Los fets dels Apóstols

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


LOS FETS DELS APOSTOLS.

Lanorte decorazione 012.jpg


CAPITOL I.

Promesa del Esperit Sant. Asçenció del Senyor. Elecció de Mathias pera l'Apostolat.
1 He parlat, ó Teofilo, en lo meu primer tractat, de totas las cosas, que Jesús comensá á fer y ensenyar.
2 Fins al dia en que, després de haver instruit per l'Esperit Sant als Apóstols que havía elegit, fou rebut en lo alt:
3 Als quals se mostrá viu també després de sa passió ab moltas probas, apareixéntsels per l'espay de quaranta dias, y parlantlos del regne de Deu:
4 Y menjant ab ells, los maná que no partissen de Jerusalem, sinó que esperassen la promesa del Pare, que ohireu vosaltres (digué ell) de ma boca.
5 Perqué Joan, en veritat, batejá ab aygua; mes vosaltres seréu batejats en l'Esperit Sant no molt després d'aquestos dias.
6 Llavors los ques havían congregat li preguntavan, dihent: Senyor, ¿si restituiréu en aquest temps lo regne á Israel?
7 Yls digué: Nous toca á vosaltres lo saber lo temps, óls moments, que posá lo Pare en son poder.
8 Emperó rebréu la virtut del Esperit Sant que vindrá sobre vosaltres, ym seréu testimoni en Jerusalem, y en tota la Judéa, y la Samaria, y fins al estrem de la terra.
9 Y havent dit aquestas paraulas, á la vista d'ells fou elevat, y lo rebé un nuvol quel ocultá á sos ulls.
10 Y estant mirant al cel quant ell s'anava elevant, veus aquí que s'aparegueren prop d'ells dos varons ab vestiduras blancas:
11 Los quals los digueren també: Varons de Galiléa, ¿perqué estáu mirant al cel? Aquest Jesús, que desde vosaltres ha estat rebut en lo cel, vindrá axí com l'haveu vist anar al cel.
12 Llavors sen tornaren á Jerusalem desde la montanya anomenada del Oliverar, que dista de Jerusalem la jornada d'un dissapte.
13 Y quant entraren pujaren á una habitació alta, ahont estavan Pere y Joan, Jaume y Andreu, Felip y Thomás, Barthomeu y Matheu, Jaume d'Alfeu, y Simó lo Zelós, y Judas germá de Jaume.
14 Tots aquestos perseveraren unánims en oració ab las donas, y ab María mare de Jesús, y ab los germans d'ell.
15 En aquells dias, alsantse Pere en mitg dels germans, (y eran los que estavan allí junts com unas cent y vint personas) digué:
16 Varons germans, era precís ques cumplís l'Escriptura, que predigué l'Esperit Sant per boca de David, acerca de Judas, que fou guia d'aquells que prengueren Jesús.
17 Lo qual era contat ab nosaltres, y tenía part en aquest ministeri.
18 Aquest donchs possehí un camp ab lo preu de l'iniquitat, y penjantse se reventá pel mitg, y totas sas entranyas quedaren espargidas.
19 Y fou notori á tots los habitants de Jerusalem; de manera que fou anomenat aquell camp en sa llengua, Haceldama, so es, Camp de sanch.
20 Perqué escrit está en lo llibre dels Salms: Quedia deserta sa habitació, y no hi haja qui habitia en ella, y prenga un altre son bisbat.
21 Convé donchs que d'aquestos varons que han estat en companyía nostre tot lo temps quel Senyor Jesús entrá y isqué ab nosaltres,
22 Comensant desdel baptisme de Joan, fins al dia en que d'entre nosaltres fou rebut á dalt, que un sia testimoni ab nosaltres de sa resurrecció.
23 Y senyalaren á dos, á Joseph que era anomenat Barsabas, y tenía per sobrenom lo Just, y á Mathías.
24 Y orant digueren: Vos, Senyor, que coneixeu los cors de tots, mostraunos d'aquestos dos qual haveu elegit,
25 Peraqué ocupia lo puesto en aquest ministeri y apostolat, del qual per sa prevaricació caygué Judas per anarsen á son lloch.
26 Y tiraren sorts, y caygué la sort á Mathías, y fou contat ab los onse Apóstols.

CAP. II.

Vinguda del Esperit Sant. Do de llenguas. Primer sermó de Sant Pere. Tres mil personas se converteixen. Vida dels primers fiels.

1 Y al cumplirse los dias de Pentecostes estavan tots junts en un mateix lloch:
2 Y vingué de repente un ruido del cel, com una ratxada de vent, que omplí tota la casa ahont estavan ells sentats.
3 Y sels aparegueren unas llenguas partidas com de foch, ys posaren sobre cada hu d'ells.
4 Y quedaren tots plens del Esperit Sant, y comensaren á parlar en varias llenguas com l'Esperit Sant los donava á parlar.
5 Y llavors habitavan en Jerusalem Jueus, varons piadosos, de totas las nacions que hi ha baix del cel.
6 Divulgada donchs la veu, acudí molta gent, y quedá aturdida, puix cada qual los ohía parlar en sa propia llengua.
7 Y tothom estava pasmat, ys maravellava, dihent: ¿Mirau, no son tots aquestos que parlan Galiléus?
8 Puix ¿com nosaltres los ohim parlar cada hu en nostra llengua nativa?
9 Partos, y Medas, y Elamitas, yls que habitan en la Mesopotamia, en Judéa, y Capadocia, en Ponto, y Asia,
10 En Frigia, y Pamphilía, Egipte y terras de la Libia, que está als confins de Cirene, yls que han vingut de Roma,
11 Axí Jueus, com Proselitas, Cretenses, y Arabs, los ohim parlar en nostras llenguas las grandesas de Deu.
12 Se pasmavan donchs tots, ys maravellavan, dientse los uns als altres: ¿Que ve á ser aixó?
13 Emperó altres burlantse, deyan: Aquestos están plens de most.
14 Mes Pere, que estava allí en peu ab los onse, alsá sa veu, yls digué: Varons de Judéa, y vosaltres tots los que habitau en Jerusalem, síaus assó notori, y prestau oidos á mas paraulas:
15 Puix aquestos no están embriagats, com vosaltres creheu, essent l'hora de tercia del dia.
16 Emperó aixó es lo que fou dit per lo Profeta Joel:
17 Y esdevindrán en los derrers dias, diu lo Senyor, que jo derramaré mon Esperit sobre tota la carn; y profetisarán vostres fills y vostras fillas, y vostres joves veurán visions, y vostres ancians somiarán somnis:
18 Y certament en aquells dias derramaré mon Esperit sobre mos servos, y sobre mas servas; y profetisarán:
19 Y faré apareixer prodigis dalt en lo cel, y senyals baix en la terra, sanch, y foch, y vapor de fum.
20 Lo sol se convertirá en tenebras, la lluna en sanch, abans que vinga lo dia gran é illustre del Senyor.
21 Y esdevindrá, que tot aquell que invoquia lo nom del Senyor será salvo.
22 Varons de Israel, ohiu aquestas paraulas: A Jesús Nazareno, varó aprobat per Deu entre vosaltres ab virtuts, y prodigis, y senyals, que Deu obrá per ell en mitg de vosaltres, com també sabeu,
23 A est que, per determinat consell y presciencia de Deu fou entregat, lo matareu, crucificantlo per mans de malvats:
24 Al qual Deu ha ressuscitat, havent soltat los dolors de la mort, per quant era impossible ser detingut per ella.
25 Perqué David diu d'ell: Veya sempre al Senyor devant de mi; puix ell está á ma dreta peraqué jo no sia remogut:
26 Per aixó s'alegra mon cor, ys regositja ma llengua, y ademés ma carn reposará en l'esperansa:
27 Perqué no deixarás ma ánima en lo infern, ni permetrás que ton Sant veja corrupció.
28 Me farás coneixer los camins de la vida, ym omplirás de goitg ab ta cara.
29 Varons germans, síam permés parlarvos ab llibertat del Patriarca David, que morí y fou sepultat, y son sepulcre está entre nosaltres fins al dia d'avuy.
30 Essent donchs Profeta, y sabent Deu que li havía promés ab jurament, que del fruyt de sos lloms, segons la carn, alsaría lo Christo pera sentarlo en son trono:
31 Prevehentlo, parlá de la resurrecció del Christo, que ni fou deixat en lo infern, ni sa carn vegé may corrupció.
32 A aquest Jesús ressuscitá Deu, de lo que som testimonis tots nosaltres.
33 Elevant donchs per la dreta de Deu, y havent rebut del Pare la promesa del Esperit Sant, ha derramat est sobre nosaltres, al qual vosaltres veheu y ohiu.
34 Perqué David no pujá al cel, y ab tot diu: Diguél Senyor á mon Senyor: Assentat á ma dreta.
35 Mentras poso tos enemichs pera peanya de tos peus.
36 Sapia donchs de cert tota la casa d'Israel, que á est Jesús, á qui vosaltres crucificareu, Deu lo feu Senyor y també Christo.
37 Y oidas aquestas cosas, se compungiren de cor, y digueren á Pere y als demés Apóstols: Varons germans, ¿que farém?
38 Y Pere los digué: Arrepentius, y sia batejat cada hu de vosaltres en lo nom de Jesu-Christ en remissió de vostres pecats, y rebréu lo do del Esperit Sant.
39 Perqué la promesa es pera vosaltres, y pera vostres fills, y pera tots los que están lluny, y pera quants cridia á sí lo Senyor nostre Deu.
40 Y ab moltíssimas altras paraulas ho testificá, yls exhortava, dihent: Salvaus d'aquesta generació perversa.
41 Yls que reberen sa paraula foren batejats, y sels anyadiren aquell dia cerca de tres mil personas.
42 Y ells perseveravan en la doctrina dels Apóstols, y en la comunicació de la fracció del pá, y en las oracions.
43 Y tota persona tenía temor, y molts prodigis y senyals eran fets per los Apóstols.
44 Y tots los que creyan estavan units, y tenían totas las cosas comunas.
45 Venían sas possessions y bens, y los repartían entre tots, conforme á la necessitat de cada hu.
46 Y cada dia continuant unánims en lo temple, y partint lo pá per las casas, prenían lo menjar ab alegría y sensillés de cor,
47 Alabant á Deu, y trobant gracia en tota la gent. Yl Senyor anyadía á l'Iglesia cada dia aquells que havían de ser salvos.

CAP. III.

Un coix de naixement es curat á la porta de l'Iglesia. Segon sermó de San Pere.

1 Y pujavan al temple Pere y Joan á l'oració del hora de nona.
2 Y un home, que era coix desdel ventre de sa mare, era portat allí, y posat tots los dias á la porta del temple anomenada l'Hermosa, peraqué demanás almoyna als que entravan en lo temple:
3 Aquest com vegés á Pere y á Joan que anavan á entrar en lo temple, demanava li donassen almoyna.
4 Y Pere fixant la vista en ell juntament ab Joan, digué: Mírans.
5 Y ell los mirava ab atenció, esperant rebrer d'ells alguna cosa.
6 Y Pere digué: No tinch or ni plata, mes lo que tinch t'ho dono: En nom de Jesu-Christ de Nazaret, álsat y camina.
7 Y prenentlo per la ma dreta, l'alsá; y en aquell mateix instant se li enfortiren las camas y las plantas.
8 Y d'un salt se posá en peus, y caminava, y entrá ab ells en lo temple caminant, saltant, y alabant á Deu.
9 Y tothom lo veya caminar y alabar á Deu:
10 Y conexían que ell era lo mateix que sentava á la porta Hermosa del temple al almoyna, y quedaren plens d'espant, y com fora de sí per lo que havía succehit á aquell.
11 Y tenint per la ma á Pere y á Joan, vingué apresuradament á ells tot lo poble aturdit al pórtich anomenat de Salomó.
12 Y vehent aixó Pere, digué al poble: Varons d'Israel, ¿perquéus fixau los ulls en nosaltres, com si per nostra virtut y poder haguessem fet caminar á aquest?
13 Lo Deu d'Abraham, yl Deu d'Isaac, yl Deu de Jacob, Deu de nostres pares, ha glorificat á son Fill Jesús, á qui vosaltres entregareu y negareu devant de Pilat, judicant est que havía de ser deslliurat.
14 Emperó vosaltres negareu al Sant y al Just, y demanareu que seus doná un homicida;
15 Y matareu al Autor de la vida, á qui Deu ressuscitá d'entrels morts, de lo que nosaltres som testimoni.
16 Y son nom, per la fe en son nom, ha fortalescut á est, á qui vosaltres haveu vist y coneixeu; y la fe que es per ell li ha donat aquesta perfeta salut á vista de tots vosaltres.
17 Y ara, germans, jo sé queu fereu per ignorancia, axí com també vostres Prínceps.
18 Emperó Deu ha cumplert axí lo que tenía anunciat abans per boca de tots los Profetas, que son Christo patiría.
19 Arrepentius donchs, y convertius, peraquéus sian borrats vostres pecats,
20 Pera quant vingan los temps del refrigeri devant del Senyor, y envihi aquell Jesu-Christ queus fou predicat,
21 Al qual certament es menester que lo cel rebia fins al temps de la restauració de totas las cosas, las quals parlá Deu per boca dels seus sants Profetas desdel principi del mon.
22 Perqué Moysés digué verdaderament als Pares: Lo Senyor vostre Deu vos alsará un Profeta d'entre vostres germans, com á mi: á ell ohiréu en tot quant vos diga.
23 Y succehirá que tota ánima que no oyga á aquell profeta, será exterminada del poble.
24 Y tots los Profetass desde Samuel, y quants han parlat després, anunciaren aquestos dias.
25 Vosaltres sou los fills dels Profetas y de l'aliansa que Deu feu ab nostres pares, dihent á Abraham: En ta descendencia serán benehidas totas las familias de la terra.
26 Deu ressuscitant á son Fill Jesús, vos l'ha enviat primerament á vosaltres, perquéus benehesca, á fi de que cada hu s'apartia de sa maldat.

CAP. IV.

Los Apóstols presos, y examinats sobre la curació del tullit, confessan la fe de Jesu-Christ. Sels mana que no prediquian. S'aumentan los fiels, y viuhen ab perfecta unió.
1 Y estant ells parlant al poble, sobrevingueren los Sacerdots, yl Magistrat del temple, yls Saducéus,
2 Queixantse de que ensenyassen al poble, y que predicassen en Jesús la resurrecció dels morts.
3 Yls afagaren, yls posaren en la presó fins al dia següent, perqué era ja tart.
4 Emperó molts dels que havían ohit la paraula, cregueren; y fou lo número dels varons cinch mil.
5 Y succehí, que al dia següent se juntaren en Jerusalem los Prínceps d'ells, yls Ancians, yls Escribas,
6 Y Anás lo Príncep dels Sacerdots, y Cayfás, y Joan, y Alexandro, y tots quants eran del llinatge sacerdotal.
7 Y fentlos presentar al mitg, los preguntaren: ¿Ab quin poder, ó en nom de qui haveu vosaltres fet aixó?
8 Llavors Pere, ple del Esperit Sant, los digué: Prínceps del poble y Ancians d'Israel, ohiu:
9 Ja que avuy sens demana rahó del be fet á un home malalt, per virtut de qui ha estat est curat,
10 Sia notori á tots vosaltres y á tot lo poble d'Israel, que en nom de Nostre Senyor Jesú-Christ de Nazaret, á qui vosaltres crucificareu, y á qui Deu ressuscitá d'entrels morts, per virtut d’ ell está sá aquest devant de vosaltres.
11 Aquest es la pedra que vosaltres los arquitectos haveu refusat, y que ha estat posada per cap de cantonada.
12 Y no hi ha salut en ningun altre. Perqué no hi ha altre nom baix del cel donat als homes, per lo qual degam salvarnos.
13 Y vehent ells la firmesa de Pere y de Joan, y sabent que eran homes sens lletras y idiotas, se maravellavan, y conexían que havían ells estat ab Jesús.
14 Y vehent que estava també ab ells l'home que havía estat curat, no podían dir res en contra.
15 Emperó los manaren exir fora del consell, y conferenciavan entre sí,
16 Dihent: ¿Quels farém á aquestos homes? perqué que ha estat fet per ells un miracle notable, es manifest á tots los habitants de Jerusalem, y nou podem negar.
17 Emperó perqué nos divulguia mes en lo poble, amenassemlos que de aquí en avant no parlian á ningun home en aquest nom.
18 Y cridantlos los intimaren que may mes parlassen ni ensenyassen en nom de Jesús.
19 Llavors Pere y Joan los digueren: Si es just devant de Deu ohirvos á vosaltres abans que á Deu, judicauho vosaltres;
20 Puix no podem deixar de parlar de cosas que havem vist y ohit.
21 Llavors ells amenassantlos los deixaren anar llibres, no trobant motiu de castigarlos, per temor del poble, perqué tots glorificavan á Deu per lo que havía succehit.
22 Puix l'home en qui se havía obrat aquell prodigi de la cura tenía mes de quaranta anys.
23 Y posats aquells en llibertat, vingueren als seus, yls contaren tot lo quels havían dit los Prínceps dels Sacerdots yls Ancians.
24 Y quant ho oygueren, tots unánims alsaren la veu á Deu, y digueren: Senyor, vos sou lo qui fereu lo cel y la terra, lo mar, y tot lo que hi ha en ells:
25 Lo qui en Esperit Sant per boca de nostre pare David, ton servo, digué: ¿Perqué bramaren las gents, yls pobles pensaren cosas vanas?
26 S'alsaren los reys de la terra, yls Prínceps se juntaren á una contral Senyor y contra son Christo.
27 Perqué verdaderament se colligaren en esta ciutat contra ton sant Infant Jesús, á qui ungires, Herodes y Pons Pilat ab los Gentils yls pobles d'Israel,
28 Pera fer lo que vostra ma y vostre consell decretaren ques fes.
29 Y ara, Senyor, mirau sas amenassas, y concediu á vostres servos que ab tota firmesa parlian vostra paraula,
30 Extenent vostra ma á curar las dolencias, y á ques fassan maravellas y prodigis en nom de vostre sant Infant Jesús.
31 Y quant hagueren orat, tremolá lo lloch en que estavan congregats, y quedaren tots plens d'Esperit Sant, y parlavan la paraula de Deu ab firmesa.
32 Y la multitut dels creyents eran d'un cor y d'un esperit, y ningú d'ells deya que fos propi res del que possehía, sinó que totas las cosas eran comunas entre ells.
33 Y ab gran fortalesa donavau los Apóstols testimoni de la resurrecció de Jesu-Christ nostre Senyor, y hi havía molta gracia en tots ells.
34 Y no hi havía ningú menesterós entr'ells, perqué tots quants possehían camps ó casas, las venían, y portavan lo preu d'ellas,
35 Yl posavan als peus dels Apóstols, y se repartían á cada hu segons lo que tenía menester.
36 Y Joseph, á quil's Apóstols donavan lo sobrenom de Bernabé, (que vol dir, fill de consolació,) Levita natural de Chipre,
37 Com tingués un camp, lo vengué, y portál preu, yl posá als peus dels Apóstols.

CAP. V.

Cástich d'Ananías y Sáfira. Los Apóstols son novament perseguits y presos, y per consell de Gamaliel posats en llibertat després d'haverlos assotat.
1 Y un home anomenat Ananías ab sa muller Sáfira vengué un camp,
2 Y defraudá del preu del camp, consentinthi sa muller; y portant una part, la posá als peus dels Apóstols.
3 Y Pere digué: Ananías, ¿perqué Satanás ha tentat ton cor, á fi de que mentisses al Esperit Sant, y defraudasses del preu del camp?
4 ¿No es veritat que conservantlo quedava pera tu, y venentlo lo tenías en ton poder? ¿Perqué donchs posares semblant cosa en ton cor? Tu no mentires als homes, sinó á Deu.
5 Ananías axí que oygué estas paraulas, caygué y espirá: y s'apoderá un gran temor de tots los queu ohiren.
6 Y alsantse uns joves lo retiraren, y portántselen l’ enterraren.
7 Y d'allí á tres horas entrá també sa muller, no sabent lo que havía succehit.
8 Y Pere li digué: Dígam, dona, ¿vengueres per tant l'heretat? Y ella digué: Sí, per tant.
9 Llavors Pere li digué: ¿Perquéus haveu concertat pera tentar al Esperit del Senyor? Vet aquí á la porta los peus dels que han enterrat á ton marit, y se ten portarán á tu.
10 Al instant caygué devant de sos peus, y espirá. Y havent entrat los joves, la trobaren morta, y se len portaren á enterrar ab son marit.
11 Y sobrevingué un gran temor en tota l'Iglesia, y en tots los que oygueren aquestas cosas.
12 Y per las mans dels Apóstols se feyan molts miracles y prodigis en lo poble: (y estavan tots unanims en lo pórtich de Salomó.
13 Y ningú dels altres se gosava unir ab ells; emperó lo poble los venerava en gran manera.
14 Y s'aumentava mes lo número dels homes y donas que creyan en lo Senyor:)
15 Tant que treyan los malalts als carrers, yls posavan en llit y lliteras, peraqué al venir Pere, almenos sa sombra passás sobre d'ells, y quedassen deslliurats de sos mals.
16 Y acudía també á Jerusalem molta gent de las ciutat comarcanas, portant los malalts, yls que eran atormentats dels esperits impurs, tots los quals eran curats.
17 Emperó alsantse lo Príncep dels Sacerdots, y tots lo que estavan ab ell (que era la secta dels Saducéus,) s'umpliren de zel:
18 Y prengueren als Apóstols, yls posaren en la presó pública.
19 Mes l'Angel del Senyor, obrint de nit las portas de la presó, y trahentlos fora, los digué:
20 Anau, y presentantvos al temple, predicau al poble totas las paraulas d'aquesta vida.
21 Ells quant oigueren aixó, entraren de bon matí en lo temple, y ensenyavan. Emperó arribant lo Príncep dels Sacerdots yls que estavan ab ell, convocaren lo consell y á tots los Ancians dels fills d'Israel, y enviaren á la presó peraquéls portassen.
22 Emperó quant anaren los ministres, y obrint la presó, nols trobaren, tornaren á donar l'avís,
23 Dihent: Certament havem trobat la presó molt ben tancada, yls guardas que estavan devant de las portas; mes haventlas obert no trobarem ningú dins.
24 Y quant oygueren estas rahons, lo Sumo Sacerdot, lo Magistrat del temple yls Prínceps dels Sacerdots estavan en dubte sobre ques havía fet d'ells.
25 Emperó al mateix temps arribá un, yls digué: Mirau, aquells homes que posareu á la presó, son al temple, y están ensenyant al poble.
26 Llavors aná lo Magistrat ab sos ministres, yls portá sens violencia, perqué temían quel poble nols apedregás.
27 Y axí quels portaren, los presentaren al consell. Yl Príncep dels Sacerdots los preguntá,
28 Dihent: Ab exprés manament vos manarem que no ensenyasseu en aquest nom; y veus aquí que haveu umplert Jerusalem de vostra doctrina, y voleu fer cáurer sobre nosaltres la sanch d'aquest home.
29 Y responent Pere yls Apóstols, digueren: Es precís obehir á Deu primer que als homes.
30 Lo Deu de nostres pares ressuscitá á Jesús, á qui vosaltres matareu penjantlo en un arbre.
31 A est exaltá Deu ab sa dreta per Príncep y Salvador, pera donar arrepentiment á Israel, y remissió dels pecats.
32 Y nosaltres som testimoni d'aquestas paraulas, y també l'Esperit Sant, lo qual ha donat Deu á tots los quel obeheixen.
33 Y quant oygueren aixó, reventavan de rabia, y consultaren com los donarían la mort.
34 Emperó alsantse en lo consell un Fariséu, anomenat Gamaliel, doctor de la lley, home ben reputat de tot lo poble, maná que isquessen fora aquells homes per un curt espay,
35 Yls digué: Varons d'Israel, teniu compte lo que anau á fer ab aquestos homes.
36 Perqué antes d'aquestos dias s'alsá un cert Teodas, jactantse de que ell era algú; y hi hagué com cosa de quatrecents homes quel seguiren, y després lo mataren, y tots quants li donaren crédit fóren dissipats y aniquilats.
37 Després d'aixó, s'alsá Judas de Galiléa en lo temps del empadronament, y arrastrá tras de sí al poble: ell fou mort també, y tots los quel seguiren foren dispersats.
38 Donchs ara jous dich, que nous fiqueu ab aquestos homes, y quels deixeu estar, perqué si est consell ó aquesta obra es dels homes, se disoldrá:
39 Peró si es de Deu, no la podeu desbaratar, y no sia queus trobeu fins á combátrer contra Deu. Ys conformaren ab ell.
40 Y havent cridat als Apóstols, després d'haverlos fet assotar, los manaren que no parlassen mes en nom de Jesús, yls deixaren anar.
41 Ells sen anaren alegres de devant del consell, perqué havían estat contats dignes de sufrir injurias per lo nom de Jesús.
42 Y tots los dias, en lo temple y en las casas, no cessavan d'ensenyar y predicar á Jesu-Christ.

CAP. VI.

Nombrament dels set Diacas. Esteve se distingeix entre tots; fa grans miracles, y s'alsan contra ell molts Jueus.
1 En aquells dias, creixent lo número de deixebles, se mogué una murmuració dels Grechs contrals Hebreus, perqué sas viudas eran despreciadas en lo ministeri de cada dia.
2 Per lo tant los dotse convocant la multitut dels deixebles, digueren. No es just que deixem nosaltres la paraula de Deu per servir las taulas.
3 Esculliur donchs, germans, d'entre vosaltres set varons de bona reputació, plens d'Esperit Sant y de sabiduría, als quals encarregarém aquesta obra.
4 Y nosaltres atendrém continuament á l'oració y á l'administració de la paraula.
5 Y agradá aquesta proposició á tota la junta. Y elegiren á Esteve, varó ple de fe y del Esperit Sant, y á Felip, y á Procoro, y á Nicanor, y á Temon, y á Parmenas, y á Nicolau prosélit d'Antioquía.
6 Presentaren á estos devant dels Apóstols, los quals fent oració imposaren las mans sobre d'ells.
7 Y la paraula del Senyor crexía, ys multiplicava molt lo número dels deixebles en Jerusalem. Y una gran multitut de Sacerdots obehía també á la fe.
8 Y Esteve, ple de gracia y de fortalesa, feya grans prodigis y miracles en lo poble.
9 Y alguns de la Sinagoga anomenada dels Llibertins, y dels Cirinéus, y dels Alexandrins, y dels que eran de Cilicia, y del Asia, s'alsaren á disputar ab Esteve:
10 Mes no podían resistir á la sabiduría y al esperit ab que parlava.
11 Llavors subornaren á alguns, pera que diguessen, que ells li havían ohit paraulas blasfemas contra Moysés y contra Deu.
12 Y conmogueren al poble, y als Ancians, y als Escribas; y conjurats, l'arrebataren yl portaren al consell,
13 Y presentaren testimonis falsos, que deyan: Aquest home no cessa de dir paraulas contra lo lloch sant y contra la lley:
14 Perqué li havem ohit dir: Que aqueix Jesús de Nazaret destruirá aquest lloch, y mudará las tradicions quens doná Moysés.
15 Y fixant en ell los ulls tots quants estavan en lo consell, vegeren son rostre com si fos lo rostre d'un ángel.

CAP. VII.

Plática de Sant Esteve en lo consell dels Jueus, y son martiri.
1 Llavors lo sumo Sacerdot digué: ¿Son axí aquestas cosas?
2 Y ell digué: Varons germans, y pares, ohiu: Lo Deu de la gloria s'aparegué á nostre pare Abraham quant era en Mesopotamia, abans que habitás en Caran,
3 Y li digué: Vésten de ton país y de ta parentela, y vina á la terra que jot mostraré.
4 Llavors isqué de la terra dels Caldéus, y habitá en Caran. Y després que morí son pare, lo trasladá á esta terra, en que vosaltres ara habitau.
5 Y no li doná heretat alguna en ella, nil espay d'un peu; emperó li prometé que li donaría possessió d'ella, y á sa descendencia després d'ell quant no tenía fill.
6 Y li digué Deu: Que sa descendencia habitaría en terra estrangera, y quels reduirían á esclavitut, yls tractarían mal per espay de quatrecents anys.
7 Mes jo judicaré al poble á qui hajan servit, digué Deu, y després d'aixó exirán, ym servirán en aquest lloch.
8 Y li doná lo pacte de circumcisió. Y engendrá axí á Isaac, yl circumcidá al cap de vuyt dias; y Isaac engendrá á Jacob, y Jacob als dotse Patriarcas.
9 Yls Patriarcas, moguts d'enveja, vengueren á Joseph pera ser portat á Egipte; mes Deu era ab ell,
10 Yl deslliurá de totas sas tribulacions, y li doná gracia y sabiduría devant de Faraó, rey d'Egipte, quil feu governador d'Egipte y de tota sa casa.
11 Vingué després fam en tota la terra d'Egipte y de Canaan, y gran tribulació: y nostres pares no trobavan que menjar.
12 Mes quant Jacob oygué que hi havía blat en Egipte, enviá allí á nostres pares per la primera vegada.
13 Y á la segona, Joseph fou conegut de sos germans, y descubert son llinatge á Faraó.
14 Y enviant Joseph, feu venir á son pare Jacob y á tota sa parentela, que constava de setanta cinch personas.
15 Y Jacob baixá á Egipte, y morí ell yls nostres pares,
16 Y fóren transportats á Sichem, y posats en lo sepulcre, que Abraham comprá á preu de plata dels fills d'Hemor, pare de Sichem.
17 Y quant s'acercá lo temps de la promesa que Deu havía jurat á Abraham, cresqué lo poble y se multiplicá en Egipte,
18 Fins que alsá un altre rey en Egipte, que no conexía á Joseph:
19 Aquell, usant d'astucia contra nostra nació, afligí á nostres pares, fins á obligarlos á abandonar sos infants, á fi de que no visquessen.
20 En aquell temps nasqué Moysés, que fou grat á Deu, y per espay de tres mesos criat en la casa de son pare.
21 Emperó havent estat abandonat, lo prengué la filla de Faraó, yl criá com á fill seu.
22 Y Moysés fou instruhit en tota la sabiduría dels Egipcis, y fou poderós en paraulas y en obras.
23 Y arribat á la edat de quaranta anys, se li posá al cor lo visitar á sos germans los fills d'Israel.
24 Y com vegés á un que era agraviat, lo defensá; y venjá al que sufria l'agravi, matant al Egipci.
25 Y ell pensava que sos germans haurían entés que Deu per sa ma los donaría la salut, mes nou entengueren.
26 Y al dia següent, quant ells estavan renyint, sels presentá, yls posá en pau, dihent: Varons, sou germans, ¿perquéus maltractau l'un al altre?
27 Emperó lo qui agraviava á son prohisme, sel tragué de devant, dihent: ¿Quit ha fet á tu príncep y jutge sobre nosaltres?
28 ¿O per ventura vols matarme com matares ahí al Egipci?
29 Y á aquestas paraulas fugí Moysés; y habitá com un estrany en terra de Madian, ahont engendrá dos fills.
30 Y passats quaranta anys, se li aparegué en lo desert de la montanya de Sina l'ángel del Senyor en la llama d'un esberser que cremava.
31 Quant Moysés lo vegé, se maravellá d'aquesta visió, y al acercarse ell pera considerarla, sobrevingué un veu del Senyor, que deya:
32 Jo so lo Deu de tos pares, lo Deu d'Abraham, lo Deu d'Isaac, yl Deu de Jacob. Emperó Moysés tremolant nos atrevía á mirar.
33 Llavors lo Senyor li digué: Traute lo calsat de tos peus, perqué lo lloch ahont estás terra santa es.
34 He vist, he vist l'aflicció del meu poble que habita Egipte, y he ohit sos gemechs, y he baixat á llibertarlo. Ara vina tu, y t'enviaré á Egipte.
35 A est Moysés á qui ells refusaren, dihent: ¿Quit ha fet príncep y jutge? á est enviá Deu per capitá y redemptor per ma del ángel que se li aparegué en l'esberser.
36 Aquest los llibertá, fent prodigis y miracles en terra d'Egipte, y en lo Mar Vermell, y en lo desert per espay de quaranta anys.
37 Aquest es lo Moysés que digué als fills d'Israel: Un profeta vos alsará Deu d'entre vostres germans, com jo; á ell ohiréu.
38 Aquest es aquell que estigué en l'Iglesia en lo desert ab l'ángel, que li parlava en la montanya de Sina, y ab nostres pares: lo qui rebé paraulas de vida pera donárvoslas:
39 A qui no volgueren obehir nostres pares, ans be lo refusaren, y ab sos cors sen tornaren á Egipte,
40 Dihent á Aaron: Feunos deus que vajan devant de nosaltres, perqué no sabem ques ha fet de Moysés quens tragué d'Egipte.
41 Y fabricaren un badell en aquells dias, y oferiren sacrifici al idol, ys regositjavan en las obras de sas mans.
42 Llavors Deu s'apartá, yls abandoná á que servissen la milicia del cel, axí com está escrit en lo llibre dels Profetas: ¡Oh casa d'Israel! ¿per ventura nom oferires víctimas y sacrificis per espay de quaranta anys en lo desert?
43 Y ans bé portareu lo tabernacle de Moloch y l'estrella de vostre deu Rempham, figuras que fereu per adorarlas. Jous transportaré donchs mes allá de Babilonia.
44 Lo tabernacle del testimoni estigué ab nostres pares en lo desert, axí com lo ordená Deu, dihent á Moysés quel fes segons la forma que havía vist.
45 Lo qual també nostres pares que vingueren després, lo portaren baix la conducta de Josué á la possessió dels Gentils, als quals Deu expellí fora de la presencia de nostres pares fins als dias de David,
46 Lo qual encontrá gracia devant de Deu, y demaná trobar tabernacle pera'l Deu de Jacob.
47 Emperó Salomó li edificá una casa.
48 Mes l'Altíssim no habita temples fets de ma, com diu lo Profeta:
49 Lo cel es mon trono, y la terra la peanya de mos peus: ¿quina casa m'edificaréu? diu lo Senyor, ó ¿quin es lo lloch de mon repos?
50 ¿No feu la meva ma totas estas cosas?
51 Vosaltres, caps durs, y incircumcidats de cor y d'orellas, resistiu sempre al Esperit Sant, com feren vostres pares, axí vosaltres.
52 ¿A quin dels profetas no perseguiren vostres pares? Ells mataren als que anunciaren la vinguda del Just, del cual vosaltres haveu estat traydors y homicidas:
53 Vosaltres que rebereu la lley per misteri d'ángels, y no l'haveu guardada.
54 Al oir tals cosas son cor reventava de rabia, y cruxían de dents contra ell.
55 Emperó com ell estava ple del Esperit Sant, mirant al cel vegé la gloria de Deu, y á Jesús que estava en peu á la dreta de Deu,
56 Y digué: Aquí veitg los cels oberts, y al Fill del home que está en peu á la dreta de Deu.
57 Mes ells exclamant á grans veus, se taparen las orellas, y tots plegats embestiren impetuosament contra ell,
58 Y trahentlo fora de la ciutat, l'apedregavan; yls testimonis posaren sos vestits als peus d'un jove anomenat Saulo.
59 Y apedregavan á Esteve, que pregava y deya: Senyor Jesús, rebeu mon esperit.
60 Y agenollat clamava en alta veu, dihent: Senyor, nols imputeu aquest pecat. Y quant hagué dit aixó dormí en lo Senyor. Y Saulo consentía en sa mort.

CAP. VIII.

Saulo persegueix l'Iglesia. Felip predica en Samaria, ahont son enviats Pere y Joan. Pecat comú per Simó lo Mago. Felip bateja al Eunuch d'Etiopía.
1 En aquell temps s'alsá una gran persecució contra l'Iglesia de Jerusalem, y foren tots dispersos per las provincias de Judéa y de Samaria, exceptats los Apóstols.
2 Y uns homes piadosos portaren á enterrar á Esteve, y féren gran condol sobre ell.
3 Emperó Saulo assolava l'Iglesia, entrant per las casas, y arrancantne homes y donas los feya posar en presó.
4 Yls que havían estat dispersos transitavan d'una part á l'altra anunciant la paraula de Deu.
5 Y Felip baixant á una ciutat de Samaria los predicava á Christo.
6 Y la gent escoltava ab atenció lo que Felip deya, oyentlo ab un mateix ánimo, y vehent los miracles que feya.
7 Perqué molts dels que tenían esperits impurs, exían donant grans veus: y molts coixos y paralítichs fóren curats.
8 Y aquella ciutat s'umplí d'alegría.
9 Hi havía allí un varó anomenat Simó, que havía estat Mago abans en la ciutat, enganyant als Samaritans, dihent que ell era un gran personatge;
10 Y tothom l'escoltava desdel mes xich al mes gran, y deyan: Aquest home es lo gran poder de Deu.
11 Yl atendían, perqué feya molt temps quels tenía encantats ab sa magia.
12 Mes havent cregut á Felip quels predicava del regne de Deu, se batejavan en lo nom de Jesu-Christ homes y donas.
13 Llavors cregué també Simó, y després de ser batejat, se juntá ab Felip. Y vehent los grans miracles y prodigis que feyan, estava atónit y ple d'admiració.
14 Y havent ohit los Apóstols que estavan en Jerusalem, que Samaria havía reebut la paraula de Deu, los enviaren á Pere y á Joan:
15 Los quals axí que arribaren, féren oració per ells, á fi de que rebessen l'Esperit Sant:
16 Perqué no havía baixat encara sobre ningú d'ells, sinó que solament havían estat batejats en nom del Senyor Jesús.
17 Llavors posavan las mans sobre ells, y rebían l'Esperit Sant.
18 Mes com vegés Simó que per la imposició de las mans dels Apóstols se donava l'Esperit Sant, los oferí diners,
19 Dihent: Donaume també aquesta potestat, peraqué tot aquell a qui jo imposia las mans rebia l'Esperit Sant. Y Pere li digué:
20 Tos diners sian junt ab tu en la perdició, perqué has judicat quel do de Deu s'alcansava ab diners.
21 No tens tu part ni sort en aquest negoci, perqué ton cor no es recte devant de Deu.
22 Arrepenteixte donchs d'aquesta maldat teva, y prega á Deu per si acás te será perdonat aquest pensament de ton cor.
23 Perqué veitg que estás en fel d'amargura, y en lo llas de l'iniquitat.
24 Y responent Simó, digué: Pregau vosaltres pera mi al Senyor, peraqué no vinga sobre mi ninguna cosa de las que haveu dit.
25 Y ells, després d'haver donat testimoni y anunciat la paraula del Senyor, sen tornaren á Jerusalem, y predicavan l'Evangeli en molts llochs dels Samaritans.
26 Yl ángel del Senyor parlá á Felip, dihent: Alsat, y vésten cap al mitgdia per la senda que baixa de Jerusalem á Gaza, la qual está deserta.
27 Y alsantse marxá. Y veus aquí un home Etíope, eunuch, privat de Candace, reyna d'Etiopía, lo qual era superintendent de tots sos tresors, y havía vingut per adorar en Jerusalem,
28 Y sen tornava, y sentat sobre son carro llegía al Profeta Isaías.
29 Llavors l'Esperit digué á Felip: Acóstat, y arrímat á est carro.
30 Y Felip acercantse oygué que llegía en lo Profeta Isaías, y li digué: ¿Entens lo que llegeixes?
31 Ell respongué: ¿Y com puch si no hi ha algú quem ho espliquia? Y suplicá á Felip que pujás y s'asentás ab ell.
32 Yl pasatge de l'Escriptura que llegía era aquest: Fou portat com ovella al escorxador, y com anyell mut devant del tonedor, no obrí sa boca.
33 En son abatiment fou tret son judici. ¿Sa generació qui la declarará, perqué sa vida es treta de la terra?
34 Y responent l'Eunuch á Felip, digué: Te demano, ¿de qui digué aixó lo Profeta, de sí mateix ó d'algun altre?
35 Llavors Felip obrint sa boca, y donant principi per aquesta Escriptura, li anunciá Jesús.
36 Y mentras anavan de camí arribaren á un lloch ahont hi havía aygua, y digué l'Eunuch: Veus aquí aygua, ¿que impedeix que jo sia batejat?
37 Y Felip digué: Si creus de tot ton cor, be pots.Y ell respongué y digué: Crech que Jesu-Christ es lo Fill de Deu.
38 Y maná parar lo carro; y baixaren los dos dintre l'aygua, Felip y l'Eunuch, yl batejá.
39 Y quant exiren del aygua, l'Esperit del Senyor arrebatá á Felip, y l'Eunuch nol vegé mes. Y sen aná gosós per son camí.
40 Y Felip se trobá en Assoto: y passant predicava l'Evangeli á totas las ciutats, fins que arribá á Cesaréa.

CAP. IX.

Conversió de Saulo. Predica després en Damasco. Va á Jerusalem, y es enviat á Tarso. Sant Pere cura á Enéas y ressuscita á Tabita.
1 Saulo donchs, respirant encara amenassas y mort contra los deixebles del Senyor, se presentá al Príncep dels Sacerdots,
2 Y li demaná cartas pera las Sinagogas de Damasco, ab lo fi de portar presos á Jerusalem á quants encontrás d'aquesta professió, homes ó donas.
3 Y anant pel camí, succehí que estant ja cerca de Damasco, repentinament lo rodejá de resplandor una llum del cel.
4 Y caygué en terra, y oygué una veu que li deya: Saulo, Saulo, ¿perquém persegueixes?
5 Ell digué: ¿Qui sou vos, Senyor? Yl Senyor respongué: Jo so Jesús, á qui tu persegueixes. Cosa dura es tirar cossas contra l'agulló.
6 Y tremolant y espavorit, digué: Senyor, ¿que voleu que jo fassa?
7 Yl Senyor li respongué: Alsat, y entra en la ciutat, y allí set dirá lo quet convé fer. Yls homes quel acompanyavan, quedaren aturdits, oyent la veu y no vehent á ningú.
8 Y Saulo s'alsá de terra, y oberts los ulls, no veya res. Y ells prenentlo per la ma, l'introduhiren en Damasco.
9 Y estigué allí tres dias sens vista, y no menjá ni begué.
10 Y en Damasco hi havía un deixeble anomenat Ananías, yl Senyor li digué en visió: Ananías. Y ell digué: Veheu, aquí estich, Senyor.
11 Yl Senyor li digué: Alsat, y ves al carrer ques anomena Dret, y busca en casa de Judas á un home de Tarso anomenat Saulo, perqué veus aquí está orant,
12 Y ha vist en visió un home per nom Ananías, que entrava y l'imposava las mans, peraqué recobrás la vista.
13 Y respongué Ananías: Senyor, he ohit parlar á molts d'aquest home quant mal feu á vostres sants en Jerusalem:
14 Y aquí té poder dels Prínceps dels Sacerdots de péndrer á tots quants invocan ton nom.
15 Emperó lo Senyor li digué: Ves, perqué est es un vas escullit per mi pera portar mon nom devant dels Gentils, y dels reys, y dels fills d'Israel:
16 Puix jo li mostraré quantas cosas convé que sufresca per mon nom.
17 Y Ananías marxá y entrá en la casa, y posant las mans sobre ell, digué: Germá Saulo, lo Senyor Jesús que set aparegué en lo camí per ahont venías, m'ha enviat, peraqué recobrias la vista, y sias umplert del Esperit Sant.
18 Y inmediatament caygueren de sos ulls unas com escatas, y recobrá la vista, y alsantse fou batejat.
19 Y després que pregué aliment recobrá las forsas; y estigué alguns dias ab los deixebles que estavan en Damasco.
20 Y en seguida predicava en las Sinagogas á Jesús, que est lo Fill de Deu.
21 Y quedavan aturdits tots quants l'ohían, y deyan: ¿Puix no es aquest aquell que perseguía en Jerusalem als que invocavan aquest nom, y per aixó vingué aquí pera portarlos presos als Prínceps dels Sacerdots?
22 Emperó Saulo s'esforsava molt mes, y confunía als Jueus que habitavan en Damasco, afirmant que aquest es lo Christo.
23 Y després d'haver passat molts dias, los Jueus se juntaren en consell pera donarli la mort.
24 Emperó Saulo fou advertit de sas insidias. Y guardavan las portas de dia y de nit pera donarli la mort.
25 Yls deixebles lo prengueren de nit, y posantlo en un cove, lo baixaren per la muralla.
26 Y quant vingué á Jerusalem desitjava juntarse ab los deixebles; emperó tots lo temían, no creyent que fos deixeble.
27 Llavors Bernabé prenentlo, lo conduhí als Apóstols, yls contá com havía vist al Senyor en lo camí, y que li havía parlat, y com després havía predicat llibrement en Damasco en nom de Jesús.
28 Y estava ab ells en Jerusalem entrant y exint, y parlant ab llibertat en lo nom del Senyor.
29 Y parlava també ab los Gentils, y disputava ab los Grechs, y ells tractavan de donarli la mort.
30 Y quant ho comprengueren los germans, l'acompanyaren á Cesaréa, yl enviaren á Tarso.
31 L'Iglesia, tenint llavors pau en tota la Judéa, y Galiléa, y Samaria, s'edificava; y caminant en lo temor del Senyor, y ab lo consol del Esperit Sant, se multiplicava.
32 Y succehí que visitant Pere á tothom, arribá als sants que habitavan en Lydda.
33 Y trobá allí un home anomenat Enéas, que vuit anys havía feya llit, perqué estava paralítich.
34 Y Pere li digué: Enéas, lo Senyor Jesu-Christ te cura: álsat, y plega'l llit. Y al instant s'alsá.
35 Yl vegeren tots los habitants de Lydda y de Sarona, ys convertiren al Senyor.
36 Havía també en Joppe una deixabla anomenada Tabita, que vol dir Dorcas: aquesta estava plena d'obras bonas y de caritats que feya.
37 Y succehí que en aquells dias caygué malalta, ys morí. Y després que l'hagueren rentada, la posaren en un aposento alt.
38 Y com Lydda estava cerca de Joppe, ohint los deixebles que Pere estava allí, li enviaren dos homes, suplicantli que sens detenció anás á ells.
39 Llavors Pere s'alsá, y aná ab ells. Y axí que arribá lo portaren al aposento alt, yl rodejaren totas las viudas, plorant y ensenyant las túnicas yls vestits quels feya Dorcas.
40 Mes Pere, havent fet exir á tothom defora, s'agenollá, pregá, y girantse envers lo cos, digué: Tabita, álsat. Y ella obrí los ulls, y vehent á Pere, s'assentá.
41 Y ell li doná la ma y l'alsá, y cridant als sants y las viudas los la presentá viva.
42 Y fou notori en tot Joppe, y mols cregueren en lo Senyor.
43 Y axí fou, que Pere permanesqué molts dias en Joppe en casa d'un blanquer, anomenat Simó.

CAP. X.

Pere bateja al centurió Corneli, y á varios altres Gentils parents y amichs d'aquest.
1 Y hi havía en Cesaréa un cert home anomenat Corneli, centurió d'una companyía ques diu Itálica.
2 Religiós y temerós de Deu ab tota sa casa, que feya moltas caritats al poble, y estava pregant á Deu continuament.
3 Aquest vegé clarament en una visió envers l'hora de nona, que un ángel de Deu entrava en ell, y li deya: Corneli.
4 Y est fixant en ell la vista y ple de temor, digué: ¿Ques aixó, Senyor? Y ell li digué: Tas oracions y tas almoynas han pujat en memoria devant de Deu.
5 Envía donchs ara homes á Joppe, y fes venir aquí á un tal Simó, per sobrenom Pere:
6 Aquest posa en casa d'un cert Simó blanquer, que té la casa prop del mar; ell te dirá lo quet convé fer.
7 Y luego ques retirá l'ángel que li parlava, cridá á dos de sos doméstichs y á un soldat temerós de Deu, d'aquells que estavan baix sas ordres.
8 Y haventlos contat tot aixó, los enviá á Joppe.
9 Y al endemá, anant ells per son camí, y estant ja prop de la ciutat, pujá Pere á dalt de la casa á fer oració envers l'hora de sexta.
10 Y com sentís fam, volgué menjar. Y mentras li aparellavan, caygué en un éxtasis,
11 Y vegé lo cel obert, y que baixava envers ell un vas com un gran llansol, que lligat per las quatre puntas, baixava del cel á la terra,
12 En lo qual hi havía tota mena de quadrúpedos y reptils de la terra, y aucells del cel.
13 Y vingué á ell una veu que li deya: Alsat, Pere, mata y menja.
14 Y digué Pere: No, Senyor, perqué may he menjat cosa alguna comuna ni impura.
15 Y altra vegada la veu li digué: Lo que Deu ha purificat nou anomenias tu comú.
16 Y aixó se repetí tres vegadas, y luego lo vas sen torná al cel.
17 Y mentras Pere dubtava entre sí, que sería aquella visió que havía enviat Corneli, que preguntant per la casa de Simó, arribaren á la porta,
18 Y havent trucat, preguntavan si posava allí Simó, per sobrenom Pere.
19 Y pensant Pere en la visió, li digué l'Esperit: Vet aquí tres homes quet buscan.
20 Alsat donchs, baixa, y marxa ab ells sens dubtar, perqué jols he enviat.
21 Y baixant Pere envers los homes, los digué: Veheume aquí, jo so lo qui buscau: ¿qual es la causa perqué haveu vingut?
22 Y ells digueren: Lo centurió Corneli, varó just y temerós de Deu, y que té'l testimoni de tota la nació dels Jueus, rebé avís per medi d'un sant ángel de quet cridás á sa casa, y que oygués tas paraulas.
23 Pere donchs, fentlos entrar, los hospedá. Y al endemá, s'alsá, y sen aná ab ells; y alguns dels germans l'acompanyaren desde Joppe.
24 Y al dia següent entraren en Cesaréa. Y Corneli los estava esperant, havent convidat á sos parents y amichs mes íntims.
25 Y succehí que quant Pere estava per'entrar, isqué Corneli á rébrerlo, y postrantse á sos peus, l'adorá.
26 Mes Pere l'alsá y digué: Aixécat, jo també so home.
27 Y entrá parlant ab ell, y encontrá á molts ques havían reunit.
28 Yls digué: Vosaltres sabeu ques cosa abominable per'un Jueu lo juntarse ó acercarse á un estranger; emperó Deu m'ha mostrat que á ningun home anomenás comú ó impur.
29 Y per aixó he vingut sens dificultat tant prest com m'haveu cridat. Pregunto donchs, ¿per quina causa m'haveu fet venir?
30 Y digué Corneli: Quatre dias ha que jo estava dejunant fins aquesta hora, y á la hora nona pregava en una casa, quant veus aquí que sem presentá devant un varó ab una vestidura blanca, ym digué:
31 Corneli, ta plegaria ha estat ohida, y tas almoynas han estat recordadas devant de Deu.
32 Envía donchs á Joppe, y fes cridar á Simó, que té per sobrenom Pere: posa en casa de Simó lo blanquer prop del mar, lo qual quant vinga te parlará.
33 Y tot seguit t'envihí á buscar, y tu has fet be en venir. Y ara nosaltres tots estam en la presencia de Deu per'ohir totas las cosas quel Senyor t'ha manat.
34 Llavors Pere obrí sa boca, y digué: Verdaderament reconech que Deu no fa distinció de personas.
35 Sinó que en qualsevol nació, aquell quel tem, y obra justicia, es de son agrado.
36 Deu enviá paraula als fills d'Israel, anunciantlos pau per Jesu-Christ: (aquest es lo Senyor de tots:)
37 Vosaltres sabeu la paraula que ha estat publicada per tota la Judéa, y comensant desde la Galiléa després del baptisme que predicá Joan.
38 A Jesús de Nazaret, com Deu l'ungí ab l'Esperit Sant y ab poder: lo qual aná fent be y curant á tots los oprimits del dimoni, perqué Deu estava ab ell.
39 Y nosaltres som testimoni de tot quant feu en la regió dels Jueus y en Jerusalem: al qual ells mataren penjantlo en un arbre.
40 A est lo ressuscitá Deu al tercer dia, y volgué ques manifestás,
41 No á tot lo poble, sinó als testimonis que Deu havía ordenat abans, á nosaltres que menjarem y beguerem ab ell després que ressuscitá d'entrels morts.
42 Yns maná que predicassem al poble, y que donassem testimoni de que ell es lo qui Deu ha posat per Jutge de vius y de morts.
43 A est dónan testimoni tots los Profetas, de que per son nom serán perdonats de tots sos pecats tots los que cregan en ell.
44 Estant encara Pere dihent estas paraulas, baixá l'Esperit Sant sobre tots los que ohían aquesta plática.
45 Y quedaren pasmats los fiels que eran de la circumcisió, los quals havían vingut ab Pere, de que la gracia del Esperit Sant se difundís també sobrels Gentils.
46 Perquéls ohían parlar en llenguas, y dir grans cosas de Deu.
47 Llavors Pere respongué: ¿Pot ningú negar l'aygua perqué no sian batejats aquestos que han rebut l'Esperit Sant axí com nosaltres?
48 Y maná que fóssen batejats en lo nom del Senyor Jesu-Christ. Y á las horas li suplicaren ques quedás ab ells alguns dias.

CAP. XI.

Pere reconvingut dona rahó de sa conducta. Los deixebles dispersats predican als Jueus, y després als Gentils Bernabé y Saulo predican en Antioquía. Los deixebles son anomenats Christians.
1 Yls Apóstols, yls germans que estavan en la Judéa oygueren quels Gentils havían també rebut la paraula de Deu.
2 Y quant Pere passá á Jerusalem, disputavan contra d'ell los que eran de la circumcisió,
3 Dihent: ¿Perqué entrares en casa de gents incircumcidadas, y menjares ab ells?
4 Y Pere prenent las cosas desdel principi, los las declará per son ordre, dihent:
5 Jo estava orant en la ciutat de Joppe, y vegí en un éxtasis una visió, que baixava un vas com una gran tela, que per las quatre puntas baixava del cel, y vingué fins á mi.
6 Y com jo l'estigués mirant y contemplant, vegí allí animals terrestres de quatre peus, y fieras, y reptils, y aucells del cel.
7 Y oyguí també una veu quem deya: Alsat, Pere, mata y menja.
8 Y diguí: Nou faré, Senyor, perqué jamay entrá en ma boca cosa comuna ni impura.
9 Ym respongué altra vegadas la veu del cel: Lo que Deu ha purificat, nou anomenias tu comú.
10 Y axí fou fet tres vegadas, y tot aixó sen torná al cel.
11 Y veus aquí que luego arribaren tres varons á la casa ahont jo posava, enviats á mi desde Cesaréa.
12 Ym digué l'Esperit que men anás ab ells sens titubejar. Y vingueren també ab mi aquestos sis germans, y entrarem en casa d'aquell varó.
13 Yns contá com havía vist en sa casa un ángel que se li posá devant, y li digué: Envía homes á Joppe, y fes venir á Simó, per sobrenom Pere,
14 Lo cual te dirá paraulas per las quals serás salvo tu y tota la casa.
15 Y quant comensí á parlar, l'Esperit Sant baixá sobre d'ells, axí com sobre nosaltres al principi.
16 Y llavors me recordí de las paraulas del Senyor, com ell havía dit: Joan certament batejá ab aygua, mes vosaltres seréu batejats ab l'Esperit Sant.
17 Puix si Deu doná á aquells la mateixa gracia que á nosaltres que creguerem en lo Senyor Jesu-Christ, ¿qui era jo que pogués oposarme á Deu?
18 Ohidas estas cosas, callaren y glorificaren á Deu, dihent: Donchs Deu ha concedit també arrepentiment als Gentils pera la vida.
19 Yls altres que havían estat espargits per la tribulació que havía ocorregut per causa de Esteve, arribaren fins á Fenicia, y Xipre, y Antioquía, no predicant la paraula á ningú sinó als Jueus solament.
20 Y entre ells hi havía varons de Xipre y de Cirene, los quals al entrar en Antioquía parlavan també als Grechs, y anunciavan al Senyor Jesús.
21 Y la ma del Senyor era ab ells, y un gran número cregueren, ys convertiren al Senyor.
22 Y arribá la fama d'aquestas cosas á oidos de l'Iglesia que estava en Jerusalem, y enviaren á Antioquía á Bernabé:
23 Lo qual quant arribá y vegé la gracia de Deu, s'umplí de goitg, y exhortava á tots que ab proposit de cor perseverassen en lo Senyor;
24 Perqué ell era varó just, y ple d'Esperit Sant y de fe. Y s'agregá molta gent al Senyor.
25 Y desde allí marxá Bernabé á Tarso en busca de Saulo, y quant l'hagué trobat, lo conduhí á Antioquía.
26 Y estigueren tot un any en aquesta Iglesia; y instruhiren una gran multitut de gent, de manera que los deixebles fóren primer anomenats Christians en Antioquía.
27 Y en aquestos dias baixaren de Jerusalem á Antioquía uns profetas;
28 Y alsantse un d'ells, anomenat Agayo, donava á enténdrer per l'Esperit, que hi havía d'haver una gran fam en tot lo mon, la que esdevingué en los dias de Claudi César.
29 Llavors los deixebles, cada qual segons sa possibilitat, resolgueren enviar algun socorro als germans que habitavan en la Judéa:
30 Lo que feren enviantho als Ancians per ma de Bernabé y de Saulo.

CAP. XII.

Martiri de Sant Jaume. Presó y llibertat de Sant Pere. Mort del Rey Herodes.
1 Y en aqueix mateix temps lo Rey Herodes alsá la ma pera maltractar á alguns de l'Iglesia.
2 Y matá ab espasa á Sant Jaume germá de Joan.
3 Y vehent que agradava als Jueus, passá á péndrer també á Pere. Llavors eran los dias dels Azims.
4 Y haventlo fet péndrer, lo posá á la presó, yl feu guardar per quatre piquets de quatre soldats cada hu, volentlo presentar al poble després de pasqua.
5 Y mentras que Pere estava axí guardat en la presó, l'Iglesia pregava á Deu per ell sens cessar.
6 Y quant Herodes l'havía de presentar, aquella mateixa nit estava Pere dormint entre dos soldats, lligat ab duas cadenas, yls guardas devant de la porta guardant la presó.
7 Y veus aquí sobrevingué l'ángel del Senyor, y resplandí una llum en aquell lloch, y tocant á Pere en lo costat, lo despertá, y digué: Alsat inmediatament. Y caygueren las cadenas de sas mans.
8 Yl ángel li digué: Cenyeixte, y cálsat las sandalias. Y ho feu axí. Y li digué: Tirat desobre tos vestits, y segueixme.
9 E isqué, yl anava seguint; y no sabía que fos veritat lo quel ángel feya, sinó ques pensava que veya una visió.
10 Y passant la primera y la segona guardia, arribaren á la porta de ferro que va á la ciutat, la que sels obrí per sí mateixa. Y havent exit, atravessaren un carrer, y luego s'apartá d'ell l'ángel.
11 Llavors Pere tornant en sí, digué: Ara conech verdaderament quel Senyor ha enviat son ángel, ym ha llibertat de la ma d'Herodes, y de tota la espectació del poble dels Jueus.
12 Y considerant aixó, sen aná á casa de María mare de Joan, anomenat March, ahont se trobavan molts congregats y en oració.
13 Y trucant ell á la porta del pati, una minyona anomenada Rhode isqué á escoltar.
14 Y axí que congué la veu de Pere, de goitg no obrí la porta, sinó que corregué dintre, y doná la nova de que Pere estava á la porta.
15 Y ells li digueren: Tu estás fora de sí. Mes ella assegurava que era axí. Y ells li deyan: Es son ángel.
16 Y Pere continuá trucant, y haventli obert, lo vegeren, y quedaren pasmats.
17 Y signantlos ab la ma que callassen, los contá de quina manera lo Senyor l'havía tret de la presó, y digué: Feuho á saber á Jaume y als germans. Y exint d'allí, sen aná á altre lloch.
18 Y quant fou de dia hi hagué no poca confusió entre'ls soldats, sobre ques havía fet de Pere.
19 Y Herodes haventlo fet buscar, y no trobantlo, després d'examinar los guardas, maná donarlos la mort. Y ell passá de Judéa á Cesaréa ahont permanesqué.
20 Y estava ayrat contra los de Tiro y de Sidon. Emperó ells unánims vingueren á ell, y havent guanyat á Blasto, que era camarer del Rey, solicitaren la pau, perqué las terras d'ells estavan abastadas del territori del Rey.
21 Y al dia senyalat, Herodes vestit de Rey se sentá en lo tribunal, yls arengava.
22 Yl poble l'aplaudía, dihent: Veus de Deu y no d'home.
23 Y al punt lo ferí l'ángel del Senyor, per quant no havía donat á Deu honra. Y espirá menjat de cuchs.
24 Mes la paraula del Senyor crexía ys multiplicava.
25 Y Bernabé y Saulo tornaren de Jerusalem, després d'haver cumplert son ministeri, prenent ab ells á Joan, per sobrenom March.

CAP. XIII.

Saulo y Bernabé son enviats per l'Esperit Sant á predicar als Gentils. Conversió del Procónsul Sergio Paulo. Sant Pau predica en Antioquía de Pisidia: converteix á molts Gentils, y abandona als Jueus incréduls.
1 Hi havía donchs en la Iglesia que estava en Antioquía varios profetas y doctors, y entre ells Bernabé y Simó, anomenat Negre, y Lucy de Cyrene, y Manahen, germá de llet de Herodes lo Tetrarca, y Saulo.
2 Y estant ells ministrant al Senyor, y dejunant, l'Esperit Sant los digué: Separaume á Saulo y á Bernabé pera l'obra á quels he destinat.
3 Y quant hagueren dejunat, y orat, y imposat las mans sobre d'ells, los enviaren.
4 Y ells enviats axí per l'Esperit Sant, anaren á Seleucia, y desd'allí navegaren á Xipre.
5 Y quant arribaren á Salamina, predicavan la paraula de Deu en las Sinagogas dels Jueus. Y tenían també á Joan en lo ministeri.
6 Y havent atravessat tota la isla fins á Papho, trobaren un cert Mago, profeta fals y Jueu, anomenat Barjesús;
7 Lo qual estava ab lo Procónsul Sergio Paulo varó prudent: y est feu cridar á Bernabé y á Saulo, puix tenía ganas d'ohir la paraula de Deu.
8 Emperó Elymas lo Mago (perqué axí s'interpreta son nom) sels oposava, procurant apartar al Procónsul de la fe.
9 Mes Saulo, anomenat també Pau, ple del Esperit Sant, fixant en ell los ulls,
10 Digué: ¡O home ple de tot engany y de tota astucia, fill del diable, enemich de tota justícia! ¿no deixarás de trastornar los camins drets del Senyor?
11 Emperó vet aquí ara la ma del Senyor sobre tu, y serás cego no vehent lo sol fins á cert temps. Y luego caygué sobre ell obscuritat y tenebras, y girantse á totas parts cercava qui li donás la ma.
12 Llavors lo Procónsul, quant vegé aquest fet, cregué, maravellantse de la doctrina del Senyor.
13 Y haventse fet á la vela desde Papho, Pau y los que eran ab ell vingueren á Perges de Pamphilia. Emperó Joan separantse d'ells, sen torná á Jerusalem.
14 Y ells passant de llarch en Perges, vingueren á Antioquía de Pisidia, y havent entrat en la Sinagoga un dia de dissapte, se sentaren.
15 Y després de la lectura de la Lley y dels Profetas, los prínceps de la Sinagoga enviaren á ells, dihent: Varons germans, si teniu que dir alguna paraula d'exhortació al poble, parlau.
16 Y alsantse Pau, y fent ab la ma senyal de silenci, digué: Varons d'Israel, yls que temeu á Deu, ohiu:
17 Lo Deu del poble d'Israel elegí á nostres pares, y exaltá al poble, essent ells estrangers en terra d'Egipte, y ab bras poderós los tragué d'ella.
18 Y per l'espay de quaranta anys suportá sos costums en lo desert.
19 Y destruhint set nacions en terra de Chanaá, los distribuhí per sort la terra d'estas.
20 Y després d'aixó, los doná jutges per l'espay de quatre cents y cincuanta anys, fins al profeta Samuel.
21 Y després demanaren Rey, y Deu los doná á Saul, fill de Cis, varó de la tribú de Benjamí, per l'espay de quaranta anys.
22 Y remogut aquest, los alsá per Rey á David, al qual doná testimoni, dihent: He trobat á David, fill de Jessé, home segons mon cor, lo qual fará totas mas voluntats.
23 Y del llinatge d'aquest, segons la promesa, ha portat Deu lo Salvador Jesús á Israel:
24 Havent Joan predicat abans de sa vinguda lo baptisme de penitencia á tot lo poble d'Israel.
25 Y quant Joan cumplía sa carrera, deya: ¿Qui pensan vosaltres que so jo? Jo no so ell. Mes vens aquí després de mi ve un á qui jo no so digne de deslligar lo calsat de sos peus.
26 Varons germans, fills del llinatge d'Abraham, y los que entre vosaltres temeu á Deu, á vosaltres es enviada la paraula d'aquesta salvació.
27 Perqué los que habitavan en Jerusalem, y sos Prínceps, no coneixent á est, ni á las veus dels profetas ques llegeixen cada dissapte, las cumpliren condemnantlo.
28 Y no trobant en ell ninguna causa de mort, demanaren á Pilat que li fos llevada la vida.
29 Y quant hagueren cumplert totas las cosas que estavan escritas d'ell, lo baixaren del arbre, yl posaren en un sepulcre.
30 Mes Deu lo ressuscitá al tercer dia d'entrels morts, yl vegeren molts dias aquells,
31 Que pujaren juntament ab ell de la Galiléa á Jerusalem, los quals fins ara donan testimoni d'ell al poble.
32 Y nosaltres vos anunciam aquella promesa que fou feta á nostres pares:
33 La qual certament Deu ha cumplert á nosaltres fills seus, ressuscitant á Jesús, com també está escrit en lo Salm segon: Tu ets lo Fill meu, avuy t'he engendrat jo.
34 Y quel haja ressuscitat d'entrels morts, pera no tornar may mes á la corrupció, ho digué d'aquesta manera: Jous donaré fielment las misericordias promesas á David.
35 Y per aixó diu també en altre lloch: No permetreu que vostre Sant veja corrupció.
36 Perqué David, després que hagué servit á sa propia generació, segons la voluntat de Deu, morí y fon enterrat ab sos pares, y vegé corrupció:
37 Mes aquell á qui Deu ha ressuscitat d'entrels morts no ha vist corrupció.
38 Síaus notori donchs, varons germans, que per aquest sens anuncía la remissió dels pecats, y de tot lo que no poguereu ser justificats per la lley de Moysés,
39 En aquest es justificat tot aquell que creu.
40 Per consegüent feu que no vinga sobre vosaltres lo que está dit en los Profeta:
41 Mirau, menyspreadors, y maravellaus, desapareixeu; perqué jo obro una obra en vostres dias, obra que no creuréu vosaltres si algú vos la contás.
42 Y quant los Jueus hagueren exit de la Sinagoga, los Gentils li suplicaren en lo dissapte següent quels fossen predicadas aquestas paraulas.
43 Y despedida la Sinagoga, molts dels Jueus y dels prosélits, temerosos de Deu, seguiren á Pau y á Bernabé, los quals ab sas rahons los persuadían á perseverar en la gracia de Deu.
44 Y al dissapte següent concorregué casi tota la ciutat á oir la paraula de Deu.
45 Mes quant los Jueus vegeren la multitut, s'ompliren de zel, y blasfemant contradeyan las cosas que deya Pau.
46 Llavors Pau y Bernabé los digueren ab gran firmesa: A vosaltres convenía que fos primer anunciada la paraula de Deu; mes ja que la repelliu, yus judicau indignes de la vida eterna, desd'aquest punt nos ne tornam als Gentils.
47 Perqué lo Senyor axí nos ho maná, dihent: Jo t'he posat per llum dels Gentils, perqué sias la salvació fins al cap del mon.
48 Y quant ohiren aixó los Gentils, se regositjaren, y glorificavan la paraula del Senyor, y cregueren tots quants havían estat predestinats pera la vida eterna.
49 Y la paraula del Senyor s'espargía per tota la terra.
50 Emperó los Jueus instigaren á algunas donas devotas y illustres, y als homes principals de la ciutat, y mogueren una persecució contra Pau y Bernabé, yls expelliren de sos confins.
51 Emperó ells, sacudint la pols dels seus peus contra d'ells, sen anaren á Iconi.
52 Yls deixebles estavan plens de goitg y del Esperit Sant.

CAP. XIV.

Miracle de Pau y Bernabé. Lo que sufriren en Iconi y altras ciutats de Licaonia. Van á Derbe, y tornan á Antioquía de Syria.
1 Y succehi en Iconi que entraren junts en la Sinagoga dels Jueus, y allí predicaren, de manera que cregué una gran multitut de Jueus y també de Grechs.
2 Emperó los Jueus incréduls se sublevaren, y irritaren los ánimos dels Gentils contra sos germans.
3 Y per aixó se detingueren allí molts temps, treballant ab confiansa en lo Senyor, que donava testimoni de la paraula de sa gracia, concedint ques fessen per sas mans prodigis y miracles.
4 Y la multitut de la ciutat se dividí, yls un eran de la part dels Jueus, yls altres de la dels Apóstols.
5 Mes com los Gentils, yls Jueus ab sos Capitans s'amotinassen pera ultrajarlos y apedregarlos,
6 Entenentho ells, fugiren á Lystra y á Derbe, ciutats de Licaonia, y á tota aquella comarca, y allí predicavan l'Evangeli.
7 Y en Lystra hi havía un home coix desdel ventre de sa mare, lo qui no havía caminat may, y per ser lisiat de peus estava sentat.
8 Aquest oygué predicar á Pau: lo qual fixant en ell los ulls, y vehent que tenía fe pera ser curat,
9 Digué en alta veu: Alsat dret sobre tos peus: y ell saltá y caminava.
10 Y las gents quant vegeren lo que Pau havía fet, alsaren sa veu, y digueren en llengua de Licaonia: Han baixat Deus á nosaltres en figura d'homes.
11 Y anomenavan á Bernabé Júpiter, y á Pau Mercuri, perqué est era lo qui portava la paraula.
12 També lo Sacerdot de Júpiter, que estava á la entrada de la ciutat, portant devant de las portas toros y guirnaldas, volía sacrificar ab lo poble.
13 Y quant ho oygueren los Apóstols Bernabé y Pau, rompent sas túnicas, saltaren en mitg de la gent, exclamant,
14 Y dihent: Varons, ¿perqué feu aixó? Nosaltres som mortals y homes semblants á vosaltres, y vos predicam perqué d'aquestas cosas vanas vos convertiu al Deu viu que feu lo cel, y la terra, yl mar, y tot quant hi ha en ells.
15 Lo qui en los sigles passats ha permés á tots los Gentils anar per sos camins.
16 Emperó ell may deixá de donar testimoni de sí, fent be desdel cel, donant plujas y temps favorables pels fruyts, omplint de manteniment y d'alegría nostres cors.
17 Y dihent aixó, apenas pogueren contenir al poble que sacrificás á ells.
18 Emperó sobrevingueren alguns Jueus d'Antioquía y de Iconi, que persuadiren al poble, y apedregant á Pau lo tragueren arrastrant fora de la ciutat, pensantse que era mort.
19 Emperó rodejantlo los deixebles, s'alsá y entrá en la ciutat, y al día següent marxá ab Bernabé á Derbes.
20 Y havent predicat l'Evangeli á aquella ciutat, y ensenyat á molts, sen tornaren á Lystra, y á Iconi, y á Antioquía,
21 Confirmant los cors dels deixebles, exhortantlos á perseverar en la fe, y quens es precís passar per moltas tribulacions pera entrar en lo regne de Deu.
22 Y després que en cada Iglesia d'ells hagueren ordenat Presbíteros, y hagueren fet oració ab dejunis, los encomanaren al Senyor en qui ells creyan.
23 Y atravessant la Pisidia, vingueren á Pamphilia.
24 Y després que hagueren anunciat la paraula del Senyor en Perges, baixaren á Atalia:
25 Y desde allí navegaren á Antioquía, d'ahont havían estat recomanats á la gracia de Deu, pera la obra que havían acabat.
26 Y havent arribat y congregat l'Iglesia, contaren totas las cosas que Deu havía fet ab ells, y com havía obert la porta de la fe als Gentils.
27 Y se detingueren allí no poch temps ab los deixebles.

