Lo càrcer d'amor - Capítol XIII
[XIII] Lo auctor
T
anta confusio les coses de Laureola me posauen, que quant mes la pensaua entendre, menys de sa voluntat sabia. Quant tenia major esperança, mes me desuiaua. Quant pensaua estar segur, major recel me causaua. Los seus desuarios la conexença cegauen. En lo pendre de la letra volgue satisfer me, y en la fi de ses paraules me trague desperança. No sabia quin cami seguiria, ni en que *[c 2 r.] trobas esperança, y com a home sens consell, parti para Leriano ab preposit de dar li alguna consolacio, entretant que cercaua lo millor medi que per al seu mal conuenia; y aplegat hon estaua, comenci tals paraules esplicar li: