Novas certas de Alemania, Italia, y Piamont

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


NOVAS

CERTAS DE

ALEMANIA,

ITALIA, Y PIAMONT.

Y

HISTORIA VERDADERA
NOVAMENT SVCEDIDA, DE
vn Ministre Heretge de la ciutat de Geneua, al qual lo Diable sel ne portà en cos, y anima, per auer comprats los pecats de vn Mercader Catolich desde poch mort en dita ciutat de Geneua.

Novas certas de Alemania, Italia y Piamont (1642) (page 1 crop).jpg

Estampat en Paris ab priuilegi de sa Magestat. Y ara nouament en Barcelona, per Pere Lacaualleria.
Any M.DC.XXXXII



Novas certas de Alemania, Italia y Piamont (1642) (page 3 crop).jpg
IESVS, MARIA.


Novas certas de Alemania, Italia y Piamont (1642) (page 3 crop 2).jpg
Enim nouas certas, que lo exercit Francès gouernat per lo senyor Duch de Longa vila ha presas las vilas de Tortona, y Seraualla dins lo Milanès; y que lo senyor Princep Maurici ha remès entre las mans de la senyora Duquesa de Saboya totas las plassas que tenia, y es anat a visitar sa Altesa Real a Cosny, de ahont parti encontinent per anar a Nissa ab la Princesa sa muller, quel esperaua a Sospel.

 Las questions de sa Santedat ab lo Duch de Parma, se ajustaràn molt prest, si ja no estàn ajustadas per medi del Rey de França nostre senyor. Lo senyor de Lyone parti de Roma als vint y set del mes passat, per anar a proposar a aquest Princep los modos mes suaus per acabar aquesta pau: y sa Santedat en lo mateix temps, auia de embiar tambe vn Legat a Viterbo, per clourer lo tracte, baix las condicions que serian trobadas millors.
 Dels 16. del mes passat se escriu de Bremen en Alemanya, que lo General Torstenson, despres de esserse reforçat de algunas tropas nouas, que li eren arribadas de Suecia, prenguè sa marcha montant vora lo riu de Oder del costat de Polonia, enuers lo camp dels Imperials, que estaua dauant Glosglogavv, que tenian sitiat, que al punt alçaren lo siti, ys retiraren ab gran confusio enuers Breslavv, ahont los persegui lo General Torstenson; ha derrotada sa retraguardia, composta de vuyt Regiments de caualleria, que fan numero de mes de tres mil caualls. Esta noua ses confirmada per vna lletra escrita de Nuremberg, als 18 del mateix mes ahont se ajusta, que lo General K[il·legible] Sueco, que encara te sitiada la vila de Naumburg[il·legible]que lo Baro du Four Imperial auia embiat vn Oficial ab cent y cinquanta caualls per regoneixerlo, anà dauant de ell, lo prenguè, y setanta caualls dels seus auent mort lo demes.
 Los Castellans han retirat de Vila-noua de Ast en Piamont totas las municions de guerra, y de boca, despres de auer minada la plaça, de ahont lo Gouernador nonsenat Palauizin es ja sortit, y sen es anat en la vila de Ast; de manera, que nos aguarda, que la hora de veurer jugar las minas que han fetas per ruinar esta plaça, y no saben com poder retirar sa artilleria, perque tot lo pais es contra ells, y que no tenen caualleria prop per escorrarla.
 Tambe es cert, que los Castellans fan treballar a las minas per ruinar Verruë en Piamont, de ahont han ja començat a fer traurer, y conduir las municions de guerra, y los viueres, per lo Po a Pont de Esturta, no podent conseruar mes estas plaças per falta de gent per guardarlas.

L
As marauellas de Deu son tant grans, y admirables quels homens no poden compendre; pero sa diuina Magestat nos amostra cada dia los diuinos efectes de sa prouidencia, y lo poder que te donat a la santa Mare Iglesia Catolica, Apostolica, y Romana sa Esposa, la qual ha lauada, y embellida ab son precios sanch, ab lo poder del SS. Sacraments per eficacia, que aquell que essent verdader Christià, y Catholich, seruintse de aquells ab vn cor contrit, y penedit, alcança lo Paradis. Com se pot veurer ab vn mercader bon Catolich poch despres mort, en la vila de Geneua. Lo qual trobantse molt mal, recorreguè als SS. Sacraments de la Iglesia sa Mare, demanant vn Sacerdot per confessarse, en lloch del qual son hoste li anà a sercar vn dels quatre Ministres que predicauan en Francès, dins la Iglesia de sant Pere, sacrilegament vsurpada per estos malauenturats heretichs Hugonaut. Lo qual Ministre essent arribat prop lo malalt, lo saludà, y li demanà de ben estar; lo qual li responguè: Que estaua molt mal puix Deu o volia, y la Verge sa Mare, perço tinch gran desig de confessarme, y combregar, aguardant despres de aixo la misericordia de Deu mon Creador, y Redemptor. Responguè lo Ministre, que no se auia de parlar de tals cosas dins dita Vila, vist que lo exercici de la Religio Romana es absolutament prohibit, y creguès, que es abus creure, que vn home mes gran pecador que ell, li puga perdonar sos pecats confessantloshi; que las bonas obras no aprofitan cosa, y que lo home sols per la fe es saluat, recitantli moltas paraulas profanas contra la santa Mare Iglesia, la Verge, y la inuocacio dels Sants, paraulas que fan erissar los cabells. Lo malalt ohint tantas insolencias, y paraulas profanas, li diguè: Apartat de mi Ministre del Diable, pensas tu perdre ma anima, y portarla al infern ab la tua? nou faràs, que mon Deu nou permetrà mijansant sa gracia, y per la intercessio de la santissima Verge Mare sua, la qual prego de tot mon cor, de intercedir per mi. Lo Ministre vent quant ferma fè tenia li diguè (com de burla) puix que creyeu que vn home pot pendre sobre la conciencia los pecats de vn altre, y teniu prou hazienda, la qual no voleu portar en laltre mon, si voleu donarme dos mil lliures, jo prench sobre ma anima tots los pecats que podeu auer comesos desde vostra vltima confessio, lo qual li prometè de donar lo malalt, ab que signàs la promesa sobre son testament, ço que signà lo Ministre, y jurà prenia de bona gana sobre sa conciencia tots los pecats de dit malalt: la seguent nit lo Mercader passà desta vida en laltra, y rendi sa anima à Deu, auent tinguda verdadera contricio, y pesar de sos pecats. Lo endemà al mati lo Ministre demanà lo diner a ell promes per lo difunt, lo qual li fonch desliurat per dos Burgesos de dita Vila, los quals estauan encarregats dels diners de dit difunt, per restituirlos en las mans de la viuda: Tenint lo diner lo Ministre, alguns dies despres combidà tots los altres Ministres predicants, que ab tots son dotse en dita Vila, pregantlos de venir per alegrarse ab ell en vn sumptuos conuit que feya a gastos del diner del difunt Papista: Los sobre dits Ministres estant junts al festi, y essent als postres, despres de auer ditas durant lo dinar moltas paraulas difamatorias contra la Religio Catolica, lo Diable arribà transformat en forma humana, hauent picat a la porta, montà dins la sala ahont estauan estos Satanistas ab sas famillas; despres de auerlos saludats: se encaminà al Ministre Samuel (que era qui hauia pres lo diner, dientli estas paraulas: No sou vos, qui haueu pres sobre vostra anima tots los pecats de aqueix Mercader Catolich, que mori estos dias passats? Lo Ministre li respon: Que si, y que ell ne voldria trobar molts de la mateixa manera. Lo Diable li tornà dir: Tu ets meu, que lo Mercader se es saluat, y tu ab son diner te has comprat lo infern, y seras damnat pera sempre. Dient aço, feu vn tant gran, y terrible esclafit de llamp, que sen portà lo Diable, y lo Ministre sense auerne sabudas altras nouas desde llauors. Oliuer Longue-serre suplicà a tots los Catolichs de pregar a Deu, y creure que la Heretgia may es estada mes abatuda que en la era present, que pareix a vna canya agitada per lo vent, variant tantost deçà, tantost dellà, no sabent ahont hajan de parar, vent que los mes ferms de sa Secta ho estan molt poch, hauent vist la execucio fatal en Autun de quatre de sos millors, y mes atre uits Sectaris, per auer rompuda la santa Hostia al lloch de Couches Bisbat de Autun, dels quals tres son estats conuertits miraculosament a nostra santa Religio per Monsenyor lo Bisbe de Autun; lo altre com a temerari soldat de Lucifer, ha volgut tenir ferm al cap de vna corda, eternisant son nom de Bouguereau en perpetua memoria; y per fer saber estas bonas nouas a sos germans predicans a Geneua, Pere de Langres son cunyat mestre de fer arcabussos, auent venut tot lo que tenia dins Autun, parti Dilluns a 16 Iuny 1642. a las dos apres mitja nit, deixant dit lloch, y tement de trobarse en lo mateix que Bouguereau son cunyat; al qual espera fer canonisar dins Geneua, com a martyr de sa Secta.

 Lo quels espantà encara molt, es la fugida vergonçosa de mes de trenta Ministres juntats als llochs de Couches, y de Bussy, en lo Bisbat de Chalon; los quals Ministres son estats conuençuts per alguns Reuerents Pares Capuchins, predicant la controuersia en dits llochs.
 Tenim lletras de Braga en Portugal de 26. del passat, que 18. galions de Lisbona han presas 22. naus de Lubeq, y Hamburg, portant municions de guerra a Espanya, y aquellas aportadas a Lisbona.

FINIS.