Lo càrcer d'amor - Capítol XIX
Aparença
[XIX] Lo auctor
R
ebuda la letra de Laureola, delliberi partir pera Leriano; lo qual volgui fer ab companyia, pera portar ab mi qui a ell y a mi ajudas en la gloria de ma embaixada. Y per animar los per auant, cridi los majors enemichs de nostre negoci, qui eren: Contentament, Sperança, Descans, Plaer, Alegria y Repos; y perque si les guardes de la preso de Leriano volguessen, per portar companyia, deffendrem la entrada, pensi de anar en orde de guerra; y ab tal pensament fiu lo cami, feta vna batalla de tota ma companyia. Y ates a vna altura *[c 7 v.] don la preso se podia veure, vent les guardes daquella la mia senya, que era de vert y vermell, en loch de deffendres posas en tan gran fuyta, quel que mes fugia mes prop del perill creya esser. Y veen Leriano a hora impensada tal rebato, no sabent que era, posas a vna finestra de la torre, parlant veritat, mes ab flaquea desperit que ab sperança de socorro; y vent me venir ab batalla de gent tan triada, del que era tingue conexença; y tant de poca força com del be tan sobtat que venia, perdut lo sentiment, caygue dins la casa en terra; pero yo que negun espay portaua, aplegant a la scala per hon muntar solia, lanci auant lo Descanç, lo qual dona estranya claror a la sua tenebra. Y pugat hon Leriano estaua, ell ja benauenturat, quant lo viu en manera mortal, pensi que anaua a bon temps pera plorar lo y tart pera remeyar lo. Pero socorregue prestament Esperança, que alli la mes diligent anaua, y lançant li en la cara vna poca daygua, torna en son recort; y per mes esforçar lo, doni li la letra de Laureola; y en lo temps que la legia, tots los que ab mi portaua la sua salut procurauen: Alegria lo cor li alegraua, Descans li aconsolaua lanima, Sperança li giraual sentiment, Contentament li aclaria la vista, Rapos li restituya la força, Plaher lenteniment li abiuaua; y en tal maneral tractaren, que quant hague acabat de legir lo que li hauia escrit Laureola, estaua tan sa com si neguna passio hagues sentida. Y vent *[c 8 r.] quanta libertat li hauia causat ma diligencia, lançauam los braços moltes voltes als muscles, prometent me si mateix, y tot lo que tenia semblaua poch preu, segons lo que mos serueys li merexien. De tal manera eren les sues offertes, que segons ell qui era y com deuia no sabia respondre; y apres quentre ell e mi grans coses foren passades, dellibera anar sen a la cort. Y ans que arribas a ella, estigue vns dies en vna sua villa pera referse de forces y atauios pera sa partida. Y ventse ja en dispusicio de partir se, posau en effecte; y sabent en la cort com anaua, los grans senyors y cortesans hixqueren a rebrel. Mas com tingues aquelles cirimonies velles sabudes, mes vfana li daua la gloria secreta, que la honra publica; y axi fins a palacio lacompanyaren. Al besar de la ma de Laureola, passaren coses dignes desser escrites, especialment per ami quiu sabia. La hu sobraua turbacio, al altre faltaua color; ni ell sabia que deya, ni ella que responia: que tanta força tenen les passions enamorades, que tostemps porten lo seny y discrecio dauall la sua vandera, lo que alli per clara esperiencia he pogut veure. Y ab tot que de les sues mudances negu no hagues noticia, per la poca sospita ques tenia de sa pendencia, Persi, fill del senyor de Gauia, mira en ells portant lo mateix pensament que Leriano tenia; y com les sospites celoses les coses secretes escodrinyen, tant miro dalli auant les paraules y senyals dell, *[c 8 v.] que dona credit al que sospitaua, y no solament dona fe al que veya, que no era res, mas en lo que ymaginaua, que era lo tot; y ab aquest maluat pensament, sens mes consell ni delliberacio alguna, apartant se ab lo rey en vna part secreta, li afferma que Laureola y Leriano se amauen, y que totes nits se veyen com ell dormia, y que, per lo que deuia a son servey y a la honra, loy notificaua. Torbat lo rey de tan admirable cosa, estigue dubtos, pensatiu, sens prest determenar sa resposta; y hauent sobre aço dormit moltes vegades, tingueu per cert, creent, segons la virtut y abtoritat de Persi, que no li diria falsia. Pero ans de delliberar alguna cosa, volgue acordar lo que fer deuia; y posada Laureola en lo carcre, feu cridar a Persi dient li que, segons les sues leys, acusas de traycio a Leriano. De la qual cosa ana molt afrontat; mes com la calitat del negocil forçaua degues atorgar ho, respos al rey quel seu manament acceptaua, y que daua gracies a Deu que li portaua cas pera que fossen les sues mans de sa bondat testimoni. Y com semblants actes ab cartells en Macedonia fer sacostumen, y no en presencia del rey, enuia Persi vn cartell a Leriano, ab les seguents paraules: