Lo càrcer d'amor - Capítol XVI

[XVI] Letra de Leriano a Laureola

P

uix lo guardo dels meus afanys hauia desser ma sepultura, ja so a temps pera rebrel. Y no cregues que la mort me desplacia, car aquell es de poch juhi que auorreix lo que la libertat atorga. ¿Mas que fare, que acabara ab mi lasperansa de veuret? Greu cosa para sentir la, diras, com tan prest, en vn any que ha, o poch menys, que so teu, lo meu comport ha volgut fallir me. Not deus marauellar, que la tua poca sperança y la mia molta passio poguessen bastar pera mes al comport leuar la força. No haguera pogut pensar haguesses dad loch a tal cosa, si tes obres no men certificassen. Tostemps he cregut forçara ta piadosa condicio a ta voluntat importunada, com se vulla que si en aço reb dan ma vida, la mia sort te la culpa. Espantem com not dols de tu mateixa. Ma libertat te donada, lo cor he volgut offerir te, neguna cosa ha volgut ser mia, per esser del tot tua. ¿Donchs com te volra seruir ni tenir amor lo qui sabra [que] les coses *[c ⁴ v.] (L. 4) propies has destruhides? En cert, tu eres de tu mateixa enemiga: si remeyar nom volias, perquem saluara yo deuies ho fer, per no esser tu mateixa condemnada, y perque en la perdua mia hagues algun benefici; desige quet pese della, pero nou vull, si lo pesar te hauia de dar pena, que puix *[c ⁵ r.] viuint no he pogut seruir te, no es raho que yo, morint, algun enuig te cause. Los que al sol possen la vista, quant mes lo miren mes se ceguen; y axi, quant mes ta gentilea contemplo, mes lo sentiment tinch cego. Aço dich perque dels [des]concerts escrits not marauelles. Pero es ver quen tal temps era scusat tal descarrech, perque, segons reste, mes estich en disposicio dacabar la vida, que fer les rahons quites de culpa. Pero volria fos hordenat lo que tu hauies de veure, perque lo teu saber en cosa tan fora de sa condicio no occuparies. Si consents que muyra per ques publique que fent homey has pogut matar me, mal consell te dones, car sens speriencia mia ho certificaua la gentilea tua. Siu tens per be, per no esser merexedor de tes gracies, pensaua atenyer per fe lo que per poch mereixer podia perdre; y ab aquest pensament exicuti lo que pensaua. Si per venturat plau, per semblar te que nos poria remeyar sens ta offensa la dolor mia, nunca pensi demanar le merce quet fos causa dalguna culpa. ¿Com me hauia de profitar lo be que a tu vingues mal? Solament per primer y darrer guardo demani ta resposta. Dexasses [dexada] mes larga, te suplique, puix acabes la vida, que honres la mort, perque si ha algun be en lo loch hon van les animes desesperades, no demanare altra cosa sino sentiment pera sentir que has honrat los meus ossos, per alegrar me del poch espay de tanta gloria.*[c ⁵ r.]