Vés al contingut

Necessitat

De Viquitexts
Necessitat
Simone Weil
(traduït per Jobuma)



El cercle dels jorns del cel desert, que gira
en silenci davant l'esguard dels mortals,
gola oberta aquí baix, on cada hora hi enforna
tants de crits, de suplicants i de cruels;


i els astres, lents als passos de sa dansa,
sola dansa fixa, esclat mut d'allà dalt,
sens forma malgrat nostre, ni nom, ni ritme,
massa perfectes, que no tenen defecte;


suspesos d'ells, la còlera nostra és vana.
Calmeu-nos la set, si ens trossegeu el cor.
Clamant i desitjant, el seu cercle ens arrossega;
nostres amos lluents sempre han vençut.


Esqueixeu la carn, cadenes de llum pura.
Clavats sense un crit en el punt fix del nord,
l'ànima, nua, exposada a les ferides,
obeir-vos volem fins a la mort.