Lo secret de la neboda

De Viquitexts
Lo secret de la neboda
en Enrich de la Selva
 Baixa

  LO SECRET

                               DE

                        LA NEBODA

COMEDIA EN UN ACTE Y EN PROSA

DE

ENRICH DE LA SELVA



Estrenada ab brillant éxit, en lo teatre Romea, la nit del 21
     de Novembre de 1898





BARCELONA

BIBLIOTECA DE «LO TEATRO REGIONAL»
Ronda Sant Pere, 19 y 21, 1.er, 1.a
Mars de 1899


REPARTIMENT
_____


personatges actors
TUYAS
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Sra. Palá
EMILIA
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
» Clemente
AUGUSTO
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Sr. Fuentes
TÓFUL
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
» Capdevila


L'escena en un poble de la provincia de Barcelona.




Época actual






ACTE ÚNICH

L'escena representa un saló de una casa de camp. Porta al foro ab portier. Portas laterals. A la dreta una xemeneya ab mirall ab gerros de flors, etc. A la esquerra, frente á la xemeneya, una finestra ab cortinas. Devant la finestra un canapé, y devant la xemenya una taula, un silló y una cadira. Sobre la taula un tinter, plumas, timbre, etc.

ESCENA PRIMERA


Al aixecarse 'l teló apareix TUYAS, ab la bata blanca elegant, devant del mirall, posantse flors al pit y arreglantse 'l cabell. EMILIA surt de l'habitació de l'esquerra ab pas molt lent' vestida de negre, sumament senzilla pro elegant, pálida, procurant presentar un tipo romantich.

EMILIA Bon día, tía.
TUYAS Bon día, embaixadora dels desconsols. ¿Cóm estém de tristesa aquest dematí?
EMILIA Molt bé. Quasi tant bé com vosté de malicia.
TUYAS Avuy estás fresqueta com una rosa. Quasi 'm farás créurer que aquesta nit t'has descuydat de plorar.
EMILIA ¡Ditxosa vosté, que sempre está á punt de ríurer!
TUYAS Nó, que nó: l'alegría es l'aliment del cor. Y, després: ¿que ha de durar tota la vida 'l dol?
EMILIA ¿No soch viuda, per ventura?
TUYAS Ah! ¿y que per ventura no 'n soch jo?
EMILIA Aixó no vol dir res; perque cada qual sent
á la seva manera. Que potser se creu que jo no l'estimava á n'al meu marit?
TUYAS Com jo á n'al meu: com tota dona de bé estima al marit que la familia l'hi ha fet lo favor d'escullirli. Pero quan la mort se encarrega de cumplir ab la seva missió, separant al més vell del més jove, creume: ab sis mesos de dol rigorós, sis de mitj dol y un parell de setmanas d'alivio, la societat se dona per satisfeta.
EMILIA Jo no tinch tanta filosofía y faig senzillament lo que'm sembla qu' es lo meu deber.
TUYAS De manera que, jove y guapa, creus que tens lo deber d'enterrarte en vida? ¿No compréns qu' aixó sería una quiebra fraudalenta en perjudici de tú mateixa y dels homes de bona voluntat?
EMILIA Pro, tía: l'exemple que vosté 'm dona está del tot renyit ab lo que predica. Si vosté 's considera felís sent viuda, ¿per qué no 'n puch esser jo igual que vosté?
TUYAS ¿Igual que jo? ¡Quinas pretensións! La qüestió no está pas en esser viuda, sino en sapiguerne esser. «Para seguir la carrera hay que tener vocación». Pera tú, la viudetat no es més que la continuació del matrimoni; pera mi, es tot lo contrari d'aixó. ¡Es tant bonich manar després d'haber obehit, al menos fins qu' una trobi més bó obehir que manar! Dona lliure devant la lley! Qué dich, lliure: ¡soberana! Jo regno, governo y, sobre tot, administro; pledeijo y faig la oposició á tothóm... fins al mateix arcalde.
EMILIA (Somrient.) ¡Ay, Deu meu, qu' es aixalabrada!...
TUYAS Tú no hi enténs res en esser viuda. T'ho has pres massa en serio.
EMILIA Mes, ¿qué hi faré jo?...
TUYAS Tornarte á casar.
EMILIA ¡May!
TUYAS Aixó son manías. No tens fills de l'altre...
EMILIA Prou: fem la pau y no torném á parlar més d'aquest assumpto, que ja sab que'm mortifica.
TUYAS Fem la pau, sí; pro jo imposaré las condicións, com á general vencedor: avuy te treurás lo dol. L'ocasió no pot ser més oportuna: es la festa major y anirém al envelat.
EMILIA ¡Deu méu quina tía! ¿Pero cóm vol que cambihi de vestits, si no he cambiat de sentiments?
TUYAS Y si tú ets incurable ¿qué hi hem de ferhi?
VEU (Una veu enrregollada desde dins.) ¡Ala, passa, Carinyo! ¡A géurer! ¡Las bestias no hi entran á la sala!
TUYAS Ah, es en Tóful. Lo meu deliciós guardabosch.



ESCENA II


Las mateixas, y TÓFUL


TÓFUL Deu lo guart tingui, donya Tuyas. (A Emilia.) Perdoni sinyora... salut ab la companya... ¿Cóm ho passan?... ¿Molt bé? La de casa també... donya Tuyas, jo venía per parlarli...
TUYAS Parla Tóful, parla.
TÓFUL donya Tuyas. Aixó aixís no pot anar. Jo soch molt desgraciat.
TUYAS Es clar pobre home, ab aquesta cara.
TÓFUL Oh! Es perqué la rabia 'm fá sortir los colors á las oreyas...
TUYAS ¿Y aixó fill?
TÓFUL Escolti, donya Tuyas; jo fá més de cent anys que soch lo seu guarda, de pare á fill... y de fill á pare.
TUYAS Sí: y de marit á muller y d'avi á avia.
TÓFUL ¿Cóm? No ho entench.
TUYAS No ho tens pas d'enténdrer. Esplícat.
TÓFUL May ningú s'havía atrevit á posar lo peu al vedat, ni guarnirhi cap parany, ni tirá una escopetada sense que s'en fés l'estella. En vida del seu sinyó tots queyan á la trampa. ¡Y á fé de Deu que prou gelós n'estaba ell de la cassa!
TUYAS Oh, ell si qu' ho estaba de tot.
TÓFUL Y bona rahó que tenía, tothom s'estima alló que li toca. Per aixó jo venía donya Tuyas, perque 'm fés lo favor de tornarme deixar fer us de les mevas tribucións... y poguer agafar á qualsevol que's fiqui á n'al seu terreno sens permís de la propietaria. Perque, vaja, aixó de no poguer fer us del privilegi ¡'m fá una rabia!
TUYAS No siguis tonto home, encare m'ho haurías d'agrahir. Menos feyna y menos compromisos.
TÓFUL Bueno, y si no li guardo lo vedat, donchs, qué vol que li guardi.
TUYAS Mira guarda'l sou que's lo que't convé.
TÓFUL ¡Y lo meu honor donya Tuyas! Vosté trova bé, que m'hagi de deixar insultar estant en lo desempenyo del meu cárrech? Aixó m' humilla molt y un día faré un disbarat. ¡Tinch una rabia!
TUYAS ¡Qué dius are, gat dels frares! ¿Quí t'ha insultat? Lo noy de 'n Tano?
TÓFUL Un xitxarel-lo forasté que tot lo día m' está perseguint y encare m' ha dit trompa y pastanaga.

(Desde aixó Emilia no fá més que anar y venir mirant dissimuladament á la finestra y mostrantse molt agitada.)

TUYAS ¡Quín descaro! ¿Y cóm ha estat aixó?
TÓFUL Re, aquest dematí quan feya la ronda de costum, allá'l recó de la vinya que dona sobre 'l torrent me topo cara a cara ab un home que carregaba l' escopeta.
TUYAS ¡Mal enquentro!
TÓFUL Jo 'm creya que veyentme fugiría.
TUYAS Qualsevol s' ho creuría.
TÓFUL Pero ell ¡cá! fent com aquell que no coneixía las mevas insignas se 'm posa al costat y comensa á caminar... á caminar, quant tot d' una salta una llebra á boca de carro... y !pam!... li tira. (Apart.) (Tant temps que jo li anava á la saga.)
TUYAS ¡Y l' ha morta!
TÓFUL No sinyora l' ha errada! ¡Miri que errar una llebra á boca de carro! Se necessita ser carcamal. Quant ha vist que jo 'm decidía á ferlo sortir de la vinya, se m'ha
posat al darrera com si jo fos lo delinqüent y éll lo guarda, y d' aquesta conformitat lo menos fá dos horas que 'm persegueix per tot arreu recreyantme las oreyas aá escopetadas. Fins ha acabat per disparar sobre 'ls coloms.
TUYAS Bó, jo que 'ls guardava per ferlos ab arrós.
TÓFUL Oh, los ha errat també. Allavors m' he girat tot furiós y li he dit ¡murri! Y ell que 's posa á ríurer y 'm diu ¡trompa! y ¡pastanaga!
TUYAS ¿Y qu' es jove aquest home?
TÓFUL Oh, no l'hi he vist lo baptisme.
TUYAS ¿Y quín tipo es?
TÓFUL Sembla que surti d'una capsa...
TUYAS Bé. Es alt ó baix, moreno ó ros ó qué?
TÓFUL No m'en som adonat d' aixó. Lo que li puch dir es que va molt maco.


(Tuyas mirant intencionadament á Emilia qu' está molt agitada.)

TUYAS Bueno Tóful. ¿Téns valor?
TÓFUL ¡Jo! ¡Me caso 'm Ronda! Pregúntiho al noy d' en Tano qu'encare qu' es tant bon mosso y ha servit á l' artillería, li vaig rompre las dents y are quant enrahona xiula com una garsa.
TUYAS Donchs bé 't tornaré las atribucións, pero t' has de portar com un home. Vés y agafa 'l delincuent.
EMILIA ¡Agafarlo!
TUYAS (Vamos; ja li sap mal.)
TÓFUL Oh, donya Tuyas, jo puch pegarli un tiro ó darli una pallisa, pero aixó d' agafarlo sense testimonis no essent jo sibil 'm podría costar car.
TUYAS No tinguis por de ré, dígali que fassi 'l favor de seguirte que tens obligació de presentarlo devant de la propietaria.
TÓFUL ¿Sí? ja ho veurá, si l'agafo.
                    (S'en van cap al foro.)
EMILIA Ves ab cuidado, Tóful, mira qu' aquest home pot ser, si, que 't podría dar un que sentí.
TUYAS ¿Y qué sabs tú?
EMILIA Vull dir qu' es fácil que segui una persona decent y que miri com 'l tracta.
TÓFUL ¡Decent y 's fica 'l vedat y 'm diu trompa! Ja veurá com l' arreglo.
                                          (Emilia apart.)
¡Ay Deu meu quint martiri!
TUYAS No l' arreglis com al noy d'en Tano, are. Déixali estar las dents que li podrían fer falta. No has de fer res mes que lo que t' he dit, dirli que 't segueixi y res mes. Já 't seguirá, já.
TÓFUL Perdi cuidado. Gracias á Deu que torno á tenir atribucións. Ja veurás que riurém are.
                                (Surt pe'l foro dihent.)
¡Trompa!¡Trompa!


