Maria
N' hi havia tres germanetas — totas tres dins d' un jardi,
totas saltan, totas ballan, — la mes gran ja 'n fa un suspir.
Per un' altra de montanya
lo meu amor me ha trahit!
—¿Perqué suspiréu María? — ¿Perqué feu tan gran suspir?
—Encenéume 'l candelero — que me 'n vull aná' á dormir.
Per un' altra de montanya
lo meu amor m' ha trahit!
Escala amunt s' enfilava, — tot pujantla ab gran fatich;
al sé' al entrant de l' arcoba — un infant ja n' ha parit.
—Ay! fill meu de mas entranyas — dígasme d' hont has eixit,
si te 'n dono la mamella — no 'n trobarè pas marit,
si te encarrego á una dida — ne serás mal assistit,
si te 'n tiro á la riera — no hi haurá cel pera mí.
Lo fill del rey s' ho escoltava — passejantse pèl jardí.
—Donáuli vos la mamella — que ja trobaréu marit,
de cent homes que tinch d' armas — triaréu lo mes bonich
y si cap d' ells vos agrada — vos ne casaréu ab mí,
que 'n tinch la dona malalta — y s' acaba de morir
y si Deu no me la mata — ja la faré jo morir.
La María que l' escolta — ja me li respon aixís:
—Ay traidor, déixala viure — mateix farias ab mi.
Per un' altra de montanya
lo meu amor m' ha trahit!
NOTA.
Tenim de lo mateix cant una altra versiò que diu:
Un dia eran tres ninetas — totas tres filavan lli;
totas cantan y s' alegran, — la Clareta res no diu.
—¿Perqué no cantas Clareta? — No solias ferho aixis.
—Si no canto ni m' alegro — es perqué tinch lo cor trist:
encenéume 'l candelero — que me 'n vull anár al llit.
A l' entrada de la cambra — Dèu l' ha lliurada d' un fill.
— Ay fill meu de mas entranyas — ni may que jo t' hagués vist!
si jo mateixa te 'n crio — no 'n trobarè pas marit.
Lo rey s' estava en finestra — y tot aixó ho ha sentit.
—Criáusel, criáusel Clara — que no 'us faltará marit.
Ara venen mas armadas — y 'us lo triaré bonich,
y si cap no vos agrada — jo serè 'l vostre marit.
Las armadas son vingudas — y ella n' ha trobat marit.