Máquina voladora

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



D. C (CARLES DURAN)

R M. (MARIO RUIBARBO)




'Máquina Voladora'


MONOLECH-CÓMICH

escrit en prosa catalana recordant un monolech italiá

per

Dos admiradors de'n NOVELLI


Estrenat en el Teatre de las Arts el 10 de Mars de 1906

y en el Teatre Catalá (Romea) el 30 de Maig de 1907


BARCELONA

Tip. C. Gisbert - Nou de S. Francesch, 22

1910



punt d' apoyo y aixecaré 'l mon; y jo dich que si me 'l donguessin á 'n á mi fora jo qui se 'n aixecaria del mon. (Pausa) Ara no 's pensin pas que tingui res que veure ab l'invent d'aquell bolsista... Ja caldrá que 'ls pobres accionistas cuitin á desferse de tot el papé que tinguin... si es que no l'han fet servir per altra cosa. (Pausa)

 Y tot es l'atinarhi de las cosas: Galileo, va anar una tarde á rosari, y al veure com una llantia es balandrejaba... pam! va descubrir las lleys del pendol. Newton, veu caurer una poma d'una pomera, (no habia pas de caurer d'un cireré), ell que corre y pim! escriu las lleys de la gravetat, y... ab tota la gravetat... se la menja. Y en Wat? com se li va acudir la máquina de vapor?... Vejent una cafetera... Donchs jo vejent un cafeté: si senyors, si: no se'n riguin, un cafeté, que perque li debía total 35 ó 36 cafés, un día 'm va afrontar devant d'uns amichs; jo prou feya l'orni, mirant un vol de coloms y pensaba, ah! si jo tingués alas.. d'aqui va venir. (Pausa)

 Ara si que'm podré ben riurer dels inglesos y podré anar pel mon tranquil. (Pausa)

 Els que se'n podrán fer de petits y grans viatjes. Demá'm llevo y dich: — Me'n vaig á dinar á París: m'enjipono la máquina y... amunt amunt sempre!.. Qué vol dir el campanar de la Seu?... Més, molt més, — Un cop á dalt res de cansarme en vá, sols es custió de fer ojo aguantantse, ja n'hi ha prou. — Tots saben que la terra es rodona y dona voltas; donchs per sota meu anirán passant pobles y més pobles: — Aixó es Badalona... Alella.. Vilassá de Dalt, la torre de Ca'n Mayáns... aixó es Mataró, la meva patria. (Ab orgull) Girona, Figueras. ara pasa Tolosa, quiet: ara Tarascó, ab la ma li faig adeu al amich Tartarin; Lió, res, — París! — aquesta es la meva. Baixo!.. (ab cuidado de no ferlos malbé la Torre Eiffel, fora llástima una cosa tan preciosa) Veig un restaurant, donchs cap allá falta gent; hi dino com un diputat; ve'l garson ab el paperet al plat. .si? .. A revoir... ja pots anar á buscar el sargento de la p... ab un tancar y obrir d'ulls soch á dos ó tres mil metros... Qué 'ls hi sembla? (Pausa)

 (Trist) Ah! si no fós perque dech sis mesos de llogué de casa y em faltan capitals per a la construcció del aparato: no me'l vendría pas un invent aixís; mes com las circunstancias apremian avuy he pres la resolució d'anar a trovar al senyó Pinyol, que te una casa de banca al carré Cremat Xich Aquesta tarde hi he anat y li he dit: «Hola, senyó Pinyo, vosté que's home de grans empresas, me compra aixó?...» (Descargolant un rotllo) S'ha quedat parat com qui veu visions; tot era mirá'l papé y mirarme á mi. — «Bé, qué m'hi diu?» li pregunto, y ell emcontesta: — «Em sembla que no hi es tot!» — «No senyó, es vritat.. aixó es la part de sota, ara li ensenyaré el plano del conjunt» (Descargolant uñ altre rotllo ab dibuixos estrafalaris com el primer.) «..!!!» — Tot seguit m' ha fet seure; fins em volía fer pendre quelcom, com si no'm trobés bé: Tot era mirarme: —«Hi hauna mina de fé dinérs ab aixó,» li dich «S'han acabat els carrils, s'han acabat els tramvias' s'han acabat els automovils, s' han acabat els...» — No m' ha deixat acabar el que s' había acabat. S' alsa y 'm diu: — « A veurer tregui la llenga?» — No n' hi fet cas y li he anat axplicant tot el funcional sme de la mecánica: l' hélice, el timó, las articulacions... tot; y may dirían quant ha tingut la barra d' oferirme 'n ?...A veure, donguin una dita? Un milió? Dos milions?... No, senyors: dos... rals!... Y encara ha dit que s'esposaba á perdrehi diners! (Cargolant els rotllos enfadat) — Allavores hi estat jo que m' hi alsat d'una revolada y sensa dirli ase ni bestia li deixat plantat... Qué s' ha cregut?... — Me 'n vaig á trová á Mussiú Lapine; — que es aquet bon senyor qu' estich esperant, — un comisio ista francés de lo mes aixerit; ab pocas paraulas m'ha entés, « Ara vinch tart; » — m' ha dit, — « aqueix vespre si vol ho acabarém d' enrahonar: esperim á la plassa de Tetuan, á tres quarts de vuít» — A proposit. — (Es treu el rellotje. Ab indiferencia) — Son ja las vuít..! me 'n vaig, vaya si me 'n vaig; ell s'ho pert sino vé... Jo que pensaba donarli per torna, si 'm arriba á pagar bé la meva máquina, un altre invent que tinch á casa en experimentació. L' ARITMÓMETRO CONJUGAL.
 Però tinch tart y una gana que 'm alsa; (Fent un badall) ja 'ls hi esplicaré un altre dia y... fins pot ser me 'n comprarán algún .. Son de aquellas cosas que ma y fan nosa. (Mirant el rellotje).
 Las vuit y cinch: passintho bé. Li vull ensenyá á'n aquet mussiú á tenir formalitat; no ha estat exacte, donchs me 'n vaig. Prou que 'm vindrá al darrera... (Fa com que s' en va y torna) Ah!... una cosa 'm descuidaba, y es dirlos: (Al publich)

Qu' aquesta obra es recordansa
d' una que 'n Novelli feya,
molt el públich s'hi distreya,
mes jo tinch una recansa;
y es per xó que 'ls prego, ateat,
que perdonin als autors
d' aqueix plagi y al actor
pera 'l seu atreviment.


TELÓ