ESCENA III
TUYAS Y EMILIA

EMILIA ¿Y ara si aquet home vingués que li diría?
TUYAS Si 'm saluda com es de suposar, li diré: bon día tingui.
EMILIA ¡Oh, yá!¿Y després qué?
TUYAS Y después veurém quina classe d' home es; y si resultés á tot aixó, guapo, home de talent y de posició, mira... ¡qui sab Mare de Deu!
EMILIA ¿Que vol dir?
TUYAS Que pot ser l' arribaríam á estimar.
EMILIA ¿Quí? ¿Vosté?
TUYAS Oh tú,... mira.
EMILIA Jo, ja li he dit que tinch 'l cor tancat.
TUYAS Aném, dona. Pot ser ell té l' obriría.
EMILIA May.
TUYAS Aixó, no 's pot assegurar aixís, com aixís, Emilia.


ESCENA IV
Las mateixas, y TÓFUL

                              (Tóful, entrant ab aire de victoria.)
¡Ya está llest donya Tuyas!
EMILIA ¿Qué l' has mort?
TÓFUL L' he amarrat.
TUYAS Ha fet molta resistencia?
TÓFUL ¡Cá! No sinyora! Li he anat pe 'l darrera y me li sóm tirat á sobre: queda prés, sinyor li he dit, y ara fará 'l favor de seguir: «Gracias á Deu», m'ha dit, bé os ha costat prou, pastanaga,» y m' ha dat un duro.
TUYAS ¿Y tú qu' has fet?
TÓFUL L' he agafat.
TUYAS ¿A n' ell ó al duro?
TÓFUL A tots dos.
TUYAS ¿Y ahont es are?
TÓFUL A la butxaca.
TUYAS Lo cassador, home, lo cassador.
TÓFUL Ah! L' he tancat á l' estable.
EMILIA ¡Ave-María Purísima!
TUYAS Ja, ja, ja, ja. Bueno, are preparem 'ls adminiculs.     (A Tóful.) Aquest silló aquí á la dreta frenta del sofá, la taula devant del silló y 'l timbre sobre la taula. ¿Qué no hi falti res, plumilla, tinté y paper.....     (Tóful vá fent lo que l' indica.)
EMILIA ¿Quina s' en pensa are?
TUYAS Ay, ay. Jutjarlo.     (A Emilia.) Y tú m' haurás d' ajudar. ¿Veus? Vestida aixís de negre estarás molt en carácter, t' encarrego la defensa.
EMILIA Tia, jo no 'm presto á fer una broma que considero de mal género y pesada.
TUYAS Que se calle la defensa.     (A Tóful.) Y V. civil que traigan el acusado.
TÓFUL ¡Yo sabil!
TUYAS Fes lo que 't mano!
TÓFUL ¡Es 'l dimoni la sinyora!     (Anantsen pel foro.)


ESCENA V
TUYAS Y EMILIA
EMILIA ¿Pero que vol que hi fassi jo aquí?
TUYAS De testimoni, si no vols fer de defensor ó de secretari.

(S'assenta en el silló d' esquerra á la ximeneya y devant la taula.)



ESCENA VI
Las mateixas, TOFUL y AUGUSTO
TÓFUL Sinyora, aquí hi ha 'l prés.
TUYAS Que passi.

(August entra ab la escopeta á l' una má y la gorra á l' altre.)

AUGUSTO (Apart)   ¡Al fi la puch veura de la vora.
EMILIA (Apart)   (Es ell'. Ja m' ho temía).
TUYAS (Apart. Observántlos á tots dos.)   (S'han turbat Ja m' ho pensaba.)
AUGUSTO (Fent un gran saludo)   Senyoras, comenso per demanar mil perdóns y oferi 'ls meus respectes.
TUYAS (A Tóful)   Ab la escopeta á la má, guarda imprudent!

(Tóful 's pega un cop 'l cap com vulguent dir ¡quina planxa! y Augusto li entrega la escopeta.)

AUGUSTO Senyora, desde 'l moment qu' he tingut la ditxa de véurelas á vostés, ja m'he considerat qu' había rendit armas.
TUYAS Vamos l' acusat tracta d'influir en el ánimo del tribunal valguentse de la galantería.

(Augusto dirigintse ab la veu y 'ls ademants á Tuyas, pero ab la vista ficsa sempre á Emilia).

Cregui, senyora, que soch digne de la major indulgencia. Tot lo que hi fet ha sigut arrastrat per una passió irressistible.

TUYAS (Ab intenció)   Y desgraciada pot ser.
AUGUSTO Fins 'l present, si senyora.
TUYAS (Apart)   (Com súa la neboda.)
Pero convensut que no apunta bé, deuría renunciar á una fal-lera que no li pot ocasionar mes que disgustos.
AUGUSTO Aixó sí que no pot ser senyora. La meva passió pot més que la meva voluntad y haig de continuar encara que 'm costi anar á Sant Boy.
TUYAS Allavors, vosté no 's deu arrepentir de la seva falta.
AUGUSTO Demanim lo que vulgui, menos l'arrepentiment.
TUYAS Amigo, tindrém qu' escarmentarlo.
AUGUSTO Estich prompte á cumplir totas las penas que vostés m'imposin.
TUYAS Donchs comensi per séurer.
AUGUSTO Gracias, senyora. ¿Lo seu nom?

(S'assenta en el sofá. Tóful s'assenta en el fondo sobre un tamboret.

TUYAS (A Emilia). Tú fes 'l favor de pendre nota del interrogatori. Comensa per las afiliacións del acusat.
TUYAS Tingui present que deu concretarse no més que á contestar a lo que se li pregunti.
Tóful, pren acta de las declaracións del senyor.
(Tóful s'assenta prop de la taula y vá escribint.
AUGUSTO Augusto Ribas.
TUYAS ¿Estat?
AUGUSTO Solter.
TUYAS ¿Professió?
AUGUSTO Literato.
TUYAS ¿Medis de subsistencia?
AUGUSTO Vint mil duros de renta.
TUYAS Siga la enhorabona. Fassi 'l favor dels papers, la cédula, la llicencia.
AUGUSTO No porto més que la meva tarjeta.
TUYAS ¡Ola! ¡ola! ¡Cassar sense llicencia y en vedat sense permís del propietari! ¡Doble delicte! Primer de tot aném á la multa á favor dels pobres; lo que vosté vulgui.

