Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Volum I
← Índex analític |
Manual de novells ardits Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Volum I Pòrtic |
Volum II → Introducció → |
MANUAL DE NOVELLS ARDITS
vulgarment apellat
DIETARI
DEL
Antich Consell Barceloní
Volúm Primer
comprenent los volúms originals del i al ix
ANYS 1390-1446
publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament Constitucional
é iniciat per los ilustres senyors regidors
D. FREDERICH SCHWARTZ Y LUNA y D. FRANCESCH CARRERAS Y CANDI
en comissió
del mateix Excelentíssim Ajuntament
Imprempta de 'n Henrich y Companyía, en comandita
Successors de 'n Arcís Ramirez y Companyía
Passatje Escudellers, 4
.png)
.png)
es que la ciencia histórica ha experimentat en nostres dies tan radical transformació, ha sufert igualment un cambi trascedental l' us dels medis de que 's valgueren los historiadors pera portar á cap ses obres.
Desitjosos, los antichs, única y exclusivament de produhir efecte estétich ab la narració, mes ó menys florida y elegant dels fets, y particularment d' aquells que ferían d' una manera mes viva l' esperit del lector, de poch los havían de servir los per ells petits detalls que les proves históriques, monuments y documents, pogueren proporcionarloshi. Los hi bastavan acontexements sorollosos y de gran importancia, los quals ab ses innegables condicions subjectives sabían aprofitar pera ses hermoses, si be poch profitoses tasques, convertint, axis, la historia, en un cáos hont les passions desenfrenades hi jugan un gran paper.
Conexedors, los moderns historiayres, del veritable carácter que aytal ciencia deu tenir, y trencant los antichs motllos, han de recorrer ab cuydadós y solicit estudi á les fonts históriques, y entre elles y d' una manera primordial, als escrits dels temps passats tramesos fins á nostres dies, puix que constituexen la mes pura é inagotable font d' aquesta classe de conexements.
Per esta rahó les academies, corporacions oficials y fins los particulars, fent sacrificis de tota mena, han procurat donar á conexer les fonts d' aytal género de que ne son guardadors, y en especial los municipis que han tingut la sort de servar monuments histórichs de segles llunyans, procuran donarlos á llum, á fi de que pugan estudiarse los drets, costums y tradicions de la terra, ço es, son modo d' esser.
Lo Ajuntament de Barcelona no devia figurar entre los derrers en seguir per aquest camí, majorment tenint en compte la aureola de gloria que brilla en torn de sos fets dels temps passats, y los nombrosos y ben ordenats datos que posseheix pera lo estudi de sa historia, que quasi, podem dir, ve á esser la historia de tot Catalunya. Per axó sens dupte, l' Ajuntament de la ciutat de Barcelona acullí favorablement la indicació feta per la Real Academia de Bones Lletres d' aquesta Capital, formulada en sa comunicació ab data del 14 d' abril de 1884, y de comú acort abdues Corporacions, determinaren publicar los documents de nostre rich y ben arreglat arxiu, baix lo plan següent:
1.er, los documents relatius al govern municipal de Barcelona fins al decret de Nova Planta; 2.on, los documents referents al exercici de les atribucions de la Municipalitat; 3.er, los relatius á fets histórichs en los quals la nostra Ciutat fou actor important; 4.rt, aquells que demostran les costums de cada época, y 5.nt, los que tractan de legislació y no venen enclosos en les series precedents.
Lo 5 de juliol del any de 1886, aquest plan fou presentat al Ajuntament. Ab sa sola exposició se revela la extraordinaria riquesa que conté nostre arxiu, ensemps que un conciençut estudi y conexement del mateix per part dels senyors don Joseph Pella y Forgas, don Francesch de Bofarull y don Felip Bertran, comissionats á dit objecte per la Acadèmia de Bones Lletres.
A aquest plan, donchs, tan perfectament calculat y formulat, haurían volgut sotsmetres los regidors que sotscriuen, y als qui, per acort del actual Ajuntament, los hi sigué conferit l' honrós encarrech de publicar los documents del arxiu. Mes, d' una part, lo gran treball que exigía estudiar, clasificar y coleccionar tants de documents, per altre la circunstancia de no haverse donat ni un sol pas en tant laboriosa empresa durant los vuyt anys seguents á dit acort, y finalment la rebaxa feta en la quantitat consignada en presupostos, davant lo ferm desitg que animava als infrascrits á empendre tot seguit la publicació, se vegeren obligats á separarse de aquell, tota vegada que aprofitant los adelantats treballs de copia que los zelosos encarregats del Arxiu havían començat á fer dels volums del Manual de novells ardits vulgarment appellat Dietari, podían procehir á la immediata impresió de la obra y dexar la tasca començada.
Emperó no dexa de revestir evident importancia esta obra, ja que, en mitg d' un conjunt de noves, que, segons com se miren, podrían resultar superflues y fins fexugues pel lector, hi venen encloses valiosíssimes indicacions que evidencian y retratan feelment, los procediments oficials, costums, organisació y complexa vida, de la corporació municipal y de nostra estimada Ciutat.
Altrament, la forma de aytal obra permet que en lo reduhit espay d' eix primer volum hi vinguen buydats, nou volums del original, comprenent un espay de temps de cinquanta sis anys, ço es del 1390 al 1446, época fecunda en notables fets.
Ab axó y donades las especialíssimes circunstancies y limitat espay en que han degut moures nostres iniciatives, creyem haber cumplert degudament la missió que 'ns encomená lo Excm. Ajuntament de Barcelona.
Mes creuríam faltar á un deber de justicia si avans de posar fi á estas breus ratlles no tributessim una paraula d' elogi al digne arxiuer don Lluis Gaspar, y als inteligents oficials don Joseph Puiggarí y don Anfós Damians, per haver portat á terme, ab lo major çel y correcció, tots los trevalls de copia, compulsació y estampació de la obra que avuy veu la llum pública.
Frederich Schwartz y Luna.
Francesch Carreras y Candi.
Barcelona. Setembre de 1892.
.png)