CAP. XV.

Concili de Jerusalem sobre las observancias de la Lley. Judas y Silas profetas. Pau y Bernabé se separan.
1 Y vingueren alguns de la Judéa que ensenyavan als germans: Si nous circumcidau, segons la costum de Moysés, nous podeu salvar.
2 S'originá d'aquí una gran dissenció y disputa de Pau y Bernabé contra ells, y se resolgué que Pau y Bernabé y alguns dels altres passassen á Jerusalem als Apóstols y Presbíteros, per rahó de aquesta qüestió.
3 Ells donchs enviats per l'Iglesia passaren per la Fenicia y la Samaria, contant la conversió dels Gentils, y donavan gran contento á tots los germans.
4 Y quant arribaren á Jerusalem fóren rebuts per l'Iglesia, y per los Apóstols, y per los Ancians, á qui referían totas las cosas que Deu havía obrat ab ells.
5 Mes s'alsaren alguns de la secta dels Fariséus que havían cregut, dihent: Que era precís que ells fossen circumcidats, y que sels manás també guardar la lley de Moysés.
6 Yls Apóstols yls Ancians se congregaren per examinar aquesta controversia.
7 Y després de haver disputat molt, alsantse Pere, los digué: Varons germans, vosaltres sabeu que molt temps ha ordenat Deu entre nosaltres, que per ma boca oyguessen los Gentils la paraula del Evangeli, y creguessen.
8 Y Deu, que coneix los cors, doná testimoni d'aixó, donant á ells l'Esperit Sant axí com á nosaltres.
9 Y no feu diferencia entre ells y nosaltres, havent purificat sos cors ab la fe.
10 Donchs ara ¿perqué tentáu á Deu, posant un jou sobrel coll dels deixebles, que ni nostres pares ni nosaltres poguerem suportar?
11 Emperó crehem que mediant la gracia del Senyor Jesu-Christ serém salvos nosaltres axí com ells.
12 Callá á las horas tota la multitut, y escoltavan á Bernabé y á Pau, quels contavan quant grans senyals y prodigis havía fet Deu entrels Gentils per medi d'ells.
13 Y després que callaren, respongué Jaume, dihent: Varons germans, ohiume:
14 Simó ha contat com Deu visitá primer als Gentils, pera péndrer d'ells un poble pera son nom.
15 Y en aixó convenen las paraulas dels Profetas, com está escrit:
16 Després d'aixó tornaré, y reedificaré lo tabernacle de David que caygué, y repararé sas ruinas, yl alsaré:
17 Peraqué busquian al Senyor los demés homes y tots los Gentils, sobre qui ha estat invocat mon nom, diu lo Senyor que fa estas cosas.
18 Desde l'eternitat té Deu conegudas sas obras.
19 Per lo que judico que no se incomodia als Gentils ques converteixen á Deu,
20 Sinó que sels escriga que s'abstingan de las contaminacions dels ídols, y de fornicació, y de cosas ofegadas, y de sanch.
21 Perqué Moysés, desde temps antich, té en cada ciutat quil prediquia en las Sinagogas, ahont es llegit tots los dissaptes.
22 Llavors plagué als Apóstols y als Ancians ab tota l'Iglesia elegir alguns varons d'entrells, y enviarlos á Antioquía ab Pau y Bernabé, á Judas per sobrenom Barsabás, y á Silas, varons principals entre los germans.
23 Yls escrigueren per ma d'ells axí: Los Apóstols yls Ancians germans, als germans que son dels Gentils, y están en Antioquía, y en Syria, y en Cilicia, salut.
24 Per quant havem ohit que alguns que han exit de nosaltres, trastornant vostres cors, vos han alarmat ab paraulas, dihent: Vosaltres haveu de ser circumcidats, y haveu de guardar la lley: als quals nols havem donat semblant encárrech:
25 Nos aparegué be, estant congregats de un acort, elegir varons, y enviarlos á vosaltres ab nostres molt amats Bernabé y Pau,
26 Homes que han exposat sas vidas per lo nom de nostre Senyor Jesu-Christ.
27 Enviám també á Judas y á Silas, los quals vos dirán també de paraula lo mateix.
28 Perqué ha aparegut be al Esperit Sant, y á nosaltres, no imposar sobre vosaltres mes cárrega que aquestas cosas necessarias:
29 Queus abstingau de cosas sacrificadas als ídols, y de sanch, y de cosas ofegadas, y de fornicació; de lo que sius ne guardau, faréu be. Deu sia ab vosaltres.
30 Ells donchs despatxats d'aquesta manera, anaren á Antioquía; y havent congregat los fiels, entregaren la carta.
31 Y quant l'hagueren llegida, se regositjaren per lo consol.
32 Y Judas y Silas, que eran Profetas, consolaren ab moltas paraulas als germans, yls confirmaren en la fe.
33 Y després d'haverse detingut allí per algun temps, los germans los despediren en pau als quels havían enviat.
34 Silas emperó tingué á be lo quedarse allí, y Judas sen torná sol á Jerusalem.
35 Y Pau y Bernabé s'estavan en Antioquía, ensenyant y predicant la paraula del Senyor ab molts altres.
36 Y al cap d'alguns dias, digué Pau á Bernabé: Tornem á visitar als germans per totas las ciutats ahont havem predicat la paraula del Senyor, á fi de véurer com los va.
37 Y Bernabé volía portarsen també á Joan que tenía per sobrenom March.
38 Mes Pau creya que no debía portárselen, puix s'havía separat d'ells desde Pamphilia, y nols havía acompanyat en la obra.
39 Y hi hagué tal dissenció entre ells, que se separaren l'un del altre; y Bernabé haventsen portat á March, navegá á Xipre.
40 Y Pau, havent elegit á Silas, partí, encomanat á la gracia de Deu per los germans.
41 Y aná per la Syria y per Cilicia, confirmant las Iglesias, manant ques observassen los preceptes dels Apóstols y dels Ancians.

CAP. XVI.

Pau en Lystra. Circumcida á Timoteu, y sel ne porta per company. Lluch sels junta en Troade. Van á Macedonia, y arriban á Filipos. Conversió de Lydia. Pau y Silas son assotats, posats á la presó, y llibertats.
1 Y arriba á Derbe y á Lystra. Y veus aquí que allí hi havía un deixeble anomenat Timoteu, fill d'una Jueua fiel, y de pare gentil:
2 De est donavan bon testimoni los germans que estavan en Lystra y en Iconi.
3 Pau volgué que est anás ab ell, yl prengué, yl circumcidá per causa dels Jueus que hi havía en aquells llochs, perqué tots sabían que son pare era gentil.
4 Y al passar per las ciutats, los ensenyavan á guardar los decrets que havían estat acordats per los Apóstols, y per los Ancians en Jerusalem.
5 Y axí las Iglesias se confirmavan en la fe, y crexían en número cada dia.
6 Y quant hagueren atravessat la Frigia y la provincia de Galacia, l'Esperit Sant los prohibí que predicassen la paraula de Deu en l'Asia.
7 Y després d'haver arribat á Mysia, volían passar á Bitinia, mes tampoch los ho permeté l'Esperit de Jesús.
8 Y havent atravessat la Mysia, baixaren á Troade.
9 Y una visió de nit s'aparegué á Pau, y estant de peus un home de Macedonia li pregava, dihent: Passa á Macedonia y ajúdans.
10 Y luego que hagué vist la visió, procurarem anar á Macedonia, cerciorats de que Deu nos havía cridat peraquéls predicassem l'Evangeli.
11 Per lo que, embarcantnos en Troade, navegarem via recta á Samotracia, y al dia següent á Napols;
12 Y desd'allí á Filipos, que es una colonia y la ciutat principal d'aquella part de Macedonia. Y en aquesta ciutat nos detinguerem alguns dias conferenciant.
13 Y en un dels dissaptes isquerem fora de la ciutat á la bora del riu, ahont s'acostumava fer l'oració, y assentantnos allí parlarem á las donas que havían acudit allí.
14 Y una certa dona, anomenada Lydia, de la ciutat de Tiatira, venedora de púrpura, temerosa de Deu, oygué; á la qual lo Senyor obrí lo cor peraqué atengués á las cosas que deya Pau.
15 Y quant fou batejada ella y sa familia, nos suplicá, dihent: Si haveu fet judici que jo so fiel al Senyor, entrau en ma casa y quedaus allí. Y nos obligá á aixó.
16 Succehí donchs que anant nosaltres á l'oració, sens feu al encontre una minyona, que tenía esperit de Pithon, y donava molt guany á sos amos endevinant.
17 Ella seguint á Pau y á nosaltres, donava veus, dihent: Aquestos homes son servos de Deu Altíssim, los quals vos anuncían lo camí de la salvació.
18 Y hi havía molts dias que feya aixó; y Pau enfadantse se girá, y digué al esperit: Te mano en nom de Jesu-Christ que iscas d'ella. Y en aquella mateixa hora isqué.
19 Y quant vegeren sos amos que sels havía escapat l'esperansa del seu guany, agafaren á Pau y á Silas, yls portaren al tribunal devant dels Prínceps.
20 Y presentantlos als Magistrats, digueren: Aquestos homes essent Jueus perturban nostra ciutat;
21 Y ensenyan costums que nons es lícit rebrer ni practicar essent Romans.
22 Yl poble se llansá contra ells; yls Magistrats, després de esquinsadas las túnicas d'aquells, los manaren assotar ab vergas.
23 Y després d'haverlos donat molts assots, los ficaren á la presó, manant al escarseller quels guardás ab diligencia.
24 Ell axí que rebé aquest ordre los posá en una presó interior, y de peus al cep.
25 Emperó á mitja nit, posats en oració Pau y Silas, alabavan á Deu; yls que estavan presos los ohían.
26 Y de repente esdevingué un terratrémol tant gran, ques conmogueren los funaments de la presó, ys obriren tot seguit totas las portas, y quedaren desfetas las lligaduras de tots los presos.
27 Y haventse despertat l'escarceller, quant vegé obertas las portas de la presó, desembayná l'espasa, ys volía matar, pensant quels presos s'havían escapat.
28 Emperó Pau clamá en alta veu, dihent: Not fassas dany, que tots som aquí.
29 Llavors ell demaná una llum, y entrá dintre, y tremolant se llansá als peus de Pau y de Silas;
30 Y trahentlos fora, los digué: Senyors, ¿que he de fer jo pera salvarme?
31 Y ells li digueren: Creu en lo Senyor Jesu-Christ, y serás salvat, tu y ta casa.
32 Y li anunciaren la paraula del Senyor, axí com á tots los que estavan en sa casa.
33 Y prenentlos en aquella mateixa hora de nit, los rentá las llagas; y inmediatament fou batejat ell y tota sa familia.
34 Y haventlos conduhit á sa casa, los presentá la taula, y s'alegrá ab tots los de sa casa creyent en Deu.
35 Y quant fou de dia, los Magistrats li enviaren á dir per los aguasils: Deixa anar llibres á eixos homes.
36 Y l'escarceller doná avís d'aixó á Pau, dihent: Los Magistrats han enviat ordre peraquéus posia en llibertat: donchs exiu ara y anausen en pau.
37 Emperó Pau los digué: Ells nos han assotat publicament sens forma de judici; essent Romans, nos posaren á la presó, ¿y ara nos trauhen fora en secret? No, no será axí, sinó vingan,
38 Y quens tragan fora ells mateixos. Yls aguasils reportaren aquestas rahons als Magistrats. Y ells temeren quant ohiren que eran Romans.
39 Y vingueren demanantlos perdó, y trahentlos fora, los suplicavan que exissen de la ciutat.
40 Y axí que isqueren de la presó, entraren en casa de Lydia, y visitant als germans los consolaren, y partiren.

CAP. XVII.

Pau converteix als de Tessalónica; es perseguit dels Jueus; predica en Beréa, y es conduhit á Atenas, y parla en l'Areopago.
1 Y quant hagueren passat per Amphípolis y Apolonia, arribaren á Tessalónica, ahont hi havía una Sinagoga dels Jueus.
2 Y Pau, segons tenía de costum, entrá en ella, y durant tres dissaptes disputá ab ells sobre las Escripturas,
3 Declarant y mostrant, que havía estat precís que patís Christo, y ressuscitás d'entrels morts; y aquest es Jesu-Christ, lo qual jous anuncio.
4 Y alguns d'ells cregueren, y se juntaren ab Pau y ab Silas, com també una gran multitut de Gentils, y devots, y no pocas donas illustres.
5 Emperó los Jueus incréduls, moguts d'enveja, y prenent ab sí alguns homes dolents de la plebe, y juntant una turba, alborotaren la ciutat, y assaltaren la casa de Jason, volentlos presentar devant lo poble.
6 Y no haventlos trobat, portaren ab violencia á Jason y alguns dels germans devant dels Magistrats de la ciutat, cridant: Aquestos son los que alborotan la ciutat, y han vingut aquí:
7 Als quals ha acullit Jason, y tots aquestos van contra los decrets del César, dihent que hi ha un altre Rey, lo cual es Jesús.
8 Y alborotaren al poble, y als principals de la ciutat, que ohían aquestas cosas:
9 Emperó rebuda satisfacció de Jason y dels altres, los deixaren anar llibres.
10 Yls germans inmediatament enviaren de nit á Pau y á Silas á Beréa, y quant arribaren entraren en la Sinagoga dels Jueus.
11 Y aquestos eran mes nobles que los de Tessalónica, puix reberen la paraula ab gran ansia, escudrinyant tots los dias las Escripturas per si estas cosas eran axí.
12 Y axí molts d'ells cregueren, junts ab moltas donas Gentils y de distinció, y no pochs homes.
13 Mes quant los Jueus de Tessalónica saberen que Pau havía predicat també en Beréa la paraula de Deu, vingueren allí á perturbar y alborotar la multitut.
14 Yls germans, inmediatament feren exir á Pau, peraqué anás envers lo mar; emperó Silas y Timoteu se quedaren allí.
15 Yls que acompanyavan á Pau lo conduhiren fins á Atenas, y després d'haver rebut son mandato, peraqué Silas y Timoteu anassen luego ab ell, sen anaren.
16 Y mentras que Pau los aguardava en Atenas, son esperit s'inflamava en son interior, vehent la ciutat entregada á l'idolatría.
17 Y per aixó disputava en la Sinagoga ab los Jueus y ab los Prosélits, y en la plassa tots los dias ab los que se li presentavan devant.
18 Y alguns Filosops Epicurians y Estoichs disputavan ab ell; yls un deyan: ¿Quens voldrá dir aquest enrohonador? Y altres deyan: Sembla que es predicador de deus nous; puix los anunciava Jesús y la resurrecció.
19 Yl agafaren yl portaren al Areopago, dihent: ¿No podrém saber que cosa es aqueixa nova doctrina de que tu parlas?
20 Puix posas en nostras orellas certas novedats, y voldríam saber que significan aquestas cosas.
21 Perqué tots los Atenienses yls forasters que residían allí, no passavan lo temps en res mes que en contar ó escoltar novedats.
22 Pau donchs, posat dret en mitg del Areopago, digué: Varons Atenienses, ara advertesch que en totas las cosas sou excessivament supersticiosos.
23 Perqué passant y vehent vostres simulacres, trobí un ara en que estava escrit. Al Deu no conegut. Aquell donchs que vosaltres adorau sens conéixerlo, aqueix es lo qui jous anuncio.
24 Lo Deu que feu lo mon y totas las cosas que hi ha en ell, aqueix, essent Senyor de cel y terra, no habita en los temples fets de ma;
25 Ni es servit per mans d'homes, com si necessitás d'alguna cosa, puix que ell mateix dona á tots vida, y respiració, y tota cosa;
26 Y d'un sol feu tot lo llinatge humá, peraqué habitás sobre tota la cara de la terra, senyalant l'ordre dels temps yls limits de sa habitació;
27 Peraqué buscassen á Deu, si per ventura lo podian tocar y trobar, encaraqué no está lluny de cada hu de nosaltres;
28 Perqué en ell mateix vivim, yns movem, y som; com digueren també alguns de vostres Poetas: Perqué nosaltres també som progenie seva.
29 Essent donchs nosaltres progenie de Deu, debem pensar que la divinitat es semblant no al or, ó plata, ó pedra treballada ab art ó industria del home.
30 Y Deu dissimulant los temps d'aquesta ignorancia, ara intima á tots los homes en totas parts ques arrepentescan,
31 Per quant té determinat lo dia en que ha de judicar al mon segons justicia er aquell varó que havía ordenat donant una proba certa á tots ressuscitantlo d'entrels morts.
32 Y quant oygueren resurrecció dels morts, los uns se burlavan, yls altres digueren: En altra ocasió t'ohirém sobre aixó.
33 Axí Pau isqué del mitg d'ells.
34 No obstant alguns se li juntaren y cregueren, entrels quals fou Dionisi Areopagita, y una dona anomenada Damaris, y ab ells alguns altres.

CAP. XVIII.

Fruyt que feu Pau en Corinto. Es acusat al Procónsul. Parteix á Efeso, y torna á Jerusalem. Apolo es instruhit per Priscilla y Aquila.
1 Despres d'aixó, isqué Pau d'Atenas, y sen aná á Corinto:
2 Y trobant un Jueu anomenat Aquila, natural de Ponto, que feya poch havía vingut d'Italia, y á Priscilla sa muller, (puix Claudi havía manat exir de Roma á tots los Jueus,) se juntá ab ells.
3 Y com era del seu mateix art, estava ab ells, y treballava, perqué son ofici era fer tendas.
4 Y disputava cada dissapte en la Sinagoga, y fent entrar en sas pláticas lo nom del Senyor Jesús, persuadía als Jueus y als Grechs.
5 Y quant Silas y Timoteu hagueren vingut de Macedonia, Pau estimulat del Esperit, testificava als Jueus que Jesús era lo Christo.
6 Emperó contradintlo ells y blasfemant, sacudí sos vestits, yls digué: Vostra sanch sia sobre vostres caps; jo net estich, y desd'ara men vaitg als Gentils.
7 Y partint d'allí, entrá en casa d'un ques deya Tito Just, temerós de Deu, la casa del qual estava junt á la Sinagoga.
8 Y Crispo, que era Príncep de la Sinagoga, cregué en lo Senyor ab tots los de sa casa; y molts dels de Corinto ohintlo, creyan y eran batejats.
9 Y digué lo Senyor á Pau de nit en una visió: No temias, ans be parla, y no guardias silenci;
10 Perqué jo so ab tu, y ningú set arrimará pera danyarte, puix tinch molta gent en esta ciutat.
11 Y permanesqué allí un any y sis mesos, ensenyantlos la paraula de Deu.
12 Y essent Galio Procónsul de l'Acaya, los Jueus s'alsaren tots á una contra Pau, yl conduhiren al tribunal,
13 Dihent: Aquest persuadeix als homes que servescan á Deu contra la lley.
14 Y com Pau comensás á obrir sa boca, digué Galio als Jueus: Si fos una cosa iniqua, ó un crim enorme, vos ohiría en justicia, ó Jueus;
15 Emperó si no son mes que qüestions de paraula, y de nom, y de vostra lley, allá vos ho vejau vosaltres, que jo no vull ser jutge d'aquestas cosas.
16 Yls tragué fora del tribunal.
17 Llavors tots los Grechs tirantse sobre de Sostenes, Príncep de la Sinagoga, lo maltractavan á colps devant del tribunal, sens que Galio fes cas d'estas cosas.
18 Emperó Pau que havía permanescut allí encara per molts dias, despedintse dels germans, sen aná per mar á la Syria, (ab ell Priscilla y Aquila,) y s'havía fet tallar los cabells en Cencres, puix tenía vot.
19 Y arribá á Efeso, yls deixá allí. Y entrant en la Sinagoga, disputava ab los Jueus.
20 Y demanantli ells ques quedás allí per mes temps, no hi consentí,
21 Sinó ques despedí d'ells, dihent: De totas maneras he de guardar aquesta festa que ve en Jerusalem; emperó tornaré á veureus, si Deu vol. Y partí d'Efeso.
22 Y quant hagué desembarcat en Cesaréa, pujá á saludar l'Iglesia, y desd'allí passá á Antioquía.
23 Y havent estat algun temps allí, partí y recorregué per son ordre la terra de Galacia y la Frigia, confortant á tots los deixebles.
24 Y vingué á Efeso un Jueu anomenat Apolo, natural d'Alenxandría, home eloqüent y molt docte en las Escripturas.
25 Estava aquest instruhit en lo camí del Senyor, y fervorós d'esperit parlava y ensenyava ab diligencia las cosas de Jesús, coneixent solament lo baptisme de Joan.
26 Aquest donchs comensá á parlar llibrement en la Sinagoga. Y quant Priscilla y Aquila l'oygueren se len portaren ab ells, yl instruhiren mes á fondo en lo camí del Senyor.
27 Y volent ell anar á l'Acaya, los germans escrigueren exhortant als deixebles quel rebessen: lo qual havent arribat allí, fou de gran profit als que havían cregut:
28 Perqué ab gran vehemencia convencía publicament als Jueus, mostrantlos ab las Escripturas que Jesús era lo Christo.

CAP. XIX.

Torna Pau á Efeso, y bateja á varios que solament havían rebut lo baptisme de Joan. Obra molts miracles. Son cremats los llibres dolents. Demetri Argenter mou una sedició contra l'Apóstol.
1 Y succehi que estant Apolo en Corinto, Pau després d'haver atravessat las provincias altas, vingué á Efeso, y encontrant alguns deixebles,
2 Los digué: ¿Rebereu lo Sant Esperit després que abrassareu la fe? Y ells li respongueren: Ni tampoch havem ohit hi haja Esperit Sant.
3 Y ell los digué: Donchs ¿en que haveu estat batejats? Y ells respongueren: En lo baptisme de Joan.
4 Y Pau digué: Joan batejá certament ab lo baptisme de penitencia, dihent al poble: Que creguessen en aquell que havía de venir després d'ell, so es, en Jesús.
5 Ohit aixó, fóren batejats en lo nom del Senyor Jesús.
6 Y haventlos Pau imposat las mans, vingué sobre d'ells l'Esperit Sant, y parlavan en llenguas y profetisavan.
7 Y eran en tots com dotse personas.
8 Y entrant en la Sinagoga, parlá librement per espay de tres mesos, disputant y persuadint las cosas tocant al regne de Deu.
9 Mes com alguns d'ells s'endurissen de cor y no creguessen, malehint lo camí del Senyor devant de la multitut, apartantse d'ells, separá los deixebles, disputant tots los dias en la escola de un tal Tyrá.
10 Y aixó durá per espay de dos anys, de manera que tots los que habitavan en l'Asia ohían la paraula del Senyor Jesús, Jueus y Gentils.
11 y Deu obrá miracles extraordinaris per ma de Pau:
12 De manera que aplicavan als malalts los mocadors y cenyidors de son cos, y desaparexían d'ells las dolencias, y exían los esperits malignes.
13 Y alguns Jueus exorcistas que rodavan d'una part á altra, probaren l'invocar lo nom del Senyor Jesús sobre los que estavan possehits dels esperits malignes, dihent: Jous conjuro per Jesús que Pau predica.
14 Yls que feyan aixó eran set fills d'un Jueu Príncep dels Sacerdots, anomenat Sceva.
15 Emperó l'Esperit maligne respongué y digué: Conech á Jesús, y se qui es Pau, mes vosaltres ¿qui sou?
16 Y l'home en qui estava l'esperit maligne saltá sobre d'ells, y apoderantse de dos, prevalesqué contra ells, de manera que nusos y ferits fugiren d'aquella casa.
17 Y aixó fou notori á tots los Jueus y Gentils que habitavan en Efeso; y vingué un temor sobre tots ells, y era exaltat lo nom del Senyor Jesús.
18 Y molts dels que havían cregut venían confessant y declarant sos fets.
19 Y molts d'aquells que havían seguit las arts vanas portaren los llibres, yls cremaren devant de tothom; y calculat son valor, trobaren que pujava á cincuanta mil denaris.
20 D'aqueix modo crexía ys fortalexía la paraula de Deu.
21 Y cumplertas aquestas cosas, proposá Pau en esperit anar á Jerusalem, atravessant la Macedonia y l'Acaya, dihent: Perqué després que jo estiga allí es necessari també que jo vega Roma.
22 Y havent enviat á Macedonia á dos dels quel assistían, Timoteu y Erasto, ell se mantingué per algun temps en Asia.
23 Y en aquell temps s'alsá una perturbació no petita acerca del camí del Senyor.
24 Perqué un Argenter, anomenat Demetri, que feya capelletas de plata de Diana, donava no poch que guanyar als artistas;
25 Als quals ell convocá junt ab los que treballavan en obras semblants, y digué: Varons, vosaltres sabeu lo guany queus resulta d'aquesta industria:
26 Y estau vehent y ohint, que no tan solament en Efeso, sinó en tota l'Asia, retrau ab sas persuasions aquest Pau á molta gent, dihent: Que no son Deus los fets de ma.
27 Per lo qual, no solament perillam de que nostre ofici quedia desacreditat, sinó que sia despreciat lo temple de la gran Diana; y comensia á no ferse cas de la majestat d'aquella á qui tota l'Asia yl mon adoran.
28 Ohit aixó, s'umpliren d'ira y cridaren, dihent: ¡Gran es la Diana dels Efesios!
29 Ys umplí tota la ciutat de confusió, y tots á una embestiren ab ímpetu al teatro, arrebatant á Gay y á Aristarch, Macedonis companys de Pau.
30 Y volent Pau presentarse al poble, los deixebles no li permeteren.
31 Y també alguns dels principals del Asia, que eran amichs seus, li enviaren á dir que nos presentás en lo teatro.
32 Uns cridavan una cosa, altres un altra, perqué en lo concurs reynava la confusió, y la major part no sabía peraqué s'havían aplegat.
33 Y tragueren á Alexandre d'entre la turba, empenyantlo en avant los Jueus. Y Alexandre fent senyal ab la ma de que callassen, volía donar rahó al poble.
34 Emperó luego que conegueren que era Jueu, tots á una per espay de dos horas, cridaren: ¡Gran es la Diana dels Efesios!
35 Llavors lo Secretari, havent apaciguat la gent, digué: Varons d'Efeso, ¿quin home hi ha que no sapia que la ciutat d'Efeso dona adoració á la gran Diana filla de Júpiter?
36 Vehent donchs que aixó nos pot contradir, convé queus sossegueu, y que no feu res inconsideradament.
37 Perqué aquestos homes que haveu portat aquí, no son sacrilechs ni blasfemadors de vostra Deesa.
38 Emperó si Demetri yls artistas quel acompanyan tenen queixas contra algú, audiencia pública hi ha y procónsuls: acúsianse los uns als altres.
39 Y si teniu alguna pretensió sobre altres negocis, se podrá decidir en llegítim ajuntament.
40 Perqué hi ha perill quens acusian de sediciosos per l'alborot d'avuy, no haventhi causa alguna, per la qual pugam donar rahó d'aquest tumulto. Y havent dit aixó, feu retirar la reunió.

CAP. XX.

Pau, després de haver recorregut la Macedonia, predica en Troade ahont ressuscita á Eutich. Plática de Pau en Milet.
1 Y despres que cessa l'alborot, convocant Pau als deixebles y fentlos una plática, se despedí d'ells, y partí per anar á Macedonia.
2 Y després d'haver recorregut aquellas terras, y d'haverlos exhortat ab moltas pláticas, sen vingué á la Grecia,
3 Ahont permanesqué tres mesos. Yls Jueus li pararen emboscadas quant estava per navegar á la Syria, y axí determiná tornarsen per Macedonia.
4 Yl acompanyaren Sopatri de Beréa, fill de Pyrrho; y dels de Tessalónica Aristarch, y Secundo; y Gay de Derbe, y Timoteu; y dels d'Asia Tichich y Trophim.
5 Y haventse aquestos adelantat, nos aguardavan en Troade:
6 Y nosaltres després dels dias dels Azims nos ferem á la vela desde Filipos, y arribarem en cinch dias á Troade ahont ells eran, yns detinguerem allí set dias.
7 Y al primer dia de la semana, haventse los deixebles juntat pera partir lo pá, Pau que havía de marxar al dia següent, conferenciava ab ells allargant la plática fins á mitja nit.
8 Y hi havía moltas llantias en l'aposento superior ahont estavan congregats.
9 Y un jove anomenat Eutich s'assentá en una finestra, y caygué en una profunda son: y com Pau predicás per llarch temps, vensut de la son, caygué desdel tercer pis de la casa abaix, yl alsaren mort.
10 Y Pau baixá, y se recliná sobre ell, y abrassantlo digué: Nous turbeu, perqué hi ha vida en ell.

11 Y pujant, y havent partir lo pá, y menjat, y haventlos parlat llargament fins que fou de dia marxá.

12 Y portaren viu al jove, de lo que reberen un consol extraordinari.
13 Emperó nosaltres nos embarcarem, y anarem á Asson pera rebrer allí á Pau, puix axí ell ho havía disposat, intentant fer lo viatge á peu.
14 Y haventse juntat ab nosaltres en Asson, lo prenguerem y anarem á Mytilene.
15 Y navegant desde allí, lo dia següent nos posarem en frente de Chio, y al altre dia prenguerem port en Samos, y al següent vinguerem á Milet.
16 Perqué Pau s'havía proposat navegar mes allá d'Efeso per no detenirse en l'Asia; puix s'apressurava tot quant podía, pera celebrar en Jerusalem lo dia de Pentecostes.
17 Y desde Milet enviá á Efeso, cridant als Ancians de l'Iglesia:
18 Los quals havent vingut, y estant junts, los digué: Vosaltres saveu desdel primer dia que entrí en l'Asia de quina manera m'he conduhit tot lo temps que he estat ab vosaltres,
19 Servint al Senyor ab tota humilitat, y ab llágrimas, y ab tentacions esdevingudas per las insidias dels Jueus;
20 Com nom he retret de dirvos tot lo queus fos útil, y d'ensenyarvos en públich y en las casas,
21 Predicant als Jueus y als Gentils l'arrepentiment envers Deu, y la fe envers nostre Senyor Jeru-Christ.
22 Y ara veus aquí que jo lligat del Esperit men vaitg á Jerusalem, no sabent las cosas que allí m'han de succehir:
23 Sinó quel Esperit Sant testifica per totas las ciutats, dihent: Quem aguardan en Jerusalem cadenas y tribulacions.
24 Emperó no temo ninguna d'aquestas cosas, ni estimo mes ma vida que á mi mateix, ab tal que acabia ma carrera yl ministeri de la paraula que he rebut del Senyor Jesús, pera donar testimoni del Evangeli de la gracia de Deu.
25 Y ara veus aquí, jo sé que tots vosaltres, entre qui he anat predicant lo regne de Deu, no veuréu mes la meva cara.
26 Per lo tant jous protesto en aquest dia, que estich net de la sanch de tots.
27 Perqué no he fugit d'anunciarvos tot lo consell de Deu.
28 Mirau per vosaltres y per tot lo ramat, en lo qual l'Esperit Sant vos ha posat per Bisbes pera gobernar l'Iglesia de Deu, la qual ell adquirí ab sa sanch.
29 Jo sé que després de ma partida vos assaltarán llops devoradors que no perdonarán lo ramat.
30 Y també d'entre vosaltres mateixos s'alsarán homes que parlarán cosas perversas pera portarsen deixebles tras de sí.
31 Per lo tant vetllau, y teniu present que per espay de tres anys no he cessat nit y día d'amonestar ab llágrimas á cada hu de vosaltres.
32 Y ara vos encomano á Deu y á la paraula de sa gracia, á aquell ques poderós pera edificar, y donarvos herencia entre tots los santificats.
33 No he codiciat ni plata, ni or, ni vestit de ningú,
34 Com vosaltres mateixos sabeu; perqué estas mans m'han subministrat las cosas necessarias á mi y als que estavan ab mi.
35 Jous he mostrat en totas las cosas, que treballant d'aquesta manera es menester sostenir los flachs, y recordarse d'aquellas paraulas que digué lo Senyor Jesús: Cosa mes benaventurada es donar que rébrer.
36 Y havent dit aixó, s'agenollá, y feu oració ab tots ells.
37 Ys mogué un gran plor entre tots; y tirantse al coll de Pau, lo besavan,
38 Afligits en gran manera per las paraulas que havía dit, que no veurían mes sa cara. Yl anaren á acompanyar fins á la barca.

CAP. XXI.

Viatge de Pau á Jerusalem. Lo profeta Agabo li prediu los treballs que li han de succehir. Allí se purifica en lo temple, y maltractat dels Jueus es deslliurat per lo Tribú Lisias.
1 Y haventnos fet á la vela després quens separarem d'ells, anarem via recta á Coos, y al dia següent á Rodas, y desd'allí á Ptara.
2 Y havent trobat una barca que passava á Fenicia, entrarem en ella, yns ferem á la vela.
3 Y quant haguerem arribat á Xipre, deixantlo á ma esquerra, navegarem ab rumbo á Syria, y arribarem á Tyro, ahont la barca havía de deixar lo cárrech.
4 Y com encontrassem deixebles, nos detinguerem allí set dias: los quals deyan á Pau per medi del Esperit, que no pujás á Jerusalem.
5 Y passats aquestos días, isquerem d'allí, acompanyantnos tots ab sas donas y criaturas fins á fora de la ciutat, y agenollats en la ribera ferem oració.
6 Y despedintnos los uns dels altres, entrarem en la barca, y ells sen tornaren á sas casas.
7 Y nosaltres, conclosa nostra navegació, passarem de Tyro á Ptolemayda, y havent saludat als germans, nos detinguerem un dia ab ells.
8 Y al dia següent partint d'allí arribarem á Cesaréa. Y entrant en casa de Felip l'Evangelista, que era un dels set, nos hospedarem en sa casa.
9 Y aquest tenía quatre fillas donsellas que profetisavan.
10 Y com nos detinguessem allí alguns dias, arribá de la Judéa un Profeta anomenat Agabo:
11 Lo qual, axí com vingué á nosaltres, prengué lo cenyidor de Pau, y lligantse los peus y las mans, digué: Assó diu l'Esperit Sant: Axí lligarán los Jueus en Jerusalem al varó de qui es aquest cenyidor, y l´entregarán en mans dels Gentils.
12 Y quant haguerem ohit aixó, nosaltres yls que estavan en aquell lloch, li pregavam que no pujás á Jerusalem.
13 Llavors Pau respongué, dihent: ¿Que feu plorant y afligint mon cor? Perqué jo estich aparellat no solament pera ser lligat, sinó també pera morir en Jerusalem per lo nom del Senyor Jesús.
14 Y com nol poguessem persuadir, cessárem, dihent: Fassas la voluntat del Senyor.
15 Y després d'aquestos dias, haventnos preparat per lo viatge, pujarem á Jerusalem.
16 Y alguns dels deixebles vingueren també ab nosaltres desde Cesaréa, los quals portavan ab ells un deixeble antich de Xipre anomenat Mnason, pera quens hospedás en sa casa.
17 Y quant arribarem á Jerusalem, los germans nos reberen ab bona voluntat.
18 Y al dia següent Pau entrá ab nosaltres en casa de Jaume, ahont se juntaren tots los ancians.
19 Y haventlos saludat, los contá una per una totas las cosas que Deu havía fet entrels Gentils per son ministeri.
20 Y quant ells ho oygueren glorificavan á Deu, y li digueren: Tu veus, germá, quants mils Jueus hi ha que han cregut, y tots son zelosos de la lley.
21 Y han ohit á dir de tu, que ensenyas als Jueus que están entrels Gentils lo abandonar á Moysés, dihent: Que no han de circumcidar á sos fills, ni caminar segons los costums.
22 ¿Ques ha de fer donchs? Certament es necessari que la multitut se juntia, perqué ohirán que tu has vingut.
23 Fes donchs lo que anam á dirte: Aquí tenim quatre varons que tenen vot sobre sí:
24 Prenlos, y purificat ab ells, y feslos lo gasto peraqué s'afeytian lo cap, y sabrá tothom ques fals tot quant oygueren de tu, y que al contrari tu continúas guardant la lley.
25 Y acerca aquells Gentils que cregueren, nosaltres havem escrit, manant que s'abstingan de lo que fos sacrificat als ídols, de sanch, y animals sufocats, y de fornicació.
26 Llavors Pau havent pres aquells homes, purificat ab ells entrá lo dia següent en lo temple, fent á saber lo cumpliment dels dias de la purificació, fins que fes l'oferta per cada hu d'ells.
27 Y quant estavan per acabar los set dias, los Jueus del Asia que estavan allí, quant lo vegeren en lo temple, alborotaren á tot lo poble, yl prengueren, cridant:
28 Varons d'Israel, ajuda. Aquest es l'home que per totas parts ensenya á tothom contra lo poble, y contra la lley, y contra aquest lloch, y ha introduhit ademés los Gentils en lo temple y ha profanat aquest sant lloch.
29 Puix havían vist anar ab ell per la ciutat á Trophim d'Efeso, y cregueren que Pau l'havía entrat en lo temple.
30 Ys conmogué tota la ciutat, y s'amotiná tot lo poble. Y prenent á Pau lo tragueren arrastrant fora del temple, y tot seguit fóren tancadas las portas.
31 Y mentras estavan tractant de matarlo, fou donat avís al Tribú de la cohort, de que tot Jerusalem estava alborotat:
32 Lo qual prengué inmediatament soldats y centurions, y corregué á ells: los quals axí que vegeren al Tribú y als soldats, cessaren de maltractar á Pau.
33 Llavors arribant lo Tribú, lo prengué, yl maná lligar ab dos cadenas, y li preguntá qui era, y que havía fet.
34 Y dels de la turba, los uns cridavan una cosa, yls altres una altra; y vehent que no podía saber cosa certa per causa del alborot, maná quel portassen á la fortalesa.
35 Y quant arribá á las gradas, fou precís quels soldats lo portassen en pes, á causa de la violencia del poble.
36 Perquél seguía la multitut del poble, cridant: Mataulo.
37 Y quant comensavan ja á ficar á Pau en la fortalesa, digué al Tribú. ¿Me será permés dirte alguna cosa? Y ell respongué: ¿Sabs Grech?
38 ¿Ets tu per ventura aquell Egipci que pochs dias ha mogueres un alborot, y ten portares al desert quatre mil bandolers?
39 Y Pau lo digué: Jo certament so home Jueu, ciutadá de Tarso, ciutat no poch noble de la Cilicia. Emperó te demano quem dexias parlar al poble.
40 Y haventli donat permís lo Tribú, posantse Pau en peus sobre las gradas, feu senyal al poble ab la ma; y haventse seguit un gran silenci, parlá en llengua hebréa, dihent:

CAP. XXII.

Plática de Sant Pau als Jueus: furor d'estos contra ell: vol lo Tribú ferlo assotar, y ell se declara ciutadá Romá.
1 Varons germans y pares, ohiu lo que vaitg á dirvos en ma defensa.
2 Y quant oygueren quels parlava en llengua hebrea, guardaren major silenci,
3 Y digué: Jo so home Jueu, natiu de Tarso en Cilicia, peró m'he criat en aquesta ciutat, instruhit als peus de Gamaliel, conforme á la veritat de la Lley de nostres pares, zelós envers Deu, axí com ho sou tots vosaltres en lo dia d'avuy.
4 Y he proseguit aquest camí fins á la mort, lligant y posant á la presó homes y donas.
5 Com lo Príncep dels Sacerdots y tot lo consistori dels Ancians me son testimoni, dels quals havent pres també cartas perals germans, anava jo á Damasco ab lo fi de portarlos lligats desde allí á Jerusalem, peraqué fossen castigats.
6 Y succehí que quant jo anava y estava cerca de Damasco, en mitg del dia, me vegí rodejat repentinament d'una gran llum del cel;
7 Y cahent en terra, oyguí una veu quem deya: Saulo, Saulo, ¿perquém persegueixes?
8 Y jo responguí: Qui sou vos, Senyor? Ym digué: Jo se Jesús de Nazaret á qui tu persegueixes.
9 Yls que eran ab mi vegeren realment la llum, y tingueren temor; emperó no oygueren la veu del quem parlava.
10 Y jo diguí: ¿Que faré, Senyor? Yl Senyor me respongué: Alsat, y ves á Damasco, y allí set dirá tot lo quet toca fer.
11 Y com jo no hi vegés per causa del resplandor d'aquella llum, guiat de la ma per los companys, entrí en Damasco.
12 Y un cert Ananías, varó just segons la lley, de qui donavan testimoni tots los Jueus que residían allí,
13 Venint á mi y posantsem devant, digué: Saulo germá, recobra la vista. Y en aquell mateix instant lo vegí.
14 Y ell digué: Lo Deu de nostres pares t'ha predestinat peraqué coneguesses sa voluntat, y vegesses al Just, y oyguesses la veu de sa boca.
15 Perqué tu li serás testimoni devant de tots los homes de las cosas que has vist y ohit.
16 Y ara ¿perquét detens? Alsat, y batejat, y renta tos pecats invocant son nom.
17 Y succehí, que quant torní á Jerusalem y estava fent oració en lo temple, vaitg esser arrebatat fora de mi,
18 Yl vegí quem deya: Dónat pressa y marxa luego de Jerusalem, perqué no rebrán ton testimoni de mi.
19 Y jo diguí: Senyor, ells mateixos saben que jo ficava en la presó, y assotava en las Sinagogas als que creyan en vos.
20 Y quant se derramá la sanch de vostre mártir Esteve, jo estava present també, y consentí en sa mort, y guardava los vestits dels quel matavan.
21 Y ell me digué: Ves, perqué jot vull enviar lluny d'aquí als Gentils.
22 Yl estigueren escoltant fins á esta paraula; emperó llavors alsaren lo crit, dihent: Trau fora del mon á semblant home, perqué no es just que visca.
23 Y com ells continuassen cridant, y llansassen de sí sos vestits, y tirassen pols al ayre,
24 Lo Tribú maná ficarlo á la fortalesa y donarli torment assotantlo, pera saber per quina causa clamavan axí contra d'ell.
25 Y quant l'hagueren lligat ab corretjas, digué Pau al Centurió que estava allí: ¿Vos es lícit á vosaltres assotar á un home Romá, y sens esser condemnat?
26 Quant lo Centurió oygué aixó, aná al Tribú y li doná avís, dihent: Mira lo que vas á fer, perqué aquest home es ciutadá Romá.
27 Y venint lo Tribú li digué. ¿Dígam si tu ets Romá? Y ell digué: Sí, ho so.
28 Y respongué lo Tribú: Jo per una gran suma obtinguí aquest privilegi de ciutadá. Puix jo, respongué Pau, ho so de naixement.
29 Al punt donchs s'apartaren d'ell los que li havían de donar torment, y fins lo Tribú entrá en temor per haverlo lligat, tant prest com sabé que era ciutadá Romá.
30 Y al dia següent, volent saber de cert la causa que tenían los Jueus per acusarlo, lo feu deslligar, y maná ques juntassen los Sacerdots y tot lo Consell, y trahent á Pau, lo presentá en mitg d'ells.

CAP. XXIII.

Pau ab sas paraulas ocasiona una disputa entre Fariséus y Saducéus. Lysias l'envia ab escolta militar á Cesaréa á Felix Gobernador Romá, á fi de deslliurarlo d'una conjuració horrible.
1 Pau donchs fixant los ulls en lo Consell, digué: Varons germans, fins avuy m'he conduhit devant de Deu ab tota bona conciencia.
2 Y Ananías, Príncep dels Sacerdots, maná als que estavan prop d'ell quel ferissen en la boca.
3 Llavors Pau li digué: Deu te ferirá á tu, paret emblanquida. ¿Tu estás sentat pera judicarme segons la lley, y me manas ferir contra la lley?
4 Yls que estavan allí digueren: ¿Maleheixes tu al Sumo Sacerdot de Deu?
5 Y digué Pau: No sabía, germans, que fos lo Príncep dels Sacerdots, perqué escrit está: No malehirás al Príncep de ton poble.
6 Y sabent Pau que una part d'ells era Saducéus y altra Fariséus, digué en alta veu en lo Consell: Varons germans, jo so Fariséu fill de Fariséu, per l'esperansa y resurrecció dels morts so jo judicat.
7 Y quant hagué dit aixó, se mogué una gran dissensió entrels Fariséus yls Saducéus, y se dividí la multitut.
8 Perquéls Saducéus diuhen que no hi ha resurrecció, ni ángel, ni esperit; emperó los Fariséus confessan las dos cosas.
9 Axí ques mogué una gran clamor. Y alsantse alguns dels Fariséus, altercavan, dihent: No trobam ningun mal en aquest home: y si li ha parlat un esperit ó un ángel, no pugném contra Deu.
10 Y per la gran dissensió que hi havía, tement lo Tribú que ells no despedassassen á Pau, maná venir als soldats, y quel traguessen del mitg d'ells, y quel portassen á la fortalesa.
11 Y á la nit següent se li aparegué lo Senyor, y digué: Té constancia, Pau; perqué axí com has donat testimoni de mi en Jerusalem, convé quel donias també en Roma.
12 Y quant fou de dia se juntaren alguns dels Jueus, y se conjuraren baix maledicció, dihent: Que no havían de menjar ni béurer fins que haguessen mort á Pau.
13 Y eran mes de quaranta homes los que havían entrat en aquesta conjuració;
14 Los quals anaren als Prínceps dels Sacerdots y als Ancians, y digueren: Nosaltres nos havem obligat, baix de maledicció, á no tastar bussí fins que matem á Pau.
15 Donchs ara vosaltres ab lo Concili significau al Tribú quens lo traguia fora, com que voleu coneixer ab mes certesa de sa causa. Y nosaltres estarem esperant pera matarlo abans que arribia.
16 Y quant oygué aquesta conspiració un fill de la germana de Pau, aná y entrá en la fortalesa, y doná avís á Pau.
17 Y Pau cridant á un dels Centurions, digué: Conduheix aquest jove al Tribú, perqué té que participarli certa cosa.
18 Prenentlo lo Centurió, lo conduhí al Tribú, y digué: Pau, lo pres, me demaná queus conduhís aquest jove, perqué té que comunicarvos alguna cosa.
19 Y prenentlo lo Tribú per la ma, y retirantlo á part, li preguntá: ¿Ques lo que tens que dirme?
20 Y ell digué: Los Jueus han concertat suplicarvos, que demá presenteu á Pau al Consell, com que volen inquirir d'ell alguna cosa ab mes certesa.
21 Emperó vos nols cregáu, puix hi ha mes de quaranta d'ells quel esperan de parada, y han jurat baix pena de maledicció, que no menjarían ni beurían fins haverlo mort, y ara están ja alerta aguardant aqueixa promesa de vos.
22 Llavors lo Tribú despedí al jove, y li maná que no digués á ningú que li havía donat avís d'aixó.
23 Y cridant á dos Centurions, los digué: Teniu previnguts doscents soldats que vajan fins á Cesaréa, y setanta de cavall, y doscentas llansas desde l'hora tercia de la nit.
24 Y aparellau cavalcaduras en que sia conduhit Pau á cavall ab tota seguretat al Gobernador Felix.
25 (Puix temía no s'apoderassen de Pau los Jueus, yl matassen, y després lo calumniassen á ell de que havía rebut diner.)
26 Y escrigué una carta en aquestos termes: Claudi Lysias al Excelentíssim Gobernador Felix, salut.
27 A est home que prengueren los Jueus, y estavan á punt de matarlo, sobrevenint jo ab la tropa, lo deslliurí, sabent que era Romá.
28 Y volent averiguar lo delicte que l'imputavan, lo portí al Consell d'ells:
29 Y trobí quel acusavan sobre qüestions de sa lley, sens haver en ell delicte algú que meresqués mort ó presó.
30 Y quant me digueren quels Jueus li tenían posadas paradas, vos l'he enviat á vos, intimant també als acusadors que apellian á vos, si tenen res que dir contra ell. Salut.
31 Los soldats donchs, conforme al ordre que tenían, prengueren á Pau, yl portaren de nit á Antipatride.
32 Y al dia següent despatxant als de cavall perqué anassen ab ell, sen tornaren los demés á la fortalesa.
33 Y quant arribaren á Cesaréa entregaren la carta al Gobernador, y presentaren també á Pau devant d'ell.
34 Y haventla llegida, y preguntat de quina provincia era, y sabut que era de Cilicia,
35 Li digué: Te ohiré quant vingan tos acusadors. Y doná ordre de que fos guardat en lo pretori d'Herodes.

CAP. XXIV.

Pau, acusat devant de Felix, se defensa. Queda pres. Felix fa compareixer á Pau, y atemorisat de lo que est li diu, lo reserva en presó per son succesor Porcio Festo.
1 Y al cao de cinch dias vingué Ananías Príncep dels Sacerdots ab alguns Ancians, y ab un orador anomenat Tertullo, y comparegueren devant del Gobernador contra Pau.
2 Y citant á Pau, comensá Tertullo á acusarlo, dihent: Lo gosar nosaltres per vos de gran quietut, y de que molts desordres son corregits per vostras providencias,
3 En tot temps y lloch ho reconeixem, Excelentíssim Felix, ab acció de gracias.
4 Mes per no deternirvos molt temps, vos suplico, que segons vostra clemencia, nos escolteu per curts moments.
5 Havent trobat que aquest home es pestilencial, y que mou sedicions entrels Jueus per tot lo mon, y es cap de la secta revoltosa dels Nazarens;
6 Lo quan intenta ademés profanar lo temple, y haventlo posat pres, volguerem judicarlo segons nostra lley.
7 Emperó sobrevenint lo Tribú Lysias, ab gran violencia nos l'arrancá de las mans,
8 Manant que sos acusadors acudissem á vos: examinantlo vos mateix podréu péndrer coneixement de las cosas de quel acusam.
9 Yls Jueus anyadíren dihent que aquestas cosas eran axí.
10 Llavors Pau, haventli lo Gobernador fet senyal de que parlás, respongué: Sabent jo que fa molts anys que ets jutge d'aquesta nació, emprench ab mes bon ánimo lo justificarme;
11 Perqué vos facilment podeu saber que no fa mes de dotse dias que jo pují á Jerusalem per adorar:
12 Y nom trobaren en lo temple disputant ab ningú, ni aplegant gent en las Sinagogas.
13 Ni en la ciutat, ni podrán probar las cosas de que ara me acusan.
14 Peró confesso assó devant de vos, que segons la via que ells anomenan heretgía, servesch jo á mon Pare y Deu, crehent totas las cosas que están escritas en la Lley y en los Profetas:
15 Tenint l'esperansa en Deu, com ells mateixos tenen, de que ha de venir la resurrecció dels justos y dels pecadors.
16 Y per aixó procuro tenir sempre ma conciencia sens culpa devant de Deu y dels homes.
17 Y després de molts anys, he vingut á portar almoynas als de la meva nació, y ofertas, y vots.
18 Y estant en aixó es quant certs Jueus del Asia me trobaren purificat en lo temple, no ab reunió de gent ni ab tumult:
19 Los quals debían compareixer devant de vos, y acusarme si tenían alguna cosa contra de mi.
20 Altrament digan aquestos mateixos si trobaren en mi alguna maldat quant jo compareguí devant del Consell,
21 Except que sia per aquestas paraulas que proferí en alta veu estant en mitg d'ells: Per la resurrecció dels morts so jo judicat per vosaltres en aquest dia.
22 Felix donchs havent ohit aquestas cosas, y estant ben informat d'aquest camí, los remeté á un altra ocasió, dihent: Quant baxia lo Tribú Lysias vos donaré audiencia.
23 Y maná á un Centurió que guardás á Pau, y li deixás tenir llibertat, y que nos impedís á ningú dels seus l'entrar á servirlo.
24 Y després d'alguns dias vingué Felix ab Drusila sa esposa, que era Jueua, y cridá á Pau, yl ohí parlar de la fe que está en Jesu-Christ.
25 Emperó com Pau parlás de la justicia, de la castedat, y del judici que ha de venir, espantat Felix, li digué: Per ara retírat, que quant sia ocasió jot cridaré.
26 Y esperava que Pau li donaría diners perquel soltás; y per aixó lo cridava mes sovint, y conversava ab ell.
27 Emperó al cap de dos anys, Porcio Festo succehí á Felix, lo qual volentse congraciar ab los Jueus, deixá á Pau en la presó.

CAP. XXV.

