Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Dimecres de cendra

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre un poema de Joan Maragall. Per a d'altres versions, vegeu Dimecres de cendra.


DIMECRES DE CENDRA

O Dimecres de Cendra, que estens
tes boires rosades
damunt la ciutat dels meus pensaments,
com damunt de l'altra de vies poblades!
En aquesta alguns raigs somrients
 del sol de febrer
 posen alegria.
Mes boires somriuen, passades també
 d'un raig de poesia.

És aquell etern tornâ a començar,
és la joventut sempre renovada.
De dins la boirina del massa pensar
 salta una paraula
 tota il·luminada
amb un sentit nou: la boira es desfà.
Tot el pensament reprèn arrencada.
Aquesta paraula un dia et pendrà
a tu, també a tu, veient-la estampada;
i a tos ulls sorpresos també brillarà
en aquell moment com tot just creada.

Seré jo que hauré entrat de traïdor
dins de casa teva quan menys te'n temies,
i que m'hauré estat allà en la foscor
 per dies i dies,

fins que una vegada, veient-te tot sol
en la teva cambra reclòs en tristesa,
te saltaré a sobre com un raig de sol
amb el meu etern crit de jovenesa.
Te'm ficaré als ulls, te'm ficaré al cor.
Mon brillant punyal fins a les entranyes
t'entrarà, donant-te la vida amb la mort.