Lo rondallayre - Lo traginer

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Lo castell de irás y no hi veurás  
Lo rondallayre
Lo fill del pescador




LO TRAGINER.



 Una vegada eran dos traginers de los quals un anava á missa los diumenges y festas de guardar, mentres que l'altre may hi anava, de lo que 'n pervenia que aquest arribés sempre al punt mes aviat que no pas l'altre y que se n'hi mofés á totas horas de la seva devoció y catxassa. Tan y tan ho feu que 'l que complia ab los manaments de la Iglesia confiat en la ajuda de Deu, li va fer una aposta de que per mes qu' oís missa arribaria primer qu'ell á la posada, baix pena de entregarli, si perdés, matxos y carga. La aposta fou aceptada y veus aqui que la missa fou de prou estona pera que, qui la oia arribés mitja hora mes tart al punt que l'altre. Aixís es, que esclau de la paraula, no tingué mes remey que donarli tot lo seu cabal y propi.
 Sens una malla á la butxaca ni saber de que viure n'emprengué lo traginer camí, y camina que caminarás n'arribá á un bosch quan negre nit se feya, tan ferestech é isart, que n'hi esdevingué por y s'enfilá á dalt d'un arbre. Cabalment era la nit del dissapte y encara no foren las dotze horas quan de tots punts n'isqueren bruixots y bruixas, y agafant branquillots y llenya seca ne feren una gran foguerada, al voltant de quina hi ballaren sardanas ab estranys crits y cantadas, fins qu'un d'ells posat al mitg de las cendras aná preguntant á tots quinas eran las malas obras que durant la semmana havian fetas.
 Un deya que havia rovellat tots los blats d'una masía; altre que havia foradat la taulada damunt lo llit d'una partera, quan plovia; una bruixa, que havia esguerrat tota una llocada; altre que havia fet que 'l llevat se tornés agre y tots los presents digueren de las sevas, fins que al ultim la mes velleta de totas las bruixas digué com ella havia fet la mes dolenta obra, qual era que havia ficat tres serpents á dins lo cos de la filla de la reyna que no la deixavan viure. Totas las demes bruixas s'hi atansaren pe saber com ho havia fet y quin remey la curaria, y ella 'ls digué que era precis pera guarirla recullir la espuma de set caballs y donarli á beure.
 Lo traginer s'ho escoltava tot arrupit á dalt del arbre, y quan bruixots y bruixas foren fora, se 'n aná vers lo palau del rey que n'era molt lluny; en lo quin estavan atrafegats los metjes pera trobar remey per la princesa, mes cap sabia quin darli, pus no entenian la malalia. Lo traginer aixi ho va compendre per las conversas del poble y encara que mal vestit s' n aná al palau á dir com ell portava lo remey, mes lo tingueren per alocat y lo feren tornar enrera. Per fi tant va perfidiejarne que 'l deixaren entrar y demaná fessen corre set caballs tan com poguessen fins á desbocarlos, arreplegá quan ho foren tota la bromera que llensavan y la portá á la filla de la reyna. Esta en cap manera volia beure la dita escuma d'asco que li feya, mes com de posarsen una mica á la boca, de tan que n'era pregada, vejes que li resurtis be, pus per sa boca n'eixí una serp molt grossa, se la begué tota y n'escupí las serps que en son cos tenia.
 Y veus aquí que una volta guarida del seu mal, lo traginer volgué li complissen la promesa que li havian feta de donarli per esposa á la filla de la reyna com així ho havian promés á qualsevulla que curás á eixa de sa malaltía, mes los pares en cap manera volgueren complirho y per tréuresel del davant li digueren que anés á cercar la seva parentela, que volian coneixela.
 Lo traginer se 'n aná y tot caminant, caminant, quan fou lluny ne vejé un home que posat á terra semblava com si escoltés alguna cosa. Ell que li preguntá que feya y 'l qu'escoltava li digué com desde allí sentia que en lo palau del rey deyan com lo havian enganyat fentlo anar á cercar la seva parentela y qu'era precís matarlo.
 Lo traginer li digué si volia ser parent seu y convinguts sen anaren junts y ne trobaren un home que tapantse un forat de nas, ab l'altre, respiranthi, feya volar tot lo qu'era á dues lleguas. Lo traginer li pregá si volia esser parent seu y com hi vingués be, ne foren ja tres companys que tot caminant, caminant, ne trobaren un home que n'estava cohuent ab un ast tot un bou. Tots tres se n'hi rigueren y li preguntaren per qui era tanta vianda, á lo qual ne feu aquell de resposta qu'era tota per ell y encara n'hi havia poca, y en aixó comensá de menjar qu'en pochs moments no 'n deixá gens ni mica. Lo traginer ne fou agradat y li digué com ne anava per ordre del rey á cercar la seva parentela y que si ell ne volia esser li agrahiría. Y ne foren ja prou y se 'n anaren en vers lo palau del rey.
 Mes en aixó lo que tot ho sentia va aturarse y al cap d'una mica digué com en lo palau, sabent la tornada del traginer deslliberavan de ferlo perdre, á qual li feyan aparellar un regiment de caballeria pera que no 's pogués escapar en cap manera. Com d'efecte, á la poca estona vejeren una grossa polsaguera y despres gran munió de caballería qu'anava cap á ells. Llavoras l'altre company se tapá un forat de nas y comensá á bufar y tota la caballeria á volar per l'ayre que donava llástima; los uns queyan per dalt de las montanyas, los altres en los rius y tots d'así d'enllá, sols un ne deixaren quiet, pera que anés á dir al rey com á n'ells res los espantava y que anavan á complir la seva promesa.
 Y anaren caminant fins que foren al palau en lo quin n'estava 'l rey tot enujat, mes vejent que no podia tréuresels del davant, va fer veure que 'ls volia afalagar y 'ls feu guarnir una taula de totas viandas pera que menjessin, posantloshi per obligació que tenian que acabarse tot lo que 's dugués á taula, baix pena de morirne si ne deixavan gens ni mica. Y doná ordre á n'els criats que portessin tanta vianda com poguessin, de modo que may s'acabés. Los quatre companys comensaren de menjar y á poch ja s'estranyaren de tanta vianda, mes coneixent prompte la treta, lo qui trobaren menjantse 'l bou, comensá á menjar de tal manera que ni 'ls criats eran prou pera donarli l'abast, ni hi havia prou vianda en la casa, de modo que quan lo rey hi aná creyentse trobarlos á tots cansats y sens pogue mes, los trobá tots alegres demanantli mes menjar. Llavoras conegué que no hi havia remey y que era inutil tota oposició y doná á lo traginer la seva filla.
 Y va esser un bon princep y despres un bon rey molt estimat de tota la terra. Y un dia que 's passejava ne vejé uns traginers ab los quins anava lo qui li havia guanyada la aposta y desseguida lo maná compareixe á la sua presencia. Cosa la qual posá en tota temor á lo traginer, mes tingué que obehirne. Lo rey quan lo tingué davant li digué si 'l coneixia y com lo traginer li digués que no, li esplicá com era l'altre traginer company seu que anava á missa los diumenges y festas de guardar y que d'aixó li venia lo esser rey de tota aquella terra.