Pau se defensa devant de Festo. Apella á César. Lo Rey Agripa desitja véurer á Pau, y Festo lo presenta á ell.
1 Festo donchs, havent vingut á la provincia, al cap de tres dias pujá de Cesaréa á Jerusalem.
2 Yls Prínceps dels Sacerdots, yls principals dels Jueus acudiren á ell contra Pau, y li suplicavan,
3 Demanantli favor contra ell, peraquél manás venir á Jerusalem, posantli emboscadas en lo camí per'assessinarlo.
4 Emperó Festo respongué, que Pau estava guardat en Cesaréa, y que ell quant antes partiría per allí.
5 Per lo tant digué, que vingan los principals d'entre vosaltres ab mi, y si hi ha algun delicte en aquest home, quel acusian.
6 Y haventse detingut entre ells mes de deu dias, baixá á Cesaréa; y al dia següent, sentantse en lo Tribunal, maná que li portassen á Pau.
7 Luego que hagué vingut, lo rodejaren los Jueus que havían vingut de Jerusalem, acusantlo de molts y graves delictes que no podían probar.
8 Y Pau se defensava, dihent: En res he pecat, ni contra la lley dels Jueus, ni contra lo temple, ni contra César.
9 Emperó Festo, volentse congraciar ab los Jueus, respongué á Pau, y digué: ¿Vols pujar á Jerusalem, y ser judicat d'aquestas cosas devant de mi?
10 Y Pau digué: Devant del Tribunal del César estich, en ell dech jo ser judicat; ningun mal he fet als Jueus, com vos sabeu molt be.
11 Y sils he fet algun agravi ó cosa digna de mort, no rehuso lo morir; emperó si no hi ha res de quant ells m'acusan, ningú pot entregarme á ells: apello al César.
12 Llavors Festo, després d'haver conferenciat ab lo consell, respongué: ¿Has apellat al César? Anirás al César.
13 Y passats alguns dias, lo Rey Agripa y Berenice vingueren á Cesaréa á saludar á Festo.
14 Y haventse detingut allí molts dias, Festo declará al Rey la causa de Pau, dihent: Aquí hi ha un home que Felix deixá pres,
15 Acerca del qual, quant jo era á Jerusalem, acudiren á mi los Prínceps dels Sacerdots yls Ancians dels Jueus, demanant quel condemnás:
16 Als quals responguí: Que no es costum entrels Romans condemnar á ningun home, sens quel acusat tinga devant sos acusadors, y sens donarli lloch de defensarse del crim quel imputan.
17 Y havent ells acudit aquí, sens la menor dilació, al dia següent me vaitg sentar en lo tribunal, y maní portar davant de mi aquest home:
18 Los acusadors del qual, estant presents, ningun delicte l'imputaren dels que jo suspitava:
19 Solament tenían contra ell algunas qüestions sobre la seva superstició y sobre un cert Jesús mort, lo qual Pau afirmava que era viu.
20 Y estant en dubte acerca d'aquesta qüestió, li vaitg dir si volía anar á Jerusalem, y ser allí judicat d'aquestas cosas.
21 Emperó havent apellat Pau que sel reservás per lo judici d'August, vaitg manar quel guardassen fins que jol envihi al César.
22 Llavors Agripa digué á Festo: Jo també desitjaría ohir á aquest home. Y ell respongué: Demá l'ohiréu.
23 Y al dia següent, venint Agripa y Berenice ab una gran ostentació, y havent entrat en l'audiencia ab los Tribuns, y ab las principals personas de la ciutat, se presentá Pau per ordre de Festo.
24 Y Festo digué: Rey Agripa, y tots los que aquí estau ab nosaltres, vosaltres veheu á aquest home, contra del qual tota la multitut dels Jueus ha recorregut á mi en Jerusalem, demanant á crits que no debía viurer mes.
25 Mes jo no trobí que hagués comés res quel fes digne de mort. Emperó havent ell apellat á August, resolguí enviarlo á ell:
26 Del qual jo no tinch cosa certa que escriurer al senyor. Per lo qual vos lo he presentat, y majorment á vos, ó Rey Agripa, á fi de tenir després del interrogatori alguna cosa que escriurer.
27 Puix me sembla una cosa fora de rahó enviar un home pres, y no informar de las acusacions que li fan.

CAP. XXVI.

Pau se justifica devant d'Agripa. Festo lo tracta d'insensat. Agripa reconeix sa inocencia.
1 Y digué Agripa á Pau: Te es permés parlar en ta defensa. Llavors Pau extenent la ma comensá á justificarse:
2 Me tinch per ditxós, ó Rey Agripa, en poder justificarme en vostra presencia de tot quant m'acusan los Jueus:
3 Majorment quant vos sabeu totas las cosas, y las costums, y qüestions que hi ha entrels Jueus; per lo qual jous suplico quem oygau ab paciencia.
4 Y en veritat que la vida que jo fíu en Jerusalem entre los de ma nació desdel principi de ma juventut, la saben tots los Jueus;
5 Coneixent desdel principi (si volguessen testificarlo) que jo, segons la secta mes segura de nostra religió, vaitg viurer qual Fariséu.
6 Y ara so acusat en judici per esperar la promesa feta per Deu á nostres pares:
7 La qual esperan veurer cumplerta las nostra dotse tribus, servint á Deu de nit y de dia. Per aquesta esperansa, ó Rey, so jo acusat dels Jueus.
8 Puix que, ¿se té per cosa increible entre vosaltres que Deu ressuscitia los morts?
9 Y jo en veritat també pensava fer moltas cosas contra lo nom de Jesús Nazareno.
10 Y axí ho fíu en Jerusalem, y vaitg posar presos á molts sants, havent rebut poder dels Prínceps dels Sacerdots; y quant los donavan la mort hi vaitg consentir també.
11 Y frequentment los castiguí en totas las Sinagogas, y los compelía á blasfemar: y indignantme mes y mes contra d'ells, los perseguía fins en ciutats estranyas.
12 En quals cosas, anant á Damasco ab autoritat y comissió dels Prínceps dels Sacerdots,
13 Al mitg dia vegí, ó Rey, en lo camí una llum del cel que superava lo resplandor del sol, la quem rodejá á mi y als que anavan ab mi.
14 Y havent caygut tots nosaltres en terra, oyguí una veu quem deya en llengua hebréa: Saulo, Saulo, ¿perquém persegueixes? Cosa dura es tirar cossas contra l'agulló.
15 Y jo diguí: ¿Qui sou vos, Senyor? Yl Senyor digué: Jo so Jesús á qui tu persegueixes.
16 Emperó álsat, y pósat de peus; perqué per aixó m'he aparegut á tu, á fi de constituirte ministre y testimoni de las cosas que has vist, y de las que jot mostraré en mas aparicions,
17 Deslliurant del poble y dels Gentils, als quals jot envío ara,
18 Peraquéls obrias los ulls, ys convertescan de las tenebras á la llum, y del poder de Satanás á Deu, peraqué rebian la remissió de sos pecats, y la part de la herencia entrels que son santificats per la fe que es en mi.
19 Per lo qual, ó Rey Agripa, jo no vaitg esser desobedient á la visió celestial,
20 Sinó que prediguí primerament als de Damasco, y després en Jerusalem, y per tota la terra de Judéa, y als Gentils, ques arrepentissen ys convertissen á Deu, fent obras dignas de arrepentiment.
21 Per aquestas causas, estant jo en lo temple, me prengueren los Jueus ym volgueren matar.
22 Emperó havent obtingut l'auxili de Deu, permanesch fins al dia d'avuy, donant testimoni d'ell á grans y á xichs, no dihent altras cosas, fora d'aquellas que digueren los Profetas y Moysés, que havían de succehir:
23 Quel Christo havía de patir, que havía de ser lo primer que ressuscitaría d'entrels morts, y anunciaría la llum al poble y als Gentils.
24 Y mentras ell deya estas cosas en sa defensa, Festo digué en alta veu: Estás fora de sí, Pau; las moltas lletras t'han trastocat lo judici.
25 Y Pau digué: No he perdut lo judici, Optimo Festo, ans be dich paraulas de veritat y de sabiduría.
26 Perqué d'estas cosas té coneixement lo Rey, á presencia de qui parlo ab tota llibertat, puix crech que ninguna d'ellas se li oculta: perqué no han estat fetas estas cosas en ningun racó.
27 Rey Agripa, ¿Creheu vos en los Profetas? Jo sé que hi creheu.
28 Llavors Agripa digué á Pau: Per poch me persuadeixes á ferme Christiá.
29 Y Pau digué: Plagués á Deu que per poch y per molt, no tant solament vos, sinó tots los quem ouhen, arribassen á ser tals qual jo so, excepte aquestas cadenas.
30 Y s'alsá lo Rey, yl Gobernador, y Berenice, yls que estavan sentats ab ells:
31 Y retirantse d'allí, parlavan entre ells, dihent: Aquest home no ha fet cosa per la qual haja de morir ni estar en presó.
32 Y Agripa digué á Festo: Podría aquest home posarse en llibertat sinó hagués apellat al César.

CAP. XXVII.

Pau navega á Roma conduhit per lo Centurió Julio: naufraga la barca prop d'una isla, emperó tots se salvan.
1 Mes com estava determinat enviarlo per mar á Italia, y que Pau fos entregat ab altres presos á un Centurió, anomenat Julio, de la cohort Augusta,
2 Embarcantnos en un barco d'Adrumeto, nos ferem á la vela, intentant costejar las terras del Asia, y portant en nostra companyía á Aristarch Macedoni de Tessalónica.
3 Y al dia següent arribarem á Sidon: y Julio tractant á Pau ab humanitat, li doná permís per anar á sos amichs, á fi de ques provehís de lo necessari.
4 Y quant isquerem d'allí anavam bordejant sota de Xipre, perquéls vents eran contraris.
5 Y havent passat la mar de Cilicia y de Pamphilia, arribarem á Myra de Lycia.
6 Y allí, trobant lo Centurió un barco d'Alexandría que anava á Italia, nos trasbordá á ell.
7 Y com navegassem molts dias lentament, y apenas poguessem avistar á Gnido, essentnos contrari lo vent, anarem costejant l'isla de Creta cerca de Salmó.
8 Y navegant ab molt treball lo llarch de la costa, arribarem á un lloch ques anomena Bons Ports, prop del qual estava la ciutat de Thalassa.
9 Y com s'hagués gastat molt temps, y no fos ha segura la navegació, per quant era ja passat lo dejuni, Pau los amonestava,
10 Dihentlos: Varons, jo veitg que la navegació comensa á ser perillosa y de molt dany no sols per la barca y son cárrech, sinó també per nostras vidas.
11 Emperó lo Centurió donava mes crédit al Pilot y al Patró del barco, que á lo que deya Pau.
12 Y com lo port no fos bo per hivernarhi, la major part fóren de parer ques isqués d'allí per si se podía arribar á Fenice á hivernar en ella, per ser un port de Creta que mira al Africo y al Coro.
13 Y corrent vent de mitgjorn, pensant tenir ja lograt son intent, llevant áncoras en Asson, costejavan Creta.
14 Emperó al cap de poch, doná contra del barco un vent tempestuós, anomenat Euroaquilon.
15 Y arrebatat lo barco, y no podent resistir á la borrasca, abandonarem la barca á la mercé del vent, y axís eram portats.
16 Y llansats per la corrent á una isla, anomenada Cauda, ab dificultat poguerem agarrar lo bot.
17 Y haventlo alsat, se valgueren de tots los medis, cenyint lo barco, y temerosos de donar en un banch d'arena, arriaren las velas, y axí eran arrastrats.
18 Al dia següent, trobantse furiosament combatuts del temporal, tiraren lo cárrech al mar;
19 Y al tercer dia tiraren també al mar ab sas propias mans lo aparell del barco.
20 Y no vehentse per molts dias lo sol ni las estrellas, y amenassats d'una borrasca, teníam ja perdudas totas las esperansas de salvarnos.
21 Y havent passat molt temps sens menjar, s'alsá llavors Pau, y posat dret en mitg d'ells, digué: Millor haría estat, sens dubte, ó varons, seguint lo meu consell, no haver exit de Creta, y evitar aquest perill y dany.
22 Emperó ara vos amonesto que tingau bon ánimo; puix nos perdrá de vosaltres ninguna persona excepte lo barco.
23 Perqué aquesta nit sem ha aparegut l'ángel de Deu, de qui jo so, y á qui jo servesch,
24 Dihent: No temias, Pau, es necessari que comparescas devant del César; y vet aquí que Deu t'ha fet gracia de tots los que navegan ab tu.
25 Per lo qual, varons, teniu bon ánimo, perqué crech en Deu que será axí com sem ha dit.
26 Emperó es precís que toquem á un altra isla.
27 Y quant arribá la nit del dia catorse, com navegassem per lo mar Adriátich, los mariners cerca de mitja nit suspitaren que tenían á la vista alguna terra;
28 Y tirant la sonda trobaren vint brassas d'aygua, y després un poch mes enllá ne trobaren quinse.
29 Y tement que donassen en algun escoll, tiraren quatre àncoras desde la popa, y desitjavan ques fes de dia.
30 Yls mariners, volentse escapar del barco, tiraren lo bot al mar, ab lo pretext de voler allargar las áncoras de proa;
31 Digué Pau al Centurió y als soldats: Si aquestos homes no permaneixen en lo barco, vosaltres no podeu salvarvos.
32 Llavors los soldats tallaren las amarras del bot, yl deixaren pérdrer.
33 Y quant comensá á ferse de dia, Pau suplicava á tots que menjassen alguna cosa, dihent: Catorse dias fa que esteu esperant y en dejú, sens haver pres res.
34 Per lo tant per lo be de vostra salut, vos prego que menjeu; puix nos perdrá ni un sol cabell del cap de ningú de vosaltres.
35 Y havent dit aixó, prenent pá doná gracias á Deu en presencia de tots, y partintlo comensá á menjar.
36 Ab aixó tots prengueren ánimo, y menjaren ells també.
37 Y totas las personas que anabam dins del barco eram doscentas y setanta sis.
38 Y quant estigueren saciats alleugeravan lo barco, tirant lo blat al mar.
39 Y haventse fet de dia, no conexían la terra; no obstant descubrían una cala que tenía platja, y discurrían com podrían atracar allí lo barco.
40 Y llevant anclas, s'entregaren á la mercé de las olas, y afluixant també las cordas del timó, y alsada la vela de popa pera péndrer vent, se dirigían á la platja.
41 Emperó donant en un lloch que tenía mar per los dos costats, ells hi vararen la barca; y la proa estava encallada y inmóvil, mes la popa s'obría á cops de mar.
42 Llavors los soldats fóren de parer ques donás la mort als presos, peraqué ningú s'escapás nadant.
43 Emperó lo Centurió, volent salvar á Pau, prohibí tal cosa; y maná quels que sabessen nadar se tirassen los primers al mar, y escapassen á terra;
44 Yls demés fóren trets, uns sobre posts, altres sobre trossos del barco; y axí se conseguí que tots escapassen salvos á terra.

CAP. XXVIII.

Pau es picat d'un escursó en Malta. Cura varios mals. Continúa son viatge á Roma, ahont predica á Jesu-Christ entrels principals Jueus.
1 Y estant ja en salvo, saberem que l'isla s'anomenava Melita. Yls Bárbaros nos tractaren ab molta humanitat;
2 Perqué encenent un gran foch, nos referen á tots de la pluja que queya y del fret.
3 Y havent Pau juntat un manat de sarments, y posantlos al foch, isqué ab lo calor un escursó, y se li agarrá á la ma.
4 Y quant los Bárbaros vegeren lo reptil penjant de sa ma, se deyan los uns als altres: Aquest home segurament es un homicida; puix haventse escapat del mar, la venjansa nol deixa viurer.
5 Emperó sacudí l'escursó al foch, y no sentí mal algun.
6 Mes ells creyan que s'aniria entumint, y que cauría mort de repente. Emperó després d'haver esperat un gran rato, quant vegeren que no li sobrevenía mal algun, mudant de parer, deyan que ell era un deu.
7 Y en aquells llochs tenía unas possessions lo Príncep de l'isla, anomenat Publio, lo qual nos hospedá tres dias en sa casa, yns tractá molt be.
8 Y succehí quel pare de Publio se trobava al llit en aquella ocasió, afligit de febres y disenteria. Entrá Pau á véurel, y fent oració, y posantli las mans desobre, lo curá.
9 Y després d'aixó venían tots quants tenían mals en l'isla, y eran curats:
10 Los quals igualment nos feren molts honors, y al embarcarnos nos provehiren de tot lo necessari.
11 Y al cap de tres mesos entrarem en un barco de Alexandría, que havía passat l'hivern en l'isla, y tenía per divisa Castor y Polux.
12 Y arribant á Siracusa, nos detinguerem allí tres dias.
13 Desde allí, costejant anarem á Regio: y tenint un altre dia vent de mitgjorn, arribarem al següent á Puzol,
14 Ahont, després d'haver trobat alguns germans, nos pregaren quens quedassem ab ells set dias, y axí vinguerem á Roma.
15 Y quant los germans ho saberen, nos isqueren á rébrer fins al Foro d'Apio y las tres Tabernas; y quant los vegé Pau doná gracias á Deu, y cobrá ánimo.
16 Y quant arribarem á Roma, lo Centurió entregá los presos al capitá de la guardia; emperó á Pau se li permeté estar sol en una casa particular ab un soldat quel custodiava.
17 Y passats tres dias, convocá Pau als principals dels Jueus. Y estant junts, los digué: Varons germans, encaraqué jo no he fet res contra del poble, ni contra las costums de nostres pares, vaitg esser pres en Jerusalem y entregat en mans dels Romans;
18 Los quals, després d'haverme examinat, me volgueren donar per llibre, no encontrant causa per la qual hagués jo de morir.
19 Emperó contradintho los Jueus, me vegí precisat á apellar al César, no ab lo fi de acusar de cosa alguna als de ma nació.
20 Per aixó donchs vos he cridat, pera veureus y parlarvos; perqué per l'esperansa d'Israel estich jo lligat ab aquesta cadena.
21 Llavors ells li digueren: Nosaltres no havem rebut cartas de la Judéa sobre de tu, ni ningú dels germans vingué á avisarnos ó á dirnos mal de tu.
22 Emperó nosaltres desitjam ohir que es lo que pensas; perqué tocant á aquesta secta, nos es notori que per tot arreu es contradita.
23 Y ells haventli senyalat dia vingueren en gran número á son allotjament, als quals predicava, donant testimoni del regne de Deu, y demostrava lo que está dit de Jesús per la Lley de Moysés y per los Profetas desdel matí fins á la tarde.
24 Y alguns creyan las cosas que sels deyan, y altres no las creyan.
25 Y com no estiguessen conformes entre sí, s'anavan retirant, quant Pau los digué aquesta paraula: Bé parlá l'Esperit Sant per lo profeta Isaías á nostres pares,
26 Dihent: Ves á aqueix poble, y dígals: Ohiréu ab vostres oidos, y no comprendréu; y vehent veuréu, y no percibiréu:
27 Perqué está encrassat lo cor d'aquest poble, y sos oidos están pesats, y han tancat sos ulls; no sia que vejan ab sos ulls, y oygan ab sas orellas, y comprengan ab son cor, ys convertescan, y jols curia.
28 Perqué haveu de saber vosaltres, que als Gentils es enviada aquesta salut de Deu, y ells oirán.
29 Y acabant de dir aixó, isqueren d'allí los Jueus, tenint entre sí una gran disputa.
30 Y Pau permanesqué dos anys enters en la casa que tenía llogada, y rebía á tots los quel venían á véurer,
31 Predicant lo regne de Deu, y ensenyant las cosas que son del Senyor Jesu-Christ ab tota llibertat, sens que lo hi prohibís ningú