(Augusto 's treu un billet de la cartera y 'l entrega á Tóful.)

TÓFUL (Ficantse 'l bitllet á la butxaca.) Deu li pagui.
TUYAS Porta aixó aquí.
TÓFUL Com la sinyora ha dit pe 'ls pobres, y jo 'n so próu...
TUYAS Pero tú no ets vergonyant.
(Tóful li entrega 'l billet y Tuyas 'l dona á Emilia.)
Aquí, l' encarregada de las limosnas es la meva neboda.
AUGUSTO (Apart) (Sí ho sé, n' hi poso un altre.)
TÓFUL Aquí té l' acta, sinyora. (Li entrega.)
TUYAS (Toca la campaneta s'alsa y diu) Considerant, que l' acusat ha sigut prés infraganti, y que per altre part confessa 'l seu delicte sense arrepentiment, ni comprometrers á no tornahi: Vistas las circuntancias lo condemna á.....
TÓFUL ¡Veyam! ¡Veyam!
TUYAS ¿Quina hora es are? (Mirantse lo rellotje.)
AUGUSTO Las onze, senyor President.
TUYAS A permaneixa arrestat aquí fins á las deu de la nit, ab obligació de menjarse tota la cassa que ha mort aquesta matinada.
AUGUSTO ¡Senyora! ¡Vosté es un angel!
TUYAS (A Tóful.) Civil, conduheixi 'l prés al calabosso.
TÓFUL ¿Al calabosso? ¿Qué vol que 'l tanqui al sellé?
TUYAS ¡Anima cristiana! Ja veig que tu tractas al próxim, com voldrías que 't tractessin á tu mateix.
TÓFUL Seguexim sinyor.
AUGUSTO Passéu, passéu, pastanaga.
(Se coloca detrás de Tóful.)
TÓFUL ¿Ja hi torném?
TUYAS Al cuarto que dona 'l jardí.
TÓFUL (Apart) ¡Macatxo!
TUYAS Senyor Augusto, queda prés baix paraula d' honor.
AUGUSTO Encara que vulgui á perpétua, senyora.
TUYAS (Ab ademant solemne.) «Se levanta la sesión.»
TÓFUL (Apart anantsen.) ¡Vaya un modo de tractar 'ls criminals! ¡Lo cuarto qu' era del amo!

ESCENA VII
TUYAS y EMILIA


EMILIA (Molt agitada) Decididament tía, sembla que 's torni boja.
TUYAS (Ab sanch freda) ¿Per qué maca?
EMILIA ¿Aquí se l'hi acudiría tenir un jove detingut á casa? Qué vol que pensi aquest home de nosaltres.
TUYAS Filla no es pás tant lleitg com aixó aquest home.
EMILIA Rahó de més perque la gent murmuri.
TUYAS Bé, ¿qué poden dir al cap de vall? ¿Qu' ha arribat un forasté, que l' invitat á dinar, y que 'ns ha dat una caritat pe'ls pobres? ¿Ahónt es el mal?
EMILIA Encara que no hi sigui, se deuhen evitar las apariencias. Oh y ab un ximple com en Tófol per no correr 'l perill de la murmuració.
TUYAS (Fent comedia.) ¿Lo perill? ¿Lo perill? No 't pensis, pot ser si que hi comés una imprudencia.
EMILIA Es clar que sí.
TUYAS Perque, si percas fós un lladre.
EMILIA ¿Un lladre ab vint mil duros de renta?
TUYAS De més richs n' hi ha filla. ¿Y després que 'n respóns tú de la seva renta?
EMILIA Jo no responch de rés, tía.
TUYAS Ay, ay, ay. ¿Véus are tú m' has fet pór? Vaig á dir qu' alsin 'l somatent. ¿No 't sembla?
EMILIA ¡Ay Deu meu! un altre bojería.
TUYAS Ja veurás noya. Tu m' hi has fet caure. Si fos un d' alló que de vegadas diuhen 'ls diaris... un... un... ah, sí ¡un sátiro!
EMILIA ¿Qu' es aixó?
TUYAS Un mónstruo qu' es mitj home y mitj fiera.
EMILIA ¿Y are?
TUYAS (Cridant.) ¡Tóful! ¡Tóful!


ESCENA VIII
Las mateixas y TOFUL


TÓFUL (Surt corrents.) ¿La Sinyora 'm cridaba?
TUYAS Si, vina, Tóful maco, vina. (Tocantli la cara.)
TÓFUL Ah, ah, qu' es amable la sinyora!
TUYAS ¿Quinas noticias portas?
TÓFUL No entench.
TUYAS Si, home, si, ¿Qué fá 'l prés?
TÓFUL ¡Ah! Sembla qu s' estigui á cal sogre.
TUYAS Bé, pero no has notat rés de sospitós.
TÓFUL Oh prou que ho es de sospitós.
EMILIA ¿Qué?
TUYAS ¿Acaba, qu' ha fet?
TÓFUL Ha surtit á la finestra y ha fet un xiulet.
TUYAS ¡Santa María!
TÓFUL Ora pro nobis. Y com si surtís de sota terra li ha comparegut un criat.
TUYAS Y ¿d' ahont ha surtit?
TÓFUL Oh! jo no ho som pas vist.
TUYAS (A Emilia.) Ay, quina por! Jo tremolo... y tú?
EMILIA Jo no sé lo qué 'm passa.
TÓFUL ¡Caratsus! no m' espantin ara!...
TUYAS Pro ¿quina classe d' home es aquest criat?
TÓFUL Un noyet tot plé de botóns.
TUYAS Aixó 'm tranquilisa. Y ¿qué?
TÓFUL Li ha portat una maleta, y ¿'n vol de respalls y respatllets y ampollas y ampolletas y sabóns?... Ell se n' ha anat al lavabo y ¡réntat que't rentarás, y frega que fregarás!... Semblava un' oca.
TUYAS Prou: ja te 'n pots anar.
TÓFUL Pro, bé: ¿qu' haig de tenir por ó nó?
TUYAS Nó, home, no n' heu de tenir.
TÓFUL Bueno, donchs: passiobé, sinyora.
TUYAS Noya, la cosa no pot ser clara. Aquest jove vé per una de nosaltres.
TUYAS ¡Fugi! ¿Y are?
TUYAS Ah, no ho duptis. Y are m' alegro d' haber fet lo qu' he fet, perque qui sab las ximplerías que hauría comés per ficarse fins á casa. Vet-aquí, perque m' ha dit senyora vosté es un ángel. Be, digas ¿que t' agrada? ¿Qué t' casarías si 't demanés?
EMILIA Ja sabs que no.
TUYAS Pensat' ho bé.
EMILIA Ja ho tinch ben pensat, caramba.
TUYAS A la una... á las dugas... á las tres, ¿no? Donchs jo me'l quedo. A mí si que m' agrada.
EMILIA ¿Pero vosté sería capás de casarsi?
TUYAS (Sorpresa) ¿Perque no? Es jove, elegant, rich y guapo, tothom m' ho aprobará.
EMILIA Pero si no 'l coneix mes que d' are.
TUYAS Lo que no 's coneix, 'l cor ho endevina.
EMILIA Pero vosté creu que podría estimarlo?
(Inquieta.)
TUYAS (Confidencialment.) Lo cor me diu que sí.
EMILIA Tant depressa.
TUYAS Avuy tot va al vapor filla y las simpatías 's despertan com un rayo, de vegadas.
EMILIA ¿Y si ell n' estima un altre?
TUYAS ¿Quí? ¿A tú? T' has colocat generosament fora de concurs.
EMILIA Reflexioni be 'l que vá á fer tía.
TUYAS Ja sabs que jo no reflexiono gayre. Ha arribat 'l moment de lutxar per la patria y vaig á posarme sobre las armas «á vencer ó á morir» Entretan fesme 'l favor de vigilar las criadas.
(Emilia s' assenta y s' aixuga una llágrima. Y Tuyas apart mirant á Emilia y anantsen per la esquerra:)
(Oh t' haig d' arrancar el secret ó no 'm dich Tuyas.)
ESCENA X

EMILIA sentada ab las mans al cap y de colses sobre la taula, sumicant; de repent se decideix: mira per to arreu pera cerciorarse de que ningú l'escolta, y diu:

EMILIA En fí: llegím la carta, y que Deu me perdoni.(Se treu una carta de la butxaca y l'obra) Versos! (Un suspir, pausa y llegeix emocionada:)
«Estimada prenda mía;
»imán de mi corazón:
»temo perder la razón
»pensando en tí noche y día.
                                           (Pausa.)
»Nos pintan al amor ciego
»y creo que es la verdad:
»por tí, hechicera beldad,
»creer puedes que estoy ciego.
                                           (Suspira.)
»Corresponde á mi pasión
»ó mátame sin decoro,
»ó arráncame el corazón
»ó ámame, porque te adoro».
(Ab veu plorosa.) ¡Pobret: sembla'l Tenorio!

(Plega la carta, la besa y se l'amaga al pit; després, apercibintse de que Augusto's presenta, s'en va resoltament cap a la esquerra, com pera fugir, y exclama:)

¡Ell!



ESCENA XI
EMILIA y AUGUSTO, tota la escena á mitja veu.

AUGUSTO (Enguantat y ab trajo de visita.) ¿Encara fuig de mí, senyora?
EMILIA Y 'n fuigiré mentres em persegueixi.
AUGUSTO Per Deu, senyora, concedeixim no més que una paraula.
EMILIA No més que una? Passiho bé.
AUGUSTO (Inmóvil) Com si diguessim al avío, eh?, ¡ingrata!
EMILIA (Deturantse.) Com vosté vulgui.
AUGUSTO Bueno. Condempnat, es á dir: invitat per la seva tía, 'ns tornarém á trobar després á taula.
EMILIA No ho esperi; perque jo no haig de sortir del meu quarto fins que vosté sigui fora.
AUGUSTO (Ab tristesa.) En aquest cas, no la faré esperar gayre.
EMILIA Vol dir que se 'n anirá?
AUGUSTO Com no he vingut més que per vosté y la meva presencia li es molesta...
EMILIA ¡Magnífich! Es á dir que vosté va y ve, segóns la inspiració de la seva fantasía, sense compéndrer que m'está comprometent; y ara, en comptes d' emplear la seva discreció en posarme á cobert de las sospitas de la tía, tracta de fugir y deixarme á l'estacada!... Qué vol que pensi la tía?
AUGUSTO ¿Que vol que pensi, senyora?... Segurament que á ella la meva ausencia l'importará tant com á vosté mateixa.
EMILIA Es á dir que pera retenirlo será precís que jo no 'm moga?
AUGUSTO Sí, senyora; y si no es aixís, lo pres se escapa.
EMILIA M'hi tindré de resignar.
                         (S'assenta en lo canapé.)
AUGUSTO (Fent lo mateix en una cadira.) Resignemnos.
                                             (Pausa.)
EMILIA Bé: ¿qué tenía que dirme allavoras?
AUGUSTO Oh, res.
EMILIA Donchs ¿y alló de «tant sols una paraula»?
AUGUSTO Li volía preguntar si había rebut la meva carta.
EMILIA Sí, senyor, y l' he esquinsada.
AUGUSTO ¡Ah! (Aixecantse.) Pro ¿l'ha llegida?
EMILIA Nó, senyor; encare que, poch més ó menos, ja 'm penso lo que diría.
AUGUSTO Quí sap!
EMILIA ¿Vol dir qu' era una sorpresa?...
AUGUSTO O potser més qu' una sorpresa.
EMILIA (Ab ironía.) Casi 'm comenso á penedir de no haberla llegida.
AUGUSTO Tot té remey, senyora, ja que no l' ha volgut llegir, si vol pot escoltarla.
EMILIA Vol dir que 's recorda del que deya?
AUGUSTO De cap, a cap, senyora.
EMILIA ¡Quina memoria!
AUGUSTO Lo que dicta 'l cor no fuig may de la memoria.
EMILIA Vejam, di-gui.
               (Recolzantse á n' el fondo del sofá)
AUGUSTO (Recitant una carta que improvisa.) Muy señora mía de mi distinguida consideración y profundo afecto: Ha llegado el momento de poner fin á una situación para mi desesperante.»
EMILIA ¿Aixó es 'l comensament de la carta?
AUGUSTO Si senyora.
EMILIA ¿De la carta que jo he esquinsat?
AUGUSTO Paraula, per paraula.
EMILIA (A Agusto.) ¡Que embusteros sont 'ls homes!
AUGUSTO ¿Me permet que continuhi?
EMILIA Endevant.
AUGUSTO Gracias.
(Recitant.) «Ha llegado el momento de poner fin á una situación para mí desesperante.....»
EMILIA Aixó ja ho había dit.
AUGUSTO Ja ho sé, ja, dispensi, es per tornar agafá'l fil..... Are.....
(Recitan.) «Bien sabe V. que la amor desde el primer día que tuve la inmensa dicha de conocerla, y el respeto que me mereció su estado de casada. Entonces ahogué en mi corazón, una pasión imposible, un amor sin esperanza, pero me forjaba una ilusión, creía que á ser V. libre, me hubiera correspondido. Pero ahora, después de dos años de viuda, de un luto tan riguroso como largo, ya no cabe forjarme ilusiones, ya no me queda esperanza.»
(Entusiasmantse y entrebancantse de paraulas.)
«V. se hace sorda á mis ruegos, V. me malmete el corazón V. senyora me mata.
(Agenollantse.) Tenga compasión de mí, etc., etc. Hostal del Sort día tantos.... etc.»
EMILIA (Procurant ofegá l'emoció.) Alsis, alsis qu' aixó no hi era á la carta.
AUGUSTO Dispénsim, pero jo no tinch la sanch d' orchata y no puch manifestarme de un modo diferent del que sento.
EMILIA Te rahó Augusto, y li haig de confesar que si no escoltés més que 'l meu amor propi de dona, la seva constancia, la seva sinceritat, y 'l seu afecte leal y desinteressat m' han arribat fins á l' ánima, pero lo que vosté pretent no pot ser.
AUGUSTO ¿Perqué no? ¿Que no es libre per ventura? ¿Que 'm troba lletg? díguimho ab franquesa.
EMILIA Res d' aixó. No conech ningú á quí millor se li pogués confiar la felicitat d' una dona.
AUGUSTO Donchs bé, confihim la seva y de paso fará la meva dona. Li juro ferla felissa.
EMILIA L' crech y li agraheixo, pero es que jo no la puch disfrutar aquesta felicitat.
AUGUSTO ¿Pero perqué? ¿Quín es l' obstacle? ¡Ah! Ja ho entench. A vosté li repugna que la fortuna del primer marit passi á administrarla una' altre. Si es aixó, no tingui escrúpols, jo poso la meva, á la seva disposició, y encara 'm semblará que l'hauré doblada.
EMILIA Entre personas de cor, la questió d' interessos cala.
AUGUSTO Donchs de que 's tracta?
EMILIA Dispensi, Augusto, aquet misteri, es un secret que morirá ab mí.
AUGUSTO ¡Que burro soch! ¡Ja ho veig are! ¡N' estima un altre!
EMILIA No digui aixó, per amor de Deu. No estimo á ningú, y ho proba 'l dól que vesteixo y que penso no abandonar may més.
AUGUSTO ¿May més?
EMILIA (Ab esfors) May més.
AUGUSTO (Pausa. Emocionat) ¡Passihobé per sempre, ingrata!
EMILIA (Molt emocionada.) ¿Per sempre?
(Pausa. Augusto se 'n vá pausadament cap al foro, y al arribar al portal 's topa ab Tuyas, que vesteix un elegant vestit de ball.)

ESCENA XII

Los mateixos y TUYAS


TUYAS (A Augusto) ¡Alto al Rey! ¡Bé! Es dir que se 'l fá presoner baix paraula d' honor y s' escapa? Aixís li haurém de posar centinella de vista.          (A Emilia.)
L'haurém de fer vigilar per 'n Tóful, ja que tú no serveixes per rés.
AUGUSTO No 's cregui que tractés d' escaparme senyora, al contrari, l' estancia en aquesta casa, m' es imponderablement agradable.
                              (S'assenta)
TUYAS (Apart) (Ja ho crech.)     (Alt á Emilia.)
Don Augusto, home, ¿que fá tan ensopit? Sembla que dormi.
AUGUSTO (Aixecantse) Dispensi senyora, 'm sentía un poch cansat.
TUYAS Amigo, consecuencias de la afició á la cassa. Pero jó m' encarrego d' aixeribirlo. D' aquí á un moment aniré á vestirme, perque m' acompanyi al ball.
EMILIA (A Tuyas baix.) ¿Pero vosté pensa ballar, tía?
TUYAS (Baix.) (Per dugas.)
EMILIA Pero tía....
TUYAS Nebodeta: Avuy es festa major y cada cual es diverteix á la seba manera. Augusto fasi 'l favor... li haig de dir quatre paraulas.
AUGUSTO Estich á las sevas ordres...
TUYAS Luego torno.
                    (Se'n van de braset los dos.)
ESCENA XIII
EMILIA, sola


EMILIA ¡Ay senyor! Jo tans escrúpols y ella tant despreocupada. Ella al ball y jo aquí sola!
Jo ho he volgut... y dech volguerho. Si; la conciencia 'm diu que dech volguerho. ¡Deu meu! Me creya ser més valenta.


