Obres festives del Pare Francesc Mulet/La Infanta Tellina y el Rey Matarót

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca








LA INFANTA TELLINA Y EL REY MATAROT.
Comedia en tres jornades.












PERSONES.
~~~~~~~~~~~



 El Rey Tabalada.
 El Marqués Torral.
 La Infanta Tellina.
 Donya Piula, dama de Tellina.
 El Rey Matarót.
 El Conde Grumet.
 Sorollameló, criat de Tabalada.
 Tofiu, criat de Grumet.




Qui vullga peixcar Tellines
Que deprenga á agarrar rates.
Que en lo secret de les unes
També s'agarren les altres.
(De la mateixa comedia.)





Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876) (page 143 crop).jpg




JORNADA PRIMERA

Ixen el rey Tabalada, el marqués Torral y Sorollamelo



Tab. Fesli escorfoll rigurós
En alforjes y maleta,
Mírali fins la bragueta,
No'm deixes, marqués, dubtós;
Per que tinch por sia espía
Y hatja pres eixa invenció,
Pera tindre la ocasió
De esplorar ma monarquía.
No el deixes anar de nit
Fent á les fosques pul, pul,
Perque li calfaré el cul
Si el trobe fora del llit.
Tor. Com les figues en lo buch
He de tindre la pasencia,

Qu'es molta la impertinencia
Si pegues en un cuch, cuch.
¿No veus qu'es embaixador
Del rey Matarot, Grumet,
Y del seu concell elet
Es cosa de gran primor?
Escóltal; mira qué vol,
Y si descubrixes traça,
Fícalo en la carabaça
O tírali lo cresol.

Tab. Bé dius, marqués, bé has pensat.

Així eres clar com lo riu!
Oh qué enteniment tan viu!
Benhatja qui ta criat!
Feslo entrar sens fer remor
No moga pols en la sala,
Perque Tellina está mala,
No li canse algun dolor.
Mes si acás porta emboscada
Li he de mostrar gran castich,
Y sabrá que sempre estich
En la ballesta parada.

Sor. ¡Miren quín parell d'anells,

Que per lo consell me dona
Este rey cara de mona!..
Mes já entren, ahí están élls.

Ixen Grumet y Tofiu.

Gru. Senyor, á tes potes vinch

De part del rey Matarot:
So el conde Grumet...

Tab.  Al trot,

Pos á escoltarte em detinch:

Digues qué vols en un brinch,

Com un caball sense trabes.
No m'estigues pelant fabes,
Perque et batré les orelles
Y et faré canre les babes.

Gru. Pnix dich, que desde un terrat,

Matarot, rey de la Jina,
Veu que la infanta Tellina
Trea el cap per un forat:
No sabent que la miraba,
Al sol s'estaba esplugant,
Y el sol en ella juant
Tot lo cabell li doraba.
Lo pit de carn de doncella
Mostraba entre contjes blánques
Y al mirarli el rey les ánques,
Estaba rabiant per ella.
Pentinabas la madeixa
Qne li pentjaba á la cinta,
Y éll, mirantla per la pinta,
De que no li es sota es queixa:
La cara li contemplaba,
Com en l'alfals la rosella,
Y en totes les faccions d'ella
Un alfals novell miraba;
Volgué peixcarla en la má,
Y á la qne remor sentí,
En les contjes se encobrí
Y lo rey burlat quedá.
Está tan enamorat
De la infanta, Matarot,
Qne pareix un borinot
Quant les ales li han cremat;

Y es de tal modo el encant

De este amor tan falaguer,
Que va com gat en giner
Per les teulades maulant;
Y pera casarse en ella
Te la vinch á demanar,
Y si no la vols donar,
Has de tindre gran querella.
Mira, puix, com ha de ser
Pera que son gust se logre,
Que á tú te tinga per sogre
Y á ta filla per muller.
Já les gales se están fent
Y despatjat un martjant,
Pera que compre en l'encant
Les joyes d'or y d'artjent.
Anells, collars, arracades,
Brasilets, perles, manilles,
Botons pera les cotilles
Y unes pantofles picades.
Qué'm respons?

Tab.   Que eres un asse.

¡Puix no has pensat que ma filla
Gamay ha portat cotilla,
Y així no es temps de qu'es case?
En tota la terra de Babia
A ningun arbre (assó es cert),
Se li pot posar empelt
Sens que li puje la sávia.
Em té molt esbalait,
Que'l que de gran rey se pica,
Vol casarse en una gica
Que encara es pixa en lo llit.

Diguesli al rey de ma part,

Que es molt tendra Tellineta
Pera ferli la trabeta,
Y encara está vert l'espart.

Gru. Espera, senyor, aguarda,

No'm respongues tan eixut,

Tab. Ves enhoramala, brut,

Ans que aferre la alabarda.

(S'en van Tabalada, Torral y Sorollameló.)

Tof. Senyor, molt bé t'ha respost

A tan solemne embaixada.
Este es lo rey Tabalada?
Mes pareix un tros de porch.

Gru. Tofiu, estic aturdit;

Pero presto em vengaré,
Y á Matarot li diré
Lo que ha de fer esta nit.
¡Si en sa casa no estiguera,
Y si no parlara tant,
Huí li embocaria el guant
En mig de la cervellera!
Mes jo sé que Matarot
Pendrá severa vengança,
De aquesta mala criança
Que m'ha fet este escarriot... (S'en vá.)

Tof. Jo mire que assó va mal

Y que ha de haber calvisó.
Per si acás tinch ocasió
Vaig á esmolar lo punyal. (S'en vá.)

Ixen la infanta Tellina y Piula.

Piula. Alégrat un poquet, no t'amohines.

Lo enteniment pedrás si t'enrocines.

Tell. Ay, Piula, amiga! ¿cóm he d'alegrarme

Si'mté'l pare lo péu sempre al ferrarme?
¿Sempre he de estar tancada,
Sense poder eixir una vegada
Ni á lo sol ni á la sombra?
Cóm vols qu'estiga alegre en tanta pena?
Una dona com jo, ¿no es trista cosa, -
No tindre qui en lo niu li fique brosa?

Piula. Calla, calla, no plores,

Que be pot ser que abans de poques hores
Estigues já casada;
Perque huí ja ha vingut una embaixada
De Matarot que á demanarte envia.

Tell. Així que fora! ay, que bé em sabria!

Y quín nom dius que te lo que'm demana?

Piula. Matarot, rey de la Jina ó de la Jana.
Tell. Matarot! may quin nom! cosa mes lletja!.

Si en mí se vol casar, cóm no em festetja?
Mal nom te pera les dames!
Deu me lliure de caure entre ses cames!
Y tú, Piula, l'has vist?

Piula.  Si moltes voltes

Pelant fotjes lo vin per Carnistoltes
Y atra volta allá en Cotes
Estaba en un sequiol peixcant granotes.

Tell. Es home de bon tall, de bona traça?
Piula. Escoltam y et diré tot lo que pasa.

Lo rey Matarot, senyora,
Es home tan ben tallat,
Que no hiá en tota la Llontja
Qui li pose el pén dabant.
Ample de pits, gros d'espales;
Los múscles com uns bastaix,

Els braços com dos biguetes,

Y com dos forques les mans;
Y així en igual proporció
Es de lo mig en aball:
Parle de lo que li he vist,
Que lo demés éll s'ho sap.
Les cames com dos ballestes,
Pero que no es estebát;
Els péus de ratjola y mitja;
Lo ventre com un tabal;
Lo cap com nna barcella;
La cara com un jagant;
D'assó lo que mes li agracia
Es una berruga el nas,
Com una grosa albartjina,
Que fins la barba li cau;
Com te la boca esgarrada,
Y les dents pareixen claus,
Sobre les dents la berruga,
Pareix que diga: mentjau.
Les orelles llargues y amples,
Sobre les galtes pentjant,
Van fent aire á la berruga
Com si fosen ventalls.
Uns ullasos com un jónech,
Ni vé negres, ni vé blaus,
Perque son d'estrany color
Entre vert y naquerat.
Si veres la cabelllera!
Cert que la hí pota emvetjar
Pera afetgir á la cúa
Del caball mes regalat;
La barba la te molt negra,

Y com es barbicerrat,

Per entre la gimenea
Pareix qu'estiga aguaytant.
En fi, senyora, es tot éll
Un ramellet acabat,
Que gallardament compon
Les mes belles flors del camp.
Lo liicsó, la regalicia,
Lo all porro, lo lliri blan,
lo morritort y la ruda,
La col, lo rabe y lo nap.

Tell. Pnix amiga, es molt polit,

Si es com tú me l'has pintat,
Qu'els homens es bo que siguen
Molt membruts y apersonats.
Y qué haurá respost mon pare?
Lo cor se me va calfant,
Puix si mon pare fá el ase,
Jo començaré á bramar.

Piula No tingues pena, senyora,

Que traçes no en faltarán.
Jo faré que en éll te cases
Si tú ho deixes en mes mans;
Pero m'has de dar paraula
Que en Grumet me casarás
Lo privat de Matarot.

Tell. Quede desde ara atjustat.
Piula. Y cóm sabrem lo que pasa?
Tell. Tu que saps disimular,

Ves, y com qni no es d'aixó,
Procurau esqudrinyar.
Jo m'en entre á lo aposento,
Perque si vé en lo entretant,

Mon pare á parlarme asoles,

Em puga asoles parlar.

PIULA. Puix, Tellina, lo dit, dit.
TELL. Piula, lo tractat, tractat.
PIULA. Grumet?
TELL.   Matarot?
PIULA.  Adeu.
TELL. Amor, no em fases penar! (S'en vá)

Ixen Matarot, Tofiu y Grumet

MAT. ¡De mí ha fet escarni y mofa

Tabalada! puix á fé
Que si em lleve la pantofla
Conde, ab allá li faré
Que li pase la garrofa.
¿Es ell de millor llinatje
El belitrot desbragat,
Que no es farta de formatje?
O per ventura, ¿he estat
Jo per algun temps son patje?
Soch jo per cas palleter?
Soch rey de burles acás?
Soch sastre? soch sabater?
¿O en granereta y cabás
M'ha vist jamay femater?
Es éll mes rey ó mes rich?
Es acás mes poderós?
Rabiant de cólera estich,
Com si tinguera algun gos
Que'm juplara lo melich.

GRU. Senyor, tot aixó li he dit,

Mes diu que sa filla es téndra
Pera sufrir un marit.

MAT. Tota dona que pren céndra.
Já no te por al enfit.
Tof. Senyor, si com á criat

Que soch del conde Grumet,
Se me permitix parlar,
Jo vos diria en un tret,
Que el porcut de Tabalada
Mes que un forn de cals encés,
Al oir vostra embaixada
Tan porcament respongués,
Que jo el ficara en lo niu.

Mat. Y cóm te dihuen de nom?
Tof. Em dihuen, senyor, Tofiu.
Mat. A ton pare y á ta mare

Els coneguí allá en lo riu,
Quant jo granotes peixcaba.

Tof. Y jo qu'encara mamaba

Aquella batalla viu.

Gru. No et vullch lo demés contar

Del modo que ma respost,
Deixemho per ara estar,
Jo portaré al forn la post,
Que á fé que ho ha de psgar.

Mat. Home mostra ser boçal

Y de poca discreció:
Poch ho ha pensat lo animal,
¿Rey en ma comparació,
Ahón lo ha de trobar igual?
Y en volerli dilatar
A sa filla el casament,
Mostra enteniment poch clar,
Que la dona y lo eixárment
Son prontes en aferrar;
Guarde, guarde bé á sa filla,

Pero jo que sápia vull

Que en la tardança perilla,
Que la figa si no es cull
Per punts sen pasa y clevilla.
Demá li tinch que fer guerra,
Y vorá quánt millor fora
Dar gust á mes pretensions
Lo gran babós de la Alcora.
Compra esta nit perdigons
Y unes dos onçes de pólvora,
Fesme flascos de una banya,
Y vatjen apercebits.
Soldats en llançes de canya,
Y en fones en que á esclafits
Ho arrambleu tot.

Gru.  Una manya

He pensat jo molt millor,
Que pendencies y batalles
En materia del amor,
Pareix cosa de rialles.

Mat. Dígnesla.
Gru.  Mira, senyor;

Donya Piula es una dama
Que cuina y bull á Tellina,
De molt gran llinatje y fama,
Y es la que li pren la orina
Sense ferli alçar la cama.
Aguda com una arista,
Y té uns ulls com á cresols,
Que qui en lo Mercat l'ha vista
Que sol vendre caragols,
Es del temps de la conquista.
Els dos nos volem casar,

Já jo ho tinch tractat així,

Y m'ha promés atjudar
A ensillar lo teu rocí
Perque pugues cabalgar.
Si tú et cases en Tellina,
Y á mí en donya Piula em cases,
Vorás sens pendre mohina,
Sens que en guerra te embaraçes
Cóm Tabalada se afina
Apurat de nostres traçes.
Assó vatja en gran secret,
No ho penetre Tabalada,
Perque apurat lo pertret
Si no n'ix vé la bugada,
No traurém lo cendrer net.
Vístet un vestit, bribó;
Jo et daré certa invenció,
Entra en sa casa, y espera
Eixir en la pretençió;
Que una volta dins de casa
Tindrás la pasta en les mans
Y pots fer bona fogaça.

Mat. Per qué no ho has dit abans?

Me pareix bona la traça,
Mereixes per lo consell
Una gran demostració.
Home eres de gran cervell,
Jo et cubriré lo riuyó
Pera que descanses vell;
Y puix dius qu'et vols casar,
Lo vesit de sempiterna
Que tinch ahí et vull donar,
Y et posaré una taberna

En lo carrer de la Mar.

Unflat de content estich!
Oh! y lo que m'has obligat!
Sempre et tindré á mon abrich,
Perque estigues amantat
Com lo matjo de Alberich.
Mira así la clau de casa,
Fes d'ella ta voluntat,
Pren lo barral y la taça,
La casoleta y el plat,
Lo setrill, la carabaça,
Orinal, basí y perols,
Y pendrás també la estora
Si pera un vestit la vols;
Sols no em toques la escudella,
perque si la treta no érre
Y del nas ó de la orella
A donya Tellina aférre,
La puga mentjar en ella.
Mon sello real pendrás
Que jo mateix m'el he fet
De la ma de una matrás,
Y ab éll, puix eres discret,
Tot lo que vullgues farás.
En mon nom pentja y despentja,
Fes nous fueros, nova lley,
Posa síes, petjos, tatja;
Sols en senyal de ser rey,
Em reserve la borratja,
Que es donació nniversal;
Es bé que en ella repare
Per la autoritat real,
Y ser consell de mon pare.

Gru. ¡Ton pare fou gran pardal,

Y en tot lo temps que vixqué
Perdé la borratja de ull!

Mat. Fer son negoci sabé,

Y així, conde, fer jo vull
A sa imitació també.

Gru. Que eres son fill, bé es coneix;

Lo enteniment com nn eix
Tens en quatre dits de greix.

Gru. Tornant á nostre negoci,

Vetjam cóm se mata el peix;
Ves á buscarme un vestit,
Pera que nostra invenció
Efecte tinga esta nit.

Gru. Vaig á buscarte un gipó. (S'en vá.)
Mat. Ves corrent, conde polit.

¡Amor, atjuda esta traça
Já que'm tens rendit y esclau,
Mira que la sávia es pasa,
Y puix que jo tinch la clau
Deixam entrar en la casa! (S'en vá.)
Jo que asoles he quedat

Tof. Jo que asoles he quedat

Já mes contes em vnll fer:
Ells tots se busquen muller,
Y Tofiu qué buscará?
Jo tinch, pensaments dos mil,
De quí será esta Piuleta.
Ella pareix muixquereta
Y dona enamoradisa,
Y pot ser qu'en la pallisa
Deixe á Grumet per Tofiu,
Que la palla pera el niu
Es cosa molt adequada,

Y estant la guerra enredrada,
Mes que siga á vora riu
Es pot armar la enfrascada.




Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876) (page 157 crop).jpg



Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876) (page 143 crop).jpg




JORNADA SEGONA.

Ixen TELLINA y donya PIULA.


Tell. No sé qu'em tinch allá dins,

Si es alegria ó dolor;
Pareix que en lo cap y el cor
M'entren relintjant rocins.
Ni puch pendre dos bosins
Ni una gota traspasar,
Que no'm pose á sospirar
Y em quede com á encantada.


Piula. No, que estás enamorada.
Tell. ¡Ay Piula! deixam estar.

Digues, Grumet qué t'ha escrit?
Vetjam la carta qué diu.

Piula. Qu'el pardal diu qu'en lo niu

Ha d'estar aquesta nit:


Tú, ves, gitat en lo llit,

Fesli á ton pare el paper,
Lo demés jo ho he de fer;
Y, puix, dius no pots dormir,
Gitada podrás ohmir
Lo que pasa en lo carrer.

Tell. Puix amiga, jo men entre,

Perque si mon pare vé;
Pero no sosegaré,
Que m'están rascant lo ventre:
Que tant lo amor se concentre!
Gran senyor deu ser lo amor,
Puix sense causar dolor,
Pasa el cor y el cor traspasa,
Y com una dolça brasa
Se va fent del cor senyor. (S'en vá.)

Piula.

Ixen Tabalada, Tellina y Sorollamelo.

Gru. Qué tens, infanta Tellina?

Alegrát, llévam la por
Qu'em causa voret mohina;
Mira qu'em cubrix lo cor
Una taranyina negra;
Vetja jo ma filla alegra,
No em fases estar dubtós,

Qu'estant trista em pots matar;

Puix com si portara bos,
Ni puch veure ni mentjar.
Si vols festes, si vols jochs,
Mira quins serán millors,
Castells, invencions de fochs,
Caballs, homens corredors,
Dançes de espasa lluenta;
O vols el joch de la piu?

Tell. Senyor, res d'aixó em contenta.
Tab. ¿Es posible qu'estich viu

Y que la terra em sustenta?
Oh malaventurat pare!
Cóm me fora estat millor
Pendre un caputjo de frare!
Ahón tens, ma filla, el dolor?
Per ventura es mal de mare
O quín mal es?

Tell. No senyor.
Tab. Prunyons ó mal de quijal?

Traume, ma filla, de penes,
Qu'et fare curar lo mal,
Dant als dotors grans estrenes.

Sor. Senyor, á mí me pareix,

Que jo, sense ser doctor,
Diré lo que té la infanta.

Tab. Puix tú, Sorollameló,

En quín llibre has estudiat?

Sorr. En lo Fleuri y el Cató,

Y aprofitant bé lo temps,
A una novia de un doctor,
La curí dins de dos hores
De un atjaque molt penós,

Y la deixí sosegada.
Tab. Home, qué dius? Y cóm fon?
Sor. No li vaig encontrar febra,

Ni cursos, ni menys prunyons,
Sols tenia cusquerelles
De les mes groses.

Tan.  Ahón?
Sor. Si ho he de dir mes clar

En lo rat penat, senyor;
Y á mí em pareix que la infanta
Té la mateitja pasió.

Tab. ¿Y quín remey li aplicáres,

Digues, Sorollameló?

Sor. Li posí caldo d'olives,

Such de faba y albercochs,
Que's un remey molt probat.

Tab. ¡Per Deu qu'em pareix doctor

Lo diable del criat!
Y tú, Sorollameló,
¿Curaríes á la infanta?

Sor. No poses dubte, senyor.
Tab. Filla, si tens cusquerelles,

Mira, lo remey millor
Es posar caldo d'olives,
Such de faba y albercochs.
Es, puix, aixó lo qu'et mata?

Tell. Ay, senyor pare! jo tinch

En lo aposent una rata...
Qué dich una rata... cinch,
Qu'em desperten.

Tab.   Si aixó et mata,

Cóm á curarte em detinch?
Hola! criades, criats,

Preveniu una llanterna

Y porteume ben lligats
Quatre dotcenes de gats
De la primera tabérna.
Aneu presto com lo fum,
Y torneu també en un tranch,
Y mireu que porteu llum,
Que já aquesta nit molt fanch.

Mat. Matarratorum, Matarratorum. (Dins.)
Tab. Ven, aquell home, pintetes,

Camarrojes ó ven setes?

Sor. No ven coses tan perfetes,

Sino pera matar rates
Unes gallardes boletes.

Tab. Puix crídalo, borinot.
Sor. Senyor, pera matar rates,

Such de faba y albercochs.

Tell. No'm sigues tan bachiller,

Fes lo qu'et mane, virot!

Sor. ¡Per Deu, qu'el rey Tabalada

Es grandísim tabalot.  (S'en vá.)

Tell. Si es Matarot el que pasa!

Si fos esta la invenció!
Ara el ficarán en casa;
Si es éll, venturosa so,
Puix hauré acertat la traça.

Tab. (Si este home fora valent

Y les rates li matara.)

Tell. No sé en lo ventre qu'em sent

Qu'el cor m'está fent trich trach.

Ixen Matabot y Sorollamelo.
Sor. Já tens ahí al Rey present.
Mat. Qué mana sa majestat?
Qu'em tens llansat á tes portes.
Tab. Home, Deu t'em ha portat

Pera matarme unes rates,
Vull qu'em servixques de gat.

Tell. Per vida mehua qu'es éll, (Ap.)

Per les senyes el conech.

Mat. Já'l tinch agafat del bech (Ap.)

Y á Tellina en lo llibrell.

Tell. Mes jo vull disimular,   (Ap.)

Que no entenga que una infanta
Es molt fácil de pelar,
Pero com l'amor m'encanta
No el puch deixar de mirar.

Tab. Díguesme, sabrás matar

Cinch rates groses que solen
A la infanta despertar?

Mat. Si son penades y volen

Jo no les puch agafar.
Si son terrestres, no en deixe
En una casa ninguna,
Que de mes tretes no's queixe;
Y si tinch bona fortuna
O les romp, ó les esqueixe.

Tab. Y aixó es un llas corredor

Visch ó gabia paradora,
O alguna trampa de llop?

Mat. Si es rata grosa ó traydora,

Es menester mes primor;
Jo he de estar en l'aposento
Perque en sentirles rascar,
No se m'escapen, y á tento
Bellament les sé agafar.

Tab. Unflat estich de contento;
Home, Deu t'em ha portat

Pera ma consolació.

Sor. Senyor, aixó es desbarat;

Such de faba y albercochs.

Tab. Sorollameló já et dich

No'm fases desbaratar;
Fícat en fer los bacins
Perqu'em tens molt enfadat,
No t'ho diga altra vegada;
Filla, quína hora ha tocat?

Tell. Les deu.
Tab.  Puix já es ocasió

De vore esta albelitat.
Jo em recullch á la pallisa
A esperar el bon succés;
Tú d'éll en un crit m'avisa.

Tell. Senyor pare, ¿em dirá res

Si'm veu este home en camisa?

Tab. Ell pareix home discret;

Bé pots estar descansada,
Gítat cara la paret.

Mat. Per Deu qu'el rey Tabalada

Li habem ahurtat lo tret.

Tab. Preveniuse al eixercisi,

Bon home, qué jo men vaig;
Feu molt bé vostron ofici,
En res ne tingau empaig.

Mat. No soch, senyor, tan novici;

Molt presto vorás la pell
Treta á la rata mes grosa,
Que so en l'ofici gat vell.

Tab. Puix jo't promet una cosa.
Mat. Qué es?
Tab.  Un çagal d'una pell.
Mat. Puix deixeume estar.
Tab.  Adeu. (S'en vá)
Sor. Jo'm vull deixar cremar viu

Si así gran trampa no hiá,
Y Tabalada vorá,
Que pera curar la infanta
De la rata que la espanta
S'encontren remeys molt pochs;
No curavit si no pren
Such de faba y albercochs. (S'en vá)

Tell. Jo em comense á despullar,

Fiques deball del llit vos.

Mat. Primer me tens d'escoltar

Estant asoles els dos.
No soch, bella infanta,
Com te pensarás,
Jo quí mate rates;
Sí soch jo el matat,
De dos matadures
Matjors que dos plats,
Qu'eixos bells ullasos
Tan amples les fan.
Lo rey Matarot
Soch que vaig penant,
Desde que una volta
Et viu en lo ball,
Allá en l'hort d'Encendra
Pasant disfraçat,
Veente que ballabes...
Pero ¡ay! quín ball!
Com una cabreta
Pegabes los salts,

En dos castanyetes

En aqueixes mans,
Que acostant la llengua
Les fees parlar.
Em parí á mirarte
Tellina d'espay,
Que altre no poguera
Detindrem un pas.
Que parar un Rey
Bé á ser (ben pensat)
Com parar un carro
De bous arrancat.
Moltes altres dones
Habia en lo ball,
Mes ninguna d'elles
Te arribaba al nas.
Qu'es gran diferencia
De Juan á Joan;
Belles hembres eren,
Mes ton brio y tall
Les deixaba á totes
En la pata en alt.
¿Tú has vist un ganado
Quant vá á pasturar,
Y entre les ovelles
Un gran asse va,
Y la diferencia,
Y la ventatja gran,
Qu'entre totes elles
Lo gran asse fa?
Puix així, senyora,
En aquell ramat
De tantes ovelles,

Tú eres l'asse gran.

