Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa/Col-loqui quart

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





COL·LOQUI QUART

 Lo qual se tracta de la fundació y nom de Tortosa, se fá memoria de certa divisa que les ciutadanes portaren en temps antinch per certa hazaña que elles feren en benefici de la mateixa ciutat poch aprés de la conquista.
 Son interlocutors los mateixos.

 D. P. Señor Libio ans que mes nos enramen en altres pratiques me haveu de fer plaer de dirme perque desitje ya en estrem sabero, que galardó, que onra donaren á les dones los ciutadans de assí per tan clara hazaña, y tan saludable consell com ne reberen, y tan ben succeit, que cert yo no he lleigit cosa mes notable que aqueixa, y maravellme molt com está tan adormida y sepultada. Lo consell y acort dels Saguntins y dels Numantins, que fonch semblant adaqueix que los Tortosins havien pres, está tan celebrat per tot lo mon, que no y ha ningú quel ignore havent tingut lo fi tan miserable, y los ciutadans de assí de Tortosa, quel han tingut tan gloriós en honra del nom de Jesu-Christ, y benefici del poble, está tan amagat y callat: gran desgracia es aquesta, que descui tan gran, que silenci tan... es aquest? Yo no men puch avenir ab mí mateix.
 L. Cosa natural es y ordinaria tenir los homens mes memoria del mal que del bé, y la rahó es, perque aixi com la natura es mes inclinada al mal segon regla de filosof, que al bé: aixi també abraza y reté mes la memoria del mal que la del bé, com á cosa mes agradable á ella toda via es cert desgracia molt gran, que cosa tan singular y tan important estiga aixi tan sepultada no i ha que dir; mas sabeu Señor que aon me par á mí que vé aixó de haver tengut los homens tots temps gran cortedat en escriure en loor de dones, y per altra part elles les pobretes puig no son enseñades no tenen habilitat pera fero resten per só les bones obres y virtuts sues escurides y oblidades; mas puig la veritat es filla del temps, lo mateix temps á pesar de la negligencia dels homens, la parix á son temps com será ara, que obrim esta conversació. Vostres mercés entendrán, y apres publicarán lo que en real veritat pasá sobre asó com yo he contat y quant al que voleu saber, só es, que onra, é galardó se doná á les tan valeroses y discretes dones per tan eroica obra, os fas saber, que fonch tan poch, que casi no fonch res, al respecte del que devia ser, mas yo bé pense que seria per cortedat dels homens perque no deixarien de considerar ells de quant mérit era tan singular obra, pero degues deixar per la molta temperancia que auria en les tan honrades Matrones, perque de creure es, que tenint elles ab tan cumpliment la virtut de la fortaleza, nols faltaria tampoch la virtut de la temperancia, que aquestes dos virtuts tots temps solen anar encadenades: lo que l'feu, ó lo que yo he trobat, asó es; que primerament ordenaren pera conservar la memoria de tal hazaña, que totes les dones portasen sobre la roba una acha de armes de carmesí, ó, de drap de grana, y aquella se posasen sobre una vestidura feta com un escapulari de frare barbut de Cartoixa, á la cual nomenaven pasatemps que pareixia representar una sobre vesta militar: mes avan ordenaren, que quant un novio anás á la casa de la novia pera portarla á missa, com es us y pratiga, les dones que en sa compañía portaria que tots temps solen esser moltes anasen davan tots los homens, encara que allí si trobassen qualsevols officials del Rey, ó, de la ciutat.
 F. Aixó yo ú he vist usar y no ha molt temps.
 L. Y yo també: aixi mateix ordenaren que no pagasen drets per les toques y altres coses del cap; mes, que si sobrevivien als marits, restassen per sues totes y qualsevols robes y joyes que llurs marits los heurien fetes, per de gran valor que fossen; asó fonch lo que per elles se feu: també he oit dir mes de asó, no tinch la certinitat que seria menester, y es que ordenaren que oint la missa de novios lo marit y muller, hagués de seure la novia á la mandreta, y que los Curats de la Seu ignorant la causa perque asó s'fea aixi pareixen los mes prest mala pratiga y mala crianza que preheminencia, ó han fet desusar.
 D. P. Tot estava prou ben fet, mas lo de les aches estaria donosíssim, ó que gracioses anirien les dones ab aquella tan estranya divisa, pareixerien monges de Junqueres de Barcelona; dicvos que es estat un malíssim cas deixar perdre una cosa tan senyalada. Hauria molt temps, que aixó hes deixat de usar?
 L. No pot haver molt temps, perque yo he oit dir al Reverent M.e Baltasar Sorio Llector de la Seu, persona de molt gran autoritat y doctrina, que com sabeu passa ya per avui los noranta anys de sa edad que ell ha vist de aquestos habits, que com he dit los dien pasatemps ab la insignia de la acha de drap de grana y que la veu en casa del Artiaca Garret en los primers anys que vingué á Tortosa, bé que ya nols usaben com ell los veu, mas no podia haver molt temps, quels havien deixats, puix encara seni trobaven per les cases de les Señores, y també á la Señora Francisca Despuig, muller que fonch de Pere Joan Despuig, que com sabeu fonch una molt gran sort de dona, y de molta autoritat y veritat, digna succesora per cert de tan singulars matrones, he oit dir que en los primers dias de la edad sua se trobaren en Tortosa encara moltes de aquelles robes ab les insignies de les aches y deya que casi no i havia dona onrada que non tingués, mas que ja tampoch no les usaven.
 D. P. Es que tal cosa nos avia de deixar perdre en ninguna manera.
 F. No seria mal tornarla, y també lo de anar les dones davant los homens.
 D. P. Dicvos que res que tocás á conservar la memoria de tan singular acte, jo noú deixaria perdre especialment lo des haches en ninguna manera se havia de deixar.
 F. Yo tindria per cosa imposible, ó, per molt dificultosa tornarles á usar ab la generalitat que solien; mas podrías ' fer asó, y seria un bon medi perals dos estrems, só es, que portassen aquelles insignies, les mullers dels tres Procuradors, y les del Paer en cap y Jutge en cap, perque aixi com aquestos representen la Universitat, Jurisdicció, y Estament de la ciutat, aixi també en aquestes cinch senyores llurs mullers, se representaria la memoria de tan señalada cosa per la qual han pogut administrar los marits aquells officis.
 L. Millor seria que les mullers de tots los officials les portasen, puig tots igualment administren la Jurisdicció.
 F. O! aixó també, que nom' desagrada.
 D. Ρ. Y seria com lo que digué Gonsalo Ernandes aprés de guañada la de la Chrinola per voler onrá á dos cavallers quel havien molt ben servit en aquella batalla girantse als que menjaven ab ell «deixar acentar á essos dos Cavalleros á comer, que si no fuera por ellos, no tuvieramos nosotros agora que comer.»
 L. Ara Deu los pose en cor y en voluntat á estos señors que tenen cárrech del regiment que de aixi y de moltes altres coses que al ornato y policia de aquest poble convenen tingan major cuidado y diligencia que fins avui han tingut: Mil voltes los he romput lo cap importunantlos que fessen llevar aquestes eixides que tan mal pareixen á la vista y tan contraries son á la salut, y que fessen llevar també les mundicies que hi ha tantes puig tan bona y tan despedida forma tenen pera ferho, per manera que, puig tenim adornada ab molt cumpliment la ciutat de totes les coses naturals que per culpa dels Regidors no li faltaren los ornatos de les coses artificials, y ja mai so estat oit.
 F. Señor si que poch á poch tot se adobará, tot se fará que com veu ja la ciutat se vá millorant y aumentant en mil coses, y especialment en los edificis publichs y privats, y també se ván millorant los usos dels ciutadans que si la veritat voleu dir gran avantatge te tot asó per avui al que solia ser vint y cinch anys ha, sino mirau primorosament lo que se ha obrat en la Seu quant pulit, vistós, y pompós vá: mirau los colegis reals que en Sant Domingo se fabriquen, lo hu pera instruir los fills dels nou convertits de la secta mahomética, y l'altre pera llegir theología y altres ciencies que magnífica obra es: mirau també la millora que per avui tenen les cases aixi en lo de la carrera com en lo de dins, y quantes sen son alsades de fonament magnífiques, y que copia hi ha de estudis, ó entresuelos en totes elles, y quant ben adressats que ja están, y quanta tapissería se troba vui en Tortosa mes que no hi havia, y que adressos de llits y de plata: tot assó ja veu quant es millor que solia esser, mirau també lo cap-pont que assí tenim devant los ulls quant alegra, y quant profitosa obra es, per la cual ha pogut corretgirse la forma del sustentar aquest pont tan artificiosament fabricat sobre aquestes deu barques que tots temps estará millor que no estava, y les barques no eixiran tan envellides com solien per no esser onse com eren, que aquest bé entre los altres nos ha portat esta alegríssima obra.
 D. P. Cert ella está molt aproposit y es digne llahor qui la ha procurada, que yo m'recorde de no sé que embarassos de un baluart que assí hi havia, cosa molt sussia, y no era sino barraca de pobres en lo cap de aquest pont, me recorde també que hi havia puntals, y sobre de ells anaven un tros com lo pont de Fraga, ó de Sent Boy.
 F. Que... Si Señor, mirau també lo aument que té la ciutat en vehins, que, casi es un ters mes que era 25 anys ha, mirau lo lustre dels ciutadans, y quant millor composts, y adressats van, y quant mes cortesanament se tracten que solien, y les senyores quanta millora tenen en son tracte, y quanta mes primor en lo vestir, que tot assó havem vist tots molt de altra manera de com va ara: donchs les carnestoltes ja veu á que han arribat, y quant se son allargades de faldes que será menester acursarles.
 L. Per vida mia señor Fabio que ha agradad també lo fi de vostres rahons en lo de les carnestoltes, que determine conformarme en tot lo demés ab vostre parer y creure com vos mateix que si tots nos ajudam, tot lo que resta se millorará com es rahó y convé á persones de la calitat que som nosaltres.
 D. P. No hi dubteu Señor que á la veritat la millora que lo señor Fabio diu yo la hi conech molt clarament, y si tots los homens honrats envian á criar vostres fills fora de assí no hi ha dupte sino que de cada dia aumentará aquest poble en cosa de policia y noblesa.
 F. Ja ho fem aixó, que casi tots van fora, y coneixem cert que hi ha molt gran avantatge dels que van als que no van.
 L. Sí van Señor, pero allá ahont la millor part de estos señors los enbien, no pendrán á la fé lo que l'Señor D. Pedro preten y voldría.
 D. P. Cóm, ahont los envian?
 F. A casa de mercaders á Barcelona, ó á Valencia pera que aprenguen de negociar.
 D. P. A casa de mercaders! ara no m'maravelle que tan cuidado tingan de guardar les marques com deya lo Sr. Libio; dichvos que no 'm agrada lo que feu.
 F. Que no'us agrada l'art del negoci? donchs jo l'aus he oida lloar no ha moltes hores, no sé com ara dieu aixó.
 D. P. A mí nóm desagrada l'art, pero no tinch per bé que lo cavaller, ni ciutadá honrat fassen principal professió en ella, y posant com posau vostres fills á criar ab mercaders mostrau esser aqueix vostre proposit, que allí es cert que apendran no de obrir los ulls y les orelles pera conservació y alment de la honra, mas de tancarles, y encara paredarles pera l'profit y alment de la bolsa y aixi s'diu com per refran orelles de mercader que com sabeu estos continuament les tanquen, y tenen per bé deixar atrás la honra per fer avan la roba: no obstant que n'hi ha y jo n'conech molts y tan honrats que no deuhuen res á bons cavallers en coses de honra y gentilesa.
 F. Com donchs apendrán de negociar si no's crien en los negocis, y com apendrán de portar un llibre? ja sabeu que en esta terra de tot havem de saber, cavalls de dos selles havem de ser, y ni assí ni en altra part ningú pot viurer ab la opulencia que es menester ab á soles lo propi patrimoni, sino que fos molt sobrat, y assó en poques cases.
 D. P. Dich que só de aqueix parer, y que no tinch per mal que los cavallers y ciutadans negocien, mas dich que no n'haveu de fer tan la afainat, que per apendrer de ferho no es menester fer tanta diligencia, ni perdrehi tant temps com hi feu perdrer que vostres fills, vosaltres, la diligencia, y teniu art pera formarvos cabal de diners per als negocis, que aixó es lo que fá al cas; que industria ni inteligencia, ni tampoch compañía pera ferlos jo ús segur que may vos ne faltará.
 L. Te molt gran rahó lo Sr. D. Pedro y jo ab mí mateix tinch probat que lo que ell diu es veritat, que sense fer tant brugit se pot saber lo que convé per'al fer negocis, puig sabeu jo criat me só no cert en casa de mercader, mas en casa de un Señor tan cortesá, y tan noble en costums com un altre fos en tota la Corona aont yo ab tots los altres fills de cavallers que allí eren sempre nos ocupaven en obres de militars, com era cavalcar en totes selles, correr totes lanzes, jugar totes armes, ballar y danzar totes danzes, llegir á hores concertades, llibres de totes histories, y finalment obrar tots temps exercisis de tota virtud, y no per só com menester mes estat, ó deixat en ma casa de saber portar un llibre y arreglar mon viure, també com alguns que son principal estudi es estat aprendre de fero, y sino negocie tota hora, es per no tenir dines, mas quant ne tinch jo hu sé molt ben fer.
 F. Per só deia graciosament adaqueix proposit lo capitá Francés Valls com per un donaire y reprenció, que los homens principals así en Tortosa tenim diners son mercaders, y com non tenim som ciutadans.
 D. P. Gracia teniu per vida mia de manera que los diners abaixarien lo for, al revés, me apar que aniria lo negoci de com vá en la temporada present. E Sr. Fabio que en asó no teniu que replicar, y com podeu sufrir que un fill vostre serveixca á persona tan baixa que no cau en mesura ni en rahó, y aprés que fento aixi nunca tindreu vosaltres la millora que tots mostrau desitjar en nobles costums, en grandesa de ánimo, en valor, en ser de bon consell, en punt de honors que de totes aquestes coses no sen aprenen res en casa del mercader ans tot lo contrari.
 L. Señor masa cosa es aquesta, no crech jo que así estos señors vullen tant com aixó que seria velliz de dret en dret contra lo privilegi, que com vos he dit tenen que ningun gentil home puga fer actes militars.
 F. Ab asó señor Libio faga aqueixa má mes llauixera per mersé perque no sapia á cruel.
 L. Nos pot dir Sr. Fabio cruel lo pare per castigar ni rependrer al fill peraque veixca virtuosament, com maravillosament hu escriu lo famós y laureat poeta y gran orador Petrarca en lo triunfo de la mort, perque com diu lo nostre refran catalá qui bé te voldrá te castigará; y aixi jo per lo bé que vos vull vos dich y avise del que no cumple asegons que hu entench: Apartau Señor apartau de vosaltres males pratiques y rompeu les males costums y lleis impertinents que ja sabeu com diu també lo altre refran que bona Panada y mala pratica plae y bé es romplela.
 D. P. Jo tinch aixó per cert que lo Sr. Libio ho diu per lo que os ama y per lo millor; y mudem de rahons Sr. Libio que diu aquell epígrama que en aquella pedra de jaspe está escrit es molt antich ¿bon jaspe me par aquell pórtenlo de molt lluny?
 L. Lo epígrama es modern que no á mes de 9 anys ques fet, y es sobre lo edifici de aquest cap Pont, en lo qual están escrits los noms dels Procuradors de la ciutat que feren fer la obra aquí nosaltres diem Jurats. Lo jaspi es de así mateix que lo hi ha estremadisim de bó, y ni ha tant com ne volem, que lo de les columnes del hort de la Diputació en Barcelona de así lo tragueren.
 D. P. Com non fan edificis aquí.
 L. Perque es molt costós de arrancar: Lo epígrama diu aixi:
Anno a Christo nato M.D.XXXXVIII. ab urbe Dertosce Capta Mauris de bel. CCCC. Caro. V. Rom. Imp. Hisp. Rege Christopho. Depodio Anton. Dalmau Mich. Xiveli Conss. ob pub. hono. decretum est hoc opus.
 D. P. Aqueix nom Depodio en llatí será lo mateix que despres en romans Despuig.
 L. Señor, sí.
 D. P. Aqueix nom de Dertosa no será molt antich en aquesta ciutat, que yo he ohit dir y encara me par que hu he llegit en lo Tito Livio arromansat que havia nom Carteja.
 L. Alguns hi han cregut aixi pero han rebut gran engany.
 D. P. Cóm aixi.
 L. Jo hos ho diré: Los Geógrafos que han descrit á España fan memoria que hagué en los temps antichs en ella un poble ques deia Jartena, lo qual per discurs de temps, se digué Carteja y aprés Tarifa y perque no ya nom de poble vuy en España que adaques nom de Tartesia semble tan com aquest de Tortosa cregueren que Carteja que com he dit ans se digué Tartesia seria aquesta ciutat que ara se diu Tortosa: altres tingueren ques digué Turtula per altres pobles que en España se digueren Turtulos ó Turidetanos: algú hi hagut que ses refermat en dir ques nomenava Tulus y es Pere Miquel Carbonell y fundas en lo que escriu Pomponio Mella describint la Costa de España, pero ni ell sap bé arromansar lo vocable que per dir Tulus li diu Tulas, ni menys entengué lo que allí escriu Pomponio que ni pren á Tulus per Tortosa, ni es Tulus nom de ciutat sino de riu com clarísimament se colligis per lo que escriu lo mateix Pomponio, y aixi hu declara Calepino en lo vocabulari dels noms propis: les paraules formals de Pomponio, son aquestas: «Tarraco urbs est in his oris maritimarum opulentissima , Tulus eam modicus amnis super, ingens Iberus deorsum attingit.»—Mirau donchs per vostra vida com se pot compendre per semblans paraules, que Tulus sia Tortosa ni menys població, sino que es riu y será lo aquí per avui diem Francolí, que pasa junt á Tarragona: bé han gosat dir alguns que aquell adverbi deorsum, havia de dir Dertosam, y es sert que aixi estiguera millor la cláusula, y més certa la descripció, pero com se vulla que siga, nunca Tulus será població, sino «módicus amnis» com diu lo autor. Mas lo Carbonell ha sabut mirar tan poch en asó com ha mirat en altres coses que de Catalunya ha escrites de ont se es seguit, que en lloch de donar llum, nos ha deixat tenebres, y causat cisma y discordia entre catalans sobre les primeres institucions de Catalunya; en lo demés es cert que Tortosa ja mai ha tingut altre nom sino Dertosa, asó se prova per lo que trobám escrit no sol en los llibres de gravíssims autors antichs y moderns, mas per lo que trobám també esculpit en pedra y en metall, que son les dos coses mes durables del mon: primerament Plini de natural historia en lo llibre tercer y en lo capítol tercer, descrivint les Provincies y poblacions de Espanya, diu aixi:═Tarracone disceptant populi XLIIII. quorum celeberrimi civium Romanorum Dertusani, Bisgargitani, Latinorum, Ausetani, Cerretani... etc...—bé es veritat, que en altres llibres del mateix Plini he llegit dertusani y no dertosani, mas no sé si será trastocament de la lletra de, ó, en, ú, per culpa dels estampadors. Estrabó excelent geógrafo en lo llibre tercer diu: «Jiu ipsoque Iberi transitu Dertosa Colonia,» ya veu com la fá població de romans, y la nomena Dertosa. Claudio Ptolomeo antíquisim cosmógrafo en lo llibre segon capítol sisé en la Taula de Europa la nomena Lertosa, mudantli aquella lletra D en L, será per ventura ambé per corrupció de la lletra, ó, per parlar de tan lluny Ptolomeo pugué errar en aquella lletra. Calepino en lo seu bocabulari dels noms propis posa Dertosa urbs Hispaniæ y condamna lo nom de Lertosa que Ptolomeo escriu. Lucio Marineo en la vida del Compte Ramon Berengué, de Barcelona, diu: «Signidem anno sequenti nobilibus Barcinonæ Principatus adjuvantibus, Dertosam civitatem quam Mauri rursus occupaverant obsedit...» Floriando Campo modern solícit, y molt general escriptor, y gran coronista de España, escriu també que havia nom Dertosa: asó es lo que s'troba escrit entre aquestos excelents autors molt dignes de esser creguts: també trobam en una pedra de jaspi que té de llargaria deu palms y de guixa á tots caire sinch, la qual fonch trobada dins la Seu de asi, obrin uns fonaments poc mes de trenta anys ha, pera la capella del Artiaca Garret, dotse palms daval terra esculpit un epígrama que diu aixi:

P. Val. Dionisio. vi. vir aug. Cui. ord. Dertosai. ob merita eius Idilc. honores. decrevit P. val. Pardus. lib. vi. vir aug. Patrono optimo.

 De manera que com veu clarament la nomena Dertosai que es genitiu antiquíssim; mes avant, en unes medalles de metall que así mateix foren atrobades tan antigues, que nols troban lo temps en que foren fetes, les quals han vistes y llegides moltes persones de aquest poble ara en nostres dias, está també esculpit aques nom Dertosa, de modo que per tot lo que tinch dit se mostra claríssimament que aquesta Ciutat ague nom Dertosa y no Carteja, ni Turtula, ni Tulus com han cregut.
 D. P. Tan bellament esta provat aixo, que ja no es mester gens dubtari, ni perdrei mes temps.
 F. Ara gran cosa es aquesta, que mai se ha trobada la real veritat de aixo fins ara: jom recorde de haver llegit en la Carta de Poblasio de Tortosa feta per lo Compte en Ramon Berenguer y escrita en lletí que la nomena Tortosam , de creure es que no sabien lo nom en llengua lletina.
 L. Prou es cert que nol sabien, si en casa los notaris en sos actes no la saben nomenar en la perfecció te son nom, que per dir Dertosa dien Dertusa: Yo Señor nous he dit que la veritat es filla del temps puix veus ahi com se mostra, que quant es vingut son temps, lo temps la parida; y en lo del nom de Barcelona es estat lo mateix, fins poch temps ha se es creguda la fábula de la novena barca de Ercules, peront li dejen Barchanona, ó, Barchinona, y per avui se enten y te s' per cert que lo seu nom es Barcinona, per un Capitá Cartaginés que la edificá lo qual havia nom Barcino de la Casa y llinatje de ont ixqué, aprés lo gran Anibal, y encara dien alguns que fonch Amilcar Barcino pare del mateix Anibal.
 D. P. Tot me agrada quant haveu dit, mas lo que mes asegura la cosa es lo que en aqueixa pedra de jaspi, y en les medalles de metall se troba esculpit, perque es de creure que tal com les hores era lo nom tal lo escrigueren, que en lo dels escriptors com escrivien de lluny y molta cosa y de molt temps atrás fácilment poden errar, y perque yo molt amich de replegar y tenir de eixes medalles antigues y copia també de semblants epigrames, me fareu Señor merce de donarmen algunes de les que teniu, y copia de aqueix epigrama y de altres si así ni havia mes.
 L. De les medalles del nom de Dertosa, no es posible donarvosne, perque no sen troben per nostra desgracia pera vui sino soles dos, y jo vull procurar de averles de quí les te, y donarles als Procuradors de la Ciutat, perque les tinguen en la casa del Regiment tan guardades com mereixen elles estar; mas de altres medalles antíquíssimes y de diversos temps y Capitans jous ne provehire molt complidament, perque les ihá así molt bones y la major part de elles trobades así mateix aixi de metall com de argent. Senyaladament vos se dir que no ha devuit anys, que cavant así en casa del Capitá Francesch Joan Valls devall uns estudis de sa propia casa pera fer allí una Cavallerisa, tregueren entre la terra molts pilots de una cosa com á escoria de ferro, semblant á la que traúen los ferrers del fornal, y per no saber que cosa era la llansaven entre la terra en Ebro: seguis que jugant allí uns minyons prengueren y obriren alguns de aquells pilots que restaren en la vora del riu, y traguerenne moltes medalles de argent finíssim, que un particular ne feu un pechel perque era molt assendrat, y les medalles eran de diverses figures, entre les quals ni havia unes, que á la una part tenien esculpits los dos fills de Bruto, que llansá los Reys de Roma ab dos executors quels anaven detrás ab les secures alsades; y per laltra part, havia una texta y devall elle un lletrer que deja Brutus, y pera mi que serien aquestes medalles de les primeres que los Romans feren de argent: haviani de altres que tenien á la una part un Elefant y davall un lletrer que deja Cesar, y en altra part moltíssims instruments augurals; també ni havia altres que tenien en la una part un bres de morts, ab un lletrer que deja Feretrum Romanorum y en laltra part deja altre lletrer Silla et Rufus, y de altres figures ni havia, que yo ara no les tinch en la memoria: la copia emperó de aquest epigrama y de molts altres excelentíssims, que así encara pera vui se troben, jo la donaré á V. m. en un quern escrites y figurades aixi les medalles com les epigrames ab la propia forma y manera que se troben, y de aso de epigrames, se diversos que de cada dia sen troben así de nou, especialment quatre, ó, cinch anys ha, obrint uns solamens pera principiar una nauada que ara fan en la Seu, se trobaren unes lloses grans aon estaven esculpits epigrames excelentíssims de Emperadors y de altres Capitans Romans, y continuant despues la obra en lo any 1522. cavant los fonaments del frontispici de la torre que está devés la volta de Sant Blay trobaren dos tires ó regles de pilans molt grosos quadrats que traentles de allí son los que avui serveixen de peu á la dita torre desde terra fins al primer cordó gros inclusive, perque allí ont ara es la Seu havia certíssimament en temps de Gentils algun gran temple, perque no sols se troben allí epigrames, mas trobas aont se vulla que per allí obren fonaments, un enlosat bellíssim deu palms davall terra que mostra be que alló era lo sol del temple.
 D. P. En mercé li tindre, que tot lo que s' trobará, mane donarmo que com he dit me deleite molt ab coses semblants, de manera que Tortosa molt antich poble es, no ú creia yo cert.
 L. Ell es antiquíssim, y tinch pera mí, que es lo primer que en Espanya ses edificat.
 D. P. Aixó son demasies, Señor gran resel tinch que la afecció que á vostra patria tenim, nous fasa parlar llarch: se que si aixó fora alguns historiadors que de la poblasió de España han escrit ya ne hagueren fet alguna menció.
 L. Yo no afirme que com yo crech, aixi sia, ni tampoch obligue á ningú, que ú tingue per article de fé, pero per alguns versemblans, y bones conieutures, pot la persona creurer una cosa tal, encara que no haja mes plena prova, perque per ser tan antigua, no es posible trobarse perfecta, y en tal cas se deu contentar hom del que troba, que aixi ho disposa lo dret.
 D. P. Es veritat, mas io tinch per imposible que vos me pugau dir cosa perque io m' dega aderir á creure, que Tortosa sia la primera població edificada en Espanya.
 L. També es cosa molt forta aqueixa, y com perque nos porán dar rahons pera provar, que aquesta població es la primera, com se porien dar pera provar que es altra? que la dificultat del provar per esser cosa tan antigua, pera tots pobles es igual, y per so, sino que vullau tenir la opinió de alguns philosophs, que digueren ser lo mon ab eterno, forsat es creure, que ó una, ó altra població, sia la primera aprés de criat per la ma de Deu; donchs digaume vos, perque no pora esser en España Tortosa tambe com altra, ans io estich en asso, que confiat de vostron bon enteniment, y de la forsa que portarán mes rahons, espera si oirme voleu, que us feré aderir á creure que la opinió mia acerca de asso es bona.
 D. P. Señor nosaltres vos donam llicencia que digau lo que vos pareixerá ab que nos doneu llisencia que nosaltres ne cregam lo que ens pareixerá.
 L. Sia aixis que lo partit es igual, ara dons ohiu pues mentecats tots quans escrihuen de la Població del mont apres del general diluvi de Noe que son infinits Beroto, Maeton, Josefo, Mre. Francech Eiximenes, Joan Rodrigo Archibisbe de Toledo; Joan de Viterbo, Floriando Campo, Sent Geroni, St. Isidoro, sens contradicció alguna afirmen que Tubal sinquent fill de Jafet tercer fill que fonch del Patriarca Noe fonch lo primer que vingué á poblar á España y la major part de aquestos tenen que aportá primer que en altra part á Ebro ab tota la sua compañía que ab la flota venia y dihuen que poblá per la ribera de aquest riu y en la entrada de ell edificá un poble notable y perque Amposta se troba per avuy ahont á les hores era la boca del riu per só que la mar en aquell temps arribava fins allí y encara pasava mes avant han inferit molts que Amposta fonch la població primera que Tubal en España fundá y de este opinió son Mre. Francesch Eiximenes y los que han compilat les Cróniques de Cataluña y altres, y encare que en la arribada al dit lloch en la fundació del poble, en la entrada del riu tenen la veritat aquestos, no emperó crech jo que la dien en que sia Amposta; la rahó es que dien los autors que la primera població que Tubal allí feu fonch gran y es rahó y forsa que fos aixi gran per recullir y abrigar les moltes compañíes que Tubal portaba y en Amposta novem nosaltres rastre algú ni vestigi que ha estada cosa major del que are es ni lo solamen ni asiento ahont ara es Amposta es tal que abellis ni apetis á Tubal de ferhi notable població: mes avant que Tubal essent com sagasísim home y de molta esperiencia ho faria la població tan propingua al mar per cel de alguns invadiments de Enemichs y altres infinits perills que lo vehinat de la mar ab si porta, mas ferlo ja dins lo riu en distancia tal que per una part escusat lo perill y per altre no perdrer lo comersi de la mar pera al profit de les companyes sues aixi per asó pugués tenir lo un peu en mar y lo altre en terra.
 F. Y nos poria remediar aqueix perill dels enemichs circuint lo poble de una bona murada?
 L. Sí peró á les hores no tenian encara enventades los homens les murades pera defensarse del Enemich que molts anys apres se inventaren, de aont si aixi es com es cert que lo poble primer que Tubal edificá com los autors escriuen era notable no será Amposta per les rahons apuntades y puig no troben altre poble antich en tota aquesta ribera desde así á la mar sino aquest de Tortosa de creurer es que aquest será lo que edificá Tubal en la entrada del riu Ebro que puig no distaba de la boca del riu segons que allavors era mes que una llengua perque com he dit la mar en aquell temps pasava desá á Amposta y arribava fins á Campredó y la Carrova bes pot dir que era Tortosa en la entrada del riu: mes avant hi ha un altra conjectura molt gran pera creure y tenir per certa la opinió mia, y es que es cosa molt certa que Tortosa en tot temps antiguíssim feia per armes una nau ab veles plenes y aso demostra clarament per aquelles medalles que yo he dit aont está escrit lo nom de Tortosa en les quals está figurada una nau que navega ab veles plenes y es de creurer que Tortosa prengué al temps de la edificació sua semblant figura de armes com es la nau pera denotar del seu poblador y fundador Tubal la navegació, y veles plenes pera denotar la prosperitat de la tal navegació, de manera que per totes estes rahons, conjectures, y ver semblans jo tinch pera mí que Tortosa es la primera població de España, be poria ser ab tot que Tubal edifiqués també Amposta com per una guarda de la boca del riu á modo de Atalaya mas que aquella fos la principal y primera població que los doctors sobre dits acusen, yo no hu crech, si restau señors ben satisfets de asó, sino cercau qui millor os ho diga.
 D. P. Dich que está tot de manera dit quem determine desde are no duptarho tan com hu duptava perque par que aixó será lo mes cert y en ánima mia que hos está en gran obligació y carrech aquesta ciutat que aixi hajau Señor inquirit eixes coses, obligació tenen de agrahirvosho molt, y es rahó que de vuy avant os creguen en los avisos y consells que los donau que cert son de persona qui mostra molt amarlos y que molt honrats y prosperats los desitja veurer.
 F. De mi en particular vos dich Señor que os ne reste per la part que men toca obligadísim no huse com poder servirvos per tan particular obra com nos feu atots.
 L. Señor yo so obligat á dasó y á coses majors que estas per la honra de Tortosa y aixi per la obligació de la naturalesa perque só nat jo en ella, com perque desde que fonch conquistada y fins avuy han viscut mos progenitors en ella, y puig que Deu es estat servit aixi que jo haja vingut á tenir noticia de les coses sues es rahó que quant me trobe en ocasió de parla de elles no les calle ni amague per no ser ingrat com ho fonch aquell mal sirvent introduit en lo Sagrat Evangeli.
 D. P. Vostra mercé fa lo que deu que molt gran delicte es lo de la ingratitud y tornem á nostra materia que pera mi es tan apasible que mes no pot, digaume Señor les armes que ara fá Tortosa son encara de aquella nau de veles plenes?
 L. Señor no que no sabent los que ara darrerament la han poblada aquesta antiguitat tan singular demanarem armes al Compte y fonch los donada per armes una torre de argent ab cuatre murons, dos finestres y una porta posada en camp vermell.
 D. P. Desgracia fonch gran no saber á les hores una cosa tan notable com aqueixa, si yo fos de Tortosa yo conservaría també aquelles armes primeres allá dins la casa del regiment junt ab les que ara fá que també lo regne de Aragó pera vuy te conservades totes les armes que primer feien los reis ab les que fan ara.
 L. Dich que no sols seria bé que aixó se fés mas es necesari que aixi se fasa, sino que adrede vullen los ciutadans deixarse perdrer la cosa mes honorosa y de mes estima de quantes ne puga tenir població de España.
 D. P. Si es per cert Señor aixo que ens haveu dit de la mar que en lo temps antich arriba fins Amposta es cosa certa com se sap? Que per avuy com veu del Castell de Amposta fins á la mar hi ha dos llegües.
 L. Per lo que ara miram en tota aquella comarca y per lo que veiem lo discurs que cada dia fa la mar y també lo que en escriptura trobam ahon se arreplegaven les armades dels reys pera fer algunes empreses, venim á entendre y creure que es axí que la mar arribava als llochs que tinch dits, també aixi mateix vehem que tota aquella vora aont la mar arribava está circuida de torres antiguísimes comensant de la torre de la Rápita fins á la torre ó castell de Camarles y en totes estes voredades de ahont se retirava se troben per avuy cavant vestigis de asó especialment en estos anys prop pasats cavant en la Granadella que es una torre forta sitiada en la mateixa vora que ara es lluny de la mar mitga llegua se trobaren en lo fondo pechines y pilotes de mar y en Campredó que es també una altra torre també font que com he dit está molt amunt de Amposta y una llegua de Tortosa se son trobats rastres casi semblants adaquestos, no ja lloch de aquesta voredada ahont no hajen trobat coses pera mostrar esta veritat: també sabem que la armada del Rey en Pere dels Francesos pera la jornada de Africa y de Sicilia y també la del Infant Alfonso pera conquistar la Illa Cerdaña y per lo Rey en Jaume son pare aquí lo Papa Bonifasi la havia donada la qual conquista se feu á requesta y per gran solicitud del noble en Luch Jutge de Arborea Bescompte de Barcelona y lo que feu en Pere ters per recobrar la mateixa Cerdaña la qual per trahició del mateix Jutge de Arborea era revelada y lo que feu lo Duch de Montblanch en Martí, que aprés fou Rey pera anar á regnar en Sicilia en son fill lo Infant en Martí y la Reyna María de Sicilia sa nora muller del dit Infant, que tots tres com regnaren en ella totes estes armades á estols se ajuntaren en lo Port Fangos que vuy ja no es Port si un gran Estany á qui dihuen lo Pantá y poch menys que aquest ni ha molts altres que tots se són restats per la retirada de la mar; mes avant se troba ser aixi perque de 60 anys á esta part coneixen claramen que la punta del  se es allargada ves la torre de la Rápita una gran llegua en manera que per temps vindrá á fer lo mateix discurs la mar y tancarse aquel port del Alfach que per avuy es grandísim: per tot asó consideram y es cosa certísima que la mar al temps que Tubal arribá á Ebro aplegaría á Amposta y Campredó que tot es casi una cosa.
 D. P. Qui haurá pogut causar aixó de verse tan allunada la mar.
 L. Lo riu tan caudalós ab les torbellines y crescudes la alluña cada dia y no parará de ferla tot temps retirar mentres lo mon durará.
 D. P. Yo hu vull creure y ara me referme mes en creure lo que haveu dit que Tortosa es la primera població de España encara que Florian del Campo diga lo contrari.
 L. Si be mirau y ponderau lo que sobre asó diu Florian, no es contrari al que jo he dit ab tot que son intent es sero pera honrá la sua propia nació que aquestos Castellans entre les altres gens les coses que usen es aquesta una, que per honrarse asi mateixos ho disimulen i disfresen la veritat, ó publiquen la mentira: lo que diu Florian en lo llibre 4, cap. 3, es asó, que aprés de haver repartides Tubal les compañíes sues que ab ell arribaren á la Andalucía, algunes de aquelles tornaren a visitar les primeras provincies de España pera ahont primer eren pasats y diu mes, y aixi arribaren á la provincia que apres se digué Cataluña, pera ahont se mostra que así arribá primer Tubal que en altra part de España, y si primer no es de creurer que en terra tan apasible y tan fértil, y en una ribera tan principal y deleitosa com es aquesta de Ebro deixas de fer població y en veritat que tampoch Florian no diu que Tubal no fes primer poblacions en altra part de España, que en la Andalucía y Portugal, sino que diu que la Andalucía fonch la primera provincia ont de propósit feu poblacions.
 D. P. Ara está molt bé finalment Tortosa es fundació de Tubal cert ella te benantich lo poblador, de creure es que no li fan mal los queixals; Señor aquesta ciutat es fort y es estada gran població en altre temps?
 L. Si la consideram qual era en lο temps que no era major del que mostra en les murades antigues que encara per avuy se troben dins de ella mateixa, be era cert fortísima y per tal la tingueren los que de ella escrigueren en aquelles temporades, perque estava arraserada tota una per una part ab lo Castell que pera adaquell temps era cosa ben fort, y pera sus ara no deixa també de serho y per altra al llarch te aquest gran riu que li es com un vall inexpugnable, pero en nostros dies que la vem tan estesa y tan acostada á padastres, no la tinch per forta.
 D. P. Com Señor estesa que es major ara que fonch en altre temps?
 L. Lo circuito en les murades te per avuy major que solia, perque los que la poblaren apres de la darrera conquista com la veren tan apropinguada en aquesta montaña del Sitgar que así está davant que com veu era lo padrastre mes perillós y enujos de quants ne tenia, tingueren per bé de rodar y estendre la murada sobre la montaña de manera que restas com ara está dins lo clos de la ciutat, y així com en altre temps dieu que ollgue Barcelona circuí també de murada la montaña de Monjuich y á causa de asó te per avuy Tortosa les murades mes esteses que solia les quals he jo fetes medir y trobas que pasen de cinch milia pases mas ab tot no crech jo que los vehins sien ara mes que solien ser aprés que la estengueren y poblaren fora les murades velles, si be en lo que toca á si es estada gran, no si pot dir cosa molt certa, tota via se troben memories prou calificades pera fernos creurer que es estat gran poble y de molta reputació ilustre, primerament per lo que escriu de ella Plini que la enomena á Tortosa celebérrima, que á cosa poca no pareixeria convenirli be tal epiteto; y també en la crónica que los genovesos escrigueren en la materna llengua de la Conquista de Almería y de Tortosa parlant com fonch feta la partició de Tortosa están escrites estes formals paraules en llengua genovesa: «Furone fate le parti un tercio á Ginovesi, et oi tersi al Conte e Xitorno la armata en Genova. Col. triunfo de donch populose é magne cita» També llegim que Lluis rey de Franza fill de Carlo Magno ab gran armada entrá per Ebro y asitia á Tortosa y no la pugué pendrer, es de creurer que ó Tortosa era gran, ó que eren fort ó que tenia les dues coses me francés Tarafa Canonge de Barcelona en lo llibre que ara modernament ha fet «de origine rebus gestis regum Hispaniæ», describint lo naixement y discurs de este riu Ebro diu «autus singa si corisque omnibus Dertosam opulentam ulbem preterlabitur»; pero ab lo que mes se mostra que Tortosa era molt gran cosa es ab lo acte de la donació de la Seu de asi fet per lo Católich rey Ildefonso de Aragó lo any mil cent setanta vuit lo qual está recondit en lo archiu de dita Seu, lo cual comensa així=Benedictus Deus Pater misericordiarum Deus magnus et laudabilis nimis, qui post multas claras post bellicas tribulaciones visitavit loca sua intempore oportuno, et profecto novit universitas qualiter dertusensis civitas sedes ab antiquis temporibus regia et Episcopalis peccaris nostris exigentibus á jure et dominio Christianorum redanta sit in potestatem Ismaelitarum Civitas Hispaniarum gloria, que situ loci montium altitudine, incolarum multitudine fluminis Iberi trascursu quasi facta certa in Deum vivum Dominum nostrum Jesum Christum formicabatur sed demum infusa est Spiritus Sancti gratia in pectore ilustris et semper victoriosi Rdi Berengari comitis Barcinonensis Principis Aragonum Marchionis provinciæ illapsa est, et Divinitus voluntas expugnandi Civitatem inexpugnábilem Dertusam, demum Exercitus multis militibus militur et peditum Civitatem obsedit expugnavit, et vicit Divina ex inspiratione favente clementia capta est Dertusa, clavis Christianorum, gloria populorum, de cor universœ terræ, restituta est ibi Sedes antiqua, et dedicata Dertusensis Ecclesia ab Archepiscopo tarraconensi in honorem Dominæ nostræ Sanctæ Dei genitricis Virginis Mariæ anno M.C.LXXVIII Dominica Incarnationis in dictione undecima quarto Calendas Decembris.=
 D. P. Admirables memories son les quens haveu contades Señor Libio, elles son pera restarne honrada la mes principal Ciutat de España: demanarvos vull Señor ans que me oblide á que dihueu Padrastres?
