Lo càrcer d'amor - Capítol XXV

[XXV] Lo auctor a Leriano (L. 3)

*A

[d ⁷ r.]xi volria, senyor, esser discret per loar lo teu sentiment, com poderos pera remeyar lo teu mal, perque axi com yo desige, fosses alegre y loat com tu mereixes. Aço dich per lo saui comport quen tal temps mostres, que com has vist lo teu juhi empachat de passio, coneguist que seria lo que obrasses, no segons lo que sabs, mas segons lo que pots sentir; y ab aquesta discreta coneixença has volgut, ans per lo meu consell libert y simple errar, que acertar per lo teu natural empachat. Molt he pensat en lo ques deu fer en esta tua tan gran fortuna: y trobe, segons lo meu juhi tan pobre, que la primera cosa ques mester se ordene, es lo teu repos, lo qual lo present cas te desuia. De mon vot lo primer preposit que volguist pendre, sera lo darrer que obres: perque com es gran la cosa que has de empendre, axi ab gran delliberacio se deu determenar. Tostemps del dubtos lo mes segur se ha de pendre; y sit poses a matar a Persi y delliurar a Laureola, deus abans veure si es cosa ab que pugues exir ne; que com es de mes estima la honra della que la tua vida, si nou pots acabar, dexaries a ella condemnada y a tu en desonra. Guarda que los homens obren y la ventura jutga. Si a be hixen les coses, son loades per bones, y si a mal, hagudes per desuariades. Si delliuras a Laureola, dir sa que has exicutat lo teu animo, y si no, que has pensat oradura. Donchs espay *[d ⁷ v.] tens daci a nou dies ques dara la sentencia, proua tots los altres remeys que mosten sperança; y sino la trobaras en ells, dispondras lo que tens pensat, que en tal demanda, encara que perdes la vida, la daras a la tua fama. Pero en aço ha vna cosa que deu esser prouehida ans que la exicutes, y es aquesta. Estigam ara que has ya forjada la preso y treta della Laureola: si la portes a la tua terra, es condemnada de culpa; hon seuulla que alla la deixes, no la delliuras de pena; guarda aci major mal quel primer. A mi sembla pera sanament fer esta cosa, obrant tu estaltra, ques deu tenir tal forma: yo yre de part tua a Gallio, germa de la Reyna, quen part desiga tant com tu mateix la libertat de la presa, e dir li he lo que delliberes, suplicant lo, per que sia salua del carrech y de la vida, questiga, per al dia que hiras, ab alguna gent, perque si sera tal la tua ventura que la pugues traure, y en trahent la poses en son poder a vista de tot lo mon, en testimoni de sa bondat, y que la reba, entretant quel Rey sab la vna cosa y proueheix en alre, la pose en la fortalea sua; don pora venir lo fet a bona fi. Mas, com te tinch esta cosa per dita, aços te de pendre per darrer partit. Lo que abans pera negociar se conue es aço: yo hire a la cort y ab lo cardenal de Gausa ajustare tots los cauallers y prelats que allis trobaran; lo qual suplicara ab alegre voluntat al Rey, atorgue a Laureola la vida; y si en aço no trobare remey, suplicare *[d ⁸ r.] a la Reyna que ab totes les honestes y principals dones de la ciutat y de sa casa li demane la libertat de sa filla, a les quals lagremes y demanda no pora, a mon parer, negar pietat; y si no trobe aci esperanza, dire a Laureola que li escriga, certificant li sa ignocencia. Y quant totes estes coses me foren contraries, proferirme al Rey que daras vna persona tua que faça armes ab los tres maluats testimonis. Y no aprofitant res daço, prouaras la força en la que, peruentura, trobaras la pietat quen lo Rey yo cercaua. Pero ans quem parteixca, me sembla que deus escriure a Laureola, esforçant la sua temor per seguretat de la sua vida, la qual li pots plenament atorgar: que puix se dispon en lo cel lo ques fa en la terra, no pot esser que Deu no reba les sues ignocents lagremes y les tues peticions justes.