan Baptista. Miracle dels cinch pans y dos peixos. Jesús camina sobre l'aygua, y cura á molts malalts.
1 Y havent exit d'allí, sen aná á sa patria, yl seguían sos deixebles.
2 Y arribat lo dissapte, comensá á ensenyar en la Sinagoga; y molts quel ohían se maravellavan de sa doctrina, dihent: ¿De ahont trau aquest totas estas cosas? ¿y quina sabiduría es esta que se li ha donat, y tals maravellas com obra per sas mans?
3 ¿Nos aquest lo menestral, fill de María, germá de Jaume, y de Joseph, y de Judas, y de Simó? ¿y sas germanas no están també aquí ab nosaltres? Y s'escandalisavan d'ell.
4 Y Jesús los deya: No hi ha profeta sens honra, sinó en sa patria, y en sa casa, y entre sos parents.
5 Y no podía allí fer miracle algun: solament curá alguns pochs malalts posant las mans sobre d'ells.
6 Y estava maravellat de l'incredulitat d'ells; y anava predicant per tots los poblets del encontorn.
7 Y convocá als dotse, y comensá á enviarlos de dos en dos, yls donava potestat sobre los esperits impurts;
8 Yls maná que no sen portassen res pera'l camí, ni alforja, ni pá, ni diners en lo cenyidor, sinó solament un gayato:
9 Emperó que sen portassen sandalias, y que nos posassen dos túnicas.
10 Yls deya: En qualsevulla part que entreu en una casa, quedauvos en ella fins que iscau d'allí.
11 Y tots los que nous rebian, ni vos escoltian, al exir d'allí sacudiu la pols de vostres peus en testimoni contra d'ells. En veritat vos dich, que Sodoma y Gomorra serán mes tolerablement tractadas en lo dia del judici, que aquella ciutat.
12 Y exint predicavan á tots, que s'arrepentissen.
13 Y llansavan molts dimonis, y ungían ab oli molts malalts, y curavan.
14 Y aixó arribá á oidos del Rey Herodes, (puix son nom s'havía fet notori) y deya: Joan Baptista ha ressuscitat d'entrels morts, y per aixó s'obran prodigis en ell.
15 Altres deyan: Ques Elías. Altres emperó deyan: Ques Profeta ó com un dels Profetas.
16 Quant Herodes ho ohí, digué: Aquest es aquell Joan, que jo fiu degollar, lo qual ha ressuscitat d'entrels morts.
17 Perquél mateix Herodes havía enviat á pendrer á Joan, y l'havía fet posar ab grillons en la presó á causa de Herodías, muller de Filipo son germá, perqué s'havía desposat ab ella.
18 Puix deya Joan á Herodes: No t'es lícit tenir la muller de ton germá.
19 Y Herodías l'insidiava, yl volía fer morir, emperó no podía.
20 Perqué Herodes temía á Joan, sabent que era un varó just y sant, yl tenía en custodia, y per son consell feya moltas cosas, yl ohía de bona gana.
21 Fins que per últim arribá un dia favorable, en que Herodes en celebració de son cumpleanys, doná un convit als magnates de sa cort, y als tribuns y als principals de la Galiléa.
22 Y havent entrat la filla d'Herodías, y dansat, y agradat á Herodes y als que estavan ab ell á taula, diguél Rey á la minyona: Demanam lo que vullas, y t'ho donaré.
23 Y li va jurar, dihent: Tot lo quem demanias t'ho donaré, encara que sía la meytat de mon regne.
24 Y havent ella exit, digué á sa mare: ¿Que demanaré? Y ella digué: Lo cap de Joan Baptista.
25 Y tornant luego á entrar apressuradament ahont estava'l Rey, demaná, dihent: Vull quem doneu en una plata lo cap de Joan Baptista.
26 Yl Rey se contristá: mes per rahó del jurament, y dels que estavan á taula ab ell, no volgué disgustarla.
27 Sinó que enviant un de sa guardia, li maná portar lo cap de Joan en una plata. Yl degollá en la presó,
28 Y portá son cap en una plata, y lo doná á la minyona; y la minyona lo doná á sa mare.
29 Y quant sos deixebles ho saberen, vingueren y prengueren son cos, yl posaren en un sepulcre.
30 Y reunintse los apóstols ab Jesús, li contaren tot lo que havían fet y ensenyat.
31 Yls digué: Veniu, apartemnos á un lloch solitari, y descansau un poch. Puix eran molts los que anavan y venían, y no tenían temps ni pera menjar.
32 Y entrant en una barca, se retiraren á un lloch desert y apartat.
33 Y molts los vegeren com sen anavan, yls conegueren; y concordaren allí á peu de totas las ciutats, y arribaren abans qu'ells.
34 Y al desembarcar, vegé Jesús una gran multitut, y tingué compassió d'ells, perqué eran com ovellas que no tenen pastor, y comensá á ensenyarlos moltas cosas.
35 Y com fos ja tart, s'acercaren á ell sos deixebles, y li digueren: Desert es aquest lloch, y l'hora es ja passada:
36 Despediulos, y peraqué vajen á las granjas y poblets de la comarca, y comprian pans, perqué no tenen res pera menjar.
37 Y ell responent los digué: Donaulos vosaltres de menjar. Y li digueren: ¡Que! ¿anirém á comprar pans per doscents diners, yls donarém que menjar?
38 Y ell los diu: ¿Quants pans teniu? Anau, y veheuho. Y quant ho hagueren vist, diuhen: Cinch y dos peixos.
39 Yls maná quels fessen sentar á tots en pletas sobre l'herba.
40 Y s'assentaren en pletas de cent en cent, y de cinquanta en cinquanta.
41 Y prenent los cinch pans y los dos peixos, alsant los ulls al cel, benehí, y partí los pans, yls doná á sos deixebles peraquéls presentassen á la gent, y ell repartí entre tots los dos peixos.
42 Y ne menjaren tots, y quedaren saciats.
43 Y alsaren las sobras, y ompliren dotse coves dels bussins y dels peixos.
44 Yls que ne menjaren eran cinch mil homes.
45 Y luego doná pressa á sos deixebles peraqué entrassen en la barca, y anassen antes que ell á Bethsayda, al altre costat del estany, mentras que ell despedía al poble.
46 Y després quels hagué despedit, sen aná á orar en la montanya.
47 Y essent ja tart, estava la barca en mitg del mar, y ell sol en terra;
48 Y vehentlos remar ab gran fatiga, puix lo vent los era contrari; y cerca de la quarta vetlla de la nit, vingué cap á ells caminant sobre del mar, y volía deixarlos detrás.
49 Emperó ells quant lo vegeren caminar sobre del mar, pensaren que eran un fantasma, y exclamaren.
50 Puix tots lo vegeren, ys turbaren. Emperó inmediatament parlá ab ells, yls digué: Teniu bon ánimo, so jo, no temau.
51 Y sen pujá ab ells á la barca, y pará lo vent: y ells mes y mes se pasmavan en son interior.
52 Perqué encara no havían comprés lo dels pans, puix son cor estava obcecat.
53 Y quant estigueren al altra banda, vingueren al territori de Genesarét, y atracaren á terra.
54 Y havent exit de la barca, al instant lo conegueren.
55 Y recorrent tota aquella comarca, li portavan de tota ella los malalts en sos llits, tant prest com ohiren que estava allí.
56 Y en qualsevulla part que entrás, en llochs, en granjas, ó en ciutats, posavan los malalts en los carrers, y li suplicavan que almenos los permetés tocar la bora de son vestit; y tots quants la tocavan quedavan sans.

CAP. VII.

