Lo catalanisme - III. Cap. V

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
III. Cap. IV Part tercera — Capítol V
Lo catalanisme
III. Cap. VI


CAPÍTOL V.



SOLUCIONS ESPANYOLAS.



Las solucions espanyolas podrán ser monárquicas ó republicanas.— Solucions monárquicas en general. — Existencia de una dinastia nacional y de cap de regional.— Impossibilitat práctica del sistema alemany.— Solusions possibles.— Llas personal per la corona, Confederació y Estat compost.— Antecedents histórichs de las nostras Corts.— Diéta general formada per las delegacions de aquestas.— Poder executiu regional. — Diferents formas que pot pendre.— Punts de organisació comuns á las solucions monárquicas y republicanas.— Las grans regions son las pedras angulars del edifici.— Sistema dualista.— Régimen concordatari. Solucions republicanas.— Utilitat de comensar per una Confederació pera arrivar més tart al Estat compost.— Diéta general.— Vigor del esperit regional.— Enfortiment del afecte de patria.


 Hem arrivat ja als capítols fioals. En lo present y en lo que lo seguirá ab lo tílol de «Solucions catalanas» haurem de aplicar tot lo que deixem explicat y alegat á la organisació que desitjem pera la nostra terra.
 La tasca no será difícil y podrem feria eo pocas páginas. Los dos capítols més interesants pera 'ls nostres compatricis serán segurament dels més curts del llibre. Es natural que aixis resultin, puig la aplicació dels sistemas que havem examinat, de segur que s' ha anat presentant á la vista del lector á mida que anava seguint la exposició dels meteixos.
 Si algun dia arriba Espanya á entrar en la via del particularisme, pera organisarse de conformitat ab los principis que habem exposat, deurá atendre avans que tot à las institucions fonamentals que en aquell moment condensin sa vida pública . Si segueix la monarquía, la solució haurá de ser acomodada á aquesta forma de gobern, de la meteixa manera que deuria enmotllarse á la republicana, si 'l particularisme vingués ab la república ó dintre de la república. En lo primer cas, lo rey estaria al davant dels poders generals, tant si fossin aquestos los propis de una Confederació ó Lliga com si fossin los que requereix l' Estat compost per sa propia naturalesa. En lo segón, lo poder general executiu fora exercit per un president, Consell ó comissió de gobern.
 Comensem per l' exámen de las solucions monárquicas que foran aplicables al conjunt de la nació espanyola, y lo primer que farem, será desembrassar lo nostre camí descartant algunas solucions inaplicables á las circunstancias actuals de Espanya.
 La monarquia en aquesta nació está sóls representada per una dinastía que regna sobre tot lo territori y sobre tots sos habitants. Cap regió particular de las que en altras épocas van disfrutar de la independencia, té avuy dinastía propia. Fa ja sigles han desaparegut las que regnaren en Aragó, en Navarra, etc, etc. Y com las dinastias no s' improvisan, ni 'ls temps actuals están pera fer monarcas per elecció, es evident que 'l particularisme en Espanya no podrá jamay pendre l' aspecte semi-feudal del imperi alemany, ni ser una Confederació de distints regnes, principats ó senyorios ab monarca ó jefe propi en cada un d' ells. Totas las solucions que en tal aspecte 's basan, són completament inaplicables á las condicions históricas actuals de la nació espanyola.
 Lo particularisme, donchs, hauria d' escullir entre 'ls demés aspectes que pot presentar la organisació federativa monárquica. Podria constituhirse una Unió que tingués per llas la corona, ó be establirse una veritable Confederació, quins Estats particulars fossin interiorment gobernats per molts, y quin poder general estigués representat en sa branca executiva per lo monarca. Aquesta Confederació podria ser més ó menys estreta, arrivant, si 's volgués á tenir las condicions que caracterisan al Estat compost ó federatiu. Si ‘l poder general llegislatiu, Diéta ó Cámara, únich ó multiple, y l' monarca com jefe del poder executiu, no poguessin dirigirse més que als poders particulars dels Estats, sens manar directament á llurs habitants, la organisació fora una Confederació d' Estats: si llurs disposicions poguessin obligar directament als habitants de tots los Estats, tenint lo poder general órgans y medis propis pera fer efectius sos acorts, lo sistema constituhiria un veritable Estat compost ó federatiu.
 Las condicions históricas del nostre pays indican la Unió que tingués per llas la corona, com la solució preferible entre totas las monárquicas. Los antecedents de las nostras Corts són que aquestas siguin particulars pera cada una de las grans regions ó antichs Estats. Pera formar lo cos llegislatiu general, podrian las Corts especials nombrar delegacions que formessin una Diéta al costat del monarca, deliberant reunidas sobre tots los assumptes que s’ haguessin declarat d’ interés comú. La Diéta, per exemple, revisaria la política exterior que iniciés lo monarca, y deliberaria sobre 'ls tractats, aliansas y relacions en general ab las potencias extrangeras; fixaria las bases constitutivas de la forsa pública general; votaria losgastos nacionals, repartint lo contingent entre 'ls diversos Estats; iniciaria las obras públicas d' interés comú a tota la nació; regularia lo comers interior y exterior y tots los elements que l' auxilian, y dirigiria los serveys generals, com correus, telégrafos, teléfonos interregionals etc, etc. La Diéta junt ab lo monarca faran los suprems guardadors del ordre mediant la ferma garantia de las llibertats individuals y corporativas, en tant que tribunals generals se cuidarian d' aplicar las lleys comunas y de resoldre las diferencias que afectessin á més d' un Estat y las qüestions en que un d' aquestos fos part interessada.
 Cada Estat particular tindria las sevas Corts que exercirian lo poder llegislatiu en totas aquellas materias de que no s' haguessin després en pró del Conjunt, y aqueixas Corts podrian basarse en lo sistema purament representatiu. Ellas cuidarian de tot lo referent á dret privat, y dirigirian la política interior del Estat y la administració de sos interessos, dintre de las lleys fonamentals del meteix, puig que es inútil afegir, que cada un d' aquestos hauria de tenir la seva Constitució propia, feta de nou, ó recopilada de las lleys y costums antiguas, acomodadas á las necessitats é interessos d' avuy.
 Lo poder executiu pera cada Estat podria estar organisat de duas maneras. La autoritat ó Consell que estés al davant de cada un, podrian ser nombrats ó be pel meteix Estat ó be per la Corona. En lo primer cas, lo nombrament podrian ferlo las Corts, ó podria encarregarse á la elecció popular, directa ó indirecta, de primer ó de segon ó ters grau.
 Los antecedents histórichs d' Espanya recomanan poch la primera manera de organisació. La autoritat regional ó executiva dels Estats particular recordaria 'ls Vireys, per molt que se li dongués un altre títol, y 'ls Vireys no han deixat massa bons recorts, tal vegada per culpa més de la época en que van existir, que de llur propias culpas. Si 'ls poders executius dels Estats haguessin de ser nombrats per la Corona y ser llochtinents d' aquesta, creyem que lo més encertat fora no encarregarlos á una persona, sinó á un Consell. Los Consells son simpátichs á Espanya, encara que moltas vegadas no hagin dat bons resultats, sinó al contrari. Aixís meteix creyem que un Consell fora la millor forma dels poders executius particulars dels Estats en lo cas de que las Corts ó 'l poble d' aquestos deguessin nombrarlos.
 Molts punts essencials de organisació haurian de ser resolts de la meteixa manera si la solució fós monárquica que si fós republicana. La divisió de Espanya en Estals ó grans regions deuria ser igual en la república que en la monarquía. Los antecedents histórichs, las condicions en que viuhen, los sentiments, los interessos morals y materials y tots los demés datos que serveixen pera determinar las personalitats políticas, nos diuhen eloqüentment que aquestas son en Espanya las grans regions que havian gosat de vida independent en altras épocas. La divisió actual en provincias es purament una arbitrarietat del unitarisme, perpetrada precicisament pera destruhir aquellas personalitats, que li feyan nosa.
 Las grans regions, donchs, deurian ser las pedras angulars del edifici del particularisme. En ellas podria carregarse tota la obra que 's construhís. Llur personalitat s' aguanta ferma y robusta entre mitj de las runas que per tot arreu ba fet l' unitarisme. Las grans regions que formaren la antigua Confederació aragonesa se conservan en tan bon estat, que ni tant sóls fora necessari procedir á fitarlas de nou. Las de la corona castellana, veritat es que no están tan desllindadas ni gosan de tanta salut y robustés; peró, aixis y tot, conservan los aparells y conductes necessaris pera que per ells pugui tornar á circularhi la sanch, al recobrar la vida que avuy los manca.
 Mes, en lo cas de que lo temperament dels habitants de las regions castellanas las portés á no accedir á las solucions particularistas; si no volguessin rompre la uniformitat á la que están ja acostumadas en tots los terrenos, y creguessin que un sol poder, un sol códich, una sola administració, y una sola política han de fer llur felicitat, no per aixó fora impossible lo particularisme, dins de la monarquía ni dins de la república. Llavoras, en lloch de basar la organisació en la Confederació de Estats ó en l' Estat compost, la basariam en lo dualisme, com á l' imperi austro-húngar. Dels dos membres, lo format per la part castellana de la Península se mantindria unificat y tan concentrat com volgués, en tant que 'l format per la part aragonesa se organisaria baix la base particularista, y reconeixeria las personalitats de las grans regions ben marcadas que 'l componen.