¿Has vist una balsa
Quant s'está secant,
Y que un llixó téndre
En mig de ella naix,
Té unes fulles amples
Y unes flors gallarts?
Já m'entens! jo entonces
Dich, quí es tornará
Asse, per poder
En dos mosos grans,
Mentjar eixes flors;
Les que dus dabant,
Que les de darrere...
Eixes flors al gat.
Lo cor, al mirarte,
Tot em fea tric trac;
Ni puch desde entonces
Dormir ni mentjar,
Y em sentí ferit
Desde els peus al cap.
Fuí al embaixador
Perque t'em donás
Per muller ton pare
Y m'ha respost mal,
Dient qu'eres téndra;
Aixó tú t'ho saps.
En la millor traça
Qu'es pot alcançar,
He entrat en ta casa;
Asoles estám;
Mira, infanta bella,
A qué m'ha portat

La tehua hermosura,

Puix m'ha fer esclau.
No á matar les rates
Vinch, perqu'el matar
Sols pera tú es guarda,
Que bellament saps.
A morir, senyora,
Vinch á vostres mans,
Si remey no'm dones
Com mas dat lo mal.
Jo faré la rata,
Tú l'agafarás,
Obri la ratera
Y deixam entrar,
Casémnos, Tellina,
Donam eixa má,
Rey soch com tú Reyna,
No estigues pensant.

Tell. Tinte, Rey, escolta,

Puix jo t'ha escoltat.
No es bé qu'estes coses
Se apresuren tant.
Já saps qu'el amor,
De tratarse naix,
Y bosí per força
Sempre sol fer mal.
May has posat llenya
En lo meu corral,
Junts en un estable
May habem, estat,
Ni may t'ha dat palla,
Que es dicho vulgar;
¿Puix cóm vols tan pronte

Putjarten tan alt,

Que á tocar arribes
En lo més sagrat?
De lo embaixador
No sabia art ni part.
Si bé donya Piula
Despres m'ho contá.
De tau gentil gracia
Em pintá tes parts,
Qu'et cobrí afició
Y et vaig desitjar.
Be veig que no aguarden
Al oritginal
De aquella pintura
Les porfectes parts;
Tú eres Matarot
Y no ho puch dubtar,
Que altre no poguera
Fer fet tan romá.
El cor desde entonces
Es va encendre tant,
Que bastaba á encendre
Un mauoll d'espart.
Tú has vist un cresol
De fresch apagat,
Per lo fum que llanca
La flama, abaixar
Y tornarse á encendre
Del que crema dalt?
Puix així les flames
Del cor abrasat
Per lo fum baixabon
Al cresol de baix.

Cóm quedí jo entonces!

Ja t'ho pots pensar;
Tan sols sabré dirte
Qu'es traidor lo mal
Puix cremant acaba
Y en fum començá.
Alló de les rates
S'em oferí acás
Y que tú acertares
Al ferme putjar,
La mateitja traça,
Cosa es de admirar;
Cridarte mon pare,
Ferte en casa entrar,
Deixarnos assoles,
Son clares senyals
De que la fortuna
Está de la part,
Y hasta que en mí et cases
No t'he de deixar;
Pero vullch qu'em digues
Una veritat;
Diu que eres potrós?

Mat. No á fé de cristiá

Tota es ferramenta
De acer ben templat,
Que no fará gantjo,
Primer se romprá.
Sens tiudre quebrasa,
Fulla, ni altre dany
Es lo que jo porte;
La proba ho dirá.

Tell. Espera que á Piula
Cride en un instant,

Y fará testich.

Mat. Aixó no ho farás;

No penses que siga
Home tan boçal,
Que deixe t'en vatjes
Já del meu costat,
Abans que la rata
Estiga en lo cau.

Tell. Puix vine tú en mi.
Mat. Puix vesme guiant,

Perque jo á les fosques
Puch entropeçar.

Tell. Vine puix, seguixme.
Mat. A seguirte vaig.  (S'en van.)

 Ix Tofiu arrebossat.

Tof. Shaurá vist encant com este?

Ahón dimonis m'han ficat,
Rodant sales y mes sales?
Assó es palacio encantat!
El meu amo y Matarot
S'en han eixit disfraçats
De casa, y jo per seguirlos
Casi m'ha romput un bras.
Ells van tots plens de secrets,
Mes calents que un forn de cals;
Assó bugada em pareix,
Y jo en ella tinch d'entrar,
Que pera qualsevol cosi
Porte el canó de colar;
Já sabeu que em dich Tofiu,
Y encara que arrebosat
Vinch á este puesto, no tinch

Part ninguna que amagar.

Ay ¡si encontrara jo á Piula
Per así asoles! (sagrat!)
Li diria dos requiebros
Y tentaria en la ma
Pera veure... mes sent pasos
Y capa así acaminant!
Venen sense detenció.
Ahón me podré jo amagar?
Pare Francisco de Paula,
De por estich tremolant,
No encontraré porta, armari
Ni caixa... mes así hiá
Un raconet; jo m'amague
Y vorém lo que eixirá. (Se amaga.)
(Ixen Grumet y Piula.)


Piula. Molt atrevits son els homens!

Cóm has entrat tan secret?


Gru. Quant Matarot á la porta

Es fintgí Matarrater,
Los criats de Tabalada
L'han cridat, y li han ubert;
Y éll m'ha agarrat baix lo bras
Com qui agarra un albaet,
Y m'ha entrat per mig de tots
Sens que ningú em conegués,
Y arrimantse baix la escala
Em deixá en un raconet.
Jo entonces et sentí céndre
Y á tento y á boniquet
He anat seguint 1o remor,
Y á tú t'ha encontrat cernent.


Tof. Carro y qué bona bugada

Entre els dos van component!

Vetjám assó en lo que para,
Que já em relintjen les dents.

Piula. Sols fea com qui cernía

Per fer remor y fer temps;
Molt la fortuna os atjuda,
Puix que tot nos ix tan bé.
Entrémnos así en la cuina
Que pareix que parlar sent,
No siga el Rey Tabalada,
Y caigam en les mans d'éll (S'en vá.)

Tof. No he quedat ben apanyat?

Que bé digué un palleter
En asunte de les dones,
Que son com en l'aigua el peix,
Que quant pensa ú qu'es segur
Y sens ningun dubte el te,
Fica la ma, y en un punt
Se li esmuny y no pareix.