Jesús reprén la hipocresía y superstició dels Fariséus. Fe gran de la Cananéa, per la qual deslliura del dimoni á sa filla. Cura á un home sort y mut.
1 Y s'acercaren á ell los Fariséus, y alguns dels Escribas, que havian vingut de Jerusalem.
2 Y quant vegeren menjar alguns de sos deixebles ab las mans impuras, so es, sens havérselas rentat, ho vituperaren.
3 Perqué los Fariséus y tots los Jueus, si nos rentan las mans ab frecuencia, no menjan, seguint la tradició dels ancians.
4 Y quant tornan de la plassa, no menjan si abans nos rentan, y observan moltas altras cosas que tenen per tradició, com es lo rentar copas, y gerros, y utensilis de metall, y llits.
5 Yls Fariséus yls Escribas li preguntavan: ¿Perqué tos deixebles no van conforme á la tradició dels ancians, sinó que menjan pá sens rentarse las mans?
6 Y ell respongué, yls digué: Hipócritas, be profetisa Isaías de vosaltres com está escrit: Aquesta gent m'honra ab los llavis, emperó son cor está lluny de mi.
7 En va donchs m'honran, ensenyant doctrinas y manaments d'homes.
8 Perqué deixant lo manament de Deu, vos agafau ab la tradició dels homes, com lo rentar de las copas y gerros, yl fer moltas altras cosas semblants á estas.
9 Yls deya: Molt be feu va lo manament de Deu, per observar vostra tradició.
10 Perqué Moysés digué: Honra á ton pare y á ta mare: y, Aquell que malahesca á son pare ó á sa mare, morirá de mort.
11 Emperó vosaltres diheu: Si l'home diu á son pare ó á sa mare: Qualsevol corban, so es, lo do que jo ofresca, á tu t'aprofitará:
12 Y no li permeteu que fassia ningun altra cosa per lo pare, ó per la mare, queda desobligat;
13 Fent axí vana la paraula de Deu per la vostra tradició, que transmetereu; y fent moltas cosas semblants á esta.
14 Y convocant novament al poble, los deya: Ohiume tots, y enteneu.
15 No hi ha res fora del home, que entrant en ell puga contaminar; emperó las cosas qu'ixen d'ell, eixes son las que contaminan al home.
16 Si hi ha algú que tinga orellas per'ohir, oyga.
17 Y luego que deixá la gent y entrá en casa, li preguntavan sos deixebles sobre la parábola.
18 Yls digué: ¿Pues que, també vosaltres careixeu d'intelligencia? ¿No compreneu que qualsevol cosa extrínseca que entra en l'home, nol pot contaminar?
19 Puix no entra en son cor, sinó que passa al ventre, y després se llansa en llochs secrets, depurant tots los menjars.
20 Y deya: Las cosas qu'ixen del home son las que contaminan al home.
21 Perqué de dins del cor del home, ixen los mals pensaments, los adulteris, las fornicacions, los homicidis,
22 Los furts, las avaricias, las maldats, lo frau, las deshonestedats, l'ull maligne, la blasfemia, la superbia, la fatuitat.
23 Tots aquestos mals ixen de dins, y fan al home impur.
24 Y alsantse d'allí, sen aná als confins de Tyro y de Sidon; y entrant en una casa, no volía que ningú ho sabés, mes nos pogué encubrir.
25 Perqué una dona que tenía una filla possehida del esperit impur, quant oygué parlar d'ell, entrá y se llansá á sos peus.
26 Y la dona era Gentil, y de nació Syrophenisia. Y li suplicava que expellís lo dimoni de sa filla.
27 Mes Jesús li digué: Deixa primerament saciar los fills, perqué nos bo pendrer lo pá dels fills y tirarlo als cans.
28 Emperó ella respongué yl digué: Axí es, Senyor, mes los cadells menjan sota la taula de las engrunas dels fills.
29 A las horas li digué: Per aixó que tu has dit, ves, quel dimoni ha exit de ta filla.
30 Y quant arribá á casa sua, trobá sa filla ajaguda sobrel llit, y quel dimoni havía exit d'ella.
31 Y deixant novament los confins de Tyro, sen aná per Sidon al mar de Galiléa, atravessant lo territori de Decapolis.
32 Y li portaren un sort y mut, y li suplicavan que posás la ma sobre d'ell.
33 Y prenentlo á part d'entre la turba, li posá los dits en sas orellas; y escupint, li tocá la llengua;
34 Y alsant los ulls al cel, sospirá y li digué: Ephphatha, que vol dir: Obríus.
35 Y al instant foren obertas sas orellas, y quedá desfeta la lligadura de sa llengua, y parlava distinctament.
36 Yls maná que nou diguessen á ningú; emperó com mes lo ho manava mes ho divulgavan;
37 Y tant mes se maravellavan, dihent: Tot ho ha fet be, ha fet oir als sorts, y parlar als muts.

CAP. VIII.

Miracle dels set pans. Jesús instruheix á sos deixebles. Dona vista á un cego. Pere lo confessa per Messías. Los revela sa passió y mort: repren á Pere, y los anima á portar la creu.
1 En aquells dias, haventse juntat altra vegada un gran número de gent, y no tenint que menjar, cridant Jesús á sos deixebles, los digué:
2 Tinch compassió d'aquesta gent, perqué fa tres dias que están ab mi, y no tenen que menjar.
3 Y sils envío dejuns á sa casa, se desfallirán en lo camí, perque alguns d'ells han vingut de lluny.
4 Y sos deixebles li respongueren: ¿Qui podrá saciarlos de pá aquí en aquesta soledat?
5 Yls preguntá: ¿Quants pans teniu? Ells digueren: Set.
6 Y maná á la gent ques assentás en terra. Y prenent los set pans, donant gracias, los partí, y doná á sos deixebles peraquéls distribuhissen, yls distribuhiren entre la gent.
7 Tenían també alguns peixets, yls benehí, y maná quels distribuhissen també.
8 Y menjaren, y se saciaren; y reculliren dels bussins que havían sobrat, set senallas.
9 Yls quen menjaren eran com quatre mil; yls despedí.
10 Y entrant luego en la barca ab sos deixebles, passá al territori de Dalmanutha.
11 E isqueren los Fariséus, ys posaren á disputar ab ell, demanantli un senyal del cel, pera tentarlo.
12 Emperó Jesús, suspirant en son interior, los digué: ¿Perqué esta generació demana senyal? En veritat vos dich, que nos donará senyal á esta generació.
13 Y deixantlos, torná á entrar en la barca, y passá al altra banda del estany.
14 Y s'havían olvidat de pendrer pá, ni tenían ab ells mes que un pá en la barca.
15 Yls maná, dihent: Teniu compte, y guardauvos del llevat dels Fariséus, y del llevat d'Herodes.
16 Y discurrian entre sí, dihent: Aixó es perqué no tenim pá.
17 Y haventho conegut Jesús, los digué: ¿Que estau pensant, perqué no teniu pá? ¿Encara no coneixeu ni enteneu? ¿Encara teniu obcecat vostre cor?
18 ¿Tenint ulls, no veheu? y ¿tenint orellas, no ohiu? ¿Y nous recordau?
19 Quant jo partí los cinch pans entre cinch mil, ¿quants coves recullireu plens de bussins? Dotse, li respongueren.
20 Y quant los set pans entre quatre mil, ¿quantas senallas omplireu de bussins? Set, li digueren.
21 Yls deya: ¿Puix com no compreneu encara?
22 Y vingueren á Bethsaida; y li portaren un cego, y li suplicavan quel tocás.
23 Y prenent per la ma al cego, lo tragué fora del lloch, y escupintli en los ulls, y posantli las mans dessobre, li preguntá si hi veya res.
24 Y ell alsant los ulls, digué: Veig los homes com arbres que caminan.
25 Y li posá altra vegada las mans sobrels ulls, y comensá á veurer, y quedá sa, de manera que veya clarament totas las cosas.
26 Y l'enviá á casa seva, dihent: Vésten á ta casa, y si entras en lo lloch no ho contias á ningú del lloch.
27 E isqué Jesús ab sos deixebles per los llochs de Cesaréa de Filipo, y en lo camí preguntava á sos deixebles, dihentlos: ¿Qui diuhen los homes que so jo?
28 Ells li respongueren, dihent: Joan lo Baptista, alguns Elías, y altres com un dels profetas.
29 A las horas los digué: ¿Y vosaltres que diheu que so jo? Respongué Pere, y li digué: Vos sou lo Christo.
30 Yls prohibí rigorosament que á ningú diguessen aixó d'ell.
31 Y comensá á declararlos, que convenía quel Fill del home patís molts, y que fos despreciat per los ancians, y per los Prínceps dels Sacerdots, y per los Escribas, y que fos mort, y que ressuscitás al cap de tres dias.
32 Y clarament deya aquesta plática. Llavors Pere prenentlo á part, comensá á reconvenirlo.
33 Emperó ell, girantse y mirant á sos deixebles, reprengué á Pere, dihent: Fuigme d'aquí, Satanás, perqué no trobas gust en las cosas que son de Deu, sinó en las que son dels homes.
34 Y convocant al poble ab sos deixebles, los digué: Quiscun vulla seguirme, neguias a sí mateix, y prenga la creu, y seguescam.
35 Perqué'l qui vulla salvar sa vida, la perdrá; emperó'l qui perdia sa vida per causa de mi y de l'Evangeli, la salvará.
36 Puix ¿que li aprofitará al home si guanya tot lo mon, y pert s'ánima?
37 ¿O que donará en cambi l'home per s'ánima?
38 Y quis avergonyesca de mi, y de mas paraulas en mitg de aquesta generació adúltera y pecadora, lo Fill del home també s'avergonyirá d'ell quant vinga en la gloria de son Pare acompanyat dels sants ángels.
39 Yls deya: En veritat vos dich qui hi ha alguns dels que están aquí que no tastarán la mort fins que vejan lo regne de Deu que ve ab poder.

CAP. IX.

Transfiguració de Jesús. Cura á un endemoniat mut. Poder de la fe, de l'oració, y del dejuni Instruheix á sos deixebles en la humilitat, y en los danys que acarrea lo pecat d'escándol.
1 Y al cap de sis dias prengué Jesús ab ell á Pere, y á Jaume, y á Joan, y sels ne portá sols á una montanya alta en un lloch apartat, ys transfigurá á presencia d'ells.
2 Y sos vestits se tornaren resplandents, y en extrem blanchs com una neu, de tal manera, que no hi ha blanquejador en lo mon que puga ferlos tornar tant blanchs.
3 Y sels aparegué Elías ab Moysés y estavan conversant ab Jesús.
4 Y prenent Pere la paraula, digué á Jesús: Mestre, bo será quens estém aquí, y fassam tres tabernacles, un pera Vos, altre pera Moysés, y altre pera Elías.
5 Perqué ell no sabía lo ques deya, puix estavan aterrats d'espant.
6 Y se formá un núvol quels feya sombra, é isqué una veu del núvol que deya: Aquest es mon Fill lo molt amat, ohiulo.
7 Y mirant luego al rodedor, no vegeren ab ells á ningú mes que á Jesús.
8 Y quant baixavan de la montanya, los maná que á ningú diguessen lo que havian vist fins quel Fill del home hagués ressuscitat d'entre los morts.
9 Y guardaren en secret lo quels havía dit, preguntantse entre sí, que significaría lo de quant hagués ressuscitat d'entre los morts.
10 Y li preguntaren, dihent: ¿Puix com diuhen los Fariséus yls Escribas, que primer ha de venir Elías?
11 Ell los respongué y digué: Elías certament vindrá primer, y restablirá totas las cosas; y com está escrit del Fill del home, que ha de patir molt y ser despreciat,
12 Emperó jous dich, que Elías ja vingué, y feren d'ell tot lo quels plagué, conforme está escrit d'ell.
13 Y venint á sos deixebles, vegé cerca d'ells una gran multitut de gent, y quels Escribas estavan disputant ab ells.
14 Y al instant tot lo poble, al veurer á Jesús, quedá pasmat, y ple de temor, y acudiren corrent á saludarlo.
15 Yls preguntá: ¿De que estau disputant entre vosaltres?
16 Y responent un de la multitut, digué: Mestre, vos he portat aquí mon fill que está possehit d'un esperit mut.
17 Y en qualsevulla part quel agafa, lo tira per terra, y li fa traurer brumera y cruxir las dents, y se va tornant sech; y diguí á vostres deixebles quel llansassen, y no pogueren.
18 Y Jesús los respongué y digué: ¡O generació incrédula! ¿Fins á quant estaré jo ab vosaltres? ¿Fins á quant vos sufriré? Portáumel aquí.
19 Y l'hi portaren. Y tant prest com lo vegé, comensá l'esperit á atormentarlo, y tirat á terra, se revolcava trayent brumera.
20 Y preguntá al pare d'ell: ¿Quant temps ha que li passa aixó? Y ell digué: Desde l'infancia.
21 Y moltas vegadas l'ha tirat al foch y al aygua pera destruhirlo. Emperó si podeu alguna cosa, ajudaunos, tenint compassió de nosaltres.
22 Y Jesús li digué: Si pots creurer, totas las cosas son possibles per'aquell que creu.
23 Y exclamant al moment lo pare del noy, deya ple de llágrimas: Crech, Senyor, ajudau ma incredulitat.
24 Y quant vegé Jesús que la gent anava venint ab tropell, amenassá al esperit impur, dihentli: Esperit sort y mut, Jo t'ho mano, ix d'ell, y no entrias may mes en ell.
25 A las horas donant grans alarits, y atormentantlo molt, isqué d'ell; y quedá com si fos mort, de manera que molts deyan: Es mort.
26 Emperó Jesús prenentlo per la ma, l'ajudá á alsarse, y s'aixecá.
27 Y després que entrá en la casa, sos deixebles li preguntaren á solas: ¿Perqué nosaltres nol pogueren llansar?
28 Yls digué: Aquesta rassa no pot exir ab res mes que ab l'oració yl dejuni.
29 Y havent partir d'allí, atravesaren la Galiléa, y no volía que ningú ho sabés.
30 Y ensenyava á sos deixebles, yls deya: Lo Fill del home será entregat en mans dels homes, yl farán morir, y després de mort, ressuscitará al tercer día.
31 Emperó estos no entenían aixó quels deya, y temían lo preguntarli.
32 Y arribaren á Cafarnaum. Y quant estava en la casa los preguntava: ¿De que estavan tractant en lo camí?
33 Emperó ells callavan, perqué en lo camí havían disputat entre sí, sobre quin d'ells sería lo major.
34 Y sentantse cridá als dotse, yls digué: Si algú vol ser lo primer, será'l derrer de tots, yl criat de tots.
35 Y prenent un infant, lo posá en mitg d'ells; y després de haverlo abrassat, los digué:
36 Qualsevol que rebia á un d'aquestos infants en mon nom, me reb á mi; y quiscun me rebia á mi no reb á mi, sinó á aquell quem ha enviat.
37 Y li respongué Joan, dihent: Mestre, havem vist á un que llansava dimonis en ton nom, lo qual nons segueix, y l'hi havem prohibit.
38 Y Jesús digué: No l'hi prohibiu; puix no hi ha ningú que fassa miracles en mon nom, y puga luego parlar mal de mi.
39 Perqué qui no es contra vosaltres, está per vosaltres.
40 Y qualsevol que vos donia á beurer un got d'aygua en mon nom, perqué sou de Christo: en veritat vos dich, que no perdrá son gallardó.
41 Y quisvulla que escandalisia á un d'aquestos infants que creuhen en mi, mes li valdría que li lligassen al coll una mola de molí, y quel tirassen al mar.
42 Y si ta ma t'escandalisás, tállala: mes te val entrar manco en la vida, que tenir dos mans y anar al infern, al foch inextinguible.
43 Ahont lo cuch d'aquells no mor, y lo foch may s'apaga.
44 Y si ton peu t'escandalisa, tallal: mes te val lo entrar coix en la vida eterna, que tenir dos peus y ser llansat en l'infern de foch inextinguible:
45 Ahont lo cuch d'aquells no mor, y lo foch may s'apaga.
46 Y si ton ull t'escandalisa, tráutel; mes te val entrar ab un ull en lo regne de Deu, que tenirne dos, y ser llansat al foch del infern:
47 Ahont no mor lo cuch d'aquells, y lo foch may s'apaga:
48 Perqué tots serán salats ab foch, y tota víctima será salada ab sal.
49 Bona es la sal; emperó si la sal se dessaborís, ¿ab que li donaréu sabor? Teniu sal en vosaltres, y guardau pau entre vosaltres.

CAP. X.

