Lo càrcer d'amor - Capítol XXXVII
[XXXVII] Lo auctor
E
nuia Laureola ab hu dels qui la guardauen la letra que al Rey hauia escrita; y tant daquell y dels altres guardes era ben volguda, que ab molt plaher, si tant fossen obligats a ser piadosos com leals, lagueren libertada. E hauent lo Rey rebuda y lesta la letra, mana molt enujosament que li leuassen dauant qui lay hauia portada. Per la qual cosa *[f 4 r.] comenci ab raho de maldir la mia ventura; y ab tot que fos gran mon turment, occupaua lo meu cor de dolor, mas no de oblit la memoria, per al que fer conuenia; y en aquella hora, perque hauia mes espay per ala pena, que per al remey, parli ab Galio, oncle de Laureola, de la manera damunt dita, dient li com Leriano volia traure la de la preso per força, per la qual cosal suplicaua manas ajustar alguna gent, perque, treta de la preso, en son poder la prenguessen y la posassen en saluo; perque si ell ab si la portaua, poria dar loch als testimonis dels mals homens y a la acusacio de Persi; y com no li fos menys cara que a la Reyna la mort de Laureola, responguem quel que li deya alegrament acceptaua. Y com sa voluntat y mon desig foren conformes, doni en la mia partida diligencia, perque ans ques sabes lo fet, se desempachas. La qual cosa posi tantost en obra, y aplegat hon Leriano estaua, del que hauia fet y del poch que hauia acabat li doni compte, y fet lo meu rahonament, doni li la letra de Laureola; y ab la compassio de les paraules della, y ab pensament del que fer esperaua, portaua tantes coses en lo cor, que no sabia quem degues respondre. Ploraua de dolor, y de enugat no asossegaua. Desconfiaua segons sa fortuna, y esperaua segons sa justicia. Quant pensaua la libertat que hauia de dar a Laureola, alegrauas; quant pensaua siu poria fer, la paraula perdia. Finalment, deixats los dubtes, *[f 4 v.] sabuda la resposta quem dona Gallio, comença de prouehir lo que peral negoci complia, y com a home prouehit, en lo entretant que yo estaua en la cort, ajusta cinch cents homens darmes, seus, que negu de sos parents ni altres pressones ho sentiren. La qual cosa ab discreta consideracio hague pensada, perque si a sos parents ho comunicara, vns, per no desseruir al Rey, dirien que era mal fet, y altres, per assegurar sos bens, queu deuia deixar, y altres, per ser lo cas perillos, que nou deuia empendre. Axi que, per aquestes inconuenients, y perque per alli poguera saber se la cosa, volgue ab la sua gent sola acometrel; y no restant sino vn dia pera sentenciar a Laureola, la nit abans aplega sos cauallers, y dix los quant eren mes obligats los bons a tembre la vergonya quel perill. Recordant los com per les obres que feren encara la fama dels passats viuia, pregals que per cobdicia de la gloria de bons, no curassen de la dels vius. Portals a la memoria lo premi dels que be moren; mostrals quant era gran follia tembre lo que nos podia escusar; prometels moltes merceus, [y] apres dauer los largament dit lo que li paria, dix los la causa perquels hauia cridats; los quals, a vna veu, morir ab ell se offeriren. Conexent Leriano la gran lealtat quels seus li tenien, tenint se per molt ben acompanyat, dispongue tantost a prima nit la partida; y aplegat prop la cibtat en vna vall, estigue tota la nit en celada, hon en lo que hauia de *[f 5 r.] fer dona la forma que deuia. Mana a vn seu capita, ab cent homens darmes, que anas a la posada de Persi, y que matas a ell y a tots los que en sa deffensa estiguessen. Hordena que dos capitans estiguessen, ab cinquanta cauallers a peu cada hu, en dos carreras principals que a la presso exien, als quals mana que tinguessen la cara contra la ciutat, y que a quants vinguessen la entrada de la preso defenessen, en lo entretant que ell, ab los trecents que li restauen, treballaua per traure de la preso a Laureola. Y al que dona carrech de matar a Persi, dix li, que en hauer fet, se juntas ab ell; y creent que a la volta, si lo fet se acabaua, se hauia de exir peleant, perque en los caualls al muntar no rebes dan, mana aquell mateix caualler, que ell y tots los que anauen ab ell, se metessen primers a la celada pera caualcar, perque als enemichs fessen rostro, en lo entretant que ell y los altres prenien los caualls, ab los quals deixa sinquanta homens de peu quels guardassen; y com, estes coses concertant, comentas a fer se de dia, obrint les portes, mogues ab la sua gent y entra en la cibtat, restant cada hu apercebit del que hauia de fer. Lo capita que ana a Persi, matant a tots los qui encontraua, no para fins a ell, ques començaua armar; hon les sues maldats y vida cruelment