 Tot lo que acabem d' exposar es aplicable lo meteix á la monarquía que á la república, y á la una y á l' altra forma de gobern ho fora també lo régimen concordatari, que tan bons resultats ha donat á la Confederació suissa. Lo régimen concordatari respón perfectament á la organisació particularista. Quan distints Estats ó regions están units per llassos generals suaus y poch estrets, alguns senten la necessitat ó la conveniencia d' estrenyer y enfortir aquells llassos, en tant que 'ls restants no las senten. En tals casos se resol la qüestió per medi de Concordats. Los Estats ó regions que ho desitjan, los estableixen entre ells per acte d' expontánea voluntat, y 'ls demés quedan tan lliures com eran. Los Concordats particulars poden ser posats baix la garantía dels poders federals, que s' encarregan de fer cumplir totas llurs cláusulas pels concordataris durant lo temps pel que s' han obligat. Lo régimen concordatari pot aplicarse á materias jurídicas, administrativas, comercials, etc, etc. Per son medi los Estats més afins deserapenyan en comú alguns serveys, en benefici de tots ells. Si 's realisés la Confederació espanyola, monárquica ó republicana, los Estats de la antigua agregació aragonesa-catalana podrian treure gran profit del régimen concordatari.
 Passem ja á examinar las solucions republicanas aplicables al conjunt de la nació espanyola.
 Al exposar los fonaments científichs del particularisme, hem vist que la organisació que millor los representa es lo Estat compost ó federatiu. Si aquest fós possible, aquest voldriam.
 Mes, donada la situació de decahiment y degeneració en que 's troban las regions totas de la Península, si s' entrés de sopte en tal organisació, tal vegada los resultats foran contraproduhents. L' Estat compost ó federatiu requereix que 'l poder llegislatiu general sigui exercit per una gran Assamblea, formada per duas Cámaras, y es de temer que 'ls polítichs á la madrilenya logressin falsificarla desde sa naixensa. En ella hi trovarian sens dupte lo medi de seguir dominant y de desacreditar lo nou régimen. Es propi, ademés, de un Estat compost un poder executiu, president ó Consell, fort y armat de grans atribucions, que fora una altra porta falsa per la qual aquells lograrian tal vegada introduhirse en la nova organisació.
 Per tots aquestos motius y molts altres de semblants, si á Espanya hagués de constituhirse una Confederació republicana, lo millor fora que de prompte lo poder general quedés reduhit á una Diéta de delegacions dels Estats particulars, la qual designés las autoritats execulivas y establís las judicials. Baix sa direcció fariam l' aprenentatje, y un cop estéssim en disposició de ser fadrins, que tal vegada no tardariam massa, podriam fácilment millorar la organisació, convertintla en la própia del Estat compost ó federatiu. Las reglas á que aquest está subjecte las hem ja exposadas en altres capítols, y no hem de reproduhirlas. A tals reglas deuria acomodarse la organisació espanyola, en quant fossin compatibles ab las condicions, necessitats y modo de ser de la nació en lo moment en que hagués de aplicarlas.
 Per lo dit s' haurá pogut veure, que las solucions particularistas aplicables á Espanya en general, són eminentment variadas, aixis baix la forma republicana com baix la forma monárquica. Totas ellas, emperó, coincideixen en un punt culminant: totas arrencan del principi de reconéixer las personalitats de las distintas regions en que la historia, la geografia y 'l carácter dels habitants han dividit la Península.
 L' esperit regional es l' únich element de regeneració que nos queda. Res hi fa que estigui esmortuhit, puig que bastaria una conmoció forta pera deixondarlo. Mirem lo que passa en la vida real. Fins aquells que més degenerats están, tenen latent l' amor á la regió, y á son crit responen quasi sempre. Lo més embrutit dels catalans estima á Catalunya y faria algun sacrifici pera véurela dignificada per la llibertat. Iguals sentiments experimentan los fills de la major part de las regions espanyolas.
 L' afecte de patria, com havem dit en altres párrafos, es tan més intens, com més reduhit sigui 'l cércol á que s' extengui. L' amor á la patria gran es tan débil, que hi ha molts altres sentiments que 'l sobrepujan. Lo republicá catalá, per exemple, se sent molt més lligat ab lo republicá francés ó rús que ab lo monárquich de Andalucía y vice-versa. Lo llegitimista francés, rebria á mans besadas l' auxili del enemich més implacable de Fransa, si aquest enemich, alemany, rús ó inglés anés á tirar per terra la república. Sols quan la patria directa es petita. l' afecte que inspira pot sobreposarse als sentiments contraris que 'l debilitan.
 Totas las solucions que havem exposat fortificarian l' esperit regional; totas reduhirian la patria inmediata, y vigorisarian lo patriotisme. Qualsevol d' ellas, donchs, seria lo primer pas cap á la regeneració. Establert lo particularisme, encara que fos per medi de una organisació imperfecta, prou nos cuidariam després de perfeccionarlo, cada hú de conformitat ab sas aficions especials. La forsa expansiva del sistema faria que las més convenients á la situació del pays fossin, las que triunfessin en definitiva.