Lo càrcer d'amor - Capítol XXI

[XXI] Resposta de Leriano

P

ersi, major seria la mia fortuna que la tua gran malicia, si la culpa que ab tanta maldat me carregues not donas la pena que per justician me*[d ² r.]reixes. Si fosses tan discret com est mal, per leuar te de tan gran perill, ans deuies saber ma intencio que sentenciar mes obres. Al que ara de tu puch coneixer, mes curaues de pareixer bo que desser ho. Tenint te per verdader amich, comunicaua ab tu totes mes coses, y segons se mostra, yo confiaua de ta virtut y tu vsaues de ta condicio. Com la bondat que mostraues hauia concertat lamistat, axi la falsedat que cobria causa la desamistat; o, enemich de tu mateix! que ab raho puch dir ho, puix per lo teu testimoni dexaras ab carrech la memoria, acabant la vida ab vergonya, perque has posat la lengua en Laureola; que sola sa bondat bastaua, si tota la del mon se perdia, pera recobrar la. Donchs tu affermes clara mentida, e yo deffense causa justa, ella restara delliure de culpa y no ta honra de vergonya. No vull a les tues desmesurades paraules respondre, perque trobe per mes honest cami vencret ab la pressona, que satisfer te ab paraules. Sol ament vull venir al que fa al propi cas nostre, puix alli esta la força de nostra differencia. Acuses me de traydor, affermant que moltes voltes so entrat en la cambra de Laureola, apres quel Rey a dormir se retrahia. A la vna y altra cosa dich que ments; ab tot que no negue que ab enamorada volun[tat] la he mirada. Pero si força damor ha ordenat lo pensament, lealtat virtuosa causa la netedat sua. *[d ² v.] Axi que, per esser afauorit della y no per alre, ho he pensat, y per mes affear te, de deffendre: no sols no esser entrat en sa cambra, mas que paraules de amors james li he dites. Donchs quant la intencio no pecca, saluo esta aquell qui la jutga, y perque la determinacio desta causa ha desser ab la mort de la hu y ab les lengues dels dos, reste per al dia del fet la sentencia, la qual, fie en Deu se dara per part mia, perque tu reptes ab malicia e yo ab raho deffense, y la veritat lo just determena. Les armes, que a mi son delegir, sien a la brida segons nostra costuma; nosaltres, armats de totes peces; los caualls, ab cuberts, coll y testera; lances eguals y espases, y sens negunes altres armes acostumades. Ab les quals deffenent, dich quet matare, o fare desdir, o sobre aço lançare de la liça.