Montanya prodigiosa
« Montanya prodigiosa,
« Que en elevadas puntas dividida
« Sentires llastimosa
« Morir lo autor de la mateixa vida,
« Y entre altras principáls, dócils montanyas
« De sentiment rompéres tas entranyas.
· · · · · · · · · · · · ·
« Montanya , á quí primera
« Dona lo sol cada matí 'l bon dia,
« Y atent desde la esfera
« Te saluda galant ab bisarría ;
« Mes no es molt que lo sol te fassa salva
« Puig cantas á l' aurora al rallar l' alba.
· · · · · · · · · · · · ·
« Cual garsa , que lleugera ,
« Sobre las densas tempestats s' en puja
« Miras baix altanera
« La formació dels llamps y de la pluja,
« del estrago tas cimas son exentas,
« Puix t'elevas de sobre las tormentas.
« Cuant acaba lo dia
« Lo esplendor abreviat de son imperi ,
« Y al sol en sa agonía
« Li prevé sepultura altre hemisferi ;
« Lo mar mediterrá ta sombra banya
«Trenta millas distant de la montanya.»