Ensenya Jesús la indisolubilitat del matrimoni: los perills de las riquesas, yl premi de aquells que deixan totas las cosas pera seguirlo. Torna á anunciar á sos deixebles, que havía de morir y ressuscitar. Respon á la petició dels fills del Zebedeu, y recomana altra vegada l'humilitat. Dona la vista al cego Bartimeu.
1 Y partint d'allí sen aná als confins de la Judéa al altra part del Jordá, y torná la gent á reunirse ab ell, y novament los ensenyava segons tenía de costum.
2 Y acercantse los Fariséus, li preguntavan pera tentarlo: Si es lícit al marit repudiar sa muller.
3 Emperó ell responent los digué: ¿Que vos maná Moysés?
4 Ells digueren: Moysés permeté escriure carta de divorci y repudiar.
5 Y Jesús los respongué y digué: Per causa de la duresa de vostre cor vos deixá escrit aquest manament.
6 Emperó al principi de la creació, mascle y femella los criá Deu.
7 Per aixó deixará l'home á son pare y á sa mare, ys juntará ab sa muller.
8 Y serán dos en una carn. Axí que no son ja duas, sinó una carn.
9 Puix lo que Deu juntá, l'home nou separia.
10 Y tornaren á preguntarli sos deixebles en casa sobrel mateix.
11 Yls digué: Qualsevol que repudihi á sa muller, ys casia ab una altra, comet adulteri contra aquella.
12 Y si la dona repudiás á son marit, ys casás ab un altre, comet adulteri.
13 Y li presentaren uns infants, peraquels tocás. Emperó los deixebles renyavan als que hi presentavan.
14 Y quant ho vegé Jesús, ho prengué molt á mal, yls digué: Deixau venir á mi los infants, y nols ho destorveu; perqué dels tals es lo regne de Deu.
15 En veritat vos dich: Que'l que no rebia lo regne de Deu com un infant, no entrará en ell.
16 Y abrassantlos, y posant las mans sobre d'ells, los benehía.
17 Y havent exit per posarse en camí, vingué un corrent á ell, y agenollántseli devant, li preguntava: Bon Mestre, ¿que faré jo pera conseguir la vida eterna?
18 Y Jesús li digué: ¿Perquém diu bo? Ningú es bo, sinó Deu solament.
19 Tu sabs los manaments: No cometis adulteri: No matias: No robias: No digas falsos testimonis: No fassas frau: Honra á ton pare y á ta mare.
20 Mes ell li respongué, dihent: Mestre, tot aixó ho he observat desde ma juventut.
21 Y fixant Jesús los ulls en ell, li mostrá carinyo, y li digué: Una sola cosa te falta; ves, ven tot quant tens, y dónau als pobres, y tindrás tresor en lo cel; y vina, pren ta creu, y segueixme.
22 Emperó ell afligit al oir estas paraulas, se retirá contristat, perqué tenía moltas possessions.
23 Y Jesús mirant al rodedor, digué á sos deixebles: ¡Quant dificilment entrarán en lo regne de Deu los que tenen riquesas!
24 Yls deixebles se pasmavan de sas paraulas. Emperó Jesús los respongué altra vegada, dihent: Fills, ¡quant difícil es entrar en lo regne de Deu als que confian en las riquesas!
25 Mes fácil es lo passar un camell per lo cos d'una agulla, que entrar lo rich en lo regne de Deu.
26 Ells se maravellavan mes, ys deyan los uns als altres: ¿Qui podrá donchs salvarse?
27 Llavors mirantlos Jesús, digué: Pera'ls homes cosa impossible es, mes no pera Deu; perqué totas las cosas son possibles pera Deu.
28 Y comensá Pere á dirli: Veus aquí, nosaltres ho havem deixat tot, y vos havem seguit.
29 Respongué Jesús, dihent: En veritat vos dich, que no hi ha ningú que haja deixat casa, ó germans, ó germanas, ó pare, ó mare, ó muller, ó fills, ó terras, per amir de mi y del Evangeli.
30 Que no rebia cent vegades mes ara en aquest temps, casas, y germans, y germanas, y mares, y fills, y terras, ab persecucions, y en lo sigle venider la vida eterna.
31 Emperó molts primers serán derrers, y los derrers primers.
32 Y estavan en lo camí pujant á Jesusalem; y Jesús anava devant d'ells, ys maravellavan; yl seguían plens de temor. Y prenent altra vegada á part als dotse, comensá á dirlos las cosas que li havían de passar,
33 Dihent: Veus aquí, nosaltres pujam á Jerusalem, yl Fill del home será entregal als Prínceps dels Sacerdots, y als Escribas, y als ancians; yl sentenciarán á mort, y l'entregarán als Gentils:
34 Ys mofarán d'ell, li escupirán, y l'assotarán, yl farán morir; y al tercer dia ressuscitará.
35 Llavors s'acercaren á ell Jaume y Joan, fills del Zebedeu, dihentli: Mestre, volem quens concediu tot quant vos demanem.
36 Y ell los digué: ¿Que voleu que fassa per vosaltres?
37 Y digueren: Concediunos quens assentem en vostra gloria, l'un á la dreta, y l'altre á l'asquerra de vos.
38 Emperó Jesús los digué: No sabeu lo que vos demanau. ¿Podeu beurer lo cálser que jo bech? ¿ó ser batejats ab lo baptisme ab que jo so batejat?
39 Y ells li digueren: Podem. Y Jesús los digué: Vosaltres en veritat beuréu lo cálser que jo bech, y seréu batejats ab lo baptisme ab que so jo batejat:
40 Mes lo sentarse á ma dreta ó á ma esquerra, no está en mi lo donárvosho, sinó á aquells pera qui está aparellat.
41 Y quant los deu l'oygueren, comensaren á indignarse contra Jaume y Joan.
42 Emperó Jesús los cridá, y'ls digué: Sabeu que aquells á quis veu manar sobre las nacions, las dominan, y sos magnates tenen poder sobre ellas.
43 Emperó no será axí entre vosaltres; ans be lo qui vulla ser major, será vostre criat;
44 Yl que vulla ser primer entre vosaltres, será criat de tots.
45 Perqué fins lo Fill del home no vingué pera ser servit, sinó pera servir, y donar sa vida pera redempció de molts.
46 Y vingueren á Jericó, y al exir de Jericó ell y sos deixebles, y molta gent ab ells, Bartimeu lo cego, fill de Timeu, estava assentat á la bora del camí demanant almoyna.
47 Y quant oygué que era Jesús de Nazaret, comensá á cridar, dihent: Jesús, fill de David, teniu misericordia de mi.
48 Y molts lo renyavan pera ferlo callar; emperó ell cridava molt mes: Fill de David, teniu misericordia de mi.
49 Y Jesús parantse, lo maná cridar. Cridan donchs al cego, y li diuhen: Té bon ánimo; álsat, quet crida.
50 Lo qual tirá la capa, y saltant, sen aná envers ell.
51 Y prenent Jesús la paraula, li digué: ¿Que vols quet fassa? Yl cego li digué: Mestre, que jo hi veja.
52 Y Jesús li digué: Ves, ta fe t'ha curat. Y al moment hi vegé, y lo seguía per lo camí.

CAP. XI.

