Los emigrants que tornen

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Los emigrants que tornen

d' Àngel Guimerà


Los emigrants que tornen

 ———————

Lo trasatlàntich corre, pel vent empès.
Torna de l'Argentina: may que hi anés.
La nit es tenebrosa y'l mar es brau
y alça l'esquena l'aygua sota la nau.
Mes lo mariner canta:—No tinguèu por,
que anèm a Catalunya, patria del cor.—
Quan les ones s'aplanen, ja prou resar,
y surt el sol alegre sobre del mar.
Poch a poch a cuberta tothom hi acut.
Que Deu ens dó bon dia.— Company, salut.—
Són catalans que un'hora per l'or cegats,
de sa llar se n'anaren, malaguanyats!
Y, pobre com sortía tota la gen,
la torna a casa seva l' anyorament.
Y'l trasatlàntich vola cap a llevant
y homes y dònes parlen sardanejant.
—Fins te trobo més jove— diu un marit.
—L'ayre de casa nostra que ja he sentit.
—En què penses, Antonia, que't veig plorant?
—Penso en la pobre mare qu'està esperant.
—Les campanes del poble jo he ohit dormint,
pel bateig del fill nostre que va venint.
—Jo penso que s'acosta la festa gran!
—Festa major, que alegres tots hi seràn.
—Jo penso en les caceres de bon matí.
—Jo encare vull la mona del bon padri.
—Jo vull ballar a plaça.— Jo als envelats.
—Jo vull el ball de coques.— Jo'l dels casats

—Jo texiré altra volta, que soch traçut.
Catrich, catrach! Díumenge l'arròs perdut,
—Jo tornaré a fer puntes, flors y llacets.
Catrich, catrach! Ja sento ballà'ls boxets.—
Mes tot d'una glateixen ab força'ls cors
y de cop ja no ballen los balladors
y'ls cants de les sardanes ja s'han callat,
que al lluny, sobre les aigües, surt Montserrat.
Escoltèu la sirena quín bram de boig!
Lo passatge que alegre! Quíns crits de goig!
—Ja som a casa nostra, que'ns veu d'enllà!
La nostra aymada terra ja estén la mà!
May més la nostra patria la dexarèm
y en la terra hont nasquerem hi morirèm!
Que visca Catalunya! Companys, ja hi som!
Visca! Per sempre visca!—crida tothom.

Signatura Àngel Guimerà.jpg