Marguerida de Castelltersol

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


MARGUERIDA DE CASTELLTERSOL



Musical scores are temporarily disabled.

Una cançó s'ha dictada
a trenta de Juliol,
de les minyones boniques,
de les de Castelltersol.

Entre tantes n'hi ha una
que es bonica com un sol.
Són molts els que la festegen:
no sé quin ne durà dol.

Jo no ho puc dir, però penso
que la festejo tot sol.
Un dia l'encontro sola,
puix que la ventura ho vol,

que portava'ls cantarillos,
que'n venia de la font.
Jo li dic:—Hola, Garida.—
I ella'm diu:—Hola, Ramon.—

Jo li dic si ballaria,
i ella me'n respon que no.
—De ballar jo no'n soc digne
amb un jove com sou vós.—

La primera giradeta,
tot ne són roses i flors.
La segona giradeta,
llagrimes del cor lin dó.

La tercera giradeta
una pistola lin dó

—Veus-en-aquí una pistola
i atravesseu-me'n el cor.

—El meu cor no bastaria
per matâ un jove com vós.
Vostres pares plorarien,
plorarien de tristor,
també germans i germanes,
i també la vostra amor.