Nous goigs a llaor del Sant Crist d'Igualada

Nous Goigs a llaor
del Sant Crist d'Igualada^[1]

Per la sang i la suor
amb què un dia fou mostrada,
adorem, oh Redemptor,
vostra Imatge d'Igualada.

¿Quina mà tosca i adusta,
en un temps molt reculat,
féu eixir de l'aspra fusta
aquest Crist tan llatzerat?
¿Quina divina alenada
linspirava en son fervor?
Adorem...

Quantes hores solitària
romania dalt del cor
que no puja cap pregària
ni satura l'ull absort!
Solament qualque diada
era treta en processó.
Adorem...

Mes, oïu la meravella
que de cop esdevingué,
dins la rònega capella
de la Verge del Roser,
on la imatge era portada
per a fer-li oració.
Adorem...

Era el mil cin-cents noranta,
matí del Divendres Sant,
—quan tot arbre i tota planta
es redreça verdejant—,
que la fusta era animada
d'una estranya tremolor.
Adorem...

Com la rosa sangonenta,
plena del rou de la nit,
una suor freda i lenta
mullava el cos dolorit
i de sang era emporprada
cada nafra del Senyor.
Adorem...

Això fou el que vegérem
amb ulls plens d'astorament,
dues dones que vingueren
a visitar el Monument
quan, la imatge havent besada,
seguien fent oració.
Adorem...

Contemplaven l'espectacle
amb esguard mig indecís:
¿era talment un miracle
o un miratge fonedís?
Si una altra dona era entrada
feia un crit d'admiració.
Adorem...

—Miracle, miracle! —deia
llur veu, dintre la ciutat...
1 davant la Imatge queia
tot el poble agenollat,
clamant amb veu contorbada
—Misericòrdia, Senyor!—
Adorem...

Gent humil, homs de prestigi,
reverends i consellers
proclamaven el prodigi
per les places i carrers,
quan la Imatge era portada
al vell temple en processó.
Adorem...

Beneït sigui aquell dia
i la sang que hi va florir,
car amb ella s'oferia
novament l'Espòs Diví
i era ensems renovellada
l'aliança del Senyor.
Adorem...

Ja no ets la Imatge vella
menystinguda dalt del cor,
en magnífica capella
et servem com un tresor,
oh penyora consagrada
de la nostra Religió!
Adorem...

Tu ets el far i l'esperança
d'Igualada i els seus fills,
tu, que els fores deslliurança
en malastres i perills
i a qui reten cada anyada
son tribut amb gran llaor.
Adorem...

Tu que els duus a la victòria
allà al Bruc i el Montserrat
on invoquen ta memòria
i, amb el pit de fe arborat,
ta bandera han desplegada
que dispersa l'invasor.
Adorem...

<poem>Pugi a tu, doncs, tots els dies

nostre encens de gratitud i devots i Confraries hagin fruits de fortitud amb la prova reiterada de la teva protecció. Adorem...

Per la sang i la suor amb què un dia fou mostrada, adorem, oh Redemptor, vostra Imatge d'Igualada.

ALTRES

Altres

Nous goigs a llaor del Sant Crist d'Igualada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

317

A Elvira . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

321

Nadala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

324

Invocació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

325

El poeta i la musa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

326

1. Escrits per al concurs de goigs en llaor al Sant Crist d'Igualada de 1929, i editats pel maig de 1989 per l'Ajuntament d'Igualada, el Cor Parroquial de Santa Maria d'Igualada i els Amics dels Goigs, de Sabadell.