ESCENA XIV

EMILIA y TOFUL


TOFUL Apa, qu' aixo va bé sinyora Emilia...
EMILIA ¿Qué hi há? ¿Qué vols are?
TOFUL Ré. Que may había vist una viuda ab tan de salero, com la sinyora Tuyas.
No, ja li asseguro que se 'n parlará, d' aquesta diada...
EMILIA ¿Perqué?
TOFUL ¡Perqué aquest mon es una coca! ¿Veu? Antes diu que la dona no era més qu' une esclava del marit, y que no vivía més qun per amarlo y servirlo. Pero are, vésten Antón.
EMILIA Qué vols dir?
TOFUL Vuy dir que vosté, sinyora Emilia. ¡Vosté si, qu' es una dona de totas prendas! que respecta la memoria del seu marit. ¿Veu si jo m'hagués de tornar á casar y vosté 'm volía...
EMILIA Vaja, entórnaten al llit, ab la teva moral y las tevas bestiesas.
          (Se 'n va precipitadament per la esquerra)
TOFUL ¿Y are? ¿Veyeu? Fieuvos de las donas ¡Jo que 'm creya qu' era un ángel! Es capás de ser pitjor que la de casa.


ESCENA XV

AUGUSTO, TUYAS y TOFUL


TUYAS (A Tóful.) Digas á las minyonas que enllesteixin 'l dinar.
TOFUL (Apart.) Lu dichu. Lo xitxarel-lo ocupará 'l puesto del sinyor ¡y encara si no fos més que á taula!....


ESCENA XVI

AUGUSTO y TUYAS


TUYAS (També costa ferlo cantar en aquest.) Pues senyor; sembla qu' aquest dematí sento un xich de apetit. (Alt.) Y vosté senyor Ribas!
AUGUSTO Jo senyora com he esmorsat mol bé avants de disparar l'escopeta; no sería per mí una gran penitencia, no menjar rés fins á l' hora que m' ha senyalat el tribunal.
TUYAS Aixó es una precaució molt digna d'un cassador temerari com vosté.
¿Y ha esmorsat molt lluny d' aquí?
AUGUSTO No senyora. A l' hostal.
TUYAS Ah, ha posat á l' hostal.
AUGUSTO Si senyora.
TUYAS Y que m' en diu de l' embalat?
AUGUSTO (Ab indiferencia.) ¡Magnífich!
TUYAS (Ab tó duptós.) ¿Magnífich?
AUGUSTO (Ab galantería.) Sobre tot ballant ab vosté.
TUYAS Aném per parts Augusto. Vosté ha vingut aquí sens objecte. Segóns m' ha dit, viu á Barcelona y passa una part del any á Puigcerdá, aquí no coneix á ningú y lo que més ho justifica es qu' ha hagut de posar al Hostal, luego la séva conducta dintre de la finca es mólt misteriosa. Siguim franch ¿qué ha vingut á fér aquí?
AUGUSTO (Alsantse y ab certa perturbació.) ¡Qué vol que li digui senyora!
TUYAS (Alsantse.) La vritat.
AUGUSTO No m' atreveixo.
TUYAS (Ab coquetería.) ¿Qué li faig pór?
AUGUSTO Lluny d'aixó, senyora.
TUYAS Es que li aseguro que no soch tant dolenta com semblo, y fássis cárrech qu' are ja no parla ab el jutje.
AUGUSTO Suposis una de aquestas passións, aquestas pasións insensatas qu' esclavisen l' home... y que l' obsecan.....
TUYAS ¿La cassera?
AUGUSTO Res, de cassera, senyora.
TUYAS (Bé, li ha costat prou.)
(Alt) Miri que l' opinió qu' he format de vosté no 'm dona lloch á creurer qu' hagi vingut en busca d' una aventura escandalosa.
AUGUSTO Aixó may. Lo meu respecte es tant grant com lo meu amor.
TUYAS Allavors 's tracta d' un matrimoni ab regla.
AUGUSTO Era la més bella de las mevas il-lusións. El meu sómnit daurat: peró...
TUYAS Pero qué?... Aquest matrimoni...
AUGUSTO Lo veig imposible.
TUYAS (Ara vá bé).
Pero home de Deu, encara creu que no he fet prou per animarlo. ¿Qué pot ser vol que li digui clar y net, que desseguida que l' he vist m' ha sigut simpátich, que m' agrada, que no més indiferent? Aixó ja compren que no ho poden fér las senyoras.
AUGUSTO ¡Ay, ay, mare meva!
        (Cau aterrat y ab mitxa basca sobre 'l sofá.)
TUYAS ¡Animo home! ¿Veu? Ara l' ha sobrepés la meva franquesa.
AUGUSTO (Alsantse.) ¡Oh, senyora! ¿Vosté ha cregut que 's tractava de vosté?
TUYAS ¿Donchs d' aquí?
AUGUSTO ¡Deu méu! ¡No era prou desgraciat encare!
TUYAS (¡Pobre xicot!)
AUGUSTO Senyora, jo no tinch paraulas pera esplicarli la pena, la desesperació que sento per una equivocació involuntaria, que no es meva, que jo no 'n tinch la culpa... Ay, jo 'm torno boig. Cregui que jo......
TUYAS ¿Es dir, que jo m' he equivocat y vosté callaba? Aixó no té escusa. Aixó es una traició.
AUGUSTO ¡No! ¡No ho cregui! ¡Jo trahir á vosté senyora!                    (Cau de genolls.)
Péguim, mátim.
TUYAS Alsis home, alsis.
AUGUSTO No, no m' alsaré que no 'm perdoni ó bé 'm mati.


ESCENA XVII

Los mateixos, EMILIA y TOFUL
Entra Emilia ab trage de ball y 'l sorpendrer á Augusto als peus de Tuyas, queda asombrada.


EMILIA ¡Oh!
(Augusto al veurers sorprés esclama també ab rabia.)
AUGUSTO ¡Oh fatalitat!
TUYAS Bona l' hem feta Geroni!
TÓFUL Apareix pel foro y escandalisat de semblant quadro, alsa las mans al cel y esclama.)
¡Me caso ab ronda! ¡Pobre amo!
AUGUSTO (Alsantse sumament agitat y dírigintse alternativament, are á l' una, are á la altre.)
¡Senyora!... ¡Ah, senyora!.. Li juro senyora!... Senyora li prometo.....
(No poguentse expresar, se pega 'l cap, y passeijantse amunt y avall de la escena com un boig esclama:)
¡Senyor! Perque no hi ha homes aquí! Un home. Jo m' haig de esbravar ab un home!
(S'apercibeix de que afora hi ha 'n Tóful y 's precipita furiós detrás d' ell. Tóful fuig espantat. Aquesta escena ha de ser tota ella rápida y precisa, procurant tots 'ls actors lo qu'en llenguatje teatral s'en diu «fér cosas.»


ESCENA XVIII

TUYAS y EMILIA


TUYAS ¡Ay quin xicot! ¡Sembla 'l moviment contínuo!
EMILIA ¡Quín escándol!
TUYAS (Ab sorna.) ¡Y tal dona!
Pero ves qui había de comptar ab una sorpresa així. Jo 't feya á la cuyna ab las minyonas.
                              (Observántli 'l vestit.)
¿Qué no ho has vist?
EMILIA No he vist més qu' un grant escándol.
TUYAS ¿No soch libre per ventura? ¿No estich en el dret de estimar á qui 'm donga la gana?
EMILIA No pás en aquest jove.
TUYAS ¿Pot ser 't decideixes á reclamármel are?
EMILIA Jo no dich aixó. Lo que dich es que no 's compren ni está bé, un amor tant subtat per un home que li es completament desconegut.
TUYAS ¿Y que sabs tú si ja 'l coneixía antes?
¿Pero y tú? T' pregunto si 'l coneixes, si l' estimas, si t' hi vols casar y 'm dius que nó. Y luego, perque recullo lo que ella desprecia, gira de repent la casaca. ¡Deu me guardi de viudas afligidas y románticas!

Entra Augusto pel foro y Tuyas li fá senyas rápidas perque calli y l' amaga darrera de un portier Apareix desseguida Tóful y Tuyas, li posa la má á la boca indicantli que calli. Tóful 's queda plantat á la porta del foro com una estátua.


ESCENA XIX

TUYAS, EMILIA, AUGUSTO y TOFUL


EMILIA (Altsantse plorant) Perdónim tía. Si pogués penetrar en el méu cor, veuría que soch molt desgraciada. Hé volgut combatrer una inclinació y he caigut vensuda en una lutxa que se m' ha fet insuperable.
TUYAS ¿Y quina necesitat té de mentir una dona sense trabas? Si l' estimas perque no dirho?
EMILIA Precisament per xó. Per haberlo estimat quant no debía.
TUYAS ¿Quant no debías?
EMILIA (Plorant sempre) Quant no debía, ni podía.
TUYAS Es dir en vida del altre.
EMILIA Si, tía.
TUYAS ¡Sant Antoni ens guardi de pendrer mal y de cap desgracia!
AUGUSTO (¡Qué diu are!)
TUYAS «Conque fuistes infiel, desgraciada»
AUGUSTO (¡Santa Bárbara!)
EMILIA ¡Ah, no! ¡Aixó may tía! Quant lo vaig coneixer éll se creya que jo era soltera y m' ofería la seva má; convensut de qu' aixó era imposible 's vá retirar honradament y 'm vá deixár tranquila, pero jo, com si m' hagués etmanzinat, no feya més que pensar ab éll, y sentint per éll una simpatía estranya.
AUGUSTO (Apart.) ¡Angelical criatu!
TÓFUL (Fasi 'l favor de callar vosté.)
TUYAS Pero are t' has repensat.
EMILIA Si no l' hagués vist á vosté decidida á casarshi, pot ser haguera complert 'l propósit de sacrificar 'l porvenir al recort de una ilusió passada, pero al veurer á vosté.....
TUYAS Vaja, si, 'l cor se té n' hi anava.
EMILIA No; tía, no. Fássil felis. Jo 'm moriré aconsolada.
TUYAS Per morir no hi vagis may depressa. Jo sols he tractat d' arrancarte un secret que m' intrigaba. Are t' absolvo y 't faig franca de penitencia.
EMILIA Es dir que lo de casars vosté, era comedia.
TUYAS ¡Y tal comedia! Mira fins 'l galant amagat s' espera per surtir á las taulas.
                              (A Augusto.)
¡Vaja surti, nebodet!
EMILIA ¡Ah!
     (Surt Augusto ab ademán de abrasar á Tuyas.)
AUGUSTO ¡Tía adorable!
TUYAS No home, que s' equivoca. A n' ella, á n' ella.
AUGUSTO (A Emilia.) ¿Pero es veritat tanta ditxa?
EMILIA Si, Augusto.
TUYAS No ho ha de ser, plaga.
AUGUSTO (A Tuyas.) ¡Vosté es la dona més bona d' Espanya é islas adyacents.
TUYAS A n' ella home, á n' ella.
EMILIA ¿Y jo?
AUGUSTO La més hermosa y més estimada.
TÓFUL ¡Mireu qu' es inmoral aixó de las viudas! No hi hauría d' haber més que viudos.
TUYAS ¿Y tú que volías?
TÓFUL Qué las minyonas diuhen que 'l dinar es á taula.
TUYAS Donchs á taula y fora penas.


AL PUBLICH


TUYAS Ja que per fi tením boda
qu' es desentllás obligat
comptém tóts ab tá bondat,
en Tóful y la neboda,
la tía y l' enamorat.
TÓFUL Y l' autor; que Donya Tuyas se l' había descuidat.






TELÓ