acaba. Leriano, que ana a la preso, creixent ab la hira la virtut del esforç quel portaua, tan durament pelea ab les guardes, que no podia passar auant *[f 5 v.] (L. 12) sino damunt los cossos morts que ell y los seus matant, en terra jahien; y com en los perills mes la bondat augmenta, per força darmes aplega fins hon estaua Laureola, a la qual trague ab tanta honor y cirimonia, com en temps segur haguera pogut fer. Y posat los genolls en terra, besa les *[f 6 r.] mans de aquella com a natural filla de son Rey. Estaua ella al present de turbacio tant sens força, que ab treball se podia moure: desmayaualil cor, neguna part de viua tenia. E com Leriano la sen portaua de la preso tan benauenturada que tant de be guardar mereixia, troba a Gallio ab vna batalla de gent quel esperaua, y en presencia de tots lay posa en les mans; y ab tot quels seus cauallers ab los que al rebato venian peleassen, posa la en vna acanea que Galio ja tenia aparellada, y apres de besar li altra volta les mans, torna a ajudar y afauorir la sua gent, girant se tostemps a ella fins que de vista la hague perduda. La qual, sens negun impediment; porta son oncle a la fortalea damunt dita. Pero, tornant a Leriano, com la remor del gran aualot atengue al Rey, demana les armes: tocades les trompetes y tabals, armas tota la gent de la ciutat y cortesana. Y com lo temps necessitat li posaua, perque Leriano hixques al camp, començau a fer, esforçant los seus ab animoses paraules, restant tostemps a la recega, comportant tostemps la moltitut dels enemichs ab molta fermetat de cor; y per guardar la manera honesta que requir lo retraure, anaua ordenant ab menys pressa quel cas requiria; y axi, perdent alguns dels seus y matant a molts dels contraris, aplega hon hauia leixats los caualls; y guardat lorde que per allo hauia donat, sens rebre reues ni perill, ell y tots los seus cauallers *[f 6 v.] caualcaren, lo que peruentura no haguera fet, si ans al remey no bagues prouehit. Possats tots a cauall, com es dit, posas los peons dauant y segui la via de Susa, de hon era partit; y com tres batalles del Rey a ell se acostassen, exint se vn poch del pas que portaua, acamina ab major pressa, ab tal concert y orde, que tanta honor guanyaua en lo retraure, com en lo pelear. Anaua tostemps a la reçaga, fent algunes girades quant lo temps loy acompanyaua, per retenir los contraris, pera portar la sua batalla sens congoixa. A la fi, no hauent sino dos legues, com ja es dit, fins a Susa, pogue aplegar hi sens perdre algu dels seus que portaua, cosa de gran marauella, car ab cinch cents [cinch milia] homens darmes venia lo Rey embolicat ab ell. Lo qual, molt ences de animo, posa en aquella hora en torn del loch la gent darmes, ab proposit de no lleuar sen, fins que dell prengues la vengança. Y vent Leriano quel Rey assentaua real, reparti la sua gent com a saui guerrer, per estancies. Hon estaua lo mur mes flach, posaua los mes forts cauallers. Hon hauia aparell pera dar en lo real, posaua los que tenien major soltura; hon veya mes dispusicio pera entrar li ab traycio o per engan, posaua los mes fels. En tot prouehia com a saui, y en tot com a caualler satreuia. Lo Rey, com aquell que pensaua portar lo fet al fi que ell creya, manant enfortir lo real, prouehi en totes les prouisions; y ordenades totes les coses que *[f 7 r.] (L. 13) a la ost complien, mana acostar les estancies prop del mur de la vila, les quals mana de molt bona gent fossen guarnides; y semblant li, segons la hira que promouent lo solicitaua, gran tarda esperar de pendre a Leriano per fam, ab tot que fos molt fort la vila, acorda de combatre la; la qual cosa sperimenta ab cor tan sforçat, que *[f 7 v.] hague be mester, lo esetjat, lesforç y la diligencia. Anaua socorrent ab cent cauallers, que per allo tenia diputats: hon veya flaquea, esforçaua; hon veya cor, loaua; hon veya mal recapte, prouehia. A la fi, per no alargar me en prolixitat de larga escriptura, mana lo Rey apartar lo combat, ab molta perdua dels seus cauallers, majorment dels jouens cortesans, que tostemps los perills cerquen per gloria. Leriano fon ferit en la cara, y no menys perde molts principals homens. Passat axi aquest combat, donalin lo Rey altres cinch en espay de tres mesos, de manera que ja les dos parts de la gent li fallia; per la qual raho son fet sospitos li semblaua, ab tot quen la cara, paraules ni obres negu no li conexia, perque en lo cor dels cauallers los capitans sesforçen. Finalment, sabent que altra volta ordenauen combatrel, per donar cor als que li restauen, feu los vn rahonament de semblant manera: