Mar y cel - Acte Primer
_(page_9_crop).jpg)
Cambra d'un vaixell de corsaris algerins. Lo pal major atravessa la escena. Al fons, á la dreta, la porta de un camarot; al fons, á la esquerra, la escala que conduheix á la cuberta, veyentse després del últim grahó, per entre las cordas, lo cel. A la dreta de la escena una finestra per hont guayta un canó, descubrintse per ella'l mar y'l cel. A la esquerra la llitera de Said. Devant del pal major entre la porta del camarot y la porta de la escala, caixas y sachs; sobre d'ells un gros fanal apagat. Per la escena una taula y tamborets: penjant dels murs armas, cadenas ab grapas, eynas d'abordatje, etc. Es al cayent de la tarde.
Té, pénjala. Ja está.
Té, pénjala. Ja está. Dom. Mes la fulla...
A veure? Es sanch de l'altra nit.
A veure? Es sanch de l'altra nit. Apártat.
Combats prou ne tindrém que la netejin:
la sanch ab sanch se treu.
la sanch ab sanch se treu. Damunt las onas
llisquém com á dofins: la tramontana
bufa de bó; no sents? Si gayre dura
dins d'Alger avans de cuatre días.
Aixó si ho vol l'arraix. Té, ves.
Aixó si ho vol l'arraix. Té, ves. Encara
no'n te prou ab la presa de Mallorca?
Dom. Galeots com aquell que pochs se'n vénen!
Que't cansa'l trevallar? Presa doblada
millor sería.
millor sería. Que Said reposa!
Si'l desperteu de cap á mar vos tiro.
Parla baix.
Parla baix (Malehits!)
Parla baix. (Malehit) (Si la meva ánima
com la seva's tornés!... Ells son ditxosos,
y jo ho fora oblidant. Mes com s'oblida?)
Hassen
Hassen Qué vols?
Hassen. Qué vols? Encara donchs te febre?
Y tal si'n deu tenir.
Y tal si'n deu tenir. No; ja es passada;
mes li convé'l repós.
mes li convé'l repós. Y la ferida?
Per sort no va ser res.
Per sort no va ser res. Mes com...
Per sort no va ser res. Mes com... Jo hi era.
Lo meu lloch ja'l sabeu: tot just ressona
dintre la nau'l corn del abordatje
poso má á la destral, y apa, á seguirlo,
com mastí vigilant tresca que tresca.
Saltá'l primer á la enemiga fusta,
jo al darrera. Ja hi soch: tot d'una un ferro
l'amenassa traydor, roda pels ayres
ma destral, ferma al puny, xiulant s'acota,
y esberlada pel mitj com una cindria,
caygué una testa desviant una arma.
Veyéu, donchs, la ferida si es lleugera:
al bras y... res: feta d'un mort al caure.
Si Ismul no hagués finat! Ell l'entenía
l'art de curar.
l'art de curar. Oh, qui com ell!
l'art de curar. Oh, qui com ell Que curi
taurons.
taurons D'ell una bala'n feu dos trossos.
Mort, qu'era lleig!
Mort, qu'era lleig! Jo per Said ho sento.
Si'us plau per forsa'l cura la cristiana.
Per ser curat d'aqueixas mans tant finas
bon goig lo pendre mal!
bon goig lo pendre mal! Ell á las donas
que cassa sobre'l mar en sa galera,
com que son per l'harém, ni se las mira.
Diu qu'anava á ser monja.
Diu qu'anava á ser monja. Si, donchs ara...
Joanot.
Joanot. Qué!
Joanot. Qué! Acóstat.
Joanot. Qué! Acóstat. No: déixam.
Joanot. Qué! Acóstat. No: déixam. Quín home!
Té: un punyal.
Té: un punyal. Y qu'es bó.
Té: un punyal. Y qu'es bó. Dels cristians era.
Tingas compte ab la fulla; fins quiet, talla.
Jo só vell; mes d'ensá que duch l'ofici,
com la d'avans d'ahir no he vist cap presa.
De primer la xicota, que no es nostra;
després aqueix vellot, lo pare d'ella
que es rich y's comprará; la carga júntahi
y'l patró y gent de mar...
y'l patró y gent de mar... Quants son los presos?
Vint y vuyt pel cap baix.
Vint y vuyt pel cap baix. Quinze mil doblas
jo'n daría al engrós, sent curt encara.
Quinze mil doblas! Ah, si fossen mevas!
Qué quinze... Mil tant sols.
Qué quinze... Mil tant sols. Sí; may fan nosa.
Tu; á ta edat! Qué'n farías?
Tu; á ta edat! Qué'n farías? Jo? tenirlas.
Pst! Tenirlas.
Pst! Tenirlas. Donchs tú? Digas.
Pst! Tenirlas. Donchs tú? Digas. Donarlas.
Si mil doblas tingués y un peu á terra...
qui com jo nat al mon ab més ventura!
Mil doblas! Hi ha una dona que m'estima
allá al Alger; so pobre; es rich son pare...
Si mil doblas tingués ja fora meva.
Roba á n'ella; no'n tens...
Roba á n'ella; no'n tens... Deixemho corre.
Sols pel gust de robar robas tot día
y escrúpols tens per ella que't fa falta?
Y tú qué'n saps d'aixó? D'altra manera...
A mí m'estima, estima als que la voltan:
y si jo la robés li partiría
lo cor en dos meytats: primer d'un altre.
Osman.
Osman Senyor.
Osman. Senyor. Te aquest anell. Mil doblas
á Alger te'n donarán.
á Alger te'n donarán. Y es cert? No!
á Alger te'n donarán. Y es cert? No! Prenlo:
y bona sort.
y bona sort. Said!...
y bona sort. Said!... Boig! Tot ho dona.
Quan ell ho fá...
Quan ell ho fá... D'altre home la veurías?
Avans qu'aixó arribés, per no sentirho
lo clot m'hauría obert al fons de l'aygua.
Be.
Be Aneu.
Be. Aneu. Hassen!
Be. Aneu. Hassen! A fora he dit... (La vena
que'm rellisca...)
Be. Aneu. Hassen! No ho veus? Que mal la posas!
Senyor...
Senyor... (Un altre cop jo la he somniada!...
Ma esposa! Oh, quin passat! Jo me'l vull treure
del cor!)
del cor! Mal llamp! No'n saps! Ves: la captiva
que vinga tot seguit. Ismul me falta!
(Vétel aquí felís ab eixas doblas.)
(Aquest nus me fa nosa.)
(Aquest nus me fa nosa.) Donchs la esclava,
Hassen! No vé eixa esclava?
Hassen! No vé eixa esclava? (La sanch viva
un altre cop brollant.)
un altre (A Hassen.)
un altre cop brollant. Tu'n tens la culpa!
Es que. Es...
Es que. Es... Ab lo fuhet sobre la esquena
que'n foras d'amatent!
que'n foras d'amatent! Vina, cristiana.
(Si altre'm digués aixó l'esclafaría.)
Tal com aquest matí cúram.
Tal com aquest matí cúram S'afluixa
la vena... Com t'aturas?
la vena... Com t'aturas? (Perdonéume,
Jesús si haig de tocar la má d'est home
un altre cop avuy.)
un altre cop avuy. Llesta, captiva.
(Aixó sufrir!)
(Aixó sufrir!) Enmanillada encara!
y son pare també! Per Alá!.. Espérat.
Hassen, donchs qué t'he dit?
Hassen, donchs qué t'he dit? Senyor, jo anava
pera desfelshi aquest matí; totduna
Malek ha intervingut; diu qu'ell disposa
quan tu't trobas malalt y las manillas
que tragués no ha deixat.
que tragués no ha deixat Malek, oh!
que (A Blanca.)
que tragués no ha deixat. Malek, oh! Acóstat.
Fes que vinga, corrents.
Fes que vinga, corrents. Lluny eixos ferros!
(Una dona y un vell ves qué farían!)
Vina, tú.
Vina, tú. No: be están.
Vina, tú. No: be están Qué ha dit?
Vina, tú. No: be están. Qué ha dit? Jo sola,
jo'ls hi treuré.
jo'ls hi treuré. (Qu'estich malalt se creyan!)
Val més la mort.
Val més la mort. Mes per la fé, com martres.
Au, vina y enllesteix.
Au, vina y enllesteix. (Oh! Y á ma vista!
Com á esta gent no'ls han dragat las onas!)
Ja está.
Ja está. No'n saps tampoch!
Ja está. No (Per Malek.)
Ja está. No'n saps tampoch! No ve. Qué espera?
Ja deus estar contenta.
Ja deus estar contenta No sé...
Ja deus estar contenta. No sé... Lliure...
Lliure dintre la nau!
Lliure dintre la nau! (Lo vell m'enfada
y penedit me trobo.) Tu, captiva,
que no parli.
que no parli. Oh! Malek.
que no parli. Oh! Malek. Lo teu nom?
que no parli. Oh! Malek. Lo teu nom? Blanca.
No li respongas.
No li respongas. Blanca!... Per qué ho deyas?
No li respongas. (Al pit.)
(M'he sentit aquí un salt! La mare's deya
aquest nom.)
(Va á caure en fonda melancolía quan s'adona de que ve Malek.)
(Qu'es vil!) (Ja es aquí!)
(Qu'es vil!) (Ja es Tots son uns monstres.
(Qu'es vil!)
(Qu'es vil!) Tu... m'has cridat?
(Qu'es vil!) Tu... m'has cri Sí: perque sápigas
qu'en tant s'obrin mos ulls, qu'en tant respiri
soch jo, jo, vostre arraix; só aquell que ordena
que visqueu ó moriu: tot com jo vulga.
Ets aquí'l meu segon, y á tu't pertoca
lo primer obehir! Y ay si gosavas!...
Tu, tal com ets, allá ahont jo soch no arribas:
jo, tal com soch, fins d'allá hont ets puch tráuret.
Es qu'ells lliures...
Es qu'ells lliures... Malek...
Es qu'ells lliures... Malek Qué se n'hi endona
d'ells á Said? Que viscan sols y á plassa
demá tingan bon preu. Mes son mas ordes
las que aquí fan de lley.
las que aquí fan de lle Es que no miras
qu'estás ferit y jo en ton lloch...
qu'estás ferit y jo en ton lloch... Ajúdam,
Hassen!
Hassen! Hont vas?
Hassen! Hont A la cuberta.
Hassen! Hont vas? A la (No volent apoyarse en Malek.)
Hassen! Hont vas? A la Un altre...
No tu: ja puch.
No tu: ja pu (En quin estat!)
No tu: ja puch. En quin Que'm vejan
tots mos valents... y aquest. Per cuatre gotas
de sanch perduda! Potser si que's creyan
que al dofí se'l abat com á la griva.
(Si un jorn caus en mas urpas!)
(Si un jorn caus en mas urp Pare, pare!
Ay filla!
Ai filla Cal morir.
Ai filla Cal morir La mort que vinga
de mans d'aquesta gent y será dolsa:
mes ay, ma filla, si la mort nos déssem
ab nostras mans! L'infern...
ab nostras mans! L'infern No seguiu, pare.
Oh, Deu que trista nostra sort! Si un somni
lo que'ns rodeja apar!
lo que'ns rodeja apar Gent malehida!
Jo recordo tantsols que s'acostava
aquest vaixell al nostre; groch com cera
us vegí al meu devant; la gent resolta
feu rodolar canons; per tot lluhían
armas y esguarts. Deu meu! y sempre, sempre,
lo vaixell més aprop. Qué vol, pregunto.
Los corsaris! van dirme, los corsaris!
y com morta cayguí. Perque desperto!
Al fons del mar nostre vaixell, captiva
la nostra gent ó morta!
la nostra gent ó mor Y demá Blanca...
oh! demá, quin horror!
oh! demá, quin horr Donchs quin ha d'esser
nostre demá?
nostre demá De las cadenas, filla,
jo'm podré rescatar; diners me sobran,
y un vell qué val? Mes tú, pobre!... en ta cara
hi ha prou bellesa y juventut...
hi ha prou bellesa y juventut Captiva
jo pare, no viuré. Primer...
jo pare, no viuré. Primer Oh, calla,
que ofens al cel! Qué vas á dir! Tú ets bona
y Deu per nostre be fará un prodigi.
Perque'ns castigaría? Nostras terras
no hem promés á la Iglesia? Tú tancada
no has viscut sempre en un convent? Ben nena
t'hi vaig portar. Quí sobre l mon més pura?
Pot ser pecat lo durte á Barcelona
á professar en lo convent del Carme
aprop de ma germana la abadessa?
No ha estat ta vocació?
No ha estat ta voca Oh, si!
No ha estat ta vocació? Y que's diga
que per ells hi ha rigor! Y ha nat á Espanya
tota esta gent! Al tráurels de Valencia
fa vint anys espulsats, cóm no'ls hi obrirem
las naus en alta mar! Aquets hi eran,
los deixárem á Alger: té, avuy'ns pagan.
Donchs, acepta es sa mort per nostra gloria?
Cada un que mor s'obre l'infern per rébrel,
y s'obre'l cel á qui, morint, lo mata.
No sé, pare, no sé... Potser m'envía
Deu esta prova per major ventura.
Quan era jo petita .. en una celda
me tancáreu de cop, tant, que passava,
sens dármen compte, de jugar ab ninas,
á servir á Jesús. Be prou las llágrimas
m'eixían estant sola; y en lo temple
que sovint me distreya! Fins á voltas
veure'm semblava á mon entorn las ninas
que ab los ulls me cridavan joganeras!...
mes sobte alsava'l front esporuguida
sentint una má ossosa en mas espatllas
y'l barboteig del cor. Be encara hi veya
per los altars quelcom de aquellas ninas,
mes llavors... ay, que tristas me miravan!
Los jochs vaig olvidar: ab tot, á voltas
com batre d'alas en mon cor sentía!
Desde l'hort als aucells jo prou que'ls veya
pujar al mur y empendre la volada,
y'm deya tot seguit: qué deu haverhi
mes enllá d'eix vedat que al fugir cantan?
Y al mur hi vaig pujar desde una soca:
quin goig, mon Deu!... al altra part tot eran
carrers y gent; assota meu jugavan
dos nens rossos com l'or; quanta ventura
en son riure y saltar! Mes d'una porta
una dona sortí: fills meus, que arriba
vostre pare, 'ls va dir, quan ja'ls alsava
en sos brassos un home... tan feréstech
com aquestos ho son, y jo sentía
sas paraulas y besos amorosos...
y plorava com ell; perque ell plorava!
Tot aixó va passar: cosas de nena!
Ja gran, després, tantsols en la clausura
he desitjat lo goig d'aquí á la terra
Mes jo'm pregunto avuy: qué has fet oh, dona,
per ton Deu y Senyor? Si he consagrada
ma vida á n'ell, de vos es sols la gloria:
vos m'heu fet tal com soch. Per aixó'm deya
que be potser que en esta nau me tinga
per probarli mon cor, y, jo us ho juro,
per probarli mon cor, y, jo us ho juro, (Ab resolució.)
que per mí'm guanyaré lo serli esposa.
Oh, que orgullós estich, ma dolsa Blanca,
d'haverte tret del mon! Tú vares náixer
pera servir á Deu. Mes m'horroritza
la nostra sort en est instant: lo cálzer
apartéulo, Senyor!
apartéulo, Senyor No de ma boca:
jo vull tota sa fel, tota apurarla.
Mes no't comprench...
Mes no't comprench Si jo no'm sé compendre:
qu'heu de compéndrem vos! Mes sé que'm mira
Jesús de dalt del cel y estich joyosa
d'arrostrar lo perill.
d'arrostrar lo perill Filla,'ls corsaris.
No convé mitja llum: que las mentidas
las llegeixi Said damunt son rostre.
Veurém aqueix patró si es curt de llengua.)
Veurém aqueix (Bufa la teya y després la tira al mar.)
(Té, s'ha apagat: un xich de fum y á l'aygua.
Si res vol dir, pitjor per ell: que jugui
ab l'arraix.) Ep, Osman, donchs que no portan
al patró?
al patró Ja es aquí.
(Baixa Ferrán. Quedan dos piratas armats passejant-se per la cuberta.)
al patró? Ja es aquí Be está; deixéulo,
y vigilen dos homes de la escala.
Gran camarot! Es de Said?
Gran camarot! Es de Del noble,
del gran Said.
del gran Sa No't pensis; ja m'agrada
la gent com ell. Es un valent: puch dirho.
L'estimas donchs?
L'estimas donchs Tant com aixó... Ves, pósat
tú en lo meu cas, y digas.
Said fa lo que deu; es Es que, entenho;
Said fa lo que deu; es que vosaltres
sou pitjors qu'ell, sou molt pitjors. Veuríam
tú en lo seu lloch com foras.
tú en lo seu lloch com fo Pero, home
quí t'empeny? Desseguida posas vela...
Veyám, donchs: si fos teva aquesta fusta
y tots tos presoners, qu'es que farías?
Jo? res: ó casi res.
Jo? res: ó casi Cóm?
Jo? res: ó casi res. Cóm Us penjava
per gallarets á tots de las antenas,
y al teu noble Said per sobre'ls altres.
Fill del Messías!
Fill del Messías Donchs per qué ho preguntas!
Y escolta: qué haig de fer en esta cambra?
Ja Said t'ho dirá. No li respongas
la veritat de tot, y allá en las vergas,
en lo lloch hont l'arraix tú hi posarías
ell á tu't penjará.
ell á tu't penjará No: que en la plassa
puch valer molts cianís: soch jove, ab forsas
per batre, si calgués, á tu... y als altres.
A Said no!
A Said no! Li pegaría.
A Said no! Li pegaría Atúrat!
Quin geni! Y se'n ha anat! Com una aroma
li escáu lo nom: gos de Said li diuhen
y ho es en bona fé. Y ara que anava
á que novas me des de la cosina
y del oncle, ha fugit! Y bé, seyemhi.
Mes Said qué voldrá? Ba: que pregunti:
Jo diré, ó no diré. Ja es aquí.
Jo diré, ó no diré. Ja es aquí Blanca!
Ta veu m'ha atret: no m'he enganyat.
Ta veu m'ha atret: no m'he enganyat Y l'oncle?
Lo cridaré.
Lo cridaré No, espera. Cóm pot ésser
que aquí lliures esteu, y á mí y als nostres
á munts, plens de grillons, sens llum, nos tingan?
Es que Ferrán... m'obligan á que curi
lo bras de son patró. Veurás...
lo bras de (Fa un moviment com per cridar á son pare)
lo bras de son patró. Veurás... Lo pare...
No, cosina: un moment. Per Deu escóltam
potsé'ns trobém per última vegada.
Serém venuts.
Serém venuts (Jo no ho seré.)
Serém venuts. (Jo no ho seré. Y, cosina,
ay de llavors!
ay de llavors Ell es per tot, y'ns vetlla.
Sí, Blanca, sí, es ben cert. Mes jo vull dirte
un secret de altre temps, que may, t'ho juro,
d'aquí haguera sortit.
d'aquí (Del cor.)
d'aquí haguera sortit No te'n recordas
de quan éram dos nens? Ni de ta mare?
Que Deu la tinga al cel: quatre anys tenía...
Donchs ella't destinava per ma esposa.
Oh!
Oh Sí, Blanca
Oh Sí Blanca Ferrán!
Oh Sí Blanca Ferrán! Y t'estimava,
si tu vols... com un nen. Fins á ma boca
may haurían pujat estas paraulas;
mes puig que tot se romp, fins ta clausura,
jo he volgut que ho sabesses, ans que vingan
per sempre á separarnos eixos homes.
Ah! tu't creyas, potser, perque'm trobavas
festiu y avolotat quan per las reixas
d'aquell trist parlador te deya cosas,
qu'era buyt lo meu cor, com lo tenían
buyt... pera'l mon las donas que't voltavan?...
Prou, Ferrán, prou has dit; tristos ressonan
eixos mots de pecat dintre de l'ánima.
Qué has vist en mí del mon que m'agravías
retrayentme un amor... sols fill del diable?