Jo que enamorat de Piula
Un titilimundi fet,
Me arriesguí á entrar en palacio
En lo perill que me veig,
pensant posarli el canó
Que porte pera el intent,
La encontre feta un dimoni
En lo meu arno Grumet,
Y éll torbat com all y oli!
No pot parar assó en bé;
Jo no he de tindre el fusil,
Allí dins m'encontraré,
Y com jo els trobe en la cuina,
Liberanos Domine.

No conech amo ningu,

Já supon Tofiu que te
Este moro en la estacada,
Aferra el canó y á éll ,
Ixca ó no ixca la bugada;
Mes que'm quede sens dinés,
Que en calfárseli á ú el cap
Tot lo demés te calent.





Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876) (page 157 crop).jpg



Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876) (page 143 crop).jpg




JORNADA TERCERA



Ixen Tabalada, Torral y Sorollamelo .



Tor. Ahón vas d'aqueixa manera

Senyor, sense saragüells?

Tab. Amor, la quietut me altera,

Pareix que mil cascabells
Me sonen per la mollera.
Desde el punt que m'ha gitat
Este cuidado de rates
M'ha tingut tam desvelat,
Que si no el ull del tracer,
Ningun ull s'em ha tancat.
Volguera saber si acás
A este home li a caigut
Alguna rata en lo llaç;
Entra marqués fent lo mut,

Molt quietet y pas á pas,

Y pera consolació
De un pobre Rey que t'espera,
Examina en atenció
Si ha parat bé la ratera.
O si ha caigut lo piló;
Descálçat eixes çabates
Perque fases menys remor,
Y no espantes á les rates.

Tor. No tingues pena, senyor,

Que no tinch tan grans les potes,
Jo entraré de puntilletes,
Que no em sentirá un mosquit,

Tab. Si este home de les boletes

A lo que ha promés ha eixit,
Ell te, per lleu, belles tretes.
Y pareix també home honrat,
Y cumplirá exactament
En lo que se m'ha obligat,
Sino vol estar calent.

Sor. Senyor, vostra matjestat

No ha tengut jens de rahó
En comprarse en sos dinés;
No poder dormir de por,
De este diable de rates,
Y sabent, molt bé que jo
Tenia una medicina
Com os vaig já dir á vos,
Y may volgueren ohuirme,
Sent aixi que molts autors
Posen pera matar rates
Such de faba y ulbercocs.

Tab. Calla, no me aflixques mes,
Calla, Sorollameló,

Que quant mes ho vaig pensant,
Mes conech que tens rahó.
(Ix Torral asustat.)


Tor. No entrar molt mes me valguera,

Que vore lo qu'ha vist jo.
Ah, senyor, qué gran desditja!

Tab. Qué tens, qué? qué t'amohina?

S'han mort les rates?

Tor.  Ni mitja.
Tab. Puix, qu'és?
Tor.  La infanta Tellina

Qu'está feta una saljitja.

Tab. Cóm?
Tor.  Jitat en lo seu llit

El senyor matarratorum,
Li está trencant el enfit.

Sor. Domine labia mea aperies.

El meu pronostich ha eixit.

Tab. Cóm un home foraster

Ha segut tan atrevit?

Tor. Els dos baix la manta están.
Sor. Requiescant in pace, amen.

De segur s'han ofegat
en lo perfum de les rates.

Tab. Semetjant atreviment

En un foraster me espanta,
Pero si Torral no ment,
Pobre d'éll y de la infanta,
Pendré vengança al moment:
Están desperts ó dormint?

Tor. Roncant com dos borinots.
Sor. ¿Puix per qué no els aplicabes
Such de faba y albercochs?
Tab. Puix han estat atrevits,

Portam de pell los açots
(S'en vá Torral.)
Que jo els ventaré els mosquits.
No vull entrar allá dins
Per no pendre mes pesar;
Ves tú, busca dos fadrins
Que els sapien molt bé lligar
Com qui trava dos rosins.
Tria los mes esforçats,
Y alçades les camisetes,
Vinguen ben aparellats.

Sor. Senyor, qué'stem en Ibiça?

Perque d'allá en les presons
Porten al coll la camisa,
Putjant radere els pendons,
Qu'es cosa de molta risa.
¿Y qué dirán los mirons
Quant vetjen diciplinats,
En comedia tots parats
Rientse com á badochs?
Perque no els han aplicat
Such de faba y albercochs?
(Ix Torral y li dona uns açots.)

Tab. Ves y cridam á Piuleta

Que prenga al coll á Tellina,
Y porta una gamelleta,
Perque si de por se orina
No embrute la camiseta.

Tor. Senyor, doneume pasencia,

Quín dimoni m'ha ficat
Ara a la mehua vellea,

Sent conceller afamat

Del Rey, en les porqueries
De veure y esquadrinyar,
Si paren be la ratera,
Si les rates van matant?
Y élls paren com á dimonis,
Jo aixó no ho puch aguantar,
Que encara que vell, me encench
sens podero remediar.   (S'en vá.

Tab. Que'm doncs tal ocasió

Sobre volerte jo tant
O filla de un mal cabró!
Portéumela así dabant
Que tinch sobrada rahó.
Estos açots están sechs,
En saliva els vull banyar
Per Deu qu'els ha de açotar
Per mes que se posen prets.

Tor. Bons açots se posen élls,

Piula en la cuina gitada
Y li está fent cusquerelles
Un home.

Tab.  Y tú l'has trobat

Puix traula de les orelles.
Y es tot un home, ó son dos?
Digues, Torral, ho has mirat?
Que'm pareix dificultós.
Y el matarrater que ha entrat
Has vist si portaba gos?
Mírau bé, no els desbarates,
Examina les accions,
Qne quiçá eixes invencions
Son pera matar les rates.

Tor. Si es gafen d'eixa manera

Molt gustós es el ofici,
Ells obrin la ratonera
y els troben el orifici,
Y els incensen la tracera;
Mira assó cóm ha de ser,
No qneden sense castich;
Que abatollen l'anohuer,
Y assó heu coneixerá nn gich
Que entjamay ho hatja vist fer.
Digues presto lo que vols
Qn'está la gent aguardant,
Y se apaguen los cresols.

Tab. Puix fes qu'els vatjen portant

Embolicats en llansols;
Dúme á Pinla de la ma,
Siga la primera qu'entre,
Gallardament cantará.
Y probat lo atreviment
Els causaré tal horror,
Qu'els servirá d'escarment.
(Ixen Torral y Piula.)

Piula. Qué mana vosté, senyor?

