Lo càrcer d'amor - Capítol XI
Aparença
[XI] Lo auctor a Laureola
A
ns que de mi alguna cosa escoltes, te suplique prengues daquell teu catiu la pena, per descarrech de la importunitat mia. Que hon seuulla quem trobe tostemps he acostumat seruir ans que importunar. En la veritat, senyora, Leriano te maior sentiment del enuig que tu passes, que de la passio quell comporta, y aquest te per major mal quen lo seu mal pot esser, de la qual cosa volria escusarse. Pero sa voluntat si per no enugarte comportar desiga, lanima sua, per no comportar, volrria clamarse. La hu li diu que calle, laltrel fa cridar, y confiant en la tua virtut, forçat de dolor, vol posar sos mals en ta presencia, crehent, encara que per vna part te sia passat [pesat], *[b 8 r.] (L. 5) que per altra te causara compassio. Mira per quantes coses te mereix guardo: per oblidar sa dolor desiga la mort; per que nos diga que tu las consentida, desiga la vida; per que tu la causes, nomena benauenturada la sua pena; per no sentir la, desiga lo juhi perdre; per loar ta gentilea, volria tenir los *[b 8 v.] estranys y lo seu en companyia. Mira quant li restes obligada, que sestima de qui vol destruhir lo, te lo seu recort per be, y es occasio de tot son mal, si peruentura, essent yo tan desuenturat, per ma intercessio pert lo que mereix per fe. Suplich te prengues vna letra sua, y si volras legir la, a ell faras merce per lo que ha comportat, y a tu culparas per lo que has volgut causar li, vent clarament lo mal que li resta en les paraulas quet enuia, les quals, encara que la boca les diga, la dolor les hordena. Axit done Deu tan gran part del cel com mereixes de la terra; que la prengues e li respongas, y ab sola esta merce lo poras rembre. Ab ella esforgaras ta flaquea, ab ella aflaquiras son turment, ab ella affauoriras sa fermetat, posar las en estament que no vulla mes be ni tema mes mal; y si aço [no] volras fer per qui deus, que es ell, ni per quiu suplica, que so yo, en ta virtut tinch esperança que, segons lacostumes, no sabras fer altra cosa.