Oh, no: cosina, no: de amor li deya
á ta mare'l teu pare, en aquells días...
de goig...
de goig Ni't vull sentir.
de goig. Ni't vull sentir. Aquí las ánimas
han vingut pera amar.
han vingut pera amar A Deu.
han vingut pera amar. A Deu Sí, escolta:
á Deu, mes en sas obras.
á Deu, mes en sas obras. No segueixis.
Qué fora'l mon sinó? Qué nostra vida?
Quin be li fem á Deu tancats y en l'ombra!
No es son temple per tot? Oh, ma cosina,
lo qu'eras y ets avuy! Com t'han cambiada!
Es que Ferrán, al mon jo l'aborreixo
y's peca sols mirante.
y's peca sols mirante. Per Deu, Blanca!
Es que vosaltres... es que...
Es que vosaltres... es que... Parla, digas.
Sou Satanás.
Sou Satanás Jo!
Sou Satanás. Jo! Y qui us escolta's dempna.
D'hont ho has tret?
D'hont ho has tret? Es veritat.
D'hont ho has tret? Es veritat Respónme.
Jesús nos ho va dir.
Jesús nos ho va dir. Ahont?
Jesús nos ho va dir. Ahont Als llibres.
Qué!
Qué! Es que allí... es que ell...
diguéuli tot; vos li sabreu res Nebot!
diguéuli tot; vos li sabreu respond Veniu: vos, pare,
diguéuli tot; vos li sabreu respondre.
Oncle!
Oncle! Ferrán, ja'ns veus.
Oncle! Ferrán, ja'ns veus. Dígali, dígali.
Més que aquest lloch, mon oncle, d'una noya
m'estranya'l que he sentit! Aquesta es Blanca?
Un temps, jo ho sé be prou, festiva, ardenta,
entussiasta per tot; y avuy gelada,
lo cor sense glatir! Rostre de nena;
de vella'l cor!
de vella'l cor! No es cert.
de vella'l cor! No es cert Perque li deya
que jo amor li tenía!
que jo amor li tenía La estimavas?
Primer se li obri'l mar que ser l'esposa
d'un altre qu'ell.
d'un altre qu'ell Virém timó: y deixemho.
Jo sé be prou perque era que la duya
en mon vaixell de Palma á Barcelona.
Si tots d'aquesta gent no fóssem presa,
ja estaría en lo claustre, y de mos llabis
ni un mot haguera eixit, que si estrany era
l'amor, lliures tots dos, avuy, pregunto,
quin nom tindrá cautius d'eixos corsaris.
Mes, Ferrán, digas: quin camí, quin medi
podém trobar? Fugir...
podém trobar? Fugir... Mes cóm?
podém trobar? Fugir... Mes cóm Per Blanca!
Si ab ma sanch!...
Si ab ma sanch! (Deu, anyoro ta hermosura!)
Teniu: ja son aquí.
Teniu: ja son aquí Pel cel, que ignorin
mon cárrech militar.
y de cara al orient. Jo (Ja van al aygua,
y de cara al orient. Jo no puch véureuho.
Sembla que'ls morts del fons del mar me cridan,
y si goso á mirar sento en ma espatlla
una má que m'empeny... y després moltas!
Tinch fret... y por!)
Tinch fret... y por!) Deu meu!
Tinch fret... y por!) Deu meu Qué hi há?
Tinch fret... y por!) Deu meu! Qué hi ha (Qui crida!
Qui?)
Qui Blanca?...
Qui Blanca Qu'es?
Ferits seus que s'han Un home al mar... y un altre!...
Ferits seus que s'han mort y al mar los llensan.
(Si jo finás, mon cos en aquest' hora
com á un fill de Mahoma'l tirarían
també en eix mar; y fora la meva ánima
al infern, entre'ls judas que renegan
de son mestre y son Deu! Jo soch un monstre.
Jo de mí'm tinch horror! Y ay, que ma vida
te d'acabar entre esta gent! Si á Espanya
tornés... lo Sant Ofici... Oh! no!)
(Queda ab la cara entre'ls brassos, apoyat en la barana de la escala.)
que tants n'haguessem mort. No'm creya
que tants n'haguessem mort. Donchs, oncle, miro
que'ns defensárem be.
que'ns defensárem (Tot fos: no'n queda
ni'l rastre sols; ni un petit glop d'escuma.)
Cada gota del mar de foch se'ls torni!
Que Deu'ls hagi perdonat.
Que Deu'ls hagi perdon Qui parla
de Deu y de perdó?
de Deu y de perdó 'L nostrámo. Vina.
No li enrahonis.
No li enrahonis (Los cristians!)
No li enrahonis Los cristians Be, oncle,
que hi perdém!
que hi perd Oh, no, no! Si'm coneguéssen!
Mes fa tants anys!...
Mes fa tants anys Bon home!
Mes fa tants anys!... Bon Qué!
Mes fa tants anys!... Bon home T'amagas?
Jo? Per vosaltres? Qué voléu?
Jo? Per vosaltres? Qué vol Res.
Jo? Per vosaltres? Qué voléu? Oncle...
Si es un vil condempnat.
Si es un vil condempnat Oh, no! Cumpleixo
mes sense ofendre may. Jo tinch lo cárrech
de nostrámo.
de nostrámo Y tu't dius?...
de nostrámo. Y tu't dius Joanot.
de nostrámo. Y tu't dius?... Joa Cóm.
de nostrámo. Y tu't dius?... Joanot. S'usa
posar nom de cristians entre vosaltres?
Ah, no!
Ah, no! Te dius Joanot?
Ah, no! Te dius Joanot Oh!
Ah, no! Te dius Joanot? Oh No es cert.
Ah, no! Te dius Joanot? Oh! No es ce Digam;
foras tu... renegat?
foras tu... renegat? Jo!
foras tu... renegat? Jo 'N tens lo rostre.
Pare, amaguéume, pare, no'l vull veure.
Ves, filla, ves.
Ves, filla, ve Aixó sí que m'indigna.
Si jo res us he dit. La bella cosa!...
m'han pres per qui no soch.
m'han pres per qui no soch Ja prou y massa:
no he estat cristiá.
no he estat cristi Donchs, júraho.
no he estat cristiá Donchs júraho Jo us ho juro.
Per ta mare, Joanot.
Per ta mare, Joanot Si no tinch mare.
Per ella que allá't sent.
Per ella que allá't se No!
Per ella que allá't sent Vil, per últim.
Desgraciat! Oh!
SAID, JOANOT, FERRÁN, CARLES, HASSEN, MALEK, MAHOMET, OSMAN y altres corsaris, que quedan en segon terme.
No'm toquis, re Calleu, jo us ho demano.
No'm toquis, renegat.
No'm toquis, rene Ves.
No'm toquis, renegat Mon front crema!
Oh, l'ayre del mar!... Ell es ma vida!
(M'han conegut; y ahont podré amagarme!)
Ahont va l'aucell de nit? Joanot!
Ahont va l'aucell de nit? Joan Ca!... Déixal:
ni'ns ha vist.
ni'ns ha vist Calma, oncle...
ni'ns ha vist. Calma, oncle Y cóm tenirla!
Que vinga aqueix patró.
Que vinga aqueix pat Míral.
Que vinga aqueix patró. M Acóstat.
Ets patró del vaixell que l'altre día
cassárem combatent?
Y't dius? Ferrán Ben cert que l'era.
Y't dius?
Y't dius Ferrán Marquet.
hem sabut per tas llet Novas de Palma
hem sabut per tas lletras.
hem sabut per tas lletr Cóm! Llegidas
mas lletras han sigut?
mas lletras han sigut Se tracta en una
de certa nau que ha de deixar las illas
ab un tribut pel rey. Donchs se't demana
lo port d'hont ha d'eixir.
(Ferrán fa que no ab lo cap. Said segueix parlant ab més energía.)
(Ferrán fa que no ab lo Y'l día. Y l'hora!
Si vols...
Si vols Apártat.
que no es de Si't responch, observa
que no es de por á aquest.
que no es de por á aquest Jo be podría
dirte que no sé res; pero no'm cuadra
mentir, ni ab tú: ho sé tot; pero ma llengua
ni un mot pronunciará dels meus en contra.
Tú parlarás.
Tú parlará Castígal, donchs.
(Donchs me plau aquest Deixéulo.
(Donchs me plau aquest home ab sa arrogancia.)
Saps aquí mon poder: t'hi va la vida.
(Si ab los seus es traidor, dalt d'una entena
lo faig penjar per vil.).
lo faig penjar per vil Digas.
lo faig penjar per vil.). Di Sí, digas.
Tú parlarías si en mon lloch t'estavas?
Me preguntas y ets tú qui deus respondre.
May lo que vols saber.
May lo que vols saber Y si ab mon ferro
te clavava pel cos d'aqueixas fustas?
Moriré sens respóndret. A quí estranya
morir per gent com tú? Mon oncle, 's creyan
que fora jo traidor.
que fora jo traidor. Cóm en sas ánimas
compendre la virtut fins l'heroisme!
Y á tú quí't fá parlar rata de fossa?
Ep, la cristiana... Aqueixa dona... Blanca!
Quan te cridi no triguis. Ves; endútel
á aqueix vell, que sinó!...
á aqueix vell, que sinó!... Deixeu.
á aqueix vell, que sinó! Deixeu Oh, pare!
No, filla, no: qué val la nostra vida!
Si indigna veure aquesta gent odiosa!
Oncle!...
Oncle! Per qui ho has dit?
Oncle! Per qui ho has dit Hassen, apártat.
V (Despreciatiu de cop, després ab exaltació creixent.)
Vull veure al vanitós com s'estorrufa...
Un gall sense esperons y sense cresta!
Sempre parlant d'honor, y sempre als llabis
posantse un Deu que á cada instant trepitjan.
Miserable, felló!... Mos fills, veyéulo:
es de la táyfa d'aquells vils que un día,
hipócritas parlant d'amor als homes,
nos xucláren la sanch; ni en los estables
nos deixaren un lloch vora las bestias;
y aborrits com masells, y á la ventura
nos llensáren pel mon, sens cor, negantnos
fins per morir en pau un clot de terra.
Y pel cap de son Deu, qu'era ben nostre
lo mon que'ns han robat! Mes qué podíam
esperar d'una gent que té, miréusho:
(Despenjant lo punyal ab empunyadura de creu y llensantlo á terra.)
l'odi unit al perdó; l'anyell al tigre:
lo punyal y la creu tot d'una pessa.
lo punyal y (Després d'una pausa, senyalant á Carles.)
Y ara escolteu, companys, per sa vergonya.
Mon pare era moresch, amor sentía
á una nova cristiana, y s'uní ab ella
fingint sa conversió: dels dos vaig náixer.
Apar un Jesuset, la mare'm deya.
Sembla una hurí d'hermós, feya mon pare
Y ab sos petons creixía, en tant confosos
versícols del Coran y de la Biblia
despertant y dormint borbotejava.
Ma casa era un jardí d'aprop Valencia:
flors al entorn; per tot; fins dintre l'ánima
de mos pares amants, quanta ventura!
Ella veya á Jesús, ell al Profeta;
y tan felissos eran, que semblava
com si haguessen fet pau en l'altra vida,
per tant amor atrets, Crist y Mahoma.
Mes la pau era sols dintre ma casa!
Lo recort aquí'l tinch! Mon pare un vespre
á la mare abrassá, y alsant ab ira
un'eyna del trevall, eixí al defora.
Al ferse jorn, trucaren: ay! poruga
la mare obrí. Qui hi há? Crits se sentían
per tot: un cos á nostres peus llensáren,
y s'ohí: Dona, es ton marit, entérral!
Passáren jorns y jorns: un d'ells totduna
la mare'm despertá: Fill meu, ja es l'hora!
Y, arruixantme ab sos plors, me prengué als brassos.
Sols sé que'm vaig dormir, sis anys tenía.
Jemechs me despertaren; tot lo poble
vegí al entorn á dins d'una galera,
y cendrosa la terra s'allunyava!
La mare'm cubrí'ls ulls: quan altra volta
jo'ls obrí ja era nit; lo mar dormía,
la fator de la sanch, ay, me tapava
y de tants presoners ni un sol ne veya!
Y la mare'm va dir: Los que matáren
á ton pare, traidors, fill de ma vida,
també á mí'm matarán; de la moresca
rassa que'ls ha enriquit, ni rastre'n volen.
Sents los taurons com saltan y cabussan,
farts, botaruts, jugant ab los cadávres?
Si't salvessis mon fill, oh, vénjans! vénjans!
Mes, ah! De cop nos revoltá la xusma
de mariners cristiáns; un crit la mare
llensá de mort: volgué fugir; los mónstres
pels cabells l'atraparen. La sanch seva
aquí'm saltá.
aquí'm saltá. Caygué, y ay! de sos brassos
m'arrancavan! Mes ella m'estrenyía
morint y tot, aquesta má; sas unglas
m'entravan á la carn: Fill, vénjans! vénjans!
Y'ls mónstres l'aixecaren, y á las onas
la llensaren rihent, y com surava,
vénjans! cridant, d'un cop de rem li obriren
lo cap pel mitj y s'enfonsá entre escuma!
Y aquí'ls teniu, que'ls fem horror! Las hienas,
los lladres y assessins be ho som nosaltres!
Ells... coloms sense fel, ánimas puras,
cors de nin, tot amor, sants de retaules!
Pare! ah! pare!
Pare! ah! pare! Qué, filla!
Pare! ah! pare! Qué, filla! Deu meu!
Pare! ah! pare! Qué, filla! Deu meu! Ploras!
Quí plora! (Cóm! aquesta dona!)
Quí plora! (Cóm! aquesta dona!) Blanca!
Tú! Pel que ha dit! Per esta gent!
Tú! Pel que ha dit! Per esta gent! Deixéula.
Oh!
Oh! (Plora... y es cristiana?)
Oh! (Plora... y es cristiana?) Said, mira
que'l patró no ha dit res...
que'l patró no ha dit res... Que se m'endona.
Prou per avuy: ja es nit. Apa, emportéusel.
Demá será altre día.
Demá será altre día. Qué murmuras?
Que us en aneu ha dit.
Que us en aneu ha dit. (Ja parlaría
si á mí'm deixés... Mes ell no'n sap.)
Que us en aneu ha dit. (Ja (A Ferrán.)
si á mí'm deixés... Mes ell no'n sap.) Au, puja.
Calma, oncle. Blanca. Hassen, adeu.
Calma, oncle. Blanca. Hassen, adeu. Que visca
lo gran Said.
lo gran Said. (Oh! Quína rabia!)
Pel que ha dit tu plorar? Per eix Filla!
Pel que ha dit tu plorar? Per eixas feras!
Oh! pare, si: no'm retraguéu las llágrimas!
Tot ha passat. Teniu.
Tot ha passat. Teniu. Hassen, que soni
lo corn: ja es hora del repós.
lo corn: ja es hora del repós. Hi pujo
(Qu'estranyas son las donas! Y plorava!)
Apártat.
Apártat Pare, no'm llenséu!
Apártat. Pare, no'm llenséu Ma filla!
