Miracles
I bé, qui fa cas d'un miracle?
Quant a mi, jo no sé de res més que miracles,
Que jo travessi 'ls carrers de Manhattan,
O llenci ma vista per sobre 'ls teulats de les cases vers el cel,
O gualegi, peus nusos, platja enllà, just en la randa de l'aigua,
O m'estigui sotá 'ls arbres dels boscos,
O parli de dies amb qualsevol que jo estimi, o dormi de nits al llit amb qualsevol
que jo estimi,
O segui a taula a dinar amb els altres,
O miri als extrangers d'enfront meu al tramvia,
O guaiti les abelles un matí d'estiu entorn l'arna afanyades,
O les besties pels camps pasturant,
O 'ls ocells, o 'ls portents dels insectes en l'aire,
O 'ls portents de la posta, o dels estels resplendint tant serens i brillants,
O l'exquisa i tenue corba de la lluna nova en primavera;
Tot això amb lo demés, tot i cada cosa, són per a mi miracles,
El tot enllaçat, emperò cada cosa distinta i en son lloc.
Per a mi cada hora del jorn i la nit es un miracle,
Cada polçada cubica d'espai es un miracle,
Cada cana quadrada de la superficie de la terra es sembrada del mateix,
Cada pam del seu endins es sadoll del mateix.
Per a mi la mar es un seguit miracle,
Els peixos que neden —les roques— el moviment de les ones —les naus amb
homes dintre,
Quins miracles haurà més extranys?
- ↑ De l'aplec titulat Rierons Autumnals.