Vol un traguet d'aiguardent?

Tab. Pórtamen un barralet,

Qne no he dormit esta nit,
Y pera els tocats del pit
Es lo remey mes elet.
Sempre jo á aquesta fadrina
Li he conegut voluntat,
Que á tindreli amor me inclina;
Pot ser que se hatja enganyat
Torral, perqu'ella es molt fina.

 (Ix Piula en un barril; beu Tabalada.)

Piula. Bégasel tot, qu'es molt bo.
Tab. Ay piula! Deu que t'ho pague.

Perque tú m'has fet del só;
Díguesme, ara men adone,
Punt per punt lo que ha pasat.
Dins de la cuina gitada
Quí es l'home qu'estaba ab tú?
Decláram la enserrellada,
No'm fases ser importú.

Piula. Senyor, jo...

 Ix Sorollamelo y porta lligat á Tofiu

Sor.  Per Deu sagrat,

Que t'ha de fer mil banderes.
Así está este home lligat.

Tab. Home ó dimoni, quí eres?
Sob. Has de saber, gran senyor,

Que habent entrat allá dins
A triar fadrins forçuta
Pera tíndrelos al coll,
Al pasar per l'antesala
Em fiquí en lo corredor,
Quant oixch una veu que diu.
«Ay Piuleta del meu cor,
Ahón estás que no t'encontre?
Mira que porte el canó
Pera fer bé la bagada.»
Me parí á escoltar millor
Cap á quina part s'ohuía,
Veig que ixía del racó
De les palletes, ahon tinc
La caixa y el servidor;
Y com estabem á fosques,

Quí eres? li pregunte jo,

Y em diu: puix que no'm coneixes?
Tofiu soch l'amolador
De canons y de llançetes;
Norte de este corazon,
Jo já rebente per férteu,
Traume y dúme al dormidor.>>
Jo m'animí, y agarrantli
La primer çarpada al coll,
De aqueste modo lligat
Os lo conduixch á vos,
Perque diga qué buscaba.

Tab. Dígues, atrevit, bribó,

Cóm has tengut la osadía
De putjar los escalons
De este palacio real?

Tof. Senyor... será... si... quant.. jo...

El meu amor... la bugada.

Tab. Ah! grandísim recabró,

Puix dona bona resposta!

Tof. Quant vaig ohuir lo pregó,

Que tots á matar les rates
Vingueren, agafant jo
La ratera baix lo bras...

Sor. Sí, pero en la má el canó,

Y buscabes á Piuleta.

Tof. Vinguí á seros servidor.
Sor. Tot aixó es pura mentira.

Eres un arredrador!
¿Per qué dies qu'et portara
Donya Piula al dormidor
Jo que rebente per férteu,
Norte de este corazon?

Tof. Dormia y ensomiaba.

Y pensaba en la pasió.

Sor. No lliga bé el fill de p..

En totes estes rahons:
Senyor, no li traurém punta:
En un garrot sobre els lloms
Tot liu faré confesar;
Tin, tin, que despres els dos
Asoles...

Tell. (Dins.) Ay, senyor pare...
Tab. Ay! bagasa sense amor!

Que jo, en lo punt que sa mare
La ofegá en lo servidor,
M'habia de haber fet frare!
Vés, pórtala ben cuberta;
Si té la tellina oberta,
Reconeixli si té sanch,
Que si li ha picat lo cranch,
Catarrotja descuberta.
Com jo se já les bugades
Que m'han fet estes fadrines
Si están les dos concertades,
Faré vindre les madrines
Per veure si están prenyades;
Y lo que ha fet el pillot
Tú, cabró, ho confesarás,
Já que fees de alcabot,
Y per lo clar me dirás
Tes perverses intensions,
O sapies que morirás,

Tof. Ampara, Santa Cleopatra,

Al poble Tofiu, que está
Fícat en tanta aflicció,

Que jo't promet arraçar

De contado el meu canó,
Perque no'm torne á tentar.

  Ixen Piula y Tellina
Tab. Já no es temps de perdonar!

¿Aqueixes eren les rates?
Digues, bagasot polit,
Qué't rascaben les çabates
Y et corrien per lo llit?
Mala febra! encara esclates?
Y com te donara un ou
Si sospetjara jo tal!
Que anares del ou al bou,
Yde ser dona real
Et feres dona d'á sou:
Y en quín home t'has ficat!
En el que no mereix ser
Pera donarli el tracer,
Y el delanter li has donat!
Son tes accions poch medides
Pera á ton pare afrontar;
Puix de la sanch tú te olvides
Per Deu que t'ha de ficar
Al!á en les arrepentides.
Tú já may heretarás
Mon estat y patrimoni:
Puix digues ahón anirás?
O qué has pensat fer? dimoni
No't cayguera en terra el nas!
Bé la pots arromangar,
Que encara qu'es pose en creu
Lo tracer li he de calfar

( Al temps de pegarli, ixen Matarot y Grumet)

Mat. Detinte, rey Tabalada!

Deixa els açots de la má,
Que está ta filla guardá
A salvaguardia real.
Em coneixes?

Tab.   No eres l'home

Qu'et fintjixes mata-rates?
Te he dat en m'ha casa entrada,
Y tú en lloch de matar rates
M'has matat la pasterada.

MAT. Jo soch, més no á matar rates,

Tellines vinch á matar;
Que les tellines de terra
No son fácils de agafar
Víula una volta, mirantla
Perque no la viu de pas,
Y del ou al bou com dihuen
Quedí de ella enamorat.
Soch el gran rey Matarot,
Aquell que pegant un bram,
A Carlo Magno espantí
Y al Cid el fiu tremolar:
En una barca de canya
En l'Albufera embarcat,
No vaig deixar fulla verda
En les costes de Alfaraig.
Entrí en Valencia la bella,
Y per un festen en llá,
Al gran Miramamolí
Fiu com un drap mal llavat.
Entre Rascanya y Robella
Molts coneixen estes mans,
Lo que feren estes ungles
En dos tropes de soldats;

Vaig arribar á la Llontja

En un gros pedrer al cap;
Já les torres tremolaben,
Já tremolaba el Tros-alt,
Y veent que tots se rendien
Alsí bandera de pau.
No hiá rey que no'm tremole;
Los quatre de millor tall
Qu'es troben en la baralla,
Están sempre á mon manar.
Estes y altres valentíes
He fet, com tot lo mon sap,
Y últimament á Tellina
Dins de la contja he peixcat,
Y tinch per matjor haçanya
A Tellina haber pillat,
Que guardar oros y moros
Y mil castells encantats.