Tú ets ma filla?
Tú ets ma filla Pietat! Ja ho sé: ma culpa
es gran per esta falta: de vergonya
y d'espant fins tremolo. Jo enternida
per ells! Ha estat un somni! Pare, os juro
que devant mon Jesús tanta feblesa
rentaré aquesta nit. Horroritzada
fins me sento de mí!
fins me sento de mí Filla!...
fins me sento de mí! Filla Com salta
mon cor!
mon cor (Mes qué vol dir?)
mon cor Mes qué vol dir (Estich resolta!)
(Ba, ba: deixémho estar. Qui sab hont era!...
Donchs m'ha sorprés, perque ella no fingia.
D'aixó n'estich ben cert. May á una dona
havía vist plorar com ella: d'altres
se planyían de por, cap com aquesta.
Ah! lluny aixó... qu'es tart. Dormím.)
Ah! lluny aixó... qu'es tart. Dorm Qui baixa?
Soch jo. Ja tením son?
Soch jo. Ja tením son Sí, déixam: vésten.
Be, ja me'n vaig. Y la ferida?
Be, ja me'n vaig. Y la ferida 'S cura.
(Trist sempre:'m fa una pena!)
(Trist sempre:'m fa una pena!) (Y es cristiana!...
y monja ó qué sé jo... Be y qué?)
y monja ó qué sé jo... Be y qué No corre
ni un alé d'ayre.
ni un alé d'ayre. Encara ets aquí! Vésten!
Sí: totseguit. La llum...
(Gira'l fanal de manera que quedi á las foscas la escena en la part hont hi ha la llitera.)
Sí: totseguit. La llum (Sols ell m'estima.)
Donchs has fet enternir á aquella dona.
Jo? ba! Qui sab de qué plorava. Ploran
per res.
(Perque son rostre no'l descubreixi corra las cortinas de la llitera.)
per res Y quinas llágrimas!
per res. Y quinas llágri L'has vista?
Y tal: mes aquell plor era una farsa.
Ah, no, n'estich ben cert: jo t'ho asseguro,
plorava y de debó.
plorava y de debó Sí, sí: ja!
Quan jo ho dich, es que Au, vésten!
Quan jo ho dich, es que ho sé.
Quan jo ho dich, es que ho sé. Te rompo l'ánima!
Ja me'n vaig!
(Tornan á tancarse las duas cortinas. Hassen va pujant la escala poch á poch.)
Ja me'n va (Ay, quin geni! Es insufrible.
Tot lo seu mal humor jo soch qui'l pago.
Mes, ah si no fos jo! Que poch t'ho pensas!
Jo á tots los calmo quan de tú murmuran.
Me diuhen lo seu gos: y ho só ab molta honra,
qu'ell val mes que tothom.
qu'ell val mes que tothom. Aquí es ma plassa:
lo gos vora son amo.)
Al cor!... Quins cop (Ah, m'ofego!
Al cor!... Quins cops aquí! Escoltém: no. Ayre!
He afrontat á mon Deu! Jo, jo enternida
per un fill de Mahoma!... Y es mon pare
qui m'ho ha retret! Oh! rentaré la culpa!
Cad'un que mor s'obre l'infern per rébrel
y s'obre'l cel á qui morint lo mata!
Y'l pare'm creu dormida... y... estich folla!
Senyor, Deu meu, jo't veig desde la altura
benehint á ta esclava. Com tremolo!
Serenemnos... Oh! 'l sento! Qui diría
que respiri esta fera com mon pare!
Mes deu morir. Aquí'l punyal.
Mes deu morir. Aquí'l punyal. Lo monstre
m'ha fet plorar! Perdó, Deu meu. De'n terra
no puch moure ni un pas! Un altre... un altre.
Veyentme aprop del cel, jo á Alger venuda!
Ah! no: coratje!... Com Judith, com ella!
Pare, adeu. Vá: mor!)
Pare, adeu. Vá: mor! Qué!
Pare, adeu. Vá: mor! Qué! Ah!
Pare, adeu. Vá: mor! Ah! Miserable!
traidor! Mes quí ets?
traidor! Mes quí ets? Deu meu!
traidor! Mes quí ets? Deu meu! Oh! la captiva!
Ella altre cop! Quí es esta dona estranya!
(Se la endú d'una revolada á la banda oposada de la escena que está iluminada per lo fanal.)
Ah!
Ah! Donchs tant m'aborreixes, tant m'odías
que vols ma sanch? Respón: per qué tremolas?
Ah, pobra! Com t'enganyas! Qué somniares
que es donchs ma vida? Desditxada! Péndrem
has cregut ab l'alé, l'amor, la gloria...
quan aquí no hi ha res; quan so un sepulcre
que sura sobre'l mar, dut per las onas!
Me creus irat, potser? Ab tú, que humida
tens encara la galta!... Aixeca'l ferro:
no tremolis! Vá donchs! Aquí.
no tremolis! Vá donchs! Aquí. Aquí dintre
tinch aixó que's diu cor! Fereix, te: clával
com una escorpra en terra!
com una escorpra en te Ah!
com una escorpra en terra! Pobre dona!