Obras del poeta valenciá Ausias March/Aquelles mans que james perdonaren

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Aquelles mans que jamés perdonaren.

I.

Aquelles mans que james perdonaren
han ja romput lo fil tenint la vida
de vos qui sóu d' aquest mòn exida
segons los fats en secret ordenaren.
Tot quant jo veig é sent, dolor me torna,
quant me recort de vos qui tant amava,
en ma dolor si primé be 's cercava
si trobará qu' en delit se contorna,
Donchs durará puix te qui la sostinga
car sens delit dolor crech nos retinga.
 
En cor gentil amor per Mort no passa
mes en aquell qui per los vicis tira
la cantitat d' amor durar no mira,
la calitat d' amor bona no 's lassa.
Quant l' ull no veu é lo toch no 's practica
mor lo voler que tot per ell se guanya;
qui en tal punt es, dolor sent mòlt estranya,
mes dura poch l' espert lo testifica.
Amor honest los sants amants fá colre
d' aquest vos am é mort no 'l me pot tolre.
 
Tots los volers que en mi confusos eren
se mostren clar per llur obra forana,
ma carn se dol car há natura humana
perqué en la mort sos delits se perderen.
En sa dolor m' arma es embolcada
de que llur plor é plant per null temps callen
en tal dolor tots los conorts me fallen
com sens tornar la que am es amada.
Mes l' altr' amor qu' es amistança pura
apres la mort sa força gran li dura.

Aquesta amor si los pechs no la crehen
es ver senyal del be que en ella habita
aquesta es qui sens dolor delita
y 'ls cechs volers de prop d' aquestes venen.
Lo voler cech del tot ell illumena
mes no en tant que lleve lo caracte
é si pogués fér sens empaig son acte
no fora 'l món ull ab góta serena.
Mes es axí com la poca triaga
que mólt verí sa virtut li apaga.

Aquell voler que 'n ma carn sola 's causa
si no es mort no tardará que muyra
l' altre perquí dol continu m' abuyra
si 'm desfalleix no será sens gran causa.
Ell pot ser dit voler concupiscible
é vol durar puix mólt de 'l arma toca
mes no tostemps car virtut no invoca
é d' un costat es apetit sensible.
Aquests volers honestament me torben
perqué entre mal é be mes penses bornen.

D' arma é cos es compost l' hom contraris
perqué 'l voler é l' apetit contrasten,
tot quant aquests de llur natura tasten
es saborós é útils letovaris.
Altre voler qu' en mig d' aquests camina
es atrobat que no te via certa
cuyd' haver port en la platja deserta
é lo verí li sembla medicina.
Cascun dels tres fá obra en mi diversa
lo menys potent lo jorn ab mi conversa.

Tres son les parts vers hon mos volers pujen
é per semblant venen per tres maneres
entre si han contraries carreres
delits portant é d' altres que m' enujen.
Quant los delits del cos la pensa 'm mostra
jo sent dolor car son perduts sens cobre
altra dolor sent que 'm vist tot é 'm cobre
com péns que mort há tolta l' amor nostra.
L' altre voler rahó y natura funden
que sens dolor mólts delits ne abunden.

Lo lloch hon jau la dolor gran que passe
no es del tot fora de mes natures
ne del tot es fora de llurs clausures
lo movimént créu que per elles passe.
Aquell voler qu' en mi no troba terme
es lo mijá per hon dolor m' agrenja,
l' estrem d' aquest fora natura alleuja
fort é punyént mes es causable verme.
Opinió falsa per tots es dita
que fora nos é dintre nos habita.
 
D' aquest' amor les demes gents tremolen
aquesta es sentida y no sabuda,
poques gents han la causa coneguda,
delit, dolor per ella venir solen.
Lo cos per si lo seu delit desija
l' arma 'n apres lo sent é vol atenyer
lo propi seu al qual no 's pot empenyer
car tot es fals hon ella se enfastija.
D' aquests contrasts aquest amor escapa
que veritat no ateny ab sa capa.
 
Tant es unit lo cos ab la nostra arma
que acte en l' hom no pot ser dit be simple
algú no es vers l' altre humil é simple
contrast se fan, hu contra l' altre s' arma.
Mes es tan poch lo contrast á sa hora
que en fets del cos l' arma no fá gran nosa
y en contemplant axí l' arma reposa
que be représ lo cos d' açó no plora.
Aquesta pau en mi no es mólt longa
perqué dolor mes que 'l delit s' alonga.
 
Dolor jo sent é sembla mi estrema
no só en punt de voler consell rebre
ne de algun remey me vull percebre
ans de tristor he presa ja ma tema.
Si 'm trob en punt que dolor no 'm acorde
ja tinch senyal ab que á dolor torne.
recort sos fets d' amor é elles borne
d' ací escapant ab mi gens no concorde.
Son esperit sens lo cos jo contemple
tant delit sent com l' hom devot al temple.

De pietat de sa mort ve que 'm dolga
é só forçat que mon mal ha ja planyer
tant he perdut que be no 'm pot atanyer
fortuna ja no te que pus me tolga.
Quant imagin les voluntats unides
y 'l conversar separats pera sempre
pensar no puch ma dolor haja tempre,
mes passions no trob gens aflaquides.
E si per temps elles passar havien
vengut es temps que començar deurien.
 
Mes voluntats mos pensaménts aporten
avall y amunt si com los nuvols l' aire:
Adés me dolch puix dolor no sent gaire
é sent dolors qu' ab si dólres comporten.
Quant péns que'ls morts que res dels vius no pensen
é les dolors que pas sens grat se perden,
mos sentiments han mal é no se perden,
tant que d' amor é dolor se defensen:
E pas dolor qu' en la d' infern s' acosta
com en est mòn no lam veure de costa.
 
En l' altre mòn á mi par que jo sia
y 'ls propis fets estranys á mi aparen
semblants d' aquells que mos juhins lloaren
lo fals, per ver; la veritat, falsia.
Los meus juhins la dolor los ofega
lo lloch no hi es hon primer habitaven
si es no tal com ans del cas estaven
alterat es la mort y açó 'm fá brega.
Tal é tan fort qu' altre matant mi mata
no sé com es que lo cor no m' esclata.
 
Alguns han dit que l' amor es amarga
podenho dir los qui la sabor senten
ó de per si ó com per altre senten
sa fort dolor qu' entre totes es llarga.
Per mi no tem per altre l' he temuda
puix fonch cruel ja pietat no m' haja,
qui en terra jau no tem pus avall vaja
en l' esperar ma esperança es perduda.
O partimènt dolorós, perdurable,
sentme en dolor comparat al diable.

No preu los bens que jo sol posehesca
car plahént res home sol no practica,
la mort no tem que lo món dampnifica
sinó que tem que cel me desfallesca.
Tot cas jo mir ab una egual cara,
res no 'm fá trist é ja mólt menys alegre
no es eolor de sobre blanch ó negre
vers mi no hi ha cosa escura ne clara.
Tot guant amor é pór me pogren nóure
finí lo jorn que li viu los ulls clóure,
 
Segons lo cas ma dolor no es tanta
com ser requer per un mortal dampnatje
sobre tots mals la mort porta avantatje
jo 'l he sentit é de present m' espanta.
Segons 'l amor del dan no port gran signe
é volgra jo qu' en lo món fós notable
dient cascú: — «véus l' home pus amable»
é que plangues cascú mon fat maligne.
Aquell voler causat per cosa honesta
mentres será, será mostrant gran gesta.
 
Tan comun cas, ¿perqué tan estrem sembla
al qui per fort la mort en tant lo plaga?
¿Perqué tal cas la rahó d' hom s' amaga
é passió tota sa força sembla?
Déu piadós é just cruel se mostra
tant es en nos torbada conexença
fluxant dolor primer plega crehença
mes ferm saber no es en potença nostra.
Als que la mort tol la muller ó aymia
sabrán jutjar part de la dolor mia.
 
Tot ver amích á son ver amich ama
de tal amor que mort no la menyscava;
ans lo fornal que apura l' or y acava
leixant l' or fí, é l' als en fum derrama.
D' aquest amor am aquella qu' es morta
é tement am tot quant es de aquella
l' esperit diu' ¿donchs quina maravella
que am aquell é res tant no 'm conforta?
Mémbram la mort é torn en ma congoxa
é quant hi só dolor pas com m' afloxa.

Accident es amor é no substança
é per cos fets se dóna á nos conexer
quant es ne qual ell se dóna á parexer
segons d' hon par axí sa força llança.
Si com lo vent segons les encontrades
hon es passat de si calt ó fret gita,
axí amor dá dolor ó delira
segons lo for del lloch hon há llançades.
Fondes rahels ó sus cara de terra
ó sobre sanch ó sus mólt aspra serra.
 
Amor en l' hom dos llochs disposts arroba
car home es dit per ses dues natures
lo cos per si vol semblant de sutzures
l' arma d' un blanch vol que sia sa roba.
D' ells units surt amor de algun acte
que no 's véu be qual d' ells mes part hi faça
cascú per sí algun delit acaça
Y aquell atés l' altre 'n porta caracte.
E véus la mort que 'l gros voler termena
lo bó no pot ne bast é aquell ofena.
 
Morint lo cos son amant no 'l resta
sinó dolor per lo recort del plaure,
fallint aquell no tarda mólt en caure
fallint lo sanct defall la sua festa.
Alguns delits qu' en l' arma pél cos venen
son los composts que 'ls amadors turmenten
é cascú d' ells canta qual dolor senten
segons del cos ó de l' arma part prenen.
E mort l' amat, amor es duradora
tant quant lo mort del viu te gran penyora.
 
Çó qu' en passat enbolt é confús era
es departit lo grà deixant la palla,
l' esperimént altre no 'm péns hi valla
per la mort es uberta la carrera.
Ma carn no sent, ¿donchs no 's pot fer que ame
car ja no hi es çó que sentir li feya?
Si voler tinch pech es lo qui no creya
que 'l esperit de pur amor se infiame.
Cobejant mòlt que Déu s' arma se 'n porte
aço dubtant fá que jo pena porte.

Si 'n nostra amor péns esser si venguda
é d' ella pert esperança de veure,
sinó que tost vinch en açó descreúre
l' arma en lo cos no fora retenguda.
Si bè los morts en lo mòn no retornen,
ans de ser mort noves sabré d' aquella.
Estat es ja, ¿donchs quina maravella
aço esperant mos sentiments sojornen?
E si cert fòs, qu' entre les sancts fos mésa
no volgra jo que de mort fòs defésa.
 
O Dèu, mercé, mes no sè de que 't pregue
sinó que á mi en lo séu lloch aculles
no tardes mòlt que d' ells à mi no vulles
puix l' esperit hon es lo sèu aplegue.
E lo mèu cos ans que la vida fine
sobre lo sèu abraçat vull que jaga
amor é mort feríls de una plaga
sepárals mort dret es qu' ella 'ls vehine.
Lo jorn del juhí quant pendrém carn é ossos
mescladamènt partírém nostres cossos,