Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/L'Apocalipsi, ó Revelació del Apóstol Sant Joan

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


L'APOCALIPSI,
Ó
REVELACIO DEL APOSTOL SANT JOAN.
CAPITOL I.

Sant Juan desterrat en l'Isla de Patmos, escriu per mandato de Deu la revelació que havía tingut á las set Iglesias del Asia, representadas en set candeleros.
LA Revelació de Jesu-Christ que Deu li doná pera manifestar á sos servos las cosas que convé sian fetas luego, y las declará enviantlas per son ángel á Joan servo seu;
2 Lo qual ha donat testimoni de la paraula de Deu, y testimoni de Jesu-Christ, y de totas las cosas que vegé.
3 Benaventurat aquell que llegeix y ou las paraulas d'aquesta profecía, y guarda las cosas que en ella están escritas, perqué lo temps está cerca.
4 Joan á las set Iglesias que hi ha en l'Asia. Gracia á vosaltres, y pau d'aquell que es, y que era, y que ha de venir, y dels set esperits que están devant de son trono,
5 Y de Jesu-Christ, testimoni fiel, primogénit dels morts, y príncep dels reys de la terra, quens amá yns rentá de nostres pecats ab sa propia sanch,
6 Yns ha fet reys y sacerdots pera Deu y son Pare; á ell sia la gloria yl imperi per los sigles dels sigles. Amen.
7 Veus aquí que ve ab núvols, yl veurá tot ull, yls quel traspassaren. Ys ferirán los pits al véurel tots los llinatges de la terra. Axí será. Amen.
8 Jo so l'alfa y l'omega, lo principi yl fi, diu lo Senyor Deu, que es, y que era, y que ha de venir lo Tot-poderós.
9 Jo Joan, vostre germá y company en la tribulació, y en lo regne, y en la paciencia en Jesu-Christ, estiguí en una isla ques anomena Patmos, per la paraula de Deu y per lo testimoni de Jesús.
10 Jo fiu en l'Esperit un dia del Senyor, y oyguí detrás de mí una gran veu, com de trompeta,
11 Que deya: Lo que veus escriuho en un llibre, y envial á las set Iglesias que hi ha en l'Asia, á Efesi, y á Esmirna, y á Pérgamo, y á Thiatura, y á Sardis, y á Filadelfia, y á Laodicéa.
12 Ym vaitg girar pera veure la veu del que parlava ab mi. Y girat vegí set candeleros d'or;
13 Y en mitg dels set candeleros d'or á un semblant al Fill del Home, vestit d'una vestidura llarga, y cenyit en los pits ab una cinta d'or.
14 Y son cap y sos cabells eran blanchs, com llana blanca y com neu, y sos ulls com una flama de foch:
15 Y sos peus semblants al llautó fi quant está en una fornal ardent, y sa veu com lo rumor de moltas ayguas.
16 Y tenía á sa dreta set estrellas; y exía de sa boca una espasa aguda de dos talls; y sa cara resplandía com lo sol en son vigor.
17 Y axí quel vegí cayguí á sos peus com mort. Y posá sa ma dreta sobre de mi, dihent: No temias: Jo so'l primer yl derrer:
18 Lo qui visch y he estat mort; y vet aquí que visch en los sigles dels sigles, y tinch las claus de la mort y del infern.
19 Escriu donchs las cosas que has vist, y las que son, y las que han de ser després d'aquestas:
20 Lo misteri de las set estrellas que has vist en ma dreta, yls set candeleros d'or. Las set estrellas son los ángels de las set Iglesias, yls set candeleros son las set Iglesias.

CAP. II.

Se li mana al Apóstol que escriga varios avisos á las quatre Iglesias primeras. Alaba als que no havían abrassat la doctrina dels Nicolaitas, y convida á altres al arrepentiment. Detesta al Christiá tibi, y promet lo premi al vencedor.
1 Escriu al ángel de l'Iglesia d'Efesi. Assó diu lo qui té las set estrellas á sa dreta, yl que camina en mitg dels set candeleros d'or:
2 Sé tas obras, y ton treball, y ta paciencia, y que no pots sufrir als mals; y que probares á aquells que diuhen son apóstols, y nou son; yls has trobat mentiders.
3 Has sufert, tens paciencia, has treballat per amor de mon nom, y no has desmayat.
4 Emperó tinch contra de tu que has deixat ta primera caritat.
5 Recórdat donchs d'ahont has caygut; y arrepenteixte, y fes las primeras obras, perqué sino vindré á tu promptament, y remouré ton candelero de son lloch, á no ser quet arrepentescas.
6 Emperó tens assó que aborreixes los fets dels Nicolaitas, que jo també aborresch.
7 Lo qui té orella, oyga lo quel Esperit diu á las Iglesias: Al vencedor li donaré á menjar del arbre de la vida que está en mitg del paradís de Deu.
8 Y al ángel de l'Iglesia d'Esmirna escriu: Assó diu lo primer yl derrer que morí y viu:
9 Sé tas obras, y tribulació, y pobresa; (emperó tu ets rich,) y sé la blasfemia d'aquells que diuhen que son Jueus, y nou son, mes son sinagoga de Satanás.
10 No temias ninguna d'aquestas cosas que has de patir. Vet aquí lo diable ne ha de ficar alguns de vosaltres en la presó, perqué sian probats; y tindréu tribulació deu dias. Sias fiel fins á la mort, yt donaré la corona de vida.
11 Lo qui té orella, oyga lo quel Esperit diu á las Iglesias: Lo qui vensia no rebrá dany de la segona mort.
12 Y escriu al ángel de l'Iglesia de Pérgamo: Assó diu lo que té l'espasa aguda de dos talls:
13 Sé tas obras, ahont habitas, y ahont está lo siti de Satanás; y conservas mon nom, y no negares ma fe fins en aquells dias en que Antipas fou mon fiel mártir, y fou mort entre vosaltres ahont Satanás habita.
14 Emperó tinch contra tu algunas cosas, perqué tens allí als que segueixen la doctrina de Balaam, que ensenyava á Balac á posar tropés devant dels fills d'Israel, peraqué menjassen cosas sacrificadas als ídols, y cometessen fornicació.
15 Axí també tens tu los que segueixen la doctrina dels Nicolaítas, lo que jo aborresch.
16 Donchs arrepenteixte, perqué d'altra manera vindré á tu promptament, y pelearé contra ells ab l'espasa de ma boca.
17 Lo qui té orella, oyga lo que diu l'Esperit á las Iglesias: Al vencedor daré jo manná escondit, y li donaré una pedreta blanca; y en la pedreta un nou nom escrit, que ningul sab, sinó aquell quel reb.
18 Y escriu al ángel de l'Iglesia de Thiatira: Lo fill de Deu, que té los ulls com flama de foch y sos peus semblants á llautó fi, diu assó:
19 Jo sé tas obras, y ta fe, y caritat, y serveys, y ta paciencia, y las derreras obras que feres, que excedeixen á las primeras.
20 Peró tinch algunas cosas contra tu, perqué tu permets á Jezabel, una dona ques diu profeta, predicar y enganyar á mos servos, cométrer fornicació, y menjar de las cosas sacrificadas als ídols.
21 Y li he donat temps peraqué s'arrepentís; y de sa fornicació ella no s'ha arrepentit.
22 Veus aquí la postraré en un llit; yls que adulterian ab ella se veurán en gran tribulació, á menos ques arrepentescan de sas obra.
23 Y entregaré á la mort á sos fills; y totas las Iglesias sabrán que jo so lo qui escudrinyo las entranyas yls cors, y donaré á cada hu de vosaltres segons sas obras. Emperó vos dich á vosaltres.
24 Y als demés que estau en Thiatira, á quants no segueixen aquesta doctrina, y no han conegut las profunditats de Satanás, com ells diuhen: Jo no posaré sobre vosaltres ningun altra cárrega.
25 Emperó guardau be alló que teniu fins que jo vinga.
26 Y al que vensia y guardia mas obras fins al fi, jo li donaré potestat sobre las nacions;
27 Y las gobernará ab vara de ferro, y com vasos de terra serán fets micas.
28 Axí com jo també ho tinch rebut de mon Pare: li donaré també l'estrella del matí.
29 Lo qui té oreall, oyga lo quel Esperit diu á las Iglesias.

CAP. III.

Dona avisos importants á las tres Iglesias de Sardis, de Filadelfia y de Laodicéa.
1 Y escriu al ángel de l'Iglesia de Sardis. Assó diu lo qui té los set Esperits de Deu y las set estrellas: Jo conech tas obras, que tens nom, de que vius, y ets mort.
2 Sias vigilant, y fortifica las cosas que quedan y están promptes á morir, perqué jo no trobo tas obras perfetas devant de Deu.
3 Recórdat donchs de lo que has rebut y ohit y guárdau be, y arrepenteixte. Perqué si no vigilas, jo vindré á tu com á lladre, y no sabrás l'hora en que jo vindré á tu.
4 Emperó tens encara alguns noms en Sardis que no han contaminat sas vestiduras; los quals anirán ab mi en vestiduras blancas, perqué son dignes.
5 Lo que vensia será vestit ab vestiduras blancas, y jo no esborraré son nom del llibre de la vida, ans be confessaré son nom devant de mon Pare y devant de sos ángels.
6 Lo qui té orella, oyga lo que diu l'Esperit á las Iglesias.
7 Y escriu al ángel de l'Iglesia de Filadelfia: Assó diu aquell que es sant y verdader, lo qui té la clau de David, aquell que obra, y ningú tanca; y tanca, y ningú obra.
8 Jo conech tas obras. Vet aquí, jo posí devant teu una porta oberta que ningú pot tancar; perqué tens un poch de virtut, y has guardat ma paraula, y no has negat mon nom.
9 Vet aquí, los faré de la sinagoga de Satanás als que diuhen que son Jueus, y nou son, sinó que menteixen: vet aquí los faré venir y adorar devant de tos peus; y sabrán que jo t'he amat.
10 Perqué tu has guardat la paraula de ma paciencia, y jot guardaré del hora de la tentació, que ha de venir sobre tot lo mon, pera probar als habitants de la terra.
11 Mira que vinch luego: guarda lo que tens peraqué ningú prenga ta corona.
12 Al que vensia, lo faré columna en lo temple de mon Deu, y no exirá may mes fora; y escriuré sobre d'ell lo nom de mon Deu, yl nom de la ciutat de mon Deu, la nova Jerusalem, que baixa del cel de mon Deu, yl nom meu nou.
13 Qui té orella, oyga lo quel Esperit diu á las Iglesias.
14 Y escriu al ángel de l'Iglesia de Laodicéa: Assó diu l'Amen; lo fiel y verdader Testimoni, lo Principi de la creació de Deu;
15 Conech tas obras, que no ets fret ni calent: Valdament fosses fret ó calent.
16 Emperó perqué ets tebi, que no ets fret ni calent, comensaré á vomitarte de ma boca.
17 Perqué tu dius: So rich, y estich ple de bens, y no necessito de res; y no coneixes que ets un desgraciat, y miserable, y pobre, y cego, y desnú.
18 Jo t'aconsello que comprias de mon or refinat en lo foch, peraqué sias rich, yt vestescas de robas blancas, y nos descubria la vergonya de ta desnuesa; y ungeix tos ulls ab colliri, peraqué vejas.
19 A tots quants amo reprench y castigo. Armat donchs de zel, y arrepenteixte.
20 Vet aquí, estich á la porta y truco; si algú oygués ma veu, ym obrís la porta, entraré á ell, y soparé ab ell, y ell ab mi.
21 Al que vensia li concediré sentarse ab mi en lo meu trono; axí com jo també he vensut, y estich sentat ab mon Pare en son trono.
22 Lo qui té orella, oyga lo quel Esperit diu á las Iglesias.

CAP. IV.

Veu l'Apóstol en un éxtasis lo trono de Deu en lo cel, rodejat de vint y quatre ancians, y de quatre animals misteriosos quel glorifican.
1 Despres d'aixó mirí; y veus aquí una porta oberta en lo cel, y la primera veu que oyguí era com de trompeta que parlava ab mi, dihent: Puja aquí, yt mostraré las cosas ques necessari sian fetas després d'aquestas.
2 Y immediatament jo vaitg esser arrebatat en esperit: y veus aquí un trono que estava posat en lo cel, y sobrel trono estava un assentat.
3 Yl que estava assentat, en l'aspecte era semblant á una pedra jaspe y de sardio; y al rodedor del trono hi havía un arch iris, que á la vista parexía una esmeralda.
4 Y al rodedor del trono vint y quatre sitis, y sobre los sitis vint y quatre ancians assentats, vestits ab robas blancas, y en sos caps coronas d'or.
5 Y exían del trono llamps, y veus, y trons; y devant del trono set llantias que cremavan, las quals son los set Esperits de Deu.
6 Y devant del trono hi havía com un mar transparent de vidre, semblant al cristall; y en mitg del trono y al rodedor del trono, quatre animals plens d'ulls devant y derrera.
7 Yl primer animal era com un lleó, yl segon animal semblant á un bedell, yl tercer animal tenía la cara com un home, yl quart animal era semblant á un'áliga volant.
8 Yls quatre animals, cada hu d'ells tenia sis alas, y al rodedor, y dintre estavan plens d'ulls, y no cessavan dia y nit de dir: Sant, Sant, Sant, Senyor Deu Totpoderós, lo qual era, es, y ha de venir.
9 Y quant aquells animals donavan gloria, y honor, y gracias al qua estava sentat en lo trono, que viu per los sigles dels sigles,
10 Los vint y quatre ancians se postravan devant del que estava sentat en lo trono, y adoravan al que viu per los sigles dels sigles, y tiravan sas cononas devant del trono, dihent:
11 Digne sou, Senyor Deu nostre, de rébrer gloria, y honra, y virtut, perqué vos haveu criat totas las cosas, y per lo vostre plaher ellas son y fóren criadas.

CAP. V.

Mentras que Sant Joan plorava perqué ningú podía obrir lo llibre tancat ab set sellos, l'obrí l'Anyel de Deu que poch avans havía estat mort. Per lo que totas las criaturas li tributaren cántichs de alabansas.
1 Despres vegí en la ma dreta del que estava sentat en lo trono un llibre escrit per dins y per fora, sellat ab set sellos.
2 Y vegí un ángel fort que proclamava en alta veu: ¿Qui es digne d'obrir lo llibre y de desfer sos sellos?
3 Y ningú podía, ni en lo cel, ni en la terra, ni devall la terra obrir lo llibre, ni mirarlo.
4 Y jo plorava molt, perqué no s'encontrá ningú digne d'obrir lo llibre, ni de mirarlo.
5 Y un dels ancians me digué: No plorias: vet aquí lo Lleó de la tribu de Judá, l'Arrel de David ha vensut per obrir lo llibre y desfer sos set sellos.
6 Y jo mirí, y vegí en mitg del trono, y dels quatre animals, y en mitg dels ancians, un Anyell dret, axí com havía estat mort, que tenía set banyas y set ulls, que son los set Esperits de Deu enviats per tota la terra.
7 Y vingué y prenguél llibre de la ma dreta del que estava assentat en lo trono.
8 Y quant hagué obert lo llibre, los quatre animals y los vint y quatre ancians se postraren devant del Anyell, tenint cada hu harpas y copas d'or plenas de perfums, que son las oracions dels sants.
9 Y cantavan un nou cántich, dihent: Digne sou, Senyor, de péndrer lo llibre, y d'obrir sos sellos, perqué foreu mort, yns haveu redimit pera Deu ab vostra sanch, de tota tribu, y llengua, y poble, y nació;
10 Yns haveu fet reys y sacerdots envers nostre Deu; y regnarém sobre la terra.
11 Y vegí y oyguí veu de molts ángels al rodedor del trono, yls animals, yls ancians, yl número d'ells era millars de millars,
12 Que deyan en alta veu: Digne es l'Anyel, que fou mort, de rébrer virtut, y divinitat, y sabiduría, y fortalesa, y honra, y gloria, y benedicció.
13 Y á totas las criaturas que hi ha en lo cel, y sobre la terra, y devall la terra, y las que hi ha en lo mar, y las que hi ha en lo mar, y totas quantas hi ha en ells, las oyguí dir: Al que está sentat en lo trono, y al Anyell, benedicció, y honra, y gloria, y poder per los sigles dels sigles.
14 Yls quatre animals deyan: Amen. Yls vint y quatre ancians caygueren postrats sobre sos rostros, y adoraren al que viu per los sigles dels sigles.

CAP. VI.

Senyals misteriosos que aná vehent l'Apóstol, conforme anava obrint l'Anyell los sis primers sellos.
1 Y vegi quel Anyell obrí un dels set sellos, y oyguí que un dels quatre animals deya, com ab veu de tro: Vina y veurás.
2 Y mirí, y vegí un cavall blanch, yl que estava sobre ell tenía un arch, y li fou donada una corona, y isqué victoriós pera vencer.
3 Y quant ell hagué obert lo segon sello, oyguí al segon animal que deya: Vina y veurás.
4 Y isqué un altre cavall vermell; y fou donat poder al que estava sentat sobre ell, peraqué tragués la pau de la terra, y ques matassen los uns als altres, y li fou donada una gran espasa.
5 Y quant obrí lo tercer sello, oyguí al tercer animal que deya: Vina y veurás. Y aparegué un cavall negre, yl que estava sentat sobre ell tenía en sa ma unas balansas.
6 Y oyguí una veu en mitg dels quatre animals que deya: Dos mesuras de blat per un diner, y sis mesuras d'ordi per un diner; emperó no fassas dany al oli ni al vi.
7 Y quant obrí lo quart sello, oyguí la veu del quart animal que deya: Vina y veurás.
8 Y mirí, y vegí un cavall esblaymat; yl que estava sentat sobre ell tenía per nom Mort, yl seguía l'infern; y li fou donat poder sobre la quarta part de la terra pera matar ab espasa, ab fam, y ab mortaldat, y ab bestias de la terra.
9 Y quant hagué obert lo quint sello, vegí sota del altar las ánimas dels que havían estat morts per la paraula de Deu, y per lo testimoni que tenían;
10 Y clamavan en veu alta, dihent: ¿Fins á quant, Senyor sant y verdader, no judicau y no venjau nostra sanch dels que habitan en la terra?
11 Y fóren donadas á cada hu d'ells unas robas blancas; yls fou dit que repossasen encara un poch de temps, fins que cumplís lo número de sos co-servos yl de sos germans, que també han de ser morts com ells.
12 Y mirí quant ell obrí lo sisé sello: y veus aquí hi hagué un gran terratrémol, ys torná lo sol negre com un sach de silici, y la lluna se torná com sanch:
13 Y las estrellas del cel caygueren sobre la terra, com la figuera deixa caurer sas figas quant es sacudida per un vent fort:
14 Yl cel se retirá com un llibre que senrolla: y tota las montanyas y totas las islas fóren remogudas de sos llochs:
15 Yls reys de la terra, yls prínceps, yls tribuns, yls richs, yls poderosos, y tot servo, y llibre s'escondiren en las covas, y entra las rocas de las montanyas;
16 Y deyan á las montanyas y á las rocas: Caeu sobre nosaltres, y ocultaunos de la presencia del que está sentat sobrel trono, y del ira del Anyell;
17 Perqué lo gran dia de sa ira es arribat: y ¿qui será capás de sostenirse en peu?

CAP. VII.

Se dona ordre als ángels que venen á destruir la terra, que no fassan dany als sellats, tant del poble d'Israel com de las demés nacions. Quins son los que vegé Sant Joan vestits d'una vestidura blanca.
1 Despres d'aixó vegí quatre ángels que estavan drets en los quatre ánguls de la terra, y tenían los quatre vents de la terra, peraque no bufassen sobre la terra, ni sobrel mar, ni sobre ningun arbre.
2 Y vegí un altre ángel que pujava de la part ahont naix lo sol, y tenía la senyal de Deu viu; y clamá en alta veu als quatre ángels, als quals era donat poder de danyar á la terra y al mar,
3 Dihent: No danyeu á la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que hajam senyalat als servos de nostre Deu en sos fronts.
4 Y oyguí lo número dels senyalats, que era cent y quaranta y quatre mil senyalats, de totas las tribus dels fills d'Israel.
5 De la tribu de Judá, dotse mil senyalats. De la tribu de Ruben, dotse mil senyalats. De la tribu de Gad, dotse mil senyalats.
6 De la tribu d'Aser, dotse mil senyalats. De la tribu de Nephtali, dotse mil senyalats. De la tribu de Manassés, dotse mil senyalats.
7 De la tribu de Simeon, dotse mil senyalats. De la tribu de Levi, dotse mil senyalats. De la tribu d'Isacar, dotse mil senyalats.
8 De la tribu de Zabulon, dotse mil senyalats. De la tribu de Joseph, dotse mil senyalats. Y de la tribu de Benjamí, dotse mil senyalats.
9 Després d'aixó mirí, y veus aquí, una gran multitut, que ningú podía contar, de totas nacions, y tribus, y pobles, y llenguas, que estavan drets devant del trono y devant del Anyell, cuberts de vestiduras blancas, y ab palmas en sas mans;
10 Y clamavan en alta veu, dihent: Salut á nostre Deu, que está sentát sobrel trono, y al Anyell.
11 Y tots los ángels estavan drets al rodedor del trono, y dels Ancians, y dels quatre animals; y caygueren sobre son rostro devant del trono, y adoraren á Deu,
12 Dihent: Amen. Benedicció, y gloria, y sabiduría, y acció de gracias, y honra, y poder, y fortalesa á nostre Deu en los sigles dels sigles. Amen.
13 Y prenent la paraula un dels Ancians, me digué: Aquestos que están cuberts ab vestiduras blancas, ¿qui son? y ¿d'ahont vingueren?
14 Y li responguí: Senyor meu, vos ho sabeu. Ym digué: Aquestos son los que vingueren d'una gran tribulació, y rentaren sas robas, y las blanquejaren ab la sanch del Anyell.
15 Per aixó están devant del trono de Deu, yl serveixen día y nit en son temple, yl qui está sentat en lo trono habitará entrells.
16 Ells no tindrán may mes fam, ni may mes sed, nil sol caurá sobre ells, ni calor algun.
17 Perquél Anyell, que está en mitg del trono, los guardará yls portará á fonts d'aigua viva, y Deu aixugará totas las llágrimas de sus ulls.

CAP. VIII.

Obert ja lo seté sello s'apareixen set ángels ab set trompetas: tocan los quatre primers cada hu la seva, cau foch, la mar s'altera, las ayguas se tornan amargas, y las estrellas perden son resplandor.
1 Y quant ell obrí lo seté sello hi hagué un silenci en lo cel com de mitja hora.
2 Y vegí set ángels que estavan en peu devant de Deu, yls fóren donadas set trompetas.
3 Y vingué un altre ángel, ys posá devant del altar, tenint un incenser d'or; y li donaren molts encens, perquéls oferís ab las oracions de tots los sants sobrel altar d'or que estava devant del trono de Deu.
4 Yl fum dels encens, ab las oracions dels sants, pujá de la ma del ángel devant de Deu.
5 Yl ángel prengué l'encenser, yl omplí de fonch del altar, yl llansá á terra, y hi hagué trons, clamors, llams, y gran terratrémol.
6 Yls set ángels que tenían las set trompetas s'aparellaren pera tocarlas.
7 Yl primer ángel tocá la trompeta, y vingué calamarsa y foch barrejat ab sanch, lo qual caygué sobre la terra; y fou abrasada la tercera part de la terra, y fou abrasada la tercera part dels arbres, y cremada tota l'herba verda.
8 Yl segon ángel tocá la trompeta: y fou llansada al mar com una gran montanya encesa de foch; ys torná sanch la tercera part del mar.
9 Y la tercera part de las criaturas que havía en lo mar, y tenía vida, morí; y fou destruida la tercera part de las barcas.
10 Yl tercer ángel tocá la trompeta; y caygué del cel una gran estrella, cremant com si fos un'atxa, y caygué sobre la tercera part dels rius y sobre las fonts d'ayguas.
11 Yl nom de l'estrella era Donsell; y la tercera part de las ayguas se convertí en donsell; y moriren molts homes per las ayguas perqués tornaren amargas.
12 Yl quart ángel tocá la trompeta, y fou ferida la tercera part del cel, y la tercera part de la lluna, y la tercera part de las estrellas, de manera ques obscurí la tercera part d'ells, y no resplandía la tercera part del dia, y lo mateix de la nit.
13 Y vegí y oyguí la veu d'un'áliga que volava per mitg del cel, dihent en gran veu: Ay, ay, ay dels habitants de la terra per causa de las altras veus de las trompetas dels tres ángels, que havían de tocar encara.

CAP. IX.

Lo que esdevingué al tocar la quinta y sexta trompeta.
1 Yl quint ángel tocá la trompeta; y vegí cáurer una estrella del cel á la terra, y á ell li fou donada la cláu del pou del abisme.
2 Y obrí lo pou del abisme; y pujá fum del pou, com un fum d'un gran forn, y s'obscurí lo sol yl ayre ab lo fum del pou.
3 Y del fum del pou isquéren llagostas á la terra; á las cuals los fou donat poder, com tenen los escorpins de la terra.
4 Yls fou manat que no fessen dany á l'herba de la terra, ni á cosa alguna verda, ni á ningun arbre; sinó solament als homes que no tenen en sos fronts lo sello de Deu.
5 Yls fou donat que nols matassen, sinó quels atormentassen per espay de cinch mesos; y son torment era com torment del escorpí quant pica á un home.
6 Y en aquells dias buscarán los homes la mort, y no la trobarán, y desitjarán morir, y la mort fugirá d'ells.
7 Y las figuras de las llagostas eran semblants á cavalls aparellats per la batalla; y sobre sos caps tenían com coronas semblants al or; y sas caras eran com caras d'homes.
8 Y tenían cabells com cabells de dona; y sas dents eran com dents de lleó.
9 Y vestían corassas, com corassas de ferro; yl soroll de sas alas com un soroll de carros de molts cavalls que corren al combat.
10 Y tenían casas semblants á las dels escorpins, y havía agulló en sas cuas, y tenían poder pera atormentar als homes cinch mesos.
11 Y tenían sobre sí per rey un ángel del abisme, anomenat en Hebreu Abaddon, en Grech Apollion, y en Llatí Exterminans.
12 Un ay ja passá; y veus aquí que venen dos ays després.
13 Yl sisé ángel tocá la trompeta y oyguí una veu dels quatre corns del altar d'or, que está devant dels ulls de Deu,
14 La qual deya al sisé ángel que tenía la trompeta: Deslliga los quatre ángels que están lligats en lo gran riu Eufrates.
15 Y fóren deslligats los quatre ángels, que estavan aparellats per l'hora, y dia, y mes, y any, pera matar la tercera part dels homes.
16 Yl número del exércit de á cavall era de doscents milions. Y jo oyguí lo número d'ells.
17 Y axí jo vegí als cavalls en una visió; y als que cavalgavan, que vestían corassas de foch de color de jacintho, y de sofre; yls caps dels cavalls eran com caps de lleons, y exía de sa boca foch, y fum, y sofre.
18 Y per aquestas tres plagas fou morta la tercera part dels homes, pel foch, pel fum, y pel sofre que exía de sas bocas.
19 Perquél poder dels cavalls está en sa boca y en sas cuas: puix sas cuas eran semblants als serpents que tenen cap, y ab ellas fan dany.
20 Yls altres homes que no fóren morts d'aquestas plagas, ab tot no s'arrepentiren de las obras de sas mans, peraqué no adorassen als diables y als ídols d'or, y de plata, y de coure, y de pedra, y de fusta, los quals no poden véurer, ni oir, ni caminar,
21 Ni s'arrepentiren de sos homicidis, ni de sos maleficis, ni de sa fornicació, ni de sos lladronicis.

CAP. X.

Apareix un altre ángel rodejat d'un núvol ab un llibre en la ma: aquest ángel anuncía lo cumpliment de tot lo misteri, axí quel seté ángel haja tocat la trompeta. Una veu del cel mana á Sant Joan que prenga aquell llibre yl devoria.
1 Vegi també un altre ángel poderós que baixava del cel cubert d'un núvol, yl arch iris sobre son cap, y sa cara era com lo sol, y sos peus com columnas de foch:
2 Y tenía en sa ma un llibret obert; y posá son peu dret sobrel mar, yl esquerra sobre la terra:
3 Y clamá en alta veu, com un lleó quant rugeix. Y després que hagué cridat, set trons articularen sas veus.
4 Y quant los set trons hagueren articulat sas veus, anava jo á escríurer; y oyguí una veu del cel quem deya: Sella las cosas que han parlat los set trons, y no las escriguias.
5 Yl ángel que vegí estar sobrel mar y sobre la terra alsá sa ma al cel;
6 Y jurá per aquell que viu en los sigles dels sigles, que criá lo cel, y las cosas que hi ha en ell, y la terra, y las cosas que hi ha en ella: Que no hi haurá mes temps.
7 Mes en los dias de la veu del seté ángel, quant ell comensia á tocar la trompeta, será consumat lo misteri de Deu, com ell ha declarat á sos servos los profetas.
8 Y oyguí la veu del cel que parlava altra vegada ab mi, y deya: Ves, y pren lo llibre obert de ma del ángel, que está sobrel mar y sobre la terra.
9 Y men aní al ángel, y li diguí: Dónam lo llibret. Y ell me digué: Prenlo, y devóral; y fará amargar ton ventre, emperó en ta boca será dols com la mel.
10 Y prenguí lo llibre de ma del ángel, yl devorí; y era dols en ma boca com la mel; y tant prest com l'haguí devorat, se torná amarch mon ventre;
11 Ym digué: Es necessari que altra vegada profetisias á moltas gents, y als pobles, y á llenguas, y á reys.

CAP. XI.

Senyals que hi haurá abans de tocar l'última trompeta. Dos testimonis del Senyor serán despedassats per la bestia y ressuscitats per Deu. Toca lo seté ángel la trompeta: se descriu la resurecció dels morts yl judici.
1 Ym fou donada una canya semblant á una verga; y sem digué: Alsat, y amida lo temple de Deu, yl altar, y als que adoran en ell.
2 Emperó lo pati que está fora del temple, déixal, y nol amidias; perqué ha estat donat als Gentils, y será trapitjada la ciutat quaranta y dos mesos.
3 Y donaré poder á mos dos testimonis, y profetisarán, vestits de sach, mil doscents y xixanta dias.
4 Aquestas son las dos oliveras yls dos candeleros que están devant del Deu de la terra.
5 Y si algú volgués danyarlos, exirá foch de la boca d'ells, y tragará sos enemichs; y si algú volgués ferlos dany, es precís que ell moria també.
6 Aquestos tenen poder pera tancar lo cel, que no ploga en los dias de la profecía d'ells; y tenen poder sobre las ayguas pera convertirlas en sanch, y pera ferir la terra ab tota mena de plagas tant sovint com vullan.
7 Y quant haurán acabat son testimoni, la bestia que pujá del abisme fará guerra contra ells, yls vencerá, yls matará.
8 Yls cossos morts d'ells jaurán en los carrers de la gran ciutat que s'apellida espiritualment Sodoma y Egipte, ahont nostre Senyor fou també crucificat.
9 Yls de las tribus, y pobles, y llenguas, y nacions veurán los cossos morts d'ells tres dias y mitg; y no permetrán que sos cossos sian posats en sepulcres.
10 Yls que habitan la terra se regositjarán sobre ells, y s'alegrarán, y s'enviarán regalos los uns als altres; perqué aquestos dos profetas atormentaren als que habitavan sobre la terra.
11 Y al cap de tres dias y mitg entrá en ells l'Esperit de vida enviat de Deu. Y s'alsaren sobre sos peus, y vingué gran temor sobrels quels vegeren.
12 Y oygueren una gran veu del cel que deya: Pujáu aquí. Y pujaren al cel en un núvol; yls vegeren los enemichs d'ells.
13 Y en aquella hora vingué un gran terratrémol, y caygué la desena part de la ciutat: y ab lo terratrémol fóren morts dels homes set mil; yls demés fóren atemorisats, y donaren gloria á Deu del cel.
14 Passá lo segon ay; y veus aquí quel tercer ay vindrá prest.
15 Yl seté ángel tocá la trompeta; y hi hagué en lo cal grans veus, dihent: Los regnes d'aquest mon s'han tornat regnes de nostre Senyor y de son Christo, y ell regnará per los sigles dels sigles. Amen.
16 Yls vint y quatre ancians que estavan sentats en sas cadiras devant de Deu, caygueren sobre sos rostros, y adoraren á Deu, dihent:
17 Vos donam gracias, Senyor Deu Totpoderós, que sou, que erau, y que haveu de venir; perqué haveu rebut vostre gran poder, y haveu regnat.
18 Yls Gentils s'han irritat, y vostra ira ha arribat, yl temps de ser judicats los morts, y de donar gallardó á tos servos los profetas, y als sants, y als que temen vostre nom, petits y grans, y d'exterminar als que han corromput la terra.
19 Y s'obrí lo temple de Deu en lo cel; y l'arca de son testament fou vista en son temple, ys formaren llams y trons, y clamors, y gran pedregada.

CAP. XII.

De la guerra del diable y del antichrist contra l'Iglesia, simbolisada en una dona misteriosa vestida del sol, que pareix un fill, y es perseguida del dragó infernal.
1 Y aparegue en lo cel un gran senyal; una dona vestida del sol, y la lluna sota sos peus, y en son cap una corona de dotse estrellas:
2 Y estant prenyada clamava ab dolors de part, y sufría dolors de parir.
3 Y fou vist un altre senyal en lo cel; y veus aquí un gran dragó vermell, que tenía set caps y deu banyas, y en sos caps set coronas:
4 Y la cua d'ell arrastrava la tercera part de las estrellas del cel, y las feu cáurer sobre la terra; yl dragó se pará devant de la dona que estava de part, á fi de tragarse lo fill luego que ella l'hagués parit.
5 Y parí un fill varó que havía de gobernar totas las nacions ab vara de ferro; y son fill fou arrebatat envers Deu y son trono.
6 Y la dona fugí al desert, ahont tenía un lloch aparellat de Deu, pera ser alimentada allí mil doscents y xixanta dias.
7 Y hi hagué una gran batalla en lo cel. Miguel y sos ángels peleavan contral dragó, yl dragó peleava y sos ángels:
8 Y estos no venceren, y no fou trobat may mes son lloch en lo cel.
9 Y fou llansat fora aquell gran dragó, aquella antigua serpent, anomenada diable y Satanás, que enganya á tot lo mon, y fou llansat á la terra, y sos ángels fóren llansats ab ell.
10 Y oyguí un clamor en lo cel que deya: Ara es arribada la salvació, y la virtut, yl regne de nostre Deu, yl poder de son Christo; perqué ha estat llansat á terra per acusador de nostres germans, quels acusava dia y nit devant de Deu.
11 Y ells lo venceren per la sanch del Anyell, y ab la paraula de son testimoni, y ells no amaren sas vidas fins á la mort.
12 Per lo tant regositjauvos, oh cels, y vosaltres que habitau en ells. Ay dels habitants de la terra y del mar, perquél diable ha baixat á vosaltres ab gran cólera, perqué sab que té poch temps.
13 Y quant lo dragó vegé que havía estat tirat per terra, perseguí á la dona que pari lo fill varó:
14 Y fóren donadas á la dona dos alas de gran áliga, peraqué volás al desert á son lloch, ahont es alimentada per un temps, y dos temps, y la meytat d'un temps, lluny de la presencia de la serpent.
15 Y la serpent llansá de sa boca aygua, com una riuhada, sobre la dona, peraqué la corrent se lan pugués portar.
16 Y la terra ajudá á la dona: y la terra obrí sa boca, y se xuclá lo riu que havía llansat lo dragó de sa boca.
17 Y estava lo dragó contra la dona: y sen aná á fer la guerra als demés de son llinatge, que guardan los manaments de Deu, y tenen lo testimoni de Jesu-Christ.

CAP. XIII.

Una bestia monstruosa de set caps y deu banyas, ab deu coronas, ix del mar, y blasfema contra Deu yls sants, y es adorada dels homes. S'alsa en la terra altra bestia ab dos banyas que dona vigor á la primera.
1 Ym parí á la bora del mar, y vegí pujar del mar una bestia que tenía set caps y deu banyas, y sobre sas banyas deu coronas, y sobre sos caps lo nom de blasfemia.
2 Y la bestia que vegí era com un lleopardo, y sas potas com potas d'un os, y sa boca com boca d'un lleó. Yl dragó li doná son poder, y son siti, y gran potestat.
3 Y vegí un de sos caps com ferit de mort: y fou curada sa ferida mortal. Ys maravellava tota la terra detrás de la bestia.
4 Y adoraren al dragó que dona poder á la bestia, y adoraren á la bestia, dihent: ¿Qui hi ha semblant á la bestia? ¿Qui podrá batallar ab ella?
5 Y li fou donada boca ab que parlava grans cosas y blasfemias: y li fou donat poder de continuar quaranta dos mesos.
6 Y obrí sa boca ab blasfemias contra Deu, pera blasfemar son nom, y son tabernacle, y als que habitan en lo cel.
7 Y li fou donat que fes guerra als sants, y quels vencés: y li fou donat poder sobre tota tribu, y poble, y llengua, y nació.
8 Yl adoraren tots los habitants de la terra; aquells los noms dels quals no están escrits en lo llibre de la vida del Anyell, que fou mort desdel principi del mon.
9 Si algú té orella, oyguia.
10 Lo qui esclavisia á altres, será esclavisat: lo qui matia á espasa, es precís que moria á espasa. Aquí está la paciencia y la fe dels sants.
11 Y vegí un'altra bestia que exía de la terra, y que tenía dos banyas semblants á las del Anyell, emperó parlava com un dragó,
12 Y exercía tot lo poder de la primera bestia en sa presencia, y feu que la terra, y tots los que habitavan en ella adorassen la primera bestia, la mortal ferida de la qual era curada.
13 Y feu grans maravellas; de manera que fins fonch feya baixar del cel á la terra á la vista dels homes.
14 Y enganyá als habitants de la terra ab los prodigis que se li permetían fer devant de la bestia, dihent als que habitan en la terra, que fessen una imatge de la bestia que tingué ferida del espasa, y visqué.
15 Y li fou donat que comunicás esperit á la figura de la bestia, y que la figura de la bestia parlás; y que fes que fossen morts tots los que adorassen la figura de la bestia.
16 Y maná que tots los homes, grans y xichs, richs y pobres, llibres y servos, tinguessen un senyal en sa ma dreta, ó en sos fronts.
17 Y que ningun home pogués comprar ó véndrer, sinó aquell que té lo senyal, ó lo nom de la bestia, ó lo número de son nom.
18 Aquí hi ha sabiduría. Qui té intelligencia calculia lo número de la bestia, perqué es lo número d'un home, y son número es sis cents xixanta sis.

CAP. XIV.

S'apareix l'Anyell de Deu sobre la montanya de Sion. Es seguit dels justos. L'Evangeli es predicat en tota la terra. S'anuncia lo judici final. Ve Jesu-Christ ys fa la misteriosa sega y la verema de sa hizienda.
1 Y miri, y veus aquí l'Anyell que estava en peus sobre la montanya Sion, y ab ell cent y quaranta quatre mil que tenían escrit en sos fronts lo nom d'ell, yl nom de son Pare.
2 Y oyguí una veu del cel, com veu de moltas ayguas, y com la veu d'un gran tró; y la veu que oyguí era com de tocadors d'harpas, que tocavan sas harpas.
3 Y cantavan com un cántich nou devant del trono, y devant dels quatre animals, y dels ancians; y ningú podía apéndrer aquell cántich sinó aquells cent y quaranta y quatre mil que fóren rescatats de la terra.
4 Aquestos son los que no se contaminaren ab donas; perqué son verges. Aquestos segueixen al Anyell ahont vulla que vaja. Aquestos fóren rescatats d'entrels homes, essent las primicias pera Deu y pera l'Anyell.
5 Y en la boca d'ells no fou trobada mentida; perqué están sens mácula devant del trono de Deu.
6 Y vegí un altre ángel volant per mitg del cel, que tenía l'Evangeli etern pera predicarlo als habitants de la terra, y á tota nació, y tribu, y llengua, y poble.
7 Dihent en alta veu: Temeu al Senyor, y donauli honra, perqué vingué l'hora de son judici; y adorau á aquell que feu lo cel, y la terra, lo mar, y las fonts de las ayguas.
8 Y altre ángel lo seguí, dihent: Caygué, caygué Babilonia la gran ciutat, que doná á béurer á totas las nacions del vi de l'ira de sa fornicació.
9 Yls seguí lo tercer ángel, dihent en alta veu: Si algú adorás la bestia y sa imatge, y prengués la senyal en son front ó en sa ma,
10 Aquest beurá també del vi de l'ira de Deu, mesclat pur en la copa de sa indignació, y será atormentat ab foch y sofre devant dels sants ángels y devant del Anyell.
11 Yl fum dels torments d'ells pujará per los sigles dels sigles; y no tenen repós de dia ni de nit los que adoraren la bestia, y sa imatge, yl que prenga lo senyal de son nom.
12 Aquí está la paciencia dels sants que guardan los manaments de Deu y la fe de Jesús.
13 Y oyguí una veu del cel quem deya: Escriu: Benaventurats los morts que desd'aquí en avant moren en lo Senyor. Sí, diu l'Esperit, perqué ells descansan de sos treballs, y sas obras los segueixen.
14 Y mirí: y veus aquí un núvol blanch, y sobrel núvol un assentat semblant al Fill del Home, que tenía en son cap una corona d'or, y en sa ma una fals ben afilada.
15 Y isqué un altre ángel del temple, cridant en alta veu al que estava sentat sobrel núvol: Tira ta fals, y sega, perqué ha arribat l'hora de segar, puix está ja seca la mes de la terra.
16 Yl que estava sobrel núvol tirá sa fals sobre la terra, y la terra fou segada.
17 Y isqué un altre ángel del temple que hi ha en lo cel, tenint també una fals ben afilada.
18 Y isqué un altre ángel que tenía poder sobrel foch, y clamá en veu alta al que tenía la fals ben afilada, dihent: Planta ta fals afilada, y verema los rahims de la vinya de la terra, perqué ja están madurs los grans d'ells.
19 Y posá l'ángel sa fals afilada en la terra, y veremá la vinya de la terra, y tirá la verema en lo gran cup de l'ira de Deu.
20 Y fou trepitjat lo cup fora de la ciutat, y isqué sanch del cup fins á las bridas dels cavalls per l'espay de mil y sis cents estadis.

CAP. XV.

