La independencia es sa gloria,
Sa vida la llibertat.
Si débils son las murallas,
L' amor á sa terra es gran;
Si son valents los francesos,
Entre ells no hi ha cap covart.
· · · · · · · · · · · · · · ·
Irat lo gabatx s' aprompta
Que vol la plassa guanyar;
Vint mil soldats aguerrits
Se llansan fers al assalt.
Mes quants á dalt los peus posan
Devallan morts ó nafrats,
Que son lo llamp de la guerra
Los may vensuts catalans.
Vingan canons á rengleras,
Vingan infants y cavalls,
Fins terra y cel s' estremeixen
Al terratrémol que fan;
Pero 'ls valents de Girona
Ni un instant han tremolat;
Y passan dias y dias
Heroycament batallant.
Si 'ls diu lo enemich: ¡Rendiuvos!
Ab foch responen irats;
Si veuhen bandera blanca,
Ja están la negra arborant.
Tot parlament es follía,
Abans la mort que 'l dogal...
Que 'ls pobles que ayman sa terra
No poden esser esclaus.
Pàgina:Á la inmortal Girona (1867).djvu/7
Aquesta pàgina ha estat validada.