Volguí lograrla en quietut,
Y per la rahó de estat
Fiu embaixador, y en éll
Te la envie á demanar;
Negáresmela, y entonces
Putjantme la mosca la nas,
Mes encés que un pebre roig,
Mes que morritorts picats,
Mes que un ariçó puntjós,
Mes que una retrama amarch,
Mes vengatiu que una dona,
Mes que un tartamut parlant,
Y mes que dos toros braus,
Determiní móuret guerra
Y portaro á foch y sanch.

Juntí la gent, llançí bando,

Y m'armí de punta en blanch.
Lo conde Grumet entonces,
Veentme tan desesperat,
Me vá donar esta traça
Que já has vist, y que com saps
Fiu com qui vaig matant rates;
Crídesme y em fas entrar,
Déixesme en Tellina asoles,
Peu per peu y ansa per ma.
¿Puix quí haurá tan regran asse
Que estant propet del alfals,
No pendrá dos bossins d'herba
si ella es tendra y éll té fam?
Per qué crides y qué et queixes?
Qué vas fent el embobat?
Quí te fica en fer jumensos.
Pera qué crits ni barrats,
Si Tellina es ma muller?


Tab. Gica y aixó es veritat?

Tell. Sí, senyor pare.

Tab.  Y est'home

Es Matarot?


Tell.  Clar está.

Tab. Y tú el coneixes bé?
Tell.  Em poden

Engañar á mí els senyals?


Tab. Digues quins son.

Tell.  Tinch vergonyes.

Tab. Carro, no te espliques mas

No digues que tens vergonyes,
Ma filla, no digues tal;
Tota dona de vergonyes


El all y oli sol tastar,

Y en vore má de morter
Reventa per picar l'all.


Tof. Ay, senyor, que no'm coneixes!

Mira á Tofiu com que está
Fica't entre eixos judíos,
Y com un Cristo llagat.


Gru. Y cóm es que así ha vingnt?

Tof. Aixó es molt llarch de contar;

Despres te daré rahó.

br/>
Gru. Sapia vostra magestat,

Que Tofiu es criat meu;
Y aixi qu'el manen soltar
Li suplique.


Tab.  Sóltalo;

Basta que s'hatja empenyat
Lo senyor embaixador.


Tof. Deslligam, tros de animal.

Piula. Puix jo també soch casada.

Tab. Y en quí?

Piula.  En aquests galan.

Tab. Tu t'has casat en Grumet!

Y aixó cóm ho probarás?


Piula. Já ham regat ans en la cuina,

Já está fet y publicat,
Y té son sello pendent,
els testimonis pentjant.


Tab. Puix si les dos son casades,

Jo em folgue de emparentar
En Matarot y en Grumet
Víxquen ses mercés molts anys;
Torral, fesme vindre pronte
Los macers de la ciutat.


Que ab ses maces y ses cotes,

Y ab trompetes y tabals,
Vatjen cridant, que baix penes
Posen per los carrers draps,
Posen cresols á les portes,
Fasen bous, festes y balls,
Traguen afora les Roques,
Ixquen nanos y jagants;
Tots los tabals y donçaines,
La diablera, el Rat penat,
Els giquets de Sant Vicent,
Les orates y elsorats;
Vull que ixquen tots los oficis
Y els homens del centsnar:
Toquen donçaines y flautes
Lo ball y lo mustaçaf
Y tota la gent d'esgrima,
Qu'es molt just que ixquen á honrar
Lo casament de ma filla
En un rey tan afamat.
Fasas la festa cumplida,
Sapien qu'es festa real;
Crida a tots los carnicers,
Y fes que maten en tant
Cinchcents bons, docentes vaques,
Gallines, capons y galls,
Perdius totes les qu'es troben
En la plaça del Mercat;
Tota la volatería;
No em sigues marqués escás,
Y pera la cansalada
Tots los porchs del Maestrat.
Dónau tot á un pastiser,

Y fes que vatja volant

A Inglaterra, y se acomode
Molt curiós y aparellat,
En un pastís á la usança
Y que el porte en quatre naus,
Y que en assó es done presa
Que es pera demá á dinar;
Que se óbriguen les tabernes,
El ví que no estiga aiguat,
Y en les fleques les fogases
Ben fetes y de bon pá;
Taula franca pera tots,
Mentjeu y begau... aralls!!
Sapiau que un rey generós
Sap en ocasions gastar.

Tof. Bé está, senyor: y dinés?
Tab. Embolicats en un drap

Trobarás allí sinch sous,
Que temps há que vaig guardant
Pera una ocasió com esta.
Mireu com es bó guardar!
Gastau tot

Mat.  Senyor, detinte,

Que lo que fas es sobrat.
Y donam ara llicencia
Pera besarte les mans,
Puix que já eres tú mon sogre.

Tab Veu así sa magestat

Que em folgue de véurelo
Com si un asse fos, volar.

Tell. Y á mí també, senyor pare.
Tab. Bésam y et daré un abrás;

Més no t'em acostes molt,

Que si estás bruta de sanch,

Com vaig sense saragüells
Me embrutarás lo taldar.

Piula. Y á mí, senyor?
Tab. (Se tira un pet.) Vine, Piula,

Que bellament has piulat.

Piula. Tanca, que has obert la porta.
Tab. Corre molt aire de baig,

Y eixa finestra traçera.
May la ha poguda tancar.
Perdona si t'ha fet pols,
Que Grumet t'espolsará.
Y nosatros cóm quedem? (A Torral)

Tor. Músties les qrestes, pentjant,

Com una almánguena rotjes
Qu'em sobreputjen al nas
Pareixen galls de les Indies
Girant lo de amunt aball.

Tab. Puix busca dos matrimonis,

Y fes que es fasa entre tant
Un ball redó, mentres entren
Els ous d'estos desposats.

Tof. Qui vullga peixcar tellines,

Que deprenga á agafar rates,
Puix en lo secret de aquelles
Soles estes agafarse.

Sor Qui tellines vol peixcar

Si no porta alguna traça,
No podrá, per mes que fasa,
Una tellina agafar.
(Canta Sorollomeló.)
 «Puix te lo remey mes gran
Encara que no es doctor,

Pera trencar un enfit

Val mes Sorollameló.»
  «Pera curar cusquerelles
No já altra cosa millor,
Que posar caldo de olives,
Such de faba y albercochs.»