Lo rondallayre - La flor del penical

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Lo castell d' irás y no 'n tornarás  
Lo rondallayre
Lo capdell d' or


LA FLOR DEL PENICAL.



 Y era una vegada un rey que tenia dos fills y que en la cama patia d'un mal, que per mes remeys que hi fes, en cap manera podia curarlo. Lo qual feya que n'estés sempre anguniós y trist, y que per tot arreu manés cercar los millors metjes; cap dels quals savia dar-li sanitosa cura, sino un que li maná se hi posés de la flor del penical.
 Lo rey qu'era molt vellet, cridá á los seus dos fills y 'ls encomaná li cerquessin la dita flor, qu'era per ell la vida, prometent al qui li dugués, que lo faria hereu del seu regne. Y veus aquí que los noys ab tot dalit se n'hi anaren y cerca que cercarás, lo mes petit que la troba. Mes quan lo gran ho sapigué y 's veu sense corona, ell que li surt al encontre, li pren la flor, fa un clot á terra y 'l colga al riu d'arenas.
 En lo quin hi van naixe unas canyas, y un pastor se n'hi feu un fluviol d'una d'ellas, que aixís que se'l posa á la boca comensa á sonar:

Pastoret, bon pastoret,

tú que 'm tocas y que 'm menas
so colgat al riu d'arenas
per la flor del penical
per la cama del meu pare

que li feya tan de mal.


 Podeu contar quina estranyesa; lo pastor no savia lo que li pasava, torna á sonar y lo fluviol á fer la mateixa cantada, com que la gent ho comensá de saber y á enrahonarho, fins que arribá á oidos del rey, lo qui incontinent feu anar á lo seu davant lo pastor, que tan bon punt hi fou, quan lo fluviol se posá á sonar:

O vos pare, lo meu pare

que me'n tocas y que 'm menas,
so colgat al riu d'arenas
per la flor del penical
per la cama del meu pare

que li feya tan de mal.


 Lo rey així que ho sent tot se'n maravella y per be ó mal, á la forsa, fa que son fill lo toqui y allavoras sona lo fluviol.

Germanet, mal germanet,

tú que 'm tocas y que 'm menas
so colgat al riu d'arenas
per la flor del penical
per la cama del meu pare

que li feya tan de mal.


 Lo qual sentit, preguntá lo rey al pastor, d'ahont havia treta aquella canya que tals cosas deya y com lo pastor li digués que ho havia fet de la vora del riu d'arenas, d'un canyar que poch temps avans no hi era, lo rey hi volgué anarhi, feu qu'arranquessin lo canyar y colgat dessota d'ell hi trobaren al fill petit qu'encara era viu. Lo pare n'hagué gran alegría al mateix temps que fort enuig envers son fill gran á qui maná condemnar á mort, donant lo regne al seu fill petit qu' era qui havia trobada la flor del penical.

___________


 Altres fan que un pare que tenia una llaga en la cama, encomanés als seus fills qué li anessin á cercar la flor del penical. Los dos mes grans van deixar á n' el petit qu' anés sol, lo qui va entrarse en una horta, va demanar la flor y li donaren, encomanantli sobre tot que se la amagués, perque si los seus germans li trobessin lo matarian. Y se la va amagar á la mitja, mes per lo camí los seus germans van trobarlo, lo escurcullaren tot y com li trobessin la flor del penical, van fer un clot al riu d'arenas y van colgarli, en lo quin nasqué desseguida un gros canyar fins qu' un dia passá per allí un pastor del seu pare que n'anava guardant lo bestiá y feu un fluviol d'una de las canyas, lo quin va sonarne.

Pastoret, bon pastoret,
tu que'm tocas y que'm menas.
so colgat al riu d'arenas
per la flor del penical
per la cama del meu pare
que li feya tan de mal.

 Lo pastor va anar incontinent á casa del seu amo, lo qui com sentís lo fluviol feu anar al riu d'arenas á arrancarne las canyas, y ab las arrels d'aquestas ja hi trobaren cabells fins y rossos, y cavant mes endins hi van trobar encara viu al fill petit. La justicia rigorosa dongué als germans sentencia de mort y' al fill petit lo seu pare 'l feu hereu, que be s'ho merexia.