Cántich de Moysés y del Anyell, que cantan las que venceren la bestia. Las set plagas derreras figuradas en set copas de la cólera de Deu entregadas á set ángels.
1 Y vegi un altre senyal en lo cel gran y maravellós, set ángels que tenían las set plagas derreras, perqué en ellas está consumada l'ira de Deu.
2 Y vegí com una mar de cristall barrejat ab foch, y als que venceren la bestia, y sa figura, yl número de son nom que estava sobrel mar de vidre, tenint las harpas de Deu:
3 Y que cantavan lo cántich de Moysés, servo de Deu, yl cántich del Anyell, dihent: Grans y maravellosas son vostras obras, Senyor Deu Totpoderós, justos y verdaders son vostres camins, oh Rey dels Sants.
4 ¿Qui nous temerá, Senyor, y no glorificará vostre nom? Perqué vos sol sou sant, y totas las nacions vindrán, y adorarán devant de vos, puix vostres judicis s'han fet manifestos.
5 Y després d'aixó mirí; y veus aquí ques obrí en lo cel lo temple del tabernacle del testimoni.
6 Y isqueren set ángels del temple que portavan set plagas, vestits d'una tela neta y blanca, y cenyits per lo pit de bandas d'or.
7 Y un dels quatre animals doná als set ángels set copas d'or, plenas de l'ira de Deu que viu per los sigles dels sigles.
8 Yl temple s'umplí de fum per la magestat de Deu y de sa virtut; y no podía entrar ningú en lo temple, fins que fossen consumadas las set plagas dels set ángels.

CAP. XVI.

Terribles efectes de las set copas d'or quels set ángels derraman sobre la terra.
1 Y oygui una gran veu del temple que deya als set ángels: Anau y derramau las set copas de l'ira de Deu sobre la terra.
2 Y aná lo primer, y derramá sa copa sobre la terra; y vingué una llaga cruel y maligna sobrels homes que tenían lo senyal de la bestia, y sobre aquells que adoraren sa imatge.
3 Yl segon ángel derramá sa copa sobrel mar, ys torná sanch com de mort; y morí en la mar tota ánima vivent.
4 Yl tercer derramá sa copa sobrels rius y sobre las fonts de las ayguas, ys convertiren en sanch.
5 Y oyguí á dir al ángel de las ayguas: Vos sou just, Senyor, que sou, que erau, y que seréu, perqué aixó haveu judicat.
6 Perqué derramaren la sanch dels sants y dels profetas, y vos los haveu donat á béurer sanch, perquéu mereixen.
7 Y oyguí que deya un altre desdel altar: Certament, Senyor Deu Totpoderós, vostres judicis son justos y verdaders.
8 Yl quart ángel derramá sa copa sobrel sol, y li fou donat lo abrasar als homes ab ardor y foch.
9 Y s'abrasaren los homes ab gran ardor y blasfemaren lo nom de Deu que té poder sobre aquestas plagas, y no s'arrepentiren pera glorificarlo.
10 Yl quint ángel derramá sa copa sobre lo siti de la bestia; ys torná ple de tenebras son regne, ys mossegaren sas llenguas de dolor.
11 Y blasfemaren al Deu del cel per sos dolors y sas feridas, y no s'arrepentiren de sas obras.
12 Yl sisé ángel derramá sa copa sobre aquell gran riu Eufrates; y s'assecaren sas ayguas, peraqués aparellás lo camí perals reys del Orient.
13 Y vegí exir de la boca del dragó, y de la boca de la bestia, y de la boca del fals profeta, tres esperits immundos á manera de granotas.
14 Perqué son esperits de dimonis, que fan prodigis, y van als reys de la terra y de tot lo mon, pera juntarlos pera la batalla en lo gran dia del Deu Totpoderós.
15 Mirau que vinch com un lladre. Benaventurat lo qui vetlla, y guarda sas vestiduras, peraqué no vaja desnú, y vejan sa vergonya.
16 Yls reunirá tots plegats en un lloch que en Hebreu s'apellida Armagedon.
17 Yl seté ángel derramá sa copa al ayre, y isqué una gran veu del temple desdel trono, que deya: Está fet.
18 Y vingueren llams y trons, y clamors, y hi hagué un gran terratrémol; tal y tan gran, qual no hi ha hagut may desde quels homes están sobre la terra.
19 Y la gran ciutat fou partida en tres part; y caygueren las ciutats de las nacions; y la gran Babilonia vingué en memoria devant de Deu, pera donarli la copa del vi de l'indignació de sa ira.
20 Y tota isla fugí, y las montanyas no fóren trobadas.
21 Y caygué del cel una gran pedregada sobrels homes: cada pedra gran com un talent; yls homes blasfemaren de Deu per rahó de la plaga de la pedregada, que fou excessivament gran.

CAP. XVII.

Descripció de la gran prostituta; so es, Babilonia, que s'embriagá ab la sanch dels mártirs, ys vegé sentada sobre la bestia dels set caps y las deu banyas.
1 Y vingue un dels set ángels que tenían las set copas, ym parlá dihent: Vina aquí, yt mostraré la condemnació de la gran prostituta, que está sentada sobre moltas ayguas,
2 Ab qui cometeren fornicació los reys de la terra, y s'embriagaren los habitants de la terra ab lo vi de sa prostitució.
3 Ym arrebatá en esperit al desert; y vegí una dona sentada sobre una bestia vermella, plena de noms de blasfemia, que tenía set caps y deu banyas.
4 Y la dona estava rodejada de púrpura, y d'escarlata, y adornada d'or, y de pedras preciosas, y de perlas, y tenía un vas d'or en sa ma, ple de abominació y de la immundicia de sa fornicació.
5 Y en son front escrit un nom: MISTERI, BABILONIA LA GRAN, LA MARE DE PROSTITUTAS, Y ABOMINACIONS DE LA TERRA.
6 Y vegí aquella dona embriagada de la sanch dels sants y de la sanch dels mártirs de Jesús. Y quant la vegí quedí maravellat de gran admiració.
7 Ym digué l'ángel: ¿Perquét maravellas? Jot diré lo misteri de la dona, y de la bestia que la porta, la qual té set caps y deu banyas.
8 La bestia que has vist, fou, y no es, y exirá del abisme, y anirá á la perdició; ys maravellarán los habitants de la terra, aquells, los noms dels quals no están escrits en lo llibre de vida desde la creació del mon, quant vejan la bestia que era, y no es, y ab tot es.
9 Y aquí está lo sentit que té sabiduría. Los set caps son set montanyas, sobre los quals está sentada la dona; y també son set reys.
10 Los cinch caygueren: l'un es y l'altre no ha vingut encara; y quant vinga deu durar poch temps.
11 Y la bestia que era, y no es, y ell es la octava, y es dels set, y va á la perdició.
12 Y las deu banyas que has vist son deu reys, que encara no reberen regne; emperó rebrán poder com reys per un'hora després de la bestia.
13 Aquestos tenen un mateix designi, y donarán sa forsa y poder á la bestia.
14 Aquestos batallarán contra l'Anyell, yl Anyell los vencerá, perqué ell es lo Senyor dels senyors yl Rey dels reys; yls que están ab ell son cridats, escullits, y fiels.
15 Ym digué: Las ayguas que vegeres ahont la prostituta está sentada, son pobles, y multituts, nacions, y llenguas.
16 Y las deu banyas que vegeres en la bestia, aqueixas aburrirán la prostituta, y la reduhirán á desolació, y la deixarán desnusa, y menjarán sas carns, y á ella la cremarán ab foch.
17 Perqué Deu ha posat en sos cors que fassan la voluntat d'ell; y donat son regne á la bestia, fins que estigan cumplertas las paraulas de Deu.
18 Y la dona que vegeres es la gran ciutat, que té imperi sobre los reys de la terra.

CAP. XVIII.

