Vés al contingut

Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
mateu. ¡A la desgracia càmina!
(Ab tó compasiu.)
monar. Apesar de las ofensas

que ab despreci me prodiga
vuy encar altre vegada
d' ella mateixa sentirne,
que marxi de son palau
que per res me necessita...

(Manel y Mateu suplican servils á la Espanya; lo Poble digne; la Monarquia esperant y Madrit, com un impedit, sens mourers del trono pateja de rabia y també crida.)

manel. ¿0ué farem si ella se 'n vá?
poble. ¡Senyora, lo poble os mira!...
manel. ¡Que 's quedi!
mateu. ¡Que no se 'n vagi!
monar. ¿Com quedem?
(Impacienta.)
manel. Quin cataclisme
si marxava!
madrit. ¡No conviene!
espa. Será norma de ma vida
(Ab resolució.)

d'aquest' bora en endevant,
al poble sempre seguirne…

(Anhelants tots esperavan lo que diria, y al sentirho quedan desfallescuts, fent escepció del Poble que besa las mans d' Espanya ab efusió. La Monarquía vá á marxar y diu los versos qu' es continuan, reprenent els de l' Espanya ab despit.)

monar. Cap mes paraula, senyora;

lo que falta s' endevina.
No passará molt de temps
sens qu' os dolgui ma sorttda.
Jo cap á Fransa me 'n vaig
que segons fidels noticias,
hi trevalla mussiu Thiers
ab tenacitat may vista,
perque una bona sorpresa
els francesos ab mí tingan.

(Fa senya als lictors que passin endevant y quant ja estan afilerats, el Poble deté á la Monarquía ab lo crit de ¡Vos! Manel, Mateu y Madrit s' aconsolan mutuament.)

poble. ¡Vos! Emporteusen aquest;
(Signant al Patxe segon.)

á n' aquí res ne feriam;
es l' article trenta tres:
allá pot ser qu' els convinga,
resultant certa la nova