Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Fragments autògrafs

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


 



FRAGMENTS AUTÒGRAFS






 NOTA: Ens ha semblat avinent, al tocar a son terme la nostra tasca de col·leccionadors de les obres de l’estimat poeta, donar en forma d’autògrafs quatre planes on ell estojava les diverses notes o idees que anava prenent i que, després de granades en son esperit, florien en poesies. Moltes d’aquestes notes aconseguiren ja llur perfet acabament, com és fàcil comprovar llegint els nostres dos toms de Poesies; altres no tingueren semblant sort. Però, així i tot, ens hem dit que fóra plaent a molts veure les menes de llavors que aquest refinadissím poeta sembrava i que li donaven una tal collita de flors.


La boyra fumejant per les muntanyes.

——


Vida immortal en les rosades bromes
del sol ponent damunt de les muntanyes

——


La nit de Pasqua florida
És una nit de cantera

Al matí

Al peu de la porta
he vist un fil d'or
- Alegría de Pasqua -
m'ha dit el cor

——


Devia sè una filla de la costa
Perquè tenia els ulls molt blaus

Avuy lo mes hermós es el mar blau.

——


Deu del Mar; grans mercès de la jornada

——


Al mar tot el commou, tot el renova
L'assombra un núvol, un raig de sol l'alegra,
Per un no res que prop ò lluny se'l mira
Muda el color com verge vergonyosa

——


Oh! vall xica de Caldetas
Tant plena de rossinyols!

——


De les serres sobiranes
M'ha corprès altre cop la majestat
La estensa inmovilitat
Dels grans plans que hi hà dalt de les muntanyes

Alègrat, oh ciutat
Qu'avuy á tú hà vingut
Una nova joventut

——


El Pirineu s'acosta
Onejant encrespat cap á la plana

——


Aquella resplendor de cap al tart
Aquells En els plans verts a dalt de les muntanyes
Entre la boyra... el blanc ramat pastura
Y á baix la gent
Mirant enlayre encantats

——


L'adeu pàlit del sol à la carena...

El seu rostre de verge muntanyana
Té quelcom de l'isart, pero ab amor

——


Com a dins de la font la blava ondina
Al bell fons dels seus ulls dormia un àngel
Mes ella no ho sabia.....

——


Oh! quina matinada, ¡encisadora!
[Se] veya desde'l bell balcó de Pau
El Pirineu tot blau
[En?] la sina inflamada de l'aurora

——


[Tot?] ho torno a trobar: una per una
les barques en son lloch, y els pescadors;
La platja al vespre igual plena d'olors,
i la mar rebolcantse al clar de lluna.

——


La casa es blanca, molt blanca,
y hi tinch la dona y els fills

Volavam sobre'ls ferros de la febrosa via
Ardent igual qu'en héroe el jorn d'estiu moria
Entre'l fullatje inmovil que'l sol ponent daurava
El dolç país de França sortia y l'amagava

——


Cercant disperses per tants rostres d'altres
Aquelles gracies qu'en el seu son juntes

——


Bell al matí es el so de tes campanes
Bell à posta de sol ab melangia
L'alt camí ombrós qu'enronda tes muralles

——


A mitj dia que'l sol brilla
Tot alè s'en puja al cel

——


Jo no sé lo que teniu
Que us estimi tant, muntanyes.

——

El seu cor amable y franch

——


Ay! caminet, caminet
Ay! caminet de montanya
tot carregat de sentors,
Dret per la costa volava
No tens mes ombres que'ls pins
Ni mes flor que l'argelaga

——


Els ametllers del jardí ja s'han posat la corona
açó es que veuen venir el bon temps…

——


Les muntanyes (á olot)
Molts cops me us en veniu cap a demunt
que sembleu una mar esvalotada

——


A la llum del sol de Deu
brillaven al lluny formoses
unes muntanyes blavoses
totes clapades de neu

——

Un dia de bon sol es cosa bona
Veure al vol del esguart perla encantada
De desde el dalt del mur mes alt de Barcelona
La plana del Vallès tota torrada.

——


Arbres al abril
N'he vist uns tots de renglera
Que fullavan encantats


——



La mar es una flor molt olorosa