Pàgina:Á la inmortal Girona (1867).djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


Á LA INMORTAL GIRONA.


I.


Los pobles que vida tenen
No poden esser esclaus.


 Be hi há en lo mon homs ardits,
Be hi há en lo mon grans ciutats;
Peró com Alvarez pochs,
Peró com Girona cap.


 Los enemichs ja s' atansan,
Mes que vingan, aixó pla;
Duas voltas s' atansaren,
Las duas han reculat.
 Las murallas de Girona
Mitj enrunadas están,
Quant las de pedra flaquejin
Ja n' hi posarém de carn.
 L' exércit que 'ns amenassa
Diu que la Europa ha guanyat.
Es molt cert, mes per Girona
Ni pe'l Bruch no hi ha passat.