Ruina, judici y cástich de Babilonia, sobre la qual ploran amargament los que seguiren son partit; mes los sants del cel cantan la victoria.
1 Y despres d'aixó vegí baixar del cel un altre ángel que tenía gran poder, y la terra fou illuminada ab sa gloria.
2 Y exclamá poderosament, dihent: Caygué, caygué Babilonia la gran; y s'ha convertit en habitació de dimonis, y en guarita de tot esperit impur, y en gavia de tot aucell asquerós y abominable.
3 Perqué totas las gents han begut del vi de l'ira de sa fornicació; yls reys de la terra han comés fornicació ab ella; yls mercaders de la terra s'han enriquit ab lo poder de sas delicias.
4 Y oyguí un altra veu del cel que deya: Exiu d'ella, poble meu, peraqué no tingau part en sos pecats, y no quedeu ferits de sas plagas.
5 Perqué sos pecats han arribat fins al cel, yl Senyor s'ha recordat de sas maldats.
6 Tornauli á donar, axí com ella vos ha donat á vosaltres; y pagauli al doble segons sas obras: en la copa en que ella vos doná á béurer, donauli béurer al doble.
7 Tant quant ella s'ha glorificat y ha viscut en plahers, tant donauli de torments y plor; perqué diu en son cor: Jo estich sentada com reyna, y no so viuda, ni veuré plors.
8 Per aixó en un dia vindrán sas plagas, mort, y plor, y fam, y será cremada ab foch, perqué es fort lo Deu que la judicará.
9 Y plorarán, ys ferirán los pits sobre ella los reys de la terra que cometeren fornicació ab ella y visqueren en plaher, quant veurán lo fum de sa crema,
10 Estant lluny per temor dels torments d'ella dirán: Ay, ay, ay de la gran ciutat de Babilonia, aquella ciutat poderosa; puix en un hora ha vingut ta condemnació.
11 Yls mercaders de la terra plorarán ys lamentarán sobre ella; perqué ningú comprará may mes sas mercaderías,
12 Mercaderías d'or, y de plata, y de pedras preciosas, y de perlas, y de tela fina, y d'escarlata, y de seda, y de grana, y de tota fusta olorosa, y de tota mena de vasos de marfil, y tota sort de vasos de fusta preciosíssima, y de coure, y de ferro, y de marbre,
13 Y de canyella, y de perfums, y d'ungüents, y encens, y de vi, y d'oli, y de flor de farina, y de forment, y de bestias de cárrega, y de cavalls, y d'ovellas, y de carrossas, y d'esclaus, y d'ánimas d'homes.
14 Y las fruytas que t'ánima ansiava se retiraren de tu, y totas las cosas substanciosas y hermosas están perdudas per tu, y no las trobarás may mes.
15 Los mercaders d'aquestas cosas, ques enriquiren, estarán lluny d'ella per temor de sos torments, plorant y gemegant,
16 Y dihent: Ay, ay d'aquella gran ciutat que estava cuberta de tela finíssima, y d'escarlata, y de grana, y adornada d'or, y de pedras preciosas, y perlas:
17 Que en un hora han desaparegut tant grans riquesas. Y tot capitá de barco, y tots los que navegan en la mar, yls mariners, y quants trafican per mar se pararen lluny,
18 Y quant vegeren lo fum de son incendi, clamavan dihent: ¿Quina ciutat hi havía semblant á esta gran ciutat?
19 Ys tiraren pols sobre sos caps, y prorrumperen en alarits, y plorant, y lamentantse deyan: Ay, ay d'aquella gran ciutat, en la que s'enriquiren tots los que tenían barcos en la mar per causa de sa ostentació; puix en un dia ha quedat desolada.
20 Regositjauvos sobre ella, cels, y vosaltres sants apóstols y profetas, perqué Deu vos ha venjat en ella.
21 Y un ángel fort alsá una pedra com una gran mola de molí, y la tirá al mar, dihent: Ab tanta furia será derribada Babilonia, aquella gran ciutat, y may mes será trobada.
22 Ni may mes s'ohirá en tu la veu dels tocadors d'harpas, ni de musichs, ni de tocadors de flautas y trompetas; ni may mes se trobará en tu ningun artista; ni tampoch s'ohirá lo soroll de ninguna mola de molí:
23 Y llum d'antorcha may mes resplandirá en tu; y veu d'espós y esposa may mes será ohida en tu; perqué tos mercaders eran los principals homes de la terra, perqué en tos maleficis fóren enganyadas totas las nacions.
24 Y en ella ha estat trobadala sanch dels profetas, y dels sants, y de tots los que fóren morts sobre la terra.

CAP. XIX.

Triunfo y cántich dels sants per la ruina de Babilonia, per lo regne de Deu, y per las bodas del Anyell. Lo Verb de Deu triunfa de sos enemichs.
1 Despres d'aixó oyguí una gran veu com de molta gent en lo cel, que deyan: Alleluya, salvació, y gloria, y honra, y poder al Senyor nostre Deu.
2 Perqué sos judicis son justos y verdaders, perqué ell ha condemnat á la gran prostituta que pervertía la terra ab sa prostitució, y ha venjat la sanch de sos servos de las mans d'ella.
3 Y altra vegada digueren: Alleluya; yl fum d'ella pujá per los sigles dels sigles.
4 Ys postraren los vint y quatre ancians y las quatre bestias, y adoraren á Deu que estava sentat sobrel trono; y deyan: Amen: Alleluya.
5 Y isqué del trono una veu que deya: Alabau á nostre Deu, tots vosaltres servos d'ell, yls quel temeu, xichs y grans.
6 Y oyguí com una veu de molta gent, y com soroll de moltas ayguas, y com una veu de grans trons, que deyan: Alleluya: perqué regná lo Senyor nostre Deu Totpoderós.
7 Regositjemnos, y alegremnos, y donemli gloria; perqué han arribat las bodas del Anyell, y sa Esposa está aparellada.
8 Y á ella fou donat cubrirse de finíssima tela, resplandent, y blanca. Y aquesta tela fina es la justicia dels sants.
9 Ym digué: Escriu: Ditxosos los que han estat cridats á la cena de las bodas del Anyell. Ym diu: Aquestas paraulas de Deu son verdaderas.
10 Ym postrí á sos peus per adorarlo. Ym diu: Mira nou fassas; jo so co-servo teu, y de tos germans que tenen los testimoni de Jesús Adora á Deu; perquél testimoni de Jesús es esperit de profecía.
11 Y vegí lo cel obert, y aparegué un cavall blanch; yl que estava sentat sobre ell, era apellidat Fiel y Verdader, lo qual en justicia judica y fa la guerra.
12 Y sos ulls eran com flama de foch; y tenía en son cap moltas coronas, y un nom escrit que ningú comprenía, sinó ell mateix.
13 Y anava vestit d'una roba tenyida de sanch; y son nom es apellidat: Lo Verb de Deu.
14 Yl seguían los exércits que hi ha en lo cel en cavalls blanchs, vestits tots de tela finíssima blanca, y pura.
15 Y exía de sa boca una espasa de dos talls, pera ferir ab ella las nacions. Y ell mateix las gobernará ab vara de ferro: y ell trapitja lo cup del vi del furor de l'ira de Deu Totpoderós.
16 Y té escrit en sa vestidura y en sa cuixa lo nom: Rey de reys, y Senyor de senyors.
17 Y vegí un ángel que estava en lo sol, y clamava en veu alta, dihent á tots los aucells que volavan per mitg del cel: Veniu, y juntauvos á la gran cena de Deu:
18 Pera menjar carns de reys, y carns de tribuns, y carns de poderosos, y carns de cavalls, y dels que cavalgavan en ells, y carns de tots, llibres, y esclaus, y xichs, y grans.
19 Y vegí la bestia, yls reys de la terra, y sos exércits reunits, pera batallar ab lo que estava sobrel cavall y ab son exércit.
20 Y fou presa la bestia, y ab ella lo profeta fals que feu prodigis devant d'ell, ab los quals enganyá als que reberen lo senyal de la bestia, y á aquells que adoraren sa imatge. Aquestos dos fóren llansats vius en un estany de foch ardent y sofre.
21 Yls altres fóren morts ab l'espasa que ix de la boca d'aquell que seya sobrel cavall: ys saciaren ab sas carns tots los aucells.

CAP. XX.

L'ángel encadena á Satanás en l'abisme per mil anys, durant los quals las ánimas dels mártirs regnan ab Christo en la primera resurrecció. Deslligat després Satanás, mou á Gog y á Magog contra la ciutat santa; emperó lo cel enviará foch quels devorará. Després Jesu-Christ judicará á tots los morts.
1 Y vegi baixar del cel un ángel que tenía la clau del abisme, y una gran cadena en sa ma.
2 Y prengué al dragó, la serpent antigua, ques lo diable y Satanás; yl lligá per mil anys.
3 Yl ficá en l'abisme, yl tancá, y posá un sello sobre ell, peraqué no enganyás mes á las nacions, fins que s'hajan cumplert los mil anys; y després d'aixó convé que sia deslligat per un poch de temps.
4 Y vegí cadiras, y s'assentaren sobre ellas, yls fou donat lo judicar, y vegí las ánimas d'aquells que fóren degollats per lo testimoni de Jesús y per la paraula de Deu, yls que no adoraren la bestia, ni á sa imatge, ni reberen sa marca en sos fronts, ó en sas mans, y visqueren y regnaren ab Christo per espay de mil anys.
5 Emperó los altres morts no entraren en vida fins que hagueren passat los mil anys. Aquesta es la primera resurrecció.
6 Benaventurat y sant lo qui té part en la primera resurrecció: en aquestos no té poder la segona mort; ans be serán sacerdots de Deu y de Christo, y regnarán ab ells mil anys.
7 Y quant sian acabats los mil anys será deslligat Satanás de sa presó.
8 Y exirá per'enganyar á las nacions que están en los quatre cantons de la terra, á Gog y á Magog, yls reunirá pera combátrer; lo número dels quals es com l'arena del mar.
9 Y pujaren sobre l'amplaria de la terra, y cercaren los reals dels sants, y la ciutat amada: y baixá foch del cel enviat per Deu, yls devorá.
10 Yl diable quels enganyava fou ficat en un estany de foch y de sofre, ahont están la bestia yl fals profeta; y serán atormentats dia y nit per los sigles dels sigles.
11 Y vegí un gran trono blanch, y á un que estava assentat sobre ell, á la vista del qual fugí lo cel, y la terra, y no fou trobat lo lloch d'ells.
12 Y vegí als mort, grans y xichs, que estavan en peu devant del trono, y fóren oberts los llibres; y fou obert un altre llibre, ques lo llibre de vida; y fóren judicats los morts per las cosas que estavan escritas en los llibres, segons sas obras.
13 Yl mar doná los morts que estavan en ell; y la mort yl infern donaren los morts que estavan en ells; y fou fet judici de cada hu d'ells segons sas obras.
14 Yl infern y la mort fóren llansats al estany de foch. Aquesta es la segona mort.
15 Yl que no fou trobat escrit en lo llibre de la vida fou llansat en l'estany del foch.

