Lo càrcer d'amor - Capítol IV

De Viquitexts


[IV] Resposta del auctor a Leriano


E
n les tues paraules, senyor, has mostrat que ha pogut Amor ta libertat y no la tua virtut pendre, y mostras perque, segons veig, mes de morir que de parlar es la tua gana, y per prouehir a ma fatiga, jutjant per los tre(L. 3)*[b 1 v.]balls passats, forcist la voluntat tua, y per la cuyta, que en cert yo tendria de poca sperança de viure. Pero, com a desijos de remey, has causat la perdicio mia, y com a perfet de juhi, has la remeyada. Mas es cert que no he hagut menys plaer de hoir te, que dolor de veuret, perque en la presona mostres la pena, y en les rahons la bondat tua. Tostemps en la pijor fortuna socorren los virtuosos, com tu has fet en mi ara, que vistes les coses desta preso tua, de la mia saluacio dubtaua, creent mes per art diabolica, que per enamorada condicio esser fetes. Regraciet, senyor, lo compte que has volgut donar me, y reste alegre de saber qui eres. Lo treball per tu rebut, per ben esmerçat lo judique. La moralitat ma plagut saber de totes estes figures, encara que moltes vegades les haja vistes; mas com no les puga veure sino lo cor catiu denamorada pena, quant tal lo tenia, conexia les, y ara questaua libert, aquelles dubtaua. Manes me, senyor, que notifique a Laureola la manera en quet trobe, per la qual cosa grans inconuinents occorre. ¿Quina forma pora dar vn home de nacio estranya en negociacio tan alta? No sols hi es aquest dubte; mas encara molts altres: la ignorancia del meu ingeni, la diferencia de la lengua, la gran singularitat de Laureola y la grauitat del negoci. De manera que no trobe negun aparell sino sols en la voluntat mia, la qual, tots los dits inconuenients vencent, auança: que pera ton seruir la tinch ja tan promesa, com si desque *[b 2 r.] naxqui en mi haguesses tengut senyoria. Yo so content fer de grat lo quem manes; placia Deu que axi porte com tinch desig la ventura, perque lo teu deliber sia testimoni de ma diligencia. Tan gran es laffeccio quet porte, y tant me ha obligat a amar te la tua noblea, que hauria lo teu remey per remuneracio de mos treballs. En lo entretant deus temprar lo teu sentiment ab la mia sperança, perque si algun be pera tu portare quant torne, tingues alguna part viua ab que pugues sentir lo.