Entrada triunfant de Jesús en Jerusalem. Maledicció de la figuera. Los mercaders trets fora del temple. Poder de la fe. Perdó dels enemichs. Confon als Prínceps dels Sacerdots.
1 Y quant s'acercaren á Jerusalem, y á Bethania prop de la montanya del Oliverar, enviá dos de sos deixebles,
2 Yls digué: Anau al lloch que está devant de vosaltres, y luego qu'hauréu entrat en ell, trobaréu un pollí fermat, sobrel qual no s'ha sentat ningú encara: desfermaulo y menáumel.
3 Y si algú vos digués: ¿Que feu? diheuli quel Senyor lo necessita, y tot seguit vos lo deixará menar.
4 Y sen anaren, y trobaren lo pollí fermat devant de la porta, fora en una encreuhada de dos camins, yl desfermaren.
5 Y alguns dels que estavan allí, los deyan: ¿Que feu? ¿Perqué desfermau lo pollí?
6 Ells los respongueren del modo que Jesús los havía manat; y los el deixaren menar.
7 Y menaren lo pollí á Jesús, y posaren sobre d'ell sos vestits; y s'assentá en ell.
8 Y molts estengueren sos vestits en lo camí, y altres tallavan ramas d'arbres y las espargiren per lo camí.
9 Yls que anavan al devant, yls que venian detrás cridavan, dihent: Hosanna:
10 Benehit lo qui ve en lo nom del Senyor. Benehit sia lo regne de nostre pare David, que ve en lo nom del Senyor: Hosanna en las alturas.
11 Y entrá Jesús en Jerusalem en lo temple, y després de haver reconegut totas las cosas, sent ja tart, sen aná á Bethania ab los dotse.
12 Y al dia següent, al exir de Bethania, tingué fam.
13 Y vehent de lluny una figuera que tenia fullas, aná allí per si acás hi trobava en ella alguna cosa; y quant hi arribá, no hi trobá mes que fullas, perqué no era temps de figas.
14 Y responent li digué: Per may mes menjia ningú fruyt de tu. Y sos deixebles ho ohiren.
15 Venen donchs á Jerusalem. Y havent Jesús entrat en lo temple, comensá á traurer fora als que venían y compravan en lo temple, y trabucá las taulas dels cambiadors, yls sitis dels que venían palomas;
16 Y no permetía que ningú transportás vas algun per lo temple.
17 Yls ensenyava, dihent: ¿No está escrit: Que ma casa será anomenada per totas las nacions casa d'oració? Emperó vosaltres l'aveu feta cova de lladres.
18 Y haventho ohit los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas, meditavan com ferlo morir; puix lo temían, perqué tota la gent estava maravellada de sa doctrina.
19 Y quant hagué arribat la tarde, sen aná fora de la ciutat.
20 Y l'endemá matí al temps de passar, vegeren que la figuera se havía secat d'arrel.
21 Y haventsen recordat Pere, li digué: Mestre, veus aquí la figuera que malehireu, s'ha assecat.
22 Y responent Jesús, los digué: Teniu fe en Deu.
23 En veritat vos dich, que qualsevol que diga á esta montanya: Alsat y tírat al mar, y en son cor no dubtia, ans be crega que succehirá lo que diu, tot li será fet.
24 Per lo tant vos dich, que totas las cosas que demaneu orant, creheu que las rebréu y vos vindrán.
25 Y quant vos poseu á orar, si teniu alguna cosa contra d'algú, perdonaulo; á fi de que vostre Pare que está en lo cel vos perdonia també vostres pecats.
26 Perqué si vosaltres no perdonau, vostre Pare que está en lo cel tampoch vos perdonará vostres pecats.
27 Y tornaren altra vegada á Jerusalem. Y mentras estava passejant ell en lo temple, se li acercaren los Prínceps dels Sacerdots, yls Escribas, yls ancians,
28 Y li digueren: ¿Ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿y qui t'ha donat tal poder pera fer estas cosas?
29 Y Jesús los respongué y digué: També jous faré una pregunta, y responeume; y'us diré ab quina autoritat fas jo aquestas cosas.
30 ¿Lo baptisme de Joan era del cel ó dels homes? Responeume.
31 Y ells estavan discorrent entre sí, y deyan: Si dihem que del cel, nos dirá: ¿Perqué nol creguereu?
32 Si dihem dels homes, temem al poble. Puix tots estavan persuadits que Joan era verdaderament Profeta.
33 Y respongueren á Jesús, dihent: Nou sabem. Y Jesús los respongué, y digué: Puix ni jo tampoch vos diré ab quina autoritat fas aquestas cosas.

CAP. XII.

Parábola de la vinya plantada y arrendada. Jesús convens als Fariséus y Saduceus, yls reconvé. Sobre pagar lo tribut al César, y sobre la resurrecció dels morts. Christo Senyor de David. Superbia dels Escribas. Oferta tenue de la viuda, preferible á tots los grans oferiments dels richs.
1 Y comensa á parlarlos ab parábolas. Un home plantá una vinya, y la voltá d'una cerca, y feu un cup, y fabricá una torre, y l'arrendá á uns pagesos, y sen aná lluny de son país.
2 Y á son temps enviá un dels seus sirvents als pagesos, peraqué rebés dels pagesos lo fruyt de la vinya.
3 Ells l'agafaren, l'abastonejaren, yl despatxaren sens donarli res.
4 Y torná á enviarlos altre sirvent; y l'apedregaren yl feriren en lo cap, y li feren moltas befas.
5 Y novament enviá un altre; y lo materen; y ña molts altres, dels quals feriren á uns, y mataren á altres.
6 Emperó tenint un fill á qui molt estimava, los enviá finalment també est, dihent: Respectarán á mon fill.
7 Emperó aquells pagesos digueren entre sí: Aquest es l'hereu, veniu, matemlo, y será nostra la heretat.
8 Y agarrantlo, lo mataren, yl tiraren fora de la vinya.
9 ¿Que fará donchs l'amo de la vinya? vindrá y destruirá als pagesos, y donará la vinya á altres.
10 ¿Ni haveu llegit aquesta escriptura? La pedra que despreciaren los que edificavan, aqueixa mateixa fou feta cap de cantonada.
11 Per lo Senyor ha estat fet aixó, y es cosa maravellosa á nostres ulls.
12 Y ells maquinavan com péndrerlo; emperó temeren al poble, perqué conexian que contra ells havía dit aquesta parábola. Y deixantlo sen anaren.
13 Y li enviaren alguns dels Fariséus y dels Herodians, peraqué lo sorprenguessen en alguna paraula.
14 Quant ells arribaren, li diuhen: Mestre, sabem que sou home verídich, y que no teniu respectes humans; puix no mirau als homes per l'apariencia, sinó que ensenyau lo camí de Deu en veritat: ¿Es lícit donar tribut al César, ó no?
15 ¿Li donarém, ó no li donarém? Ell comprenent la malicia d'ells, los digué: ¿Perquém tentau? Portaume aquí un diner peraquéu veja.
16 Y ells l'hi portaren. Yls digué: ¿De qui es esta efigie é inscripció? Del César, respongueren:
17 Y responent Jesús, los digué: Donau donchs al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu. Y se maravellaren d'ell.
18 Y vingueren á ell los Saducéus, que negan la resurrecció, y li preguntavan, dihent:
19 Mestre, Moysés nos deixá escrit, que si morís lo germá de algú, y deixás muller, y no tingués fills, que prenga son germá la dona d'aquell, y que alsia descendencia á son germá.
20 Puix eran set germans, yl major prengué muller, y morí sens deixar descendencia.
21 Y lo segon la prengué, y morí, y tampoch deixá descendencia. Y de la mateixa manera lo tercer.
22 Y axí mateix la prengueren los set, y no deixaren descendencia. Y l'última de tots morí la muller.
23 ¿Al temps donchs de la resurrecció, quant ressuscitian, de qual d'ells será muller? perqué tots set la tingueren per muller.
24 Y responent Jesús, los digué: ¿No veheu que anau errats, perqué no compreneu las Escripturas, nil poder de Deu?
25 Puix quant ressuscitarán d'entrels morts, nis casarán, ni serán donats en matrimoni, sino que serán com los angels en lo cel.
26 Y en quant als morts que han de ressuscitar, ¿no haveu llegit en lo llibre de Moysés, com Deu li va parlar en lo esberser, dihent: Jo so'l Deu d'Abraham, yl Deu d'Isaac, yl Deu de Jacob?
27 No's Deu de morts, sino de vius. Y axí vosaltres anau molt errats.
28 Y se li acercá un dels Escribas quels havía ohit disputar, y vehent quels havía respost be, li preguntá: ¿Quin era lo primer de tots los manaments?
29 Y Jesús li respongué: Lo primer manament de tots es: Ou, Israel, lo Senyor ton Deu un sol Deu es:
30 Y amarás al Senyor ton Deu de tot ton cor, y de tota ta ánima, y de tot ton enteniment, y ab totas tas forsas. Aquest es lo primer manament.
31 Yl segon es semblant á ell: Amarás á ton prohisme com á tu mateix. No hi ha altre manament major que estos.
32 Y l'Escriba li digué: Mestre, en veritat haveu dit be, que un es Deu, y no hi ha altre fora d'ell.
33 Y amarlo de tot lo cor, y de tot l'enteniment, y de tota l'ánima, y ab tot lo poder, y amar al prohisme com á sí mateix, es mes que tots los oferiments y sacrificis.
34 Y Jesús quant vegé que havía respost sabiament, li digué: No estás lluny del regne de Deu. Y ja ningú s'atrevía á ferli mes preguntas.
35 Y responent Jesús deya ensenyant en lo temple: ¿Com diuhen los Escribas que Christo es fill de David?
36 Perqué lo mateix David diu per l'Esperit Sant: Diguél Senyor á mon Senyor: Asséntat á ma dreta, fins que posia los enemichs per peanya de tos peus.
37 Puix lo mateix David l'apellida Senyor: ¿d'ahont donchs es son fill? Y una gran multitut del poble l'ohía ab gust.
38 Yls deya en sa doctrina: Guardauvos dels Escribas que aman lo portar vestimentas llargas, y quels saludian en las plassas;
39 Y estar en los primers sitis en las Sinagogas, y en los primers puestos en los festins;
40 Que devoran las casas de las viudas ab pretext de llargas oracions: aquestos serán judicats ab major rigor.
41 Y estant Jesús assentat en devant del arca dels oferiments, estava mirant com la gent tirava diners en l'arca, y molts richs n'hi tiravan molts.
42 Y vingué una pobre viuda, y tirá dos pessas petitas del valor d'una malla.
43 Y cridant á sos deixebles, los digué: En veritat vos dich, que mes hi ha posat aquesta pobra viuda, que tots los demés que hi tiraren en l'arca;
44 Perqué tots hi han tirat de lo quels sobrava; emperó aquesta, de sa pobresa hi tirá tot lo que tenía, tot son manteniment.