CAP. XXI.

Fi y estat ditxós dels justos després del judici, y desastrosa sort dels pecadors. Descripció de la ciutat celestial de Jerusalem, mística esposa del Anyell de Deu.
1 Y vegi un cel nou y una terra nova. Perqué lo primer cel y la primera terra desaparegueren, y la mar ja no existeix.
2 Y jo Joan vegí la ciutat santa, la nova Jerusalem, que de part de Deu baixava del cel, y estava ataviada com una esposa adornada pera son espós.
3 Y oyguí una gran veu del trono, que deya: Veus aquí lo tabernacle de Deu es ab los homes, y habitará ab ells. Y ells serán son poble, yl mateix Deu en mitg d'ells será son Deu.
4 Y aixugará Deu tota llágrima dels ulls d'ells; y ja no hi haurá mes mort, y no hi haurá mes plors, ni clamors, ni penas; perqué las primeras cosas passaren.
5 Y digué lo que estava assentat en lo trono: Veus aquí jo fas novas totas las cosas. Ym digué: Escriu, perqué aquestas paraulas son molt fiels y verdaderas.
6 Ym digué: Está fet. Jo so l'Alfa y l'Omega, lo principi y lo fi. Jo donaré béurer de grat al que tinga sed de la font de l'aygua de vida.
7 Lo qui vensia possehirá aquestas cosas, y jo seré son Deu, y ell será mon fill.
8 Mes respecte los cobarts, y incréduls, y malehits, y homicidas, y fornicayres, y etxisers, y idólatras, y tots los mentiders, sa sort será en l'estany que crema ab foch y sofre, que es la segona mort.
9 Y vingué un dels set ángels, que tenían las set copas plenas de las set plagas derreras, y parlá ab mi, dihent: Vina aquí, yt mostraré l'Esposa que té l'Anyell per Espós.
10 Ym portá en esperit á una montanya gran y elevada, ym mostrá la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel de la presencia de Deu,
11 Que tenía la claredat de Deu, y sa llum era semblant á una pedra preciosa de jaspe á manera de cristall.
12 Y tenía una muralla gran y alta ab dotse portas; y en las portas dotse ángels, yls noms escrits, que son los noms de las dotse tribus dels fills d'Israel.
13 Al orient tenía tres portas, á tramontana tres portas, á mitgdia tres portas, y tres portas á ponent.
14 Y la muralla de la ciutat tenía dotse fonaments, y en aquestos dotse los noms dels dotse apóstols del Anyell.
15 Yl que parlava ab mi tenía una mida de canya d'or per'amidar la ciutat, y las portas, y la muralla.
16 Y la ciutat es quadrada, tant llarga com ampla; y amidá la ciutat ab la canya d'or, y tenía dotse mil estadis; y la llargaria, y l'alsaria, y l'amplaria d'ella son iguals.
17 Y amidá sa muralla; y tenía cent y quaranta y quatre colsers de la mida del home, que era la del ángel.
18 Yl material d'aquesta muralla era de pedra jaspe; emperó la ciutat era or pur, semblant á un vidre clar.
19 Yls fonaments de la muralla de la ciutat estavan adornats de tota pedra preciosa. Lo primer fonament era jaspe; lo segon zafir; lo tercer rubí; lo quart esmeralda;
20 Lo quint sardónica; lo sisé sardía; lo seté crisólit; lo vuité beril; lo nové topaci; lo desé chrisopraso; l'onsé jacintho; lo dotsé ametista.
21 Y las dotse portas son dotse perlas, una en cada una; y cada porta era d'una perla; y la plassa de la ciutat era or pur, com vidre trasparent.
22 Y no vegí temple en ella; perqué lo Senyor Deu Totpoderós yl Anyell son lo temple d'ella.
23 Y la ciutat no necessita sol ni lluna que illuminian en ella; peraqué la claredat de Deu l'illumina, yl Anyell es la llum d'ella.
24 Y las nacions d'aquells que s'han salvat caminarán en la llum d'ella; yls reys de la terra portarán á ella gloria y honra.
25 Y sas portas nos tancarán de dia; puix allí no hi haurá nit.
26 Y á ella portarán la gloria y la honra de las nacions.
27 No entrará en ella ninguna cosa contaminada, ni ningú que cometia abominació, ó mentida; sinó solament los que están escrits en lo llibre de vida del Anyell.

CAP. XXII.

Conclou la pintura admirable y misteriosa de la celestial Jerusalem, y ab ella l'Apocalipsi, ó la Revelació de Jesu-Christ á son deixeble amat.
1 Ym mostrá un riu d'aygua de vida resplandent com cristall, procehint del trono de Deu y del Anyell.
2 En mitg de la plassa d'ella, y al una y al altra bora del riu, hi havía l'arbre de vida portant dotse menas de fruyts, y donant son fruyt cada mes; y las fullas dels arbres son pera curació de las nacions.
3 Y no hi haurá allí may mes maledicció; sinó quels tronos de Deu y del Anyell estarán en ella, y sos servos lo servirán.
4 Y veurán sa cara, y son nom estará escrit en los fronts d'ells.
5 Y allí no hi haurá may mes nit; y no fará fretura llum d'antorxa, ni llum de sol; perqué lo Senyor Deu los illuminará, y regnarán en los sigles dels sigles.
6 Ym digué: Aquestas paraulas son molt fiels y verdaderas. Yl Senyor Deu dels sants profetas enviá son ángel, pera mostrar á sos servos las cosas que han de ser feta promptament.
7 Y veus aquí jo vinch depressa. Benaventurat lo qui guarda las paraulas de la profecía d'aquest llibre.
8 Y jo Joan so lo qui he ohit y he vist aquestas cosas. Y després que las haguí vistas y ohidas, me postrí als peus del ángel que me las mostrava, per'adorarlo,
9 Ym digué: Guarda nou fassas, perqué jo so servo ab tu, y ab tos germans los profetas, y ab aquells que guardan las paraulas de la profecía d'aquest llibre. Adora á Deu.
10 Ym digué: No sellias las paraulas de la profecía d'aquest llibre, perqué lo temps está prop.
11 Lo qui danya, danyia encara; yl que está en impuresas, contaminias encara; yl ques just, sia encara justificat; yl ques sant, sia encara santificat.
12 Veus aquí que vinch prompte, y mon gallardó va ab mi, pera recompensar á cada hu segons sas obras.
13 Jo so l'Alfa y l'Omega, lo primer y lo derrer, principi y fi.
14 Benaventurats los que rentan sas vestiduras en la sanch del Anyell, peraqué tingan part en l'arbre de la vida y entrian per las portas en la ciutat.
15 Perqué fora quedan los cans, yls etxisers, yls lascius, yls homicidas, yls que serveixen als ídols, y tot lo qui ama y fa mentida.
16 Jo Jesús he enviat mon ángel pera donarvos testimoni d'aquestas cosas en las Iglesias. Jo so l'arrel, yl llinatge de David, l'estrella resplandent del matí.
17 Y l'Esperit y l'esposa diuhen: Vina. Yl queu oyga diga: Vina. Yl que té sed vinga; y qui vulla prenga de grat de l'aygua de vida.
18 Perqué protesto á tot lo qui ou las paraulas de la profecía d'aquest llibre: Que si algú anyadís á ellas alguna cosa, Deu posará sobre ell las plagas que están escritas en aquest llibre;
19 Y si algú detragués res de las paraulas del llibre d'aquesta profecía, Deu detraurá sa part del llibre de la vida, y de la ciutat santa, y de las cosas que están escritas en aquest llibre.
20 Aquell que dona testimoni d'aquestas cosas diu: Certament vinch prest. Amen. Veniu, Senyor Jesús.
21 La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ sia ab tots vosaltres. Amen.


FI