 L. A estes montañes que están junt de la ciutat á la part del Llevant á que diem les bastides y á la muntañeta que está davant lo torrio de la Vilanova que com sabeu estes dos montañes sobrepuigen á la ciutat, y per so en la guerra que tota Cathaluña tingué ab lo rey D. Juan que no há molts anys que fonch, los de Tortosa foren forsats de edificar en les bastides una defensa com á castell pera fer fort aquella montaña y posaren en guarda de ella 300 homens perque lo enemich no la ocupás que fonch á la veritat una saludable deligencia.
 F. També fonch presa la ciutat aixi com aixi.
 L. Es ver peró á no ser alló fora presa de colp á la furia y tot lo poble restara degollat, que apres ja lo negoci pugué venir á tracte, y aixi la ciutat se doná á partit sens pendrer dany ninguna persona. Señor asó pugué ferse rebatent lo dan al primer lans, que sino tot donara al través
D. P. Com donchs no teniu conservat aqueix reparo per altra necesitat, puig teniu provat quant importa pera la defensa de la ciutat.
 L. Com no som ara en frontera no pensam tenir la necesitat ab rebato, si ab espay vé prest será tornada en son lloc.
 F. No plaurá á Deu que la tingam, y pera susara non cal tenir resel que molt estam en mig com lo Regne de Valencia era de moros; estaven los de Tortosa á la espona y ab cuidado; be que corregudes de moros y turchs, mai no falten á la marina, mas no encarnen, y á fé que los fem també de males burles, que en lo any 1523 los prengueren tres fustes ab tota la eixarcia, é ab tots los turchs y cautius christians que portaven, y en lo any 1546 los prengueren una galeota ab setanta y dos turchs, y deslliuraren cent cincuanta cautius; y en lo any 1553 envestiren una grosa galeota en la punta dels Alfachs posantlos nosa á les boques de la artillería que portava en terra rasa, y descuberta dins la qual mataren alguns turchs y amarraren vint y hu cautius chistians que pera eixugar unes veles anaven lansats en terra junt á ella, y prengueren les veles y dos gosos de ajuda que lo capitá portava en la fusta, fent lan anar lo cap trencat, y no ab poca presa, y en altres infinites vegades los havem pres qui quatre, qui sis, qui deu turchs fentlos emboscades y usant ab ells de molt bons ardits de guerra: Si Señor si á la feé no penseu que aixi los deixam anar franchs del tot.
 D. P. Recordantme del que ara darrerament haveu dit de aquell reparo de les bastides que pera la guerra del Rey D. Joan se feu, me prech gana de saber com pasá állo y que desgracia fonch aquella dels catalans tan gran que sent tan fedelísima gent com son y tan inclinada y usada al servey de sos Príncipes en tot temps sien caiguts com caigueren en tan malt cas de fer guerra al Rey D. Juan son Señor: de veritat que espanta asó á tots quants ó saben que de la nació cathalana tenen noticia.
 L. Es un llaberinto aqueix tan gran que no sé si una altra ariana bastaria atraurer al home que en ell una vegada entrás y per só será millor deixaro de tractar per ara.
 D. P. No sino que hu ha de dir y aixi hu suplich Señor tan encaridament com puch que aquesta mercé me fasau, perque jo desitjo saberho en infinit, ya dies que vaig cercant qui men complaga, y may he tingut ventura de trobarho, per so puig poreu ferho també com qualsevol que aixó ja ho se molt bé, no os haveu de escusar de pendre aquest treball majorment entre nosaltres tota cosa pot pasar y també que ya los de que poria ser interés, no viuen y per so la llibertat es dilatada ó ampliada pera parlar als vius, puig ya ab veritat totes aquestes consideracions poden mourer ó inclinar á V. M. en lo que demane.
 F. Mirau Señor si dir se pot sens perjui nostre també hos suplique lo mateix y sino á la feé que no sen parle res que part de prudencia es no voler la persona ohir cosa qus li ha de pesar si remediar no se pot.
 L. Duptava yo y no volia deixar de dirho per trobari alguns dels inconveniens y perills que Señor reselan que quant al primer que vos Señor D. Pedro haveu tocat dich que nos dirá si no la veritat la qual no deu pesar á ningú ni pesa á persones de rahó y desapasionades y de les que no son tals, poca causa tinch jo, y quant al que vos Señor Fabio diheu si es cosa ques puga dir sens perjui de nostra nació, dich que si se pot molt ben dir sens ningu perjui en aixó no hi cal gens duptar; mas recusen jo perque es materia llarga y vol tot home y que hi vinga molt descansat y en lloch de repós y desocupat y ara es tart y estam así en lo Pont ahont hi ha molt gran concurs de gent, y també que havem masa charrat: Será millor per só que ens anem á fer colació y dematí en la cambra mentres nos vestirem (puig tota via volen quels parle de aixó) porem tractarne en nostre espay fins que será hora de anar á misa que lo Señor Fabio no hi faltará.
 F. No ansades que jo tinch gana de ohiro mes que ningú.
 D. P. Que están Señor Libio en lo cert y aixis será millor quens ne anem á fer colació y que no se tracte mes de altra cosa per ara, sino que ens anem dret á casa.