CAP. XIII.

Profecías de la destrucció de Jerusalem, y de la segona vinguda de Jesús, ab las senyals que precehirán.
1 Y al exir del temple li digué un dels deixebles: ¡Mestre, mirau quinas pedras y quins edificis!
2 Y responent Jesús, li digué: ¿Veus tots aquestos grans edificis? No quedará pedra sobre pedra que no sia derrocada.
3 Y estant sentat en la montanya del Oliverar de cara al temple, li preguntavan á part Pere, y Jaume, y Joan, y Andreu:
4 Diheunos, ¿quant succehirán aquestas cosas? ¿y quin senyal hi haurá quant totas aquestas cosas comensian á cumplirse?
5 Y responent Jesús, comensá á dirlos: Teniu compte que ningú vos enganyia:
6 Perqué molts vindrán en mon nom, dihent: Jo so lo Christo, y enganyarán á molts.
7 Emperó quant oygau de guerras y de rumors de guerras, no temau; puix es precís que aixó sia: emperó no será encara'l fi.
8 Perqué s'alsará gent contra gent, y regne sobre regne, y hi haurá terratrémols en diferents llochs, y fam. Aixó será principi de dolors.
9 Emperó guardauvos á vosaltres mateixos. Perqué vos entregarán en los consells, y seréu assotats en las Sinagogas, y vos presentarán devant dels governadors y reys per causa de mi, en testimoni contra d'ells.
10 Y primer es necessari que sia predicat l'Evangeli á totas las nacions.
11 Y quant vos portian pera ser entregats, no premediteu lo que haveu de dir, sinó diheu lo que en aquella hora vos será donat; perqué no sou vosaltres los que parlan, sinó l'Esperit Sant.
12 Y lo germá entregará son germá á la mort, yl pare al fill, yls fills s'alsarán contrals pares, yls matarán.
13 Y seréu odiats de tots per causa de mon nom. Emperó lo qui perseveria fins al fi, aqueix se salvará.
14 Y quant vejas l'abominació de la desolació, de que parlava lo Profeta Daniel, que está ahont no deu, (qui llegeix entenga): llavors los que están en la Judea, fugian á las montanyas.
15 Yl quis trobia en lo terrat, no baxia á la casa, ni entria dins pera pendrer cosa alguna de sa casa:
16 Yl qui estiga en lo camp, no tornia atrás pera pendrer son vestit.
17 Emperó, ¡ay de las prenyadas, y de las que crihin en aquells dias!
18 Pregau donchs perqué estas cosas no succehescan en ivern.
19 Perqué en aquells dias serán tals las tribulacions, quals no han existit desdel principi de la creació, que criá Deu, fins ara, ni hi serán.
20 Y sil Senyor no hagués abreviat aquells dias, nos salvaría ninguna carn: emperó per amor dels elegits, que escullí, abreviá aquells dias.
21 Y llavors si algú vos digués: Mirau, aquí estál Christo, ó véusel aquí, no ho cregau.
22 Puix s'alsarán falsos Christos y falsos Profetas, y donarán senyals y prodigis pera seduhir, si fos possible, als elegits.
23 Estau donchs vosaltres previnguts. Mirau que tot vos ho he pronosticat.
24 Emperó en aquells días, després de aquella tribulació, s'obscurirá'l sol, y la lluna no donará son resplandor,
25 Y caurán las estrellas del cel, y las potestats que están en lo cel serán conmogudas.
26 Y á las horas veurán al Fill del home, que vindrá en los núvols ab gran poder y gloria.
27 Y llavors enviará sos ángels, y congregará sos elegits dels quatre vents, desde un estrem de la terra fins al estrem del cel.
28 Y apreneu una parábola de la figuera: Quant sas brancas son ja tendras, y las fullas han nat, coneixeu que está prop l'estiu.
29 Puix axí també, quant vejau que succeheixen aquestas cosas, sabeu que está ell cerca á la porta.
30 En veritat vos dich, que no passará aquesta generació sens que aixó sia cumplert.
31 Lo cel y la terra passarán, emperó mas paraulas no passarán.
32 Mes d'aquell dia ni d'aquella hora ningún sab res, nils ángels que están en lo cel, nil Fill, sinó'l Pare.
33 Teniu compte, vetllau y orau, perqué no sabeu quant serál temps.
34 Axí com un home, que anantsen lluny deixá sa casa, y encarregá á quiscun de sos sirvents lo que havía de fer, y maná al porter que vetllás.
35 Vetllau donchs, perqué no sabeu quant vindrá l'amo de la casa, si á la tarde, ó á mitja nit, ó al cantar del gall, ó al dematí.
36 No sia que venint de repente, vos trobia dormint.
37 Y lo que vos dich á vosaltres, á tots ho dich, Vetllau.

CAP. XIV.

Principi de la passió de Jesús. Ultima cena y Institució de la Eucharistía. Oració en l'hort. Lo Senyor es presentat á Cayfás. Negació de Sant Pere.
1 Y dos dias després era la Pasqua y los Azyms: y los Prínceps dels Sacerdots, y los Escribas anavan maquinant com lo pendrían dolosament, y lo matarían.
2 Emperó deyan: No en dia de festa, no fos cas ques mogués algun motí en lo poble.
3 Y estant Jesús en Bethania en casa de Simó'l leprós, sentat á taula, vingué una dona que portava un vas d'alabastre de ungüent molt preciós de la espiga del nardo, y rompent lo vas, derramá lo bálsam sobre son cap.
4 Y alguns dels que estavan allí s'indignaren dintre de sí mateixos, y deyan: ¿A qué est desperdici d'ungüent?
5 Puix aquest ungüent podía véndrerse per mes de trescents diners, y donarse als pobres. Y murmuravan fortament contra d'ella.
6 Emperó Jesús digué: Deixaula, ¿perqué la molestau? Una bona obra ha fet ella ab mi.
7 Perqué sempre teniu pobres ab vosaltres, y quant vullau los podeu fer be: mes á mi nom teniu sempre.
8 Ella ha fet lo que ha pogut: s'anticipá á ungir mon cos pera la sepultura.
9 En veritat vos dich, que ahont se vulla se prediquia aquest Evangeli per tot lo mon, també lo que aquesta ha fet se contará en memoria d'ella.
10 Y Judas Iscariot, un dels dotse, aná als Prínceps dels Sacerdots per' entregárlosel.
11 Y quant ells ho ohiren s'alegraren, y prometeren donarli moneda. Y buscava una oportunitat per' entregarlo.
12 Y al primer dia dels Azyms, quant sacrificavan la Pascua, li diuhen sos deixebles: ¿Ahont voleu que anem y aparellem, peraqué menjeu la Pasqua?
13 Y enviá dos de sos deixebles, yls diu: Anau á la ciutat, y trobaréu un home que porta un canti d'aygua, seguiulo.
14 Y en qualsevol part que entria, diheu al amo de la casa: Lo Mestre diu: ¿Ahont est la sala en que he de menjar la Pascua ab mos deixebles?
15 Y ell vos ensenyará un menjador gran, amoblat y preparat: aparellau allí la Pasqua pera nosaltres.
16 Y partiren los deixebles, y anaren á la ciutat, y l'encontraren com los ho havía dit, y aparellaren la Pascua.
17 Y arribada l'hora, hi aná ab los dotse.
18 Y estant sentats y menjant á taula, los digué Jesús: En veritat vos dich, que un de vosaltres, que menja ab mi, m'entregará.
19 Llavors ells comensaren á contristarse y á dirli cada hu de per sí: ¿So jo acás?
20 Y ell los respongué: Un dels dotse, lo qui fica ab mi la ma en lo plat.
21 Yl Fill del home va en veritat, com está escrit d'ell: emperó, ¡ay de aquell home per qui será entregat lo Fill del home! Bo li sería al tal home que may hagués nat.
22 Y estant ells menjant prengué Jesús lo pá, y benehintlo lo partí, yl sel doná, y digué: Preneu, menjau; aquest es mon cos.
23 Y prenent lo cálser, donadas gracias, los el doná, y begueren tots d'ell.
24 Yls digué: aquesta es ma sanch del Nou Testament, que pera molts será derramada.
25 En veritat vos dich, que no beuré ja de aquest fruyt de la parra, fins aquell dia quel beuré nou en lo regne de Deu.
26 Y cantant l'himne, isqueren á la montanya del Oliverar.
27 Y Jesús los digué: Aquesta nit tots vos escandalisaréu en mi, perqué está escrit: Feriré al Pastor, y s'esgarriarán las ovellas.
28 Emperó després de ressuscitat, aniré devant de vosaltres en Galiléa.
29 Y Pere li diu: Encara que tots s'escandalisian en vos, emperó jo no.
30 Y Jesús li digué: En veritat te dich, que avuy aquesta nit, abans quel gall haja cantat duas vegadas, me negarás tu tres.
31 Mes ell ab major firmesa deya: Encara que sia menester que jo moria juntament ab vos, nous negaré. Y lo mateix deyan també tots.
32 Y anaren á una granja anomenada Gethsemaní. Y digué á sos deixebles: Sentauvos aquí, mentras que jo oria.
33 Y sen portá ab ell á Pere, y á Jaume, y á Joan, y comensá á atemorisarse y á congoixarse.
34 Yls digué: La mia ánima está trista fins á la mort, esperau aquí, y vetllau.
35 Y havent anat un poch mes en devant, se postrá en terra, y pregava, que si era possible, passás d'ell aquella hora.
36 Y digué: Abba, Pare, totas las cosas vos son possibles, apartau de mi aquest cálser; emperó no lo que jo vull, sinó lo que vos.
37 Y vingué, yls trobá dormint, y digué á Pere: ¿Simó, dorms? ¿una hora no has pogut vetllar ab mi?
38 Vetllau y orau, peraqué no entreu en tentació. L'esperit, en veritat, está prompte, mes la carn débil.
39 Y altra vegada torná á orar, dihent las mateixas paraulas.
40 Y quant retorná, los trobá novament dormint, puix sos ulls estavan pesats, y no sabían que respóndrerli.
41 Y tercera vegada vingué, yls digué: Dormiu ja, y reposau. Basta: l'hora es arribada: veus aquí quel Fill del home va á ser entregat en mans de pecadors.
42 Alsauvos, anem. Veus aquí, lo qui m'ha de entregar está cerca.
43 Y estant ell encara parlant arribá Judas Iscariot, un dels dotse, y junt ab ell una gran turba de gent ab espasas y bastons, de part dels Prínceps dels sacerdots y dels Escribas y ancians.
44 Yl traydor los havía donat un senyal, dihent: aquell á qui jo besia, ell es: preneulo y portaulo ab cuydado.
45 Y quant arribá s'acercá inmediatament á ell, y li digué: Salve, Mestre, yl besá.
46 A las horas ells li posaren las mans sobre, yl prengueren.
47 Y un dels que estavan ab Jesús, desembaynant la espasa, ferí á un criat del sumo sacerdot, y li tallá l'orella.
48 Y prenent Jesús la paraula, los digué: ¿Com si jo fos un lladre, haveu exit á péndrerme ab espasas y bastons?
49 Tots los días estava ab vosaltres ensenyant en lo temple, y nom prenguereu. Emperó las Escripturas havían de cumplirse.
50 Llavors desamparantlo sos deixebles, fugiren tots.
51 Y un jove anava detrás d'ell, cubertas sas carns solament ab un llansol: yl prengueren.
52 Emperó deixant lo llansol, s'escapá d'ells desnú.
53 Y portaren á Jesús á casa del sumo sacerdot, y se juntaren tots los Sacerdots yls Escribas, yls ancians.
54 Mes Pere l'anava seguint desde lluny fins á dins del palaci del sumo sacerdot, y s'estava sentat al foch ab los criats escalfantse.
55 Yls Prínceps dels Sacerdots, y tot lo consell, cercavan algun testimoni contra de Jesús pera ferlo morir, y nol trobavan.
56 Perqué molts testificavan falsament contra d'ell, mes no concordavan sos testimonis.
57 Y alsantse uns, testificaren en fals contra d'ell, dihent:
58 Nosaltres li havem ohit dir: Jo destruiré aquest temple fet de ma, y dins tres dias n'edificaré un altre sens ser fet de ma.
59 Mes ni en aixó convenían los testimonis.
60 Y alsantse en mitg lo sumo sacerdot, preguntá á Jesús, dihent: ¿No respons res á lo que aquestos testifican contra de tu?
61 Emperó ell callava, y no respongué res. Li torná á preguntar lo sumo sacerdot, y li digué: ¿Ets tu lo Christo, lo Fill de Deu benehit?
62 Y Jesús li digué: Jo so, y veuréu al Fill del home sentat á la dreta del poder de Deu, y venir en los nuvols del cel.
63 Llavors lo sumo sacerdot, rompent sas vestiduras, digué: ¿Quina necessitat tenim ja de testimonis?
64 Haveu ohit la blasfemia: ¿queus ne apar? Yl condemnaren tots ells á que era reo de mort.
65 Y alguns comensaren á escupirli, y á taparli la cara, y á donarli cops, y li deyan: Endevina; yls criats l'abofetejavan.
66 Y estant Pere abaix en lo pati, arribá una de las criadas del sumo sacerdot:
67 Y quant vegé á Pere ques escalfava, li pegá una mirada, y li digué: Tu també erats ab Jesús de Nazaret.
68 Emperó ell ho negá, y digué: Nil conech ni sé lo quet dius. Y sen isqué fora devant del pati, yl gall cantá.
69 Y novament vehentho la criada, comensá á dir als circunstants: Aquest es un d'ells.
70 Emperó ell ho negá altra vegada. Y al cap de poch, los que estavan allí deyan á Pere: Verdaderament tu ets un d'ells, perqué també ets Galiléu; y ton parlar es semblant.
71 Y ell comensá á malehir, y á jurar, dihent: No conech á aqueix home de quim parlau.
72 Y en aquell mateix punt cantá lo gall segona vegada. Y se recordá Pere de la paraula que Jesús li havía dit: Abans quel gall cantia duas vegadas, tum negarás tres vegadas, y comensá á plorar.

CAP. XV.

