Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Estacions

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


ESTACIONS


GENER

Passa lany per davant de ma finestra...
El sol, com un aucell que se'n va a jóc,
passa volant pels arbres cada dia.
Els ametllers s'han coronat de neu
i les mimoses d'or... Quina alegria!
Darrera la negror d’aquells xiprers
sospireja el ponent i mor el dia.

FEBRER

 Avui la mimosa altiva
 se m'ha posat al davant
 tota plena d'arracades
 i penjolls i fils daurats.
 S'ha fet una minyonassa
 que no ho hauria dit mai:
 tan xica que la plantàrem
 i tan prima, d'un sol tany!...
 Ara fins m'ha fet respecte
 amb aquesta majestat
 que fa anar les arracades,
 vanitosa, ençà i enllà...
 Déu te guard, galan minyona!...
 Mil perdons... Que Déu te guard!

MARÇ

Deixa estar tot afany i inquietud
i an el diumenge no li posis tasca:
és pecat fer res més que mirâ al cel
en aquesta dolçura de la tarda.
El vol del sol és cada jorn més alt
i va a pondre's al dm de la muntanya...

ABRIL

 Altra vegada la musica
 i altra vegada la verdor:
 tu sempre tomes, Primavera:
 no es cansa mai, el Criador!
 Darrera els verds en llunyania
 llença el pavó son crit estrany...
 Ara han passat tres orenetes:
 són les primeres d’aquest any.
   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .

 Amagat entre les branques,
 he sentit un rossinyol
 (dolces boires, fresca pluja
 de l'abril),
 i un colom ha alçat el vol.

 Fresca pluja matinera
 de l'abril, arbres mullats...
 N'he vist uns, tots de renglera,
 que fullaven encantats.
   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .

 Com avances, Primavera!
 Tots els troncs s'han alegrat

 espurnats de verdor nova
 i algun que altre virolat.

 És el verd de l'esperança,
 és la flor de tots colors.
 Quants aucells que van pels aires!
 I, en la térra, quina olor!

 Tot són vols i cantadissa.
 Canta el nin: — Plou i fa sol! —
 Tots els arbres se decanten
 a l'amor del ventijol.

 Als matins és mig daurada
 la placeta vora el pont:
 cada dia, quan me llevo,
 una noia va a la font.

MAIG

És un jorn radiant de Primavera:
udola el vent pitjant les portes doses;
tot dansa dintre els aires, i en la terra
riuen les roses...

JUNY

I l'última en florir és la magnòlia,
blanca, opulenta, com un pit de dona.
Quan ja l'estiu son ceptre d'or tremola,
i a l'alè, més ardent de cada dia,
de l'imminent juliol
les altres flors desmaien,
heu's-e-la aquí que esclata
fresca i olorosa, ella,
com per l'abril la rosa.

VI - 1910.