Jesús es presentat á Pilat, assotat, coronat de espinas, y crucificat entre dos lladres. Prodigis que succeheixen en sa mort y com fou sepultat.
1 Y luego al dematí, los Prínceps dels sacerdots havent tingut consell ab los ancians, yls Escribas, y tot lo consistori, lligaren á Jesús, sel emportaren, yl entregaren á Pilat.
2 Y Pilat li preguntá: ¿Ets tu lo Rey dels Jueus? Y ell responentli, li digué: Tu ho dius.
3 Yls Prínceps dels sacerdots l'acusavan de moltas cosas: emperó ell no respongué res.
4 Y Pilat li preguntá altra vegada, dihent: ¿No respons res? Mira de quantas cosas t'acusan.
5 Emperó Jesús ni per aixó repongué res, de manera que Pilat se maravellava.
6 Mes acostumava en dia de festivitat donar llibertat á un dels presos, qualsevol qu'ells demanassen.
7 Y ni havía un anomenat Barrabás, que estava pres ab altres sediciosos, per haver comés un homicidi en un motí.
8 Y reunit lo poble, cridant, comensá á demanarli la gracia que semprels feya.
9 Y Pilat los respongué, dihent: ¿Voleu queus lliberti lo Rey dels Jueus?
10 Perqué sabía que per enveja l'havían entregat los Prínceps dels sacerdots.
11 Emperó los Prínceps dels sacerdots incitaren al poble, peraqué ell los llibertás abans á Barrabás.
12 Y Pilat responent, los digué altra vegada: ¿Puix que voleu que li fassa á aquest á qui apellidau Rey dels Jueus?
13 Y ells de nou cridaren: Crucificaulo.
14 Emperó Pilat los deya: ¿Donchs quin mal ha fet? Y ells cridavan mes: Crucificaulo.
15 Y Pilat, volent contentar al poble, los llibertá Barrabás, y després de haver fet assotar á Jesús, l'entregá peraqué fos crucificat.
16 Y los soldats lo portaren al atri del Pretori, y convocaren tota la cohort,
17 Y lo vestiren de púrpura, y texint una corona d'espinas l'hi posaren,
18 Y comensaren á saludarlo, dihent: ¡Salve, Rey dels Jueus!
19 Y lo ferían en lo cap ab una canya, y l'escupían, y arrodillantse l'adoravan.
20 Y després de haverlo escarnit, lo despullaren de la púrpura, yl vestiren ab sas robas, yl tragueren fora pera crucificarlo.
21 Y compeliren á un que passava, anomenat Simó Cirineu, pare d'Alexandre y de Ruf, que venía de una granja, á ques carregás sa creu.
22 Yl conduhiren á un lloch anomenat Golgotha; que s'interpreta lloch de la Calavera.
23 Y li donavan á beurer vi mesclat ab mirra, y nol prengué.
24 Y després de haverlo crucificat, repartiren sas robas, tirant á sort sobre d'ellas, pera veurer lo que cada un sen portaría.
25 Era donchs l'hora de tercia quant lo crucificaren.
26 Yl títol escrit de sa sentencia era: Lo rey dels Jueus.
27 Y crucificaren ab ell dos lladres, l'un á sa dreta, y l'altre á sa esquerra.
28 Y se cumplí l'Escriptura, que diu: Y fou contat entre los malvats.
29 Yls que passavan, blasfemavan d'ell, movent sos caps, y dihent: ¡Ha! tu que destruheixes lo temple de Deu, y en tres dias lo reedificas:
30 Sálvat á tu mateix, baixant de la creu.
31 Y d'aqueix modo, escarnintlo tambels Prínceps dels Sacerdots, se deyan los uns als altres ab los Escribas: A altres salvá, y nos pot salvar á sí mateix.
32 Lo Christo, lo Rey d'Israel, que baixia ara de la creu, peraqué vejam y cregam. També los que estavan crucificats ab ell l'ultrajavan.
33 Y quant fou l'hora de sexta, se cubrí de tenebras tota la terra fins á l'hora de nona.
34 Y á l'hora de nona exclamá Jesús ab gran crit, dihent: ¿Eloi, Eloi, Lamma Sabacthani? que vol dir: ¿Deu meu, Deu meu, perquém haveu desamparat?
35 Y alguns dels que estavan presents quant l'ohiren, deyan: Mirau, á Elías crida.
36 Y corrent un, y empapant una esponja ab vinagre, y lligantla á una canya, li donava beurer, dihent: Deixaulo, vejam si ve Elías á baixarlo.
37 Emperó Jesús donant un gran crit, espirá.
38 Y se partí'l vel del temple en dos trossos de dalt baix.
39 Y quant lo Centurió, que estava devant, vegé que havía espirat clamant axís, digué: Verdaderament aquest home era lo Fill de Deu.
40 Y hi havía també allí unas donas mirant desde lluny; entre las quals estava María Magdalena, y María mare de Jaume lo menor y de Joseph y Salomé;
41 (Las quals, quant estava en Galiléa, lo seguían, yl servían,) y moltas altras que junt ab ell havían pujat á Jerusalem.
42 Y essent ja vespre, puix era la Parasceve, ques la vigilia del dissapte,
43 Vingué Joseph d'Arimathea, illustre senador, qui esperava també lo regne de Deu, y entrá atrevidament á la presencia de Pilat, y demanál cos de Jesús.
44 Y Pilat se maravellava de que hagués mort tant prompte; y cridant al Centurió, li preguntá si havía ja mort.
45 Y després de saberho per lo Centurió, donál cos á Joseph.
46 Y Joseph comprá un llansol, y baixantlo, l'embolicá en lo llansol, yl posá en un sepulcre que estava obert en la roca, y arrimá una llosa á la boca del sepulcre.
47 Y María Magdalena, y María mare de Joseph, estavan mirant ahont lo posavan.

CAP. XVI.

Resurrecció de Jesús; s'apareix á María Magdalena, y als deixebles y als apóstols, y envia á estos á batejar y á predicar l'Evangeli. Sa ascensió al cel.
1 Y passat lo dissapte, María Magdalena, y María mare de Jaume, y Salomé, compraren aromatichs per anar á embalsamar á Jesús.
2 Y de bon matí en lo primer dia de la semana venen al sepulcre exit jal sol.
3 Y deyan entre sí: ¿Quins desarrimará la llosa de la porta del sepulcre?
4 Emperó observant vegeren la llosa remoguda, puix era molt gran.
5 Y entrant en lo sepulcre, vegeren á un jove sentat á la dreta, cubert d'una vestidura blanca, y s'espavoriren.
6 Ell los diu: Nous assusteu: vosaltres buscau á Jesús de Nazaret que fou crucificat: ha ressuscitat, no está aquí, mirau lo siti ahont lo posaren.
7 Emperó anau, y diheu á sos deixebles y á Pere, que va devant de vosaltres en Galiléa: allíl veuréu com ell vos digué.
8 Y ellas marxaren depressa fugint del sepulcre, perqué tremolavan y estavan espavoridas, y no digueren res á ningú, perqué estavan plenas de temor.
9 Emperó havent ressuscitat de bon matí, lo primer dia de la semana, s'aparegué primerament á María-Magdalena, de la qual havía llansat set dimonis.
10 Ella aná á dirho als que havían estat ab ell, que estavan afligits y plorant.
11 Y ells quant ohiren que era viu, y que ella l'havía vist, nou cregueren.
12 Mes després d'aixó; se mostrá en altra forma á dos d'ells que anavan á una granja.
13 Y aquestos anaren á contarho als demés, y tampoch los cregueren.
14 Finalment estant sentats á taula los onse, sels aparegué; yls reprengué sa incredulitat y duresa de cor, per no haver cregut als quel havían vist ressuscitat.
15 Yls digué: Anau per tot lo mon, y predicau l'Evangeli á totas las criaturas.
16 Lo qui crega y sia batejat, se salvará; mes lo qui no crega, se condemnará.
17 Y aquestos senyals seguirán als que cregan: Llansarán dimonis en mon nom; parlarán novas llenguas;
18 Agafarán serpents; y si beguessen alguna cosa mortífera, nols danyará: posarán las mans sobre dels malalts, ys curarán.
19 Yl Senyor Jesús després que los hagué parlat, fou rebut dalt en lo cel, y está sentat á la dreta de Deu.
20 Y ells exiren y predicaren en totas parts; cooperant lo Senyor ab ells, y confirmant la paraula ab los